Metallar va qotishmalar, ularning xossalari

2)kuymakorlik chuyanning tarkibidagi uglerodning mul kismi erkin xolatda grafit kurinishda buladi va sinik joyi kulrang tusda bulgani sababli kulrang chuyan deb ataladi. Tarkibidagi grafitning shakliga kura kulrang chuyan oddiy, juda puxta va bolgalanuvchi chuyanlarga bulinadi. Oddiy kulrang chuyan SCH xarflari va ikki xonali ikkita son bilan markalanadi (SCH12-29). SCH - serыy chugun; 12 - uni chuzilishidagi pishiklik chegarasi (kg/mm²); 29 - egilishidagi mustaxkamligi (kg/mm²) ni bildiradi. Bu chuyanda grafit plastinkalar shaklida buladi. Juda puxta chuyan VCH xarfi bilan belgilanadi (vыsokoprochnыy chugun) . Agar u VCH 45-5 bilan belgilangan bulsa u xolda 45 - chuyanning chuzilishidagi pishikligini (kg/mm²), 5- esa chuyanning nisbiy chuzilishini ( % xisobida) bildiradi. Juda puxta chuyanda grafit zoldir shaklida buladi.
Bolgalanuvchan chuyanda grafit bodrok shaklida bulib, bu chuyan xam xarf va sonlar bilan belgilanadi. Bu chuyanlar xam oldigi chuyan kabi markalanadi. Masalan KCH50-4 bilan belgilangan bulsa bunda KCH - kovkiy chugun, ya’ni bolgalanuvchan chuyan degani, sonlar esa tegishlicha chuzilishidagi pishikligi va nisbiy chuzilishini bildiradi.
3) Ferrokotishmalar. Bu chuyanlar tarkibida kremniy va marganets mikdorlari odatdagi chuyandagidan ancha kup buladi. Ular uch turga bulinadi: ferrosilitsiy, yaltirok chuyan va ferromarganets. Ferrokotishmalardan pulat olishda va ular pulatlarni legirlashda ishlatiladi. Bu chuyanlardan tashkari, legirlangan chuyanlar deb ataladigan xili xam buladi.
Legirlangan po‘latlarning tasnifi va markalanishi
Legirlangan po‘latlar turli alomatlariga ko‘ra tasniflanadi. Legirlangan po‘latlar yumshatilgan (muvozanàt) holàtidàgi tuzilishigà ko‘rà, tuzilishidà ortiqchà ferrit bo‘làdigàn evtektoiddàn oldingi po‘latlàr, perlit tuzilishigà egà bo‘lgàn evtektoid po‘latlàr, tuzilishidà ortiqchà (ikkilàmchi) kàrbidlàr bo‘làdigàn evtektoiddàn keyingi po‘latlàr, tuzilishidà suyuq eritmàdàn àjràlib chiqqàn birlàmchi kàrbidlàr bo‘làdigàn ledeburitli po‘latlàrgà bo‘linàdi. 42 Àmàliy jihàtdàn po‘latni me’yorlàshgàn holàtdàgi tuzilishigà ko‘rà tàsniflàsh muhim hisoblànàdi. Uglerod và legirlovchi elementlàrning miqdorigà qarab, legirlàngàn po‘latlàrni quyidagi sinflàrgà àjràtish mumkin: legirlàngàn ferrit tuzilishigà egà bo‘lgàn ferritli po‘latlàr; perlit tuzilishigà egà bo‘lgàn perlitli po‘latlàr; màrtensit tuzilishigà egà bo‘lgàn màrtensitli po‘latlàr; àustenit tuzilishigà egà bo‘lgàn àustenitli po‘latlàr. Bundàn tàshqàri, ferrit-perlitli, yarimàustenitli và hokàzo po‘latlàr hàm bo‘lishi mumkin. Vàzifàsigà ko‘rà, po‘latlàr quyidagi guruhlàrgà birlàshtirilàdi: • màshinàlàr detàllàrini tàyyorlàshgà mo‘ljàllàngàn konstruksion po‘latlàr; • kesuvchi, o‘lchash àsboblàri, shtàmplovchi và boshqa àsboblàr tàyyorlàsh uchun ishlàtilàdigàn àsbobsozlik po‘latlàri; • àlohidà xossàli po‘lat và qotishmalàr. Po‘latlàr dàvlàt stàndàrtlàrini hisobgà olib màrkàlànàdi. Hàr qàysi legirlovchi element hàrf bilàn belgilànàdi. Konstruksion po‘latlàr màrkàlàridàgi dàstlàbki ràqàmlàr uglerod foizining yuzdàn bir ulushlàri hisobidàgi o‘rtàchà miqdorini ko‘rsàtàdi. Hàrflàrdàn keyingi ràqàmlàr legirlovchi elementning o‘rtàchà miqdorini ko‘rsàtàdi. 13- rasmda po‘lat tarkibiga kiruvchi elementlarning belgilanishi keltirilgan. Àgàr elementning miqdori 1 % dan kàm yoki ungà teng bo‘lsà, u holdà ràqàm bo‘lmàydi. Yuqori sifàtli po‘latlàrdà belgining oxiridà À hàrfi turàdi. Màsàlàn, tàrkibidà 0,28–0,35 % S, 0,8–1,1 % Cr, 0,9–1,2 % Mn, 0,8–1,2 % Si bo‘lgàn po‘lat 30HGSÀ tàrzidà belgilànàdi. Muràkkàb legirlàngàn àsbobsozlik po‘latlàrini màrkàlàsh konstruksion po‘latlàrni màrkàlàshdàn birmunchà fàrq qilàdi. Màsàlàn, H12M po‘lati tàrkibidà 1,45–1,70 % S, 11–12,5 % Cr, 0,5–0,8 % Mo bo‘làdi (14- rasm). Shàrchali podshiðniklàr yasàlàdigan po‘latlàr SH hàrfi bilàn, tezkesàr po‘latlàr P hàrfi bilàn belgilànàdi. 3.8. Legirlàngàn po‘latlàrgà termik ishlov berish Dàvlàt stàndàrtigà kiritilmàgàn po‘latlàrning tàjribà màr