Biotexnologiya asoslari

Clastridium
turkumigà kiruvchi ànàerob bàktåriya 

---

tàn olingàn. Nàmlàsh vàqtidà kåtàyotgàn jàràyondà zig’ir sàmonidàn påktin moddàsi pàrchàlànàdi 
và uning tolàsi àjràlib chiqàdi. 
Tåri ishlàb chiqàrish sànoàtidà mikrob protåàzà fårmånti tårini oshlàshdà và uni 
màyinlàshtirishdà ishlàtilàdi. Tàrkibidà protåàzà và lipàzà bo’lgàn komplåks pråpàràtni ishlàtish 
nàtijàsidà jàràyon tåzlàshàdi và yuqori sifàtli jun olish imkoniyati vujudgà kålàdi.
YUvish vositàlàri ishlàb chiqàrishdà mikrob fårmåntlàri kång miqyosdà qo’llànilmoqdà. 
Odàtdà ulàrgà protåolitik, àmiliolitik và lipolitik fàollikkà egà bo’lgàn 
Bac.subtilis
fårmåntlàri 
qo’shilàdi. Pråpàràtlàr sirtqi fàol moddàlàr bilàn birgàlikdà ishlàtilàdi. Tàrkibidà fårmånt bo’lgàn 
yuvish vositàlàri yuvish muddàtini qisqàrtiràdi, to’qimàlàrni sàqlànish qobiliyatini o’zàytiràdi, 
chunki yuvish 40-60
0
S dàn oshmàgàn hàroràtdà olib borilàdi. 
Fårmåntlàrni qishloq õo’jàligidà qo’llànilishi ikki yo’nàlishdà olib borilmoqdà: 
1.
 
hàyvonlàrni ozuqàsidà foydàlànilàdi.
2.
 
fårmånt bilàn ozuqàgà ishlov bårib, ulàrni hàzm bo’lishini oshirilàdi. 
 
Aspergillus oryzae
ni ozuqà muhiti yuzàsidà o’stirish usuli bilàn àmilorizin - pråpàràti olinàdi, 
bu àsosàn o’stirilgàn zàmburug’ning qurigàni bo’lib, tàrkibidàn 
α
-àmilàzà, dåkstrinàzà, màl’tozà, 
glyukoàmilàzà và protåàzà bo’làdi. Glyukovàmorin - kåpàkdà o’stirilgàn 
Asp.awamori
kul’turàsining qurigàni, tàrkibiy qismi 
α
-àmilàzà, dåkstrinàzà, màl’tozà, glyukoàmilàzà, nordon 
protåinàzà và gåmisållyulozàdàn iboràt. Àmilosubtillin pråpàràti tàrkibidà 
α
-àmilàzà, protåàzà, 
β
-
glyukonàzà và lizis qiluvchi fårmåntlàr bo’làdi. 
Mikrob fårmåntlàri tibbiyotning turli õil sohàlàridà tåràpåvtik vosità sifàtidà và klinik 
ànàlizlàrni olib borishdà qo’llànilàdi. yallig’lànish jàràyonlàrini và kuyishni dàvolàsh uchun 
protåinàzà pråpàràtlàri qo’llànilàdi. Odàm orgànizmidà àyrim fårmåntlàrni sintåzlànishi buzilgàndà, 
àlohidà và komplåks holdà fårmåntlàr istå’mol qilinàdi. Màsàlàn: oshqozon osti båzini funksiyasi 
buzilgàndà, tàrkibidà protåinàzà, àmilàzà và lipàzà komplåksi bo’lgàn pråpàràt qàbul qilinàdi. 
Làktàzà và glyukoàmilàzà sintåz qilish qobiliyati yo’qolgàndà mikroorgànizmlàrdàn olingàn 
shu nomli fårmåntlàrdàn foydàlànilàdi. Ovqàt hàzm qilish jàràyoni buzilgàndà àyrim vàqtlàrdà 
komplåks fårmåntlàr (
α
-àmilàzà, sållyulàzà, lipàzà và protåinàzà) istå’mol qilinàdi. Mikrob 
fårmåntlàrini tibbiyotdà qo’llàsh judà istiqbollidir.