Abstract: Lexical semantics is concerned with modeling the meaning of lexical


part of a theory of grammar as tacit knowledge. Thus, characterizations such as



Yüklə 245,94 Kb.
Pdf görüntüsü
səhifə2/3
tarix02.05.2023
ölçüsü245,94 Kb.
#106002
1   2   3
Models of lexical meaning


part of a theory of grammar as tacit knowledge. Thus, characterizations such as
“negative”, “nominal”, “mass”, or “imperfective”, are typically reconstructed in
formal terms using logical notions such as
“monotone-decreasing” or “cumula-
tive
”, or non-logical terms that define, for example, categories like nouns or
verbs as clusters of features, or structural configurations (as in Distributed
Morphology, or in Borer
’s Exoskeletal framework). Evidently it is an open ques-
tion, and one that can be decided (at least in part) empirically, to what extent
such formal tools can provide a satisfactory account for both lexical and supra-
lexical semantic phenomena.
A crucial aspect of the use of formal categories in symbolic representations is
that it allows the value of complex expressions to be rigorously computed as a
function of the value of their parts and of their structural relation with each
other. Compositionality is best seen as an empirical hypothesis: assuming that
structures are interpreted compositionally, we can account for the ease to learn,
formulate, and understand semantically contentful complex structures. The hy-
pothesis is certainly a powerful and very plausible one
– as long as it corre-
sponds to the interpretive properties of structured expressions. For phrases and
sentences, a strictly compositional account must contend with the context-
dependence of important aspects of the interpretation, where certain senses are
activated as a consequence of the linguistic and extra-linguistic context. For lexi-
cal items, the question whether lexical content should be modeled as a struc-
tured representation (rather than an atom) intersects the question whether such
representations can effectively be analyzed compositionally (see Gerner 2014
for a recent study of non-compositionally interpreted complex words). The
Models of lexical meaning
365


peculiarities that distinguish lexically encapsulated meaning (like kill or unpopu-
lar) from the meaning of complex phrases (like cause to die or not popular) are
well known since the debate surrounding generative semantics in the early
1970s, and have been central to much linguistic theorizing since then. Even re-
stricting our attention to formal semantic or to syntactic approaches, many pro-
posals have been advanced, which differ along multiple dimensions: the
distinction between
“lexical” and “grammatical” information, the distinction (if
any) between linguistic and non-linguistic content, the identification of semantic
primitives, and of course the details of structural representations (beyond the
overview by Engelberg 2011, see Dowty 1979, Wunderlich 1997, von Stechow
1995, Levin and Rappaport Hovav 1998, 2011, Rothstein 2004, Hale and Keyser
2002, Borer 2005, 2013, among many). The issues at stake are, in fact, very broad
because they concern at the same time semantics (not just lexical), syntax, mor-
phology, and the representation of conceptual content. In this broad context, the
semantic compositionality of the posited representations is a more or less explicit
assumption, most prominent in formal truth-conditional semantics; in addition,
it surfaces explicitly where a lexical semantic core is associated with a local
structural domain for idiosyncratic, non-compositional interpretation distinct
from its
“regularly” interpreted grammatical context (Marantz 1997, Arad 2003,
Harley 2014), rather than with an atomic semantic
“root” (Levin and Rappaport
Hovav 1998, 2011) or with a conceptual content that does not directly feature in
the grammatical representation (Schwarze and Schepping 1995, Borer 2013).
All work in the various approaches discussed in this section privileges a
view of linguistic knowledge as internalized representation, and consequently
is not directly concerned with mind-external and social aspects. However, this
does not mean that such aspects are irrelevant, or problematic. Larson and
Segal (1994) briefly consider the challenges posed by interpersonal and histor-
ical factors on a notion of internalized knowledge of meaning, and argue that
an internalist perspective is compatible with a notion of S(ocial)-meaning (so-
cially determined) as opposed to the I(nternal)-meaning that the theory at-
tempts to model directly. The two notions can be posited side by side, and
both have a role to play in a global account of a community
’s lexical conven-
tions, even though the knowledge of (lexical) semantic facts is by assumption
internalized knowledge of an individual. While the specific properties of this
inter-individual aspect of lexical knowledge have not been very significant in
the study of the mental lexicon (as opposed to diachronic analyses; see
Ouhalla 2012 for an example), the issue is anything but irrelevant in itself. In
fact, a better understanding of the manifestations of shared lexical knowledge
is arguably a desideratum, made all the more urgent by the development of
366
Paolo Acquaviva et al.


quantitative and distributional approaches (see Section 2.4), which fore-
ground statistical patterns of usage.
2.2.2 Words and word pieces in the mental lexicon
A mind-internal perspective sits comfortably with the analysis of the lexicon
as mental lexicon. It would seem straightforward, then, to equate the basic
symbols of formal representations (at least those that do not clearly have a
grammatical or syncategorematic function) with lexical items, understood as
items of the mental lexicon. In fact, this amounts to a serious oversimplifica-
tion. On the psychological side, what is stored in memory and retrieved as a
unit can correspond to a lexical stem shorn of grammatical specifications, or
to a grammatical word, or to a semantically identified
“lemma”. But the ubiq-
uity of polysemy, the difficulty in distinguishing
“senses” on objective
grounds, and the fact that each
“sense” has a different network of associa-
tions and is differently related to non-linguistic knowledge, mean that the
precise content of a semantic lemma is not usually self-evident. This conclu-
sion was already clear from the discussion of
“lexical units”, “lexemes”, and
“sense spectra” in Cruse (1986); it has been reinforced by Murphy’s (2002) im-
portant observation that
‘a word does not simplistically relate to a concept
(no matter how represented), but to a network of interrelated and overlapping
distinct
“senses”, related to background world-knowledge’ (2002: 441). On the
linguistic side, the relation between lexical stems and
“items in the mental
lexicon
” is first of all blurred by compounds (including seemingly transparent
ones like bedroom; see Libben and Weber 2014), to which we should add
blends (infotainment), clippings (exam, vet); more significant are cases like
Yüklə 245,94 Kb.

Dostları ilə paylaş:
1   2   3




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin