Aparell reproductor: M. T. S

APARELL REPRODUCTOR: M.T.S.

SÍFILIS

1. DESCRIPCIÓ: La sífilis és una malaltia de transmissió sexual provocada pel bacteri “Treponema pallidum” que afecta a tots els òrgans del cos.

Es pot agafar la sífilis a través de pell lesionada al estar en contacte amb un portador de la malaltia o bé per membranes mucoses (el més comú d’aquests casos son per relacions sexuals sense protecció, en aquests el bacteri es difon a través de la sang i el sistema limfàtic). La sífilis avançada fins a la tercera etapa, ja no es pot contreure per via sexual.

Afecta sobretot als joves d’entre 20 i 29 anys que son sexualment actius, tant homes com dones. Si la contreu una dona embarassada, el seu nadó serà molt possiblement infectat i fins pot ser que mori (neixi mort o mori al cap d’una estona). Els nadons que neixin infectats per la sífilis, és possible que no presenti signes d’estar infectat fins al cap d’unes setmanes, en aquest cas, si no segueix un tractament, és possible que tingui un desenvolupament retardat o que mori. En el cas que la dona segueixi un tractament, el risc d’infectar al fetus serà més baix.

Es detecta en anàlisis de sang.

2. SÍMPTOMES: Podem dir que en la malaltia hi ha 4 etapes;

• 
  Etapa 1: Inicialment sense símptomes, període de incubació d'uns 21 dies, presenta després una úlcera ferma i indolora en els genitals masculins o femenins, el recte o la boca segons quin hagi estat el punt de transmissió que desapareix en unes sis setmanes.
  
• 
  Etapa 2: Erupcions cutànies de diverses parts del cos que apareixen des de uns dos mesos després de la infecció primària. També poden aparèixer altres símptomes com mal de cap, anorèxia, meningitis, etc. En aquest etapa el pacient fàcilment pot contagiar a una altra persona.
  
• 
  Etapa 3: Si la sífilis no es tracta, els símptomes desapareixen però el germen segueix romanent en el cos. La sífilis ha de tractar-se abans d'arribar a aquesta fase, perquè en cas contrari es corre el risc contreure sífilis final.
  
• 
  Etapa 4 - final. Algunes persones desenvolupen sífilis terciària o final. Aquesta és l'etapa que el bacteri danya el cor, els ulls, el cervell, el sistema nerviós, els ossos, les articulacions o pràcticament qualsevol altra part del cos. Aquesta fase pot durar anys o fins i tot dècades. La sífilis final pot causar malaltia mental, ceguesa, malaltia del cor, paràlisi, dany cerebral o mort.
  

3. TRACTAMENT: després de diagnosticar la sífilis* s’ha de seguir un tractament: normalment es tracta amb penicil·lina (antibiòtic), però poden utilitzar-se altres antibiòtics per als pacients al·lèrgics a la penicil·lina. En la primera etapa de la sífilis algunes persones poden tenir febre lleu, mal de cap o inflació de les lesions després de rebre tractament. En general, això no és seriós. El proveïdor de cures de salut ha de seguir-li fent diverses anàlisis de sang al pacient almenys per un any després del tractament per a assegurar-se que el tractament està donant resultat. A més, la sífilis augmenta les probabilitats de transmetre o contreure VIH. El tractament atura la infecció, però els òrgans que han estat infectats ja no poden curar-se i els problemes de salut poden seguir.

* La sífilis es diagnostica fent un examen físic, una anàlisi de sang i estudiant sota el microscopi una mostra de líquid pres d'una lesió.

Neus Rosell i Patricia Torres