Muhba monestir de Pedralbes



Yüklə 111.72 Kb.
Pdf просмотр
tarix20.06.2017
ölçüsü111.72 Kb.

Folleto maig 4.indd   32

01/07/11   12:19



MUHBA Monestir de Pedralbes

baixada del Monestir, 9

08028 Barcelona

Tel. 93 256 21 00

Folleto maig 4.indd   31

01/07/11   12:19

Folleto maig 4.indd   30

01/07/11   12:19



2

2

El Museu d’Història de Barcelona ha posat el punt de mira en el conjunt 



mural de la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes per apro-

fundir en l’estudi i garantir la conservació d’una obra creada fa gairebé 

set segles, quan el nou corrent pictòric que es difon des de Florència i 

altres ciutats de la península Itàlica arriba a la dinàmica Barcelona del 

tres-cents, amb els seus grans edificis gòtics en construcció.

L’exposició, instal·lada en tres dependències del claustre del monestir, 

mostra els resultats d’una recerca àmplia i rigorosa que ha posat sota 

la lupa cada centímetre d’aquesta obra mestra, i que és alhora una invi-

tació a fruir de la pintura mitjançant d’un mosaic d’imatges que revelen 

els seus rics detalls.



Presentació

Folleto maig 4.indd   2

01/07/11   12:17

Folleto maig 4.indd   28

01/07/11   12:19

Folleto maig 4.indd   29

01/07/11   12:19


3

El projecte de la capella de Sant Miquel ha propiciat un notable salt 

endavant en el coneixement de les característiques i de l’estat de con-

servació de les seves pintures murals. L’observació directa de l’obra i  la 

realització d’anàlisis instrumentals formen part de la diagnosi feta en 

la primera fase. La segona fase del projecte consistirà a estabilitzar les 

causes de l’alteració de les pintures, amb vista a frenar-ne el seu dete-

riorament i a tractar de recuperar-ne l’esplendor original. Així mateix, 

els treballs de restauració permetran de posar al descobert els colors 

vius dels marbres fingits que emmarquen l’obra. Aquestes parts origi-

nals van ser repintades a principis del segle XX, fet que va canviar de 

manera substancial l’apreciació de l’obra.

Folleto maig 4.indd   3

01/07/11   12:17



4

UNA OBRA

MESTRA

Folleto maig 4.indd   4

01/07/11   12:17


5

La planta de la capella 

és molt irregular, perquè 

està situada entre els 

contraforts de l’absis de 

l’església. La superfície 

és d’uns 20 m

2

 i l’alçària 



màxima, de 4,5 m. En total 

sumen 75 m

2

 de pintures 



murals, que es completen 

amb la decoració

de l’embigat.

Els murals de la capella de Sant Miquel, encomanats al pintor 

Ferrer Bassa el 1346, són una obra clau tant per la seva sin-

gularitat com pel caràcter innovador que vincula Barcelona 

amb les novetats tècniques i artístiques que neixen a les ciu-

tats toscanes als volts de l’any 1300.  

Els murals es conserven complets i pràcticament intactes. El 

seu emplaçament en un monestir de clausura, allunyat del 

centre de la ciutat, els ha preservat fins avui. Gràcies a això, 

són alhora una obra mestra i un document amb un valor ines-

timable per a l’exploració i l’estudi.

Els plafons del sostre de 

la capella estan decorats 

amb estels i les bigues, 

amb un motiu geomètric.

Folleto maig 4.indd   5

01/07/11   12:17


6

La capella de Sant Miquel està decorada amb un magnífic conjunt de pintures 

murals encomanades l’any 1346 al pintor Ferrer Bassa per l’abadessa Frances-

ca Saportella, que en volia fer la seva cel·la particular. Les pintures, inspirades 

per les devocions franciscanes, representen la passió de Crist, els goigs de la 

Mare de Déu i diverses figures de sants, i són una obra mestra de l’italianisme 

hegemònic en la pintura gòtica del segle XIV.

En la data en què es van realitzar les pintures, el monestir encara era en cons-

trucció. No obstant això, a l’ala oriental del claustre, on se situa la capella, les 

obres estaven molt avançades i, presumiblement, ja s’havia porticat la planta 

baixa. La nau de l’església devia estar totalment enllestida, o gairebé.

La capella de Sant Miquel

1

3



2

Capella de Sant Miquel

Tomba de la reina Elisenda

Església


1

2

3



1

3

2



Folleto maig 4.indd   6

01/07/11   12:17



7

Es té notícia que, amb el temps, la ca-

pella passa a ser arxiu del monestir. 

Entre 1801 i 1870 esdevé guarda-roba, 

i després es converteix en cel·la aba-

cial.  Arran  d’aquests  diferents  usos, 

els  murals  queden  amagats  i  prote-

gits  darrere  el  mobiliari  fins  que  es 

redescobreixen a finals del segle xix.

Primeres imatges de la capella,

fetes quan era la cel·la abacial

El 1906 un armari amagava l’escena

de sant Francesc i de santa Clara. 

D’altra banda, un prestatge corregut 

separava els registres superior i mitjà.

El 1932 s’havia eliminat el prestatge

i es van fer retocs a les pintures.

 És convingut entre la senyora abadessa de Pedralbes i en 

Ferrer Bassa que el dit Ferrer pinti de bons colors amb oli 

la capella de sant Miquel. 



I la senyora abadessa ha de donar a dit Ferrer Bassa per 

raó de la dita obra dos-cents cinquanta sous, el seu menjar

i el d’aquells que l’ajudaran a pintar la dita obra; dels quals 

dos-cents cinquanta sous la dita senyora abadessa paga al 

dit Ferrer cent sous i els restants cent cinquanta sous els hi 

haurà de pagar un cop l’obra estigui acabada. 

Extracte del contracte signat entre l’abadessa del monestir de Pedralbes, Francesca Saportella,

i el pintor Ferrer Bassa el 1346 per pintar la capella de sant Miquel.

1906


1932

Folleto maig 4.indd   7

01/07/11   12:17


8

BARCELONA

Monestir de 

PEDRALBES

Monestir de 

RIPOLL

PERPINYÀ

SITGES

MONTBLANC

ALCOVER

VALÈNCIA

TEROL

LLEIDA

SARAGOSSA

Monestir de 

SANT HILARI

Ferrer Bassa (

c. 1285-c. 1348) instal·la el seu taller al carrer de la Cucurulla de 

Barcelona, que cap a l’any 1340 és el més important de la ciutat.

Ferrer Bassa i els seus col·laboradors reben nombrosos encàrrecs del rei, de la 

cort i del clergat per construir retaules, il·lustrar llibres o fer pintures murals. 



Ferrer Bassa i el seu taller

CIUTAT DE MALLORCA

Folleto maig 4.indd   8

01/07/11   12:17


9

9

9



OBRES ENCARREGADES A FERRER BASSA segons documents de l’època

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

* Obres conservades

Emplaçament Data del 

document  

Promotor

Obra/obres

Alcover

1315


Desconegut

Pintura d’una verge

Església d’Alcover. Tarragona



Barcelona

1342


Rei Pere III

el Cerimoniós



Pintura d’unes andes

 

per a la reina de Mallorca (Constança d’Aragó i 

d’Entença)

1344


Rei Pere III

el Cerimoniós



Retaule de Jesús i Maria

 

Palau Reial Major, capella de Santa Àgata



1347

Tiburgueta, vídua de Simó 

de Bell-lloc

Retaule de Sant Jaume *

Convent de Santa Maria de Jonqueres 

1348

Rei Pere III 



el Cerimoniós

Pintura d’una taula i altres obres 

Palau Reial de Barcelona



Barcelona/

València

1342


Rei Pere III 

el Cerimoniós



Un llibre d’hores

Ciutat de 

Mallorca

1345


Rei Pere III 

el Cerimoniós



Retaule de Santa Anna *

L’Almudaina 



Lleida

1340


Ot de Montcada

Una pintura

 

 

1341

Ot de Montcada



Tres retaules

 per a les capelles de Sant Pere, Sant Joan i Sant Pau.

La Seu Vella (pintats a Barcelona)

1345


Rei Pere III 

el Cerimoniós



Retaule

Capella del palau reial de Lleida. 

La Suda

Monestir de 

Pedralbes

1343-1346

Francesca Saportella

Murals de la capella de Sant Miquel *

1348


Francesca Saportella

Una predel·la de sant Antoní, un retaule de la Mare de Déu amb els tres 

Reis, una taula de la Mare de Déu de mig cos i dos àngels

Monestir de 

Ripoll

1347


Hug Desbac, abat

Pintura d’una urna

Monestir de 

Sant Hilari. 

Lleida

1340


Sibil·la de Peralta, 

abadessa


Retaule de Sant Miquel

Montblanc

1333-1335

Rei Alfons III el Benigne

Il·lumina uns

 

<>

1343


Veí de Montblanc

Un retaule



Perpinyà

1345


Rei Pere III 

el Cerimoniós



Retaule de la Santa Creu 

Palau Reial



Saragossa

1339


Rei Pere III 

el Cerimoniós



Dos retaules 

Palau reial de l’Aljafería. Capelles de Santa Maria i de Sant Martí (pintats a 

Barcelona)

1343


Rei Pere III 

el Cerimoniós



Un retaule

 

i altres obres



Capella de l’Aljafería 

1346


Desconegut

Diversos treballs

 

a Saragossa



Sitges

1324


Bernat de Fenollar

Dues creus i dues capelles

Església parroquial



Terol

1335


(Rei Alfons III el Benigne)

Retaule

Convent de framenors 



València

1350


Desconegut

Retaule inacabat de Sant Francesc

 

Convent dels franciscans



ALTRES OBRES QUE ELS HISTORIADORS DE L’ ART HAN ATRIBUÏT A FERRER BASSA:

Retaule de la coronació de Bellpuig

, 1333-1340;

 

Dos pinacles de retaule amb àngels

,

 

1335-1340

*

;

 Políptic dedicat a la vida de 



Jesús i Maria o políptic Morgan

,

 

1338-1340

*



Llibre d’hores de la reina Maria de Navarra



,

 

1340-inicis 1341

*

;

 Salteri anglocatalà 



o salteri de París

,

 

1330-1338

*

;

 Dos compartiments laterals d’un retaule dedicat a sant Bernat (?)



,

 

2

a



 meitat s. xiv

*; 


Crist de la 

Pietat de la catedral de València

, pintat en un reliquiari; 



Madonna Kisters

,

 



1320-1330

*

;



 Crucifix de Monbaroccio

*

.

Fonts consultades: Rosa Alcoy. 

L’art gòtic a Catalunya

; Josep Gudiol i Santiago Alcolea. 

Pintura gòtica catalana

; Josep Madurell. 

Manuscritos trescentistas y 

cuatrocentistas

; Isabel Companys; Núria Montardit. 

Recull Miquel Melendres i Rué (1905-1974)

.

Folleto maig 4.indd   9



01/07/11   12:17

LA CONSTRUCCIó 

DELS MURALS

10

Folleto maig 4.indd   10



01/07/11   12:17

11

La  pintura  mural  requereix  una  bona  planificació  i  la  con-

tribució  de  moltes  mans  per  aplegar  materials,  muntar  la 

bastida, preparar i estendre el morter, moldre els pigments, 

etc. Per això té tanta importància el paper del mestre, que 

s’encarrega de projectar l’obra, de dirigir el treball del seu 

taller i d’assolir un resultat homogeni. 

L’elecció de la tècnica d’execució és primordial, perquè determina la du-

rada i el procés, així com els materials i el personal que es necessiten. A 

la capella de Sant Miquel s’utilitza una tècnica mixta. Les pintures es rea-

litzen al fresc, però moltes zones es reserven per ser completades al sec.

La tècnica pictòrica

La primera etapa: la pintura al fresc

La superfície que s’ha previst pintar en un dia es re-

vesteix amb un enlluït o 

intonaco (capa de morter de 

calç, sorra fina i aigua). Mentre és tendre o «fresc», 

entre 6 i 8 hores, l’enlluït absorbeix els pigments di-

luïts en aigua que aplica el pintor. Cada una de les 

porcions pintades rep el nom de jornada o 

giornata.

La segona etapa: la pintura al sec

Transcorregudes  unes  quantes  setmanes,  quan  les 

jornades  són  ben  seques,  es  pot  prosseguir  fins  a 

l’acabat.  Però  llavors  els  pigments  s’han  de  mesclar 

amb  un  lligant  orgànic  que  els  fixi.  En  aquest  cas, 

segons conveniència, s’utilitza un tremp (lligant dissolt 

en aigua) o un oli assecant. Ja no s’ha de procedir per 

jornades, sinó de manera conjunta.



Escena dels improperis: pintura amb lligant orgànic 

La pintura forma una pel·lícula que se sobreposa a l’enlluït. 



Escena dels improperis: tres jornades.

La calç inicia un procés de carbonatació i forma

un material dur que engloba els pigments en un sol cos. 

Folleto maig 4.indd   11

01/07/11   12:18


A  la  capella  de  Sant  Miquel  apa-

reixen  algunes  de  les  innovacions 

tècniques que es disseminen des de 

les ciutats toscanes on tenen el seu 

origen.

Les innovacions tècniques

L



estergit o 



spolvero

L’estergit és el primer sistema que s’usa 

per traspassar al mur un dibuix fet so-

bre paper a escala real. Apareix a diver-

ses ciutats italianes cap a la meitat del 

segle xiv, i inicialment s’aplica solament 

als marcs i les cornises decoratives. 

A la capella s’ha utilitzat per a la sa-

nefa geomètrica i els estels del sostre, 

la qual cosa remet a un contacte molt 

estret amb aquestes ciutats.

Les jornades o 

giornate s’adapten a la composició

Les composicions són més riques i plenes de detalls. El resultat són jornades irregulars que 

ressegueixen els contorns de les figures per dividir en porcions més petites cada escena. 

Els elements decoratius geomètrics i seriats són més 

fàcils i ràpids d’executar gràcies a l’ús de l’estergit.

12

Folleto maig 4.indd   12



01/07/11   12:18

13

L’obra es va fer en 113 

jornades. Es va procedir de 

dalt a baix i d’esquerra a 

dreta, excepte en un tram 

del registre central, que es 

va fer en sentit contrari. 

L’ordre numèric indica la 

seqüència i la concatenació 

que correspondria a 

l’evolució del treball d’un 

únic pintor. No obstant això, 

podrien haver-hi treballat 

dos pintors alhora.



Les innovacions tècniques

Els  daurats  i  platejats  s’usen  profusament  a  l’època.  En  aquests  murals 

s’obtenen, majoritàriament, amb làmines d’estany, soles o com a suport 

d’una làmina més prima de plata. El gruix d’estany facilita l’aplicació i el 

treball de relleus i textures a un cost assequible. L’or i la plata s’han usat 

de manera més restringida.



Els daurats i platejats

Els nimbes

Es treballen de diferents maneres. 

L’elecció pot estar en relació amb 

la  importància  que  s’atorga  als 

personatges representats. 

Altres decoracions

Les làmines metàl·liques posen en relleu 

la riquesa decorativa de les arquitectures, 

els teixits i els objectes de metall.

Folleto maig 4.indd   13

01/07/11   12:18



14

ELS MURALS

 SOTA LA LUPA

Folleto maig 4.indd   14

01/07/11   12:18


15

La matèria pictòrica ha preservat durant més de 700 anys les em-

premtes que van deixar-hi el mestre i el seu taller. L’observació 

directa, sistemàtica i exhaustiva les ha recuperades. Ha calgut 

destinar-hi moltes hores d’estudi, fer milers de fotografies i em-

prar tècniques instrumentals d’anàlisi variades.

Els resultats ajudaran a definir el tractament de restauració, 

que s’adaptarà a les característiques tècniques i materials de 

cada àrea de la pintura i serà meticulós en la conservació de 

cada traç. No obstant això, aquest és només un esglaó dins un 

projecte molt més ampli de recerca, diagnosi i restauració.

Tipus d’estudi

Tècnica /Instrumental

Anàlisi del medi físic

Clima de la capella / Clima exterior

Mesures amb sensors electrònics



Radiació solar

Mapes diaris



Estudi del sòl

Prospecció geofísica. Georadar



Estudi biològic

Auscultació de l’embigat (corc)



Anàlisi de l’obra

Morfologia i temperatura superficial 

dels murs

Termografia



Tècnica pictòrica / Alteracions

Estudi a ull nu i amb lupa binocular

Fotografia amb llum natural, rasant i ultraviolada

Fotografia d’infraroig/ Reflectografia



Caracterització dels materials

Microscòpia òptica 

Microscòpia electrònica d’escombrat (SEM-EDXS)

Espectroscòpia infraroja (FTIR per transmissió i FTIR-ATR)

Cromatografia de gasos- espectroscòpia de masses (GC-MS)

Cromatografia en capa fina d’alta resolució (HPTLC)

Colorimetria

Especialistes de les disciplines més diverses sumen 

coneixements  per  diagnosticar,  conservar  i,  final-

ment, restaurar les pintures. La clau de la interven-

ció a la capella és l’anàlisi profunda de l’obra i del seu 

entorn. Fins ara s’han estudiat els materials emprats 

i com s’han aplicat. En curs hi ha la fase d’estudi dels 

mecanismes complexos que en causen el deteriora-

ment. Allà on no arriba l’ull, s’ha cercat el suport de 

la tècnica instrumental d’anàlisi més idònia. 



El projecte

Folleto maig 4.indd   15

01/07/11   12:18


La gran riquesa d’informació que proporcionen els murals atorga un paper 

fonamental a l’observació directa.



La metodologia dexploració

Exploració de la pintura a ull nu amb l’ajut de la llum rasant, la lupa i 

el microscopi. En cada reconeixement, el restaurador ha concentrat 

la seva atenció en un sol aspecte. A continuació, s’han contrastat els 

resultats amb l’examen fet amb llum ultraviolada i amb una càmera que 

capta la resposta de la matèria a la llum infraroja. 



Observar 

L´ull  expert  ha  observat  cada  centímetre  de  pintura  i  ha 

interpretat el que ha vist.

Cartografiar

Cada observació s’ha localitzat amb precisió damunt 

un mapa mitjançant codis gràfics que informen de 

la intensitat dels fenòmens d’alteració. 

Els resultats de l’observació s’han plasmat de manera precisa 

i sistematitzada sobre una base fotogràfica i, després, s’han 

informatitzat. No són meres il·lustracions sinó un sistema crític 

i analític que revela les característiques particulars de l’objecte.



Consultar fonts primàries:

els tractats de pintura

Els tractats de pintura que descriuen els 

procediments emprats pels pintors són 

una referència de consulta obligada.

Els mapes recullen les evidències físiques i els tractats de pintura proporcionen les referències 

en la documentació escrita. L’encreuament de la informació que proporcionen els uns i els 

altres possibilita la interpretació de la tècnica. En aquest cas ha estat fonamental revisar 

Il 


libro dell’arte, escrit per Cennino Cennini als volts de 1390.

16

Folleto maig 4.indd   16



01/07/11   12:18

Els mapes de la pintura són la base on es recullen els resultats de cada exploració.

Els resultats de lexploració

Les juntes entre jornades

Un cop s’ha obtingut el mapa global de les 

juntes entre jornades, s’ha pogut determi-

nar  quina  va  ser  la  seqüència  d’execució 

des de la primera fins a l’última.

La llum rasant ha posat de

manifest la junta entre jornades. 

Aquest contorn s’ha plasmat

sobre la cartografia acotada

i a escala. (La crucifixió)

17

Folleto maig 4.indd   17



01/07/11   12:18

18

Empremta llinyola batent

Línies incises reglejades

Petits senyals incisos a mà alçada

Línia incisa a mà alçada

Incisió compàs

Punxó compàs

Incisions estergit

Part treballada en relleu

Relleus en negatiu

Empremtes de dits / ungles

Empremta tèxtil

Empremtes deixades pel regle

Altres marques fetes damunt de l’enlluït fresc 

Al segle xiv encara no s’usa cap sistema de transposició del dibuix figuratiu a escala 

real damunt la superfície a pintar. Per tant, les marques són la guia necessària per 

poder fer traços amb més seguretat. Per aquesta raó són tan importants.

Folleto maig 4.indd   18

01/07/11   12:18



19

Tira les línies amb cordill com ho havies fet 



sobre l’emprimació per prendre les mides.”

Ressalta els plecs amb una punta de ferro 



o una agulla.”

 “

A continuació agafa el compàs gran amb una 



punta sobre el fil, i traça mig cercle a la meitat 

inferior.”

Quan tinguis la figura pintada amb color al 



fresc, agafa un punxó i marca el contorn del 

cap.”


Els murals i el tractat de Cennino Cennini 

Il libro dell’arte, escrit per Cennino Cennini als volts de 1390, recull la tradició pictòrica 

de l’escola de Giotto nascuda un segle abans.

Folleto maig 4.indd   19

01/07/11   12:18


20

Expressivitat

Escenaris

UN NOU

RETAULE

MURAL

Indumentària

Folleto maig 4.indd   20

01/07/11   12:18


En aquest apartat es presenten les pintures per fruir-ne com si 

es veiessin des de dalt d’una bastida. Aquest mosaic d’imatges 

revela una altra visió de l’obra, plena de rics i sorprenents detalls 

augmentats d’escala. Contemplats en conjunt, es transformen 

en un nou i sorprenent retaule mural. 

Les  temàtiques  que  agrupen  les  imatges  corresponen  als  ele-

ments característics del nou llenguatge figuratiu que arriba de 

la Toscana: els escenaris d’interiors arquitectònics, els paisatges, 

el gest i l’expressivitat, la natura, la representació de rics teixits, 

el moviment, l’escorç o la llum. 

21

Indumentària

Folleto maig 4.indd   21

01/07/11   12:19


22

22

Gest



Natura

Folleto maig 4.indd   22

01/07/11   12:19


23

Llum / transparència

Moviment /escorç

Folleto maig 4.indd   23

01/07/11   12:19


24

MURALS SOTA LA LUPA 

IDEACIó I PRODUCCIó

MUHBA (Museu d’Història de Barcelona)

Institut de Cultura de Barcelona

DIRECCIó 

Joan Roca i Albert



COMISSARIAT

Lídia Font



COMISSARIAT ADJUNT 

Rosa Senserrich



PROGRAMES

Mònica Blasco



COL·LECCIONS

 

Josep Bracons



MUHBA MONESTIR DE PEDRALBES

Anna Castellano i Tresserra



CONSERVACIó – RESTAURACIó

Anna Lázaro

Carla Puerto

COORDINACIó DE L’EXPOSICIó

Patricia Puig



DISSENY DE L´EXPOSICIó

Ignasi Cristià, SL



MUNTATGE

Wasabis


PRODUCCIó D´AUDIOVISUALS

Estudio nueveojos 

Joel Lozano

Andrea Manenti



PLANIMETRIA VECTORITZADA

Virginia Verdaguer 

Folleto maig 4.indd   24

01/07/11   12:19



25

FOTOGRAFIA

Gasull Fotografia

Albert Masó

Pep Parer

Jordi Puig

David Urgell

Pere Vivas

Centre de Desenvolupament de sensors, instrumentació i sistemes. UPC

Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Arxiu Mas

Grup de Conservació-Restauració del Patrimoni. Facultat de Belles Arts. UB



CONFECCIó CARTOGRAFIA

Andrea Manenti



DIBUIX ESCENES

Cyril Gauthier



DISSENY LLIBRET DE SALA

Marc Vela



REVISIó LINGÜÍSTICA

 

Manners Traduccions



COMUNICACIó

Àngels Bertran



PREMSA

 

Lourdes Solana



ACTES I VISITES 

Teresa Macià 

Gemma Bonet

Fragment, Serveis Culturals



SUPORT PROGRAMES

Eulàlia Cartró



AGRAÏMENTS

 

Carme Aixalà (MUHBA Monestir de Pedralbes), Pol Donés, Veclus S.L.



------------------

Textos d’aquest llibret: Lídia Font i Rosa Senserrich

Folleto maig 4.indd   25

01/07/11   12:19



26

Reconstrucció de la decoració de marbres fingits obtinguda a partir de les dades de l’estudi.

Folleto maig 4.indd   26

01/07/11   12:19



2

2

El Museu d’Història de Barcelona ha posat el punt de mira en el conjunt 



mural de la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes per apro-

fundir en l’estudi i garantir la conservació d’una obra creada fa gairebé 

set segles, quan el nou corrent pictòric que es difon des de Florència i 

altres ciutats de la península Itàlica arriba a la dinàmica Barcelona del 

tres-cents, amb els seus grans edificis gòtics en construcció.

L’exposició, instal·lada en tres dependències del claustre del monestir, 

mostra els resultats d’una recerca àmplia i rigorosa que ha posat sota 

la lupa cada centímetre d’aquesta obra mestra, i que és alhora una invi-

tació a fruir de la pintura mitjançant d’un mosaic d’imatges que revelen 

els seus rics detalls.



Presentació

Folleto maig 4.indd   2

01/07/11   12:17

Folleto maig 4.indd   28

01/07/11   12:19

Folleto maig 4.indd   29

01/07/11   12:19


2

2

El Museu d’Història de Barcelona ha posat el punt de mira en el conjunt 



mural de la capella de Sant Miquel del monestir de Pedralbes per apro-

fundir en l’estudi i garantir la conservació d’una obra creada fa gairebé 

set segles, quan el nou corrent pictòric que es difon des de Florència i 

altres ciutats de la península Itàlica arriba a la dinàmica Barcelona del 

tres-cents, amb els seus grans edificis gòtics en construcció.

L’exposició, instal·lada en tres dependències del claustre del monestir, 

mostra els resultats d’una recerca àmplia i rigorosa que ha posat sota 

la lupa cada centímetre d’aquesta obra mestra, i que és alhora una invi-

tació a fruir de la pintura mitjançant d’un mosaic d’imatges que revelen 

els seus rics detalls.



Presentació

Folleto maig 4.indd   2

01/07/11   12:17

Folleto maig 4.indd   28

01/07/11   12:19

Folleto maig 4.indd   29

01/07/11   12:19


Folleto maig 4.indd   32

01/07/11   12:19



MUHBA Monestir de Pedralbes

baixada del Monestir, 9

08028 Barcelona

Tel. 93 256 21 00

Folleto maig 4.indd   31

01/07/11   12:19

Folleto maig 4.indd   30

01/07/11   12:19



Folleto maig 4.indd   32

01/07/11   12:19



MUHBA Monestir de Pedralbes

baixada del Monestir, 9

08028 Barcelona

Tel. 93 256 21 00

Folleto maig 4.indd   31

01/07/11   12:19

Folleto maig 4.indd   30

01/07/11   12:19





Поделитесь с Вашими друзьями:


Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2019
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə