M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


B a ch a d o n n in g n o to ‘g ‘ri v a ziy a tig a x o s


səhifə58/220
tarix16.08.2023
ölçüsü
#139571
1   ...   54   55   56   57   58   59   60   61   ...   220
Зияева М.Ф. Гинекология. 2-нашри

B a ch a d o n n in g n o to ‘g ‘ri v a ziy a tig a x o s
kilinik b elgilar
A s o s a n , b a c h a d o n re tro v e rz iy a — fleksiyasidagi 
k o ‘p 
s h ik o y a tla r 
menoragiya/arga
taalluqli. 
M enoragiya
— c h a n o q d a
q o n yurishm asligi sababli b a c h a d o n g ip e re m iy a s in in g oqib ati 
h iso b la n a d i. K o ‘p i n c h a b c m o r l a r c h a n o q d a q o n yurishm asligi 
sababli b a c h a d o n shilliq p a r d a s in in g sekretsiyasi k u c h a y g a n id a
o q c h il a jr a lm a d a n shik o y at qiladilar.
D e fe k a tsiy a d a b e m o r l a r d u m g ‘a z a d a o g l i q tu rish i, b a ’za n
a y n iq sa , u z o q tikka tu rilg a n d a o y o q la r o g ‘ris h id a n noliydilar. 
O g ‘riq j o y la r va o g fcriq darajasi h a r xil b o i a d i . D e fe k a tsiy a d a
o g ‘riq yoki 1 о ^ ‘п i c h a k n in g bosilish hissi b e z o v ta qiladi. 
D e f e k a t s i y a d a o g ‘riq o d a m
k u c h a n g a n i d a b a c h a d o n n i n g
surilishiga q a r a b seziladi. D e fe k a ts iy a d a o g 'r iq tufayli dastlab 
ich n i a ta y la b t o ‘xtatib turilsa, k e y in c h a lik ich qotishi su ru n k a li 
tarz g a o l a d i .
83


Siydik c h iq a r is h h a m turli ta r z d a buzildi. P ato lo g ik a n te f - 
leksiyada b a c h a d o n n i n g q o v u q n i bosishi yoki b a c h a d o n re tr o - 
v crziyasida b a c h a d o n b o ‘y n in in g t a ’siri tufayli te z - t e z z a h a r -
t a n g tu tadi. B a c h a d o n ret rove rziyafleksiyasi b a ’z a n tug^m as- 
likka sab a b b o i a d i , c h u n k i tashqi tesh ik o ld in g a surilganligi 
sababli s p e r m a o r q a g u m b a z d a t o ‘p la n ib , b a c h a d o n g a kirishi 
q iyin la sh ad i.
B a c h a d o n bilan q in pastga tu s h g a n sayin q o v u q c h u r ra s i 
d o 'p p a y ib c h iq a b o sh la y d i, n a tija d a q o v u q n in g b ir qism i u r e t-
r a n in g ichki te sh ig id a n p a s tr o q d a b o i a d i , u n d a g i siydik esa 
o q ib c h i q o l m a y , u s h la n ib q o la d i. B a c h a d o n ta sh q a r ig a c h iq q a n
b o l s a , u r e tr a n i n g qisilishi va qayrilib qolishi sababli siydik 
c h iq a r ish t o ‘x talib q o lad i. B e m o r la r ta sh q a rig a c h i q q a n a ’z o - 
larini jo y ig a kirgizib q o ‘y ilg a n d a n keyin g in a siydik c h iq a r a
olishlarini aytadilar.
B a c h a d o n n i n g n o t o ‘g ‘ri vaziyati b e m o r n i k o ‘z d a n k e c h i- 
rish v a q t i d a t a s o d i f a n a n i q l a b q o lin is h i m u m k i n .
B a c h a ­
d o n n i n g t a s h q a r i g a c h i q i b q o l i s h i
p a y p a s la b a n i q l a n a d i .
P a y p a s l a g a n d a ta s h q i j i n s i y a ’z o l a r o l d i d a n o k s h a k l i d a
a g ‘d arilib c h i q q a n q in tu r a d i. Lining b a g ‘rid a esa b a c h a d o n
q o l g a u n n a y d i . A g ‘d a r il i b c h i q q a n q i n n i n g e n g q a v a r iq
q i s m i d a b a c h a d o n n i n g ta s h q i ( o d a t d a , k e n g a y g a n ) tesh ig i 
b o i a d i . T a s h q a r i g a c h i q q a n q i n n i n g sh illiq p a r d a s i q a lin
to r tg a n , d a g ‘a lla sh g a n , q u r u q b o l i b , teriga o ‘xshaydi. T a s h q i 
te s h i k a t r o f id a , b a ’z a n sh illiq p a r d a n i n g y o n y u z a la r i d a ,
k o 'p i n c h a d c k u b ita l y a r a la r shaklidagi y o to q y a r a la r kuzatiladi.
Kasallik b o s h id a ta s h q a r ig a c h i q q a n a ’z o la rn i b e m o r n i n g
o ‘zi b e m a lo l jo y ig a kirgizib q o ‘y a d i, lekin k e y in c h a lik shilliq 
p a r d a q a lin to rtib , d a g ‘a lla sh g a n sayin a ’z o la rn i jo y ig a kirgizib 
q o ‘yish q iy in la sh ad i.
Q i n n i n g k a tta k istalari va o ‘s m a l a r q i n d a n ta s h q a r ig a
c h iq ib turishi m u m k in . A y rim a y o lla r bu kista va o ‘s m a la r n i 
ta sh q a rig a c h iq ib q o lg a n b a c h a d o n d e b o ‘ylciydilar.
B a c h a d o n b i l a n q i n n i n g t a s h q a r i g a c h i q i s h i t u g ‘u r u q
vaqtidagi s h ik a stla n ish oqib ati b o l i s h i h a m m u m k in .

Yüklə

Dostları ilə paylaş:
1   ...   54   55   56   57   58   59   60   61   ...   220




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin