M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


N u r bilan d a v o la sh . R e n tg e n o tera p iy a


səhifə191/220
tarix16.08.2023
ölçüsü
#139571
1   ...   187   188   189   190   191   192   193   194   ...   220
Зияева М.Ф. Гинекология. 2-нашри

N u r bilan d a v o la sh . R e n tg e n o tera p iy a
R e n t g e n nu rlarin i 18 9 5 - yilda V. K. R e n tg c n k a s h f e tg an
va X - n u r l a r d e b a ta g a n edi.
R e n tg e n nurlari — t o ‘lq in uzu n lig i k o 'r in a d ig a n n u r la r n in g
t o ‘lqin u z u n lig id a n b ir n e c h a m in g b a r a v a r k a lta b o l a d i g a n
k o ‘rin m a s n u rla r, y a ’ni e le k tr o m a g n it n u rlard ir.
R en tg en nurlari qattiq va y u m s h o q nurlarga b o ‘linadi. Q attiq 
n u r l a r t o ‘q im a l a r n i n g ichkarisiga kira o lad i, y u m s h o q n u rla r 
esa u z u n r o q toMqinli b o l i b , t o ‘q im a la rg a k o lp ro q yutiladi va
233


sh u sababli faqat y u z a d a g i t o ‘q im a la rg a t a ’sir etishi m u m k in .
R e n tg e n n u rla r in in g q attiqligi, b i n o b a r in , k i r i b - o ‘tib borish 
xossasi e l e k t r o n l a r n i n g h a r a k a t te z lig ig a bogMiq. 
R e n t g e n
trubkasi c h u q u r kirib b o ru v c h i q a ttiq n u r l a r bilan birga, teriga 
h alo k atli t a ’sir e ta d ig a n b ir ta la y y u m s h o q n u r l a r n i h a m
c h iq a r a d i. Y u m s h o q n u r la r n in g s h u n d a y t a ’sir etishiga yoM 
q o ‘y m a s lik u c h u n a l u m i n iy ,
rux, m is , s h u n i n g d e k , a t o m
ogMrligi y u q o r i boMgan tu rli m e t a l l a r n i n g q o t i s h m a l a r i d a n
yasalgan m ax su s filtrlardan foydalaniladi.
R e n tg e n nu rlari bilan t o ‘q i m a l a m i n g hujay ra larin i oshirish 
m u m k i n , s h u b ila n b irg a , p a to lo g ik j a r a y o n d a o ‘z g a r g a n
h u jay ra larg a n is b a ta n sogMom h u ja y ra la r re n tg e n n u rla r in in g
y e m ir u v c h i t a ’siriga c h id a m lir o q boMadi. CTsmalarga re n tg e n
n u rla r i b ila n d a v o qilish u l a r n i n g x o ssa la rig a a s o s la n g a n . 
0 ‘s m a l a r n i n g h u j a y r a l a r i
r e n t g e n
n u r l a r i g a ( s h u n i n g d e k ,
radiyga h a m ) k o lp ro q sezgir boMgani u c h u n sogMom t o ‘q im a
h u jayra lariga n is b a ta n te z r o q n o b u d boMadi.
A m m o re n tg e n nu rlari m a h a lliy t a ’sir k o ‘rsatish b ila n g in a
k ifo y ala n ib q o lm a y , n erv sistem asi orq a li re fle k to r yoM b ilan 
b u t u n o r g a n iz m g a u m u m i y t a 's i r k o ‘rsatadi, bu — n u r la r n in g
te ra p e v tik effek tid a j u d a k a tta rol o ‘ynaydi.
B e m o rn i re n tg e n nu rlari bilan d a v o la s h d a te ra p e v tik effekt 
k o ‘p sabablarga: b e m o r n i n g ind iv id u a l xususiyatlariga, nerv 
s is te m a s in in g fu n k s io n a l h o la tig a , b e m o r n i n g y o s h ig a , n u r
berish m e to d ik a sig a , do za sig a va n ih o y a t t o ‘q i m a n i n g ( o ‘s m a -
n ing) n u r ene rg iy asig a sezgirligiga bogMiq.
G i n e k o lo g iy a a m a liy o tid a re n tg e n o te r a p iy a k e n g qoMla­
niladi.
T u x u m d o n l a r fu n k siy asin in g buzilishi sababli b a c h a d o n d a n
q o n k c tg a n d a re n tg e n n u r la r id a n fo y d a la n ish g a kelsak, bu 
j i h a t d a n re n tg e n n u rla r in in g ay n iq sa q im m a tli ekan lig in i aytib 
oMmoq kerak, c h u n k i b u n d a t u x u m d o n n i n g follikular a p p a -
ratiga t a ’sir e ta d ig a n ish o n c h li usu lg a ega boMamiz. T u x u m ­
d o n n i n g f o l l i k u l a r a p p a r a t i
r e n t g e n n u r l a r i n i n g t a ’s i r i d a
c h u q u r d e g e n e r a t i v o ‘z g a r i s h l a r g a u c h r a y d i , s h u s a b a b li 
p iro v a r d id a follikular a p p a r a t atro fiy a lan ib , t u x u m h u ja y ra la r 
hosil boMishi t o ‘x taydi, n a tija d a a m e n o r e y a r o ‘y b eradi. Ikkala 
h o ld a h a m k a sa llikning asosiy belgisi — q o n o q ishi t o ‘xtaydi.
T u x u m d o n d a g i o ‘z g a ris h la r b ila n b ir v a q t d a b a c h a d o n
shilliq p a rd a s id a h a m c h u q u r o ‘zg a rish la r r o ‘y b e ra d i. 
Bu
234


o ‘zg a rish la r p iro v a r d id a atro fik j a r a y o n l a r v a regrcssiv o kzga- 
rishlar r o ‘y berishiga olib keladi.
R e n tg e n n u rla r in in g t u x u m d o n follikular a p p a ra tig a y u q o - 
rida k o ‘rsa tilgande k t a ’sir etishini n a z a r d a tu tib , faqat k lim a k ­
teriy davriga y a q in a y o lla rn in g b a c h a d o n i d a n q o n k e ta y o t- 
g a n id a re n tg e n nurlari bilan d a v o qilish m u m k in .
K lim a k te riy d av rid a q o n k e tg a n d a re n tg e n nu rlari bilan 
d a v o b u y u r is h d a n o ld in b a c h a d o n sin o v m a q s a d id a qirilib, 
q irin d i gistologik te k s h iris h d a n o ‘tkaziladi.
B a c h a d o n fib r o m io m a la r ig a re n tg e n nu rlari bilan d av o
qilish h a m ken g o m m a l a s h g a n va k o ‘p i n c h a o p e r a tsiy a o ‘rn id a
qoM lanilm oqda. F ib r o m io m a la r n in g asosiy belg ilarid an biri q o n
o q is h in i d a v o la sh g a m a j b u r e ta d i, n u r energiyasi esa sh u
bclgini b a r t a r a f q ilish d a n ta sh q a r i, o ‘s m a n i kich ra y tirad i va 
h a t t o b a t a m o m y o lq qiladi, c h u n k i re n tg e n nu rlari ta 'sirid a
fo llikula r a p p a r a t y em irilib ketish i sababli h a y z funksiyasi 
t o ‘x tash i bilan b ir q a t o r d a b a c h a d o n t o ‘q i m a l a r i d a atro fik
o ‘zg a rish la r r o ‘y beradi.
Shilliq p a r d a ostidagi ( s u b m u k o z ) f ib r o m io m a la r , k atta 
f i b r o m i o m a l a r u z u n o y o q c h a l i a y r i m t u g u n l a r s h a k lid a g i 
su b s e ro z f ib ro m io m a la rg a re n tg e n nu rlari bilan d a v o qilish 
tcivsiya etilm a y d i. Y ax sh i sifatli o ‘s m a y o m o n sifatli o ‘sm ag a 
a y la n g a n d e b g u m o n tu g ‘ilg an d a ( o ‘s m a te z o ‘s g an d a ) h a m
re n tg e n nurlari bilan d av o lash y aram ay d i.
Y a ll i g i a n i s h ja r a y o n la r id a infiltratni shim iltirish va o g ‘riq 
qold irish m a q s a d id a re n tg e n o te r a p iy a (k ic h ik d o z a d a ) g ‘oyat 
k a m q o l l a n i l a d i .
Yoshi 40 d a n o sh g a n b e m o r ayollarni re n tg e n nurlari 
bilan d a v o la sa boMadi, re p ro d u k tiv y o sh d a g i ayollarga kasallik 
ja r a y o n i eskirib k e tg a n d a , s h u n in g d e k , b e m o r d a a m e n o r e y a
p a y d o boMganda va ayol tu r m a y d ig a n boMib q o lg a n d a g in a
re n tg e n o te r a p iy a ta tb iq etilishi m u m k in .
A y o lla r jin siy a ’z o la r in in g y o m o n sifatli 
0
‘s m a la rin i r e n t ­
g e n nu rlari bilan d av o lash k en g qoMlaniladi.

Yüklə

Dostları ilə paylaş:
1   ...   187   188   189   190   191   192   193   194   ...   220




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin