M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


səhifə89/220
tarix16.08.2023
ölçüsü
#139571
1   ...   85   86   87   88   89   90   91   92   ...   220
Зияева М.Ф. Гинекология. 2-нашри

Q u y i 
b o (lim
s o 4z a g i
V ulva yalligManishi — 
vulvit
ik k ila m c h i riv o jla n a d ig a n
kasallik boMib, k o 'p i n c h a in fa n tiliz m , h o m ila d o rlik va klim a k s 
d av rid a kuzatiladi.
K linikasi. 
T a sh q i jin siy a 'z o l a r sh ish g a n , q iz a r g a n , k r ip ta - 
lar yiring b ilan q o p la n g a n .
S h ik o y a tla r: q ic h is h is h , a c h is h i s h , o g T iq va a j r a l m a la r
kelishi.
Vestibulit y u qoridagi kasallik kabi rivojlanadi. S u ru n k a li 
h o la tla rd a klinik k o ‘rinishi b e z o g l z c h a l a r i d a h a m nuqtali 
q izarish k o ‘rinishida n a m o y o n boMadi.
Uretra yalligManishi
s o ‘z a k b ila n o g ‘rigan 7 1 ,2 %
b e m o r d a
kuza tilad i. Bu, aso sa n , u re tra bczlari kasalligi h iso b lan ad i.
Klinikasi. 
T e z - t e z va o g ‘riqli siyish va sim illovchi o g ‘r iq d a n
sh ik o y a t boMadi.
K o ‘rik p ay tid a u r e tr a lablari q iz a r g a n va sh ish g a n , g ard ish
k o ‘r i n i s h i d a o silib t u r a d i.
U r e t r a p a y p a s l a n g a n d a sargMsh 
a jra lm a c hiqadi.
G is to lo g ik tek sh iru v d a t o ‘q i m a va epiteliy za rarla n g an lig i, 
e p ite liy n in g o ‘ch o q li siyraklashishi, d e g ra n u la ts iy a va d e s k ­
vam atsiyasi a n iq la n a d i.
P arauretrit.
P a ra u re tra l yoMlarning bczlari u r e tr a g a kirish 
p a s t k i y a r i m d o i r a s i d a j o y l a s h g a n
v a
u r e t r a n i n g j i n s i y
de vorla riga ochiladi.
Klinikasi. YoMlar ogMzchasi sh ish g a n , q iz a rg a n , tu g u n c h a
k o ‘rin ish id a a n iq la n a d i, o g ‘riqli.
K a tta
v e s tib u la r b e z la r n in g y a llig M a n ish i.
K a s a l l i k
b a c h a d o n b o > n i d a n vulvaga, u re tra g a yiring tush ish i o q ib a tid a
rivojlanadi. Bu c h iq a r u v yoMlarining yalligManishi shilliq qav a t 
y u z a sid a qizil d o g ‘ k o ‘rin ish id a n a m o y o n boMadi. C h iq a r u v
yoMlarining kirish qism i yopilib q o la d i va yiring yigMlib soxta 
abssess hosil boMadi. K atta jin siy la b la r n in g pastki 1/3 q is m id a
flu k tu a ts iy a a n iq la n a d i. S o lz a k d a
B arto lin it k o ‘p i n c h a ikki 
t o m o n l a m a boMadi. Abssess yiringli hosila boMib, b e z p a r e n -
116


ximasi kap su la q ism i ilvirab tu rad i va biriktiruvchi t o 'q i m a bilan 
o l raladi. R e g io n a r limfa tu g u n la ri o g ‘riqli, y a l l i g la n g a n jo y d a
teri g i p e r e m iy a la n g a n , b e z y a qinidagi t o ‘q i m a b ilan birikadi. 
0 ‘s m a b ir d a n o g ‘riqli, h a r a k a ts iz va a n iq ch e g a ra li b o ‘lib 
qoladi.
YalligManish ja r a y o n i su ru n k a li b o sq ic h g a oMganda c h i ­
q a r u v naylari y o p ilib, B arto lin b e z in in g kistasi hosil boMishi 
m u m k in .
B u n d a yalligManish belgilari k u z a tilm aydi.
S o 'z a k li k o lp it
j u d a k a m u ch ray d i.

Yüklə

Dostları ilə paylaş:
1   ...   85   86   87   88   89   90   91   92   ...   220




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin