Noorganik moddalar

-fc*
о
Уакиит -nasosga
Kondensat
Vakuum
nasosga
Absorbsiyaga
mahsulot
I
/
—
1
4
X -
\
_____
J
5
4
 4/
5
7-Г 
//; 
/7
3.2-rasm.
Dcgidratli rejimda ishlovchi fosfor kislotasi ekstraksiya qilish sxemasi:
1 
—
fosfor xomashyosi bunkeri; 
2
— tarozili dozator; 
3 
—
ikki bakli ekstraktor; 
5 
—
nasos; 
6 
—
sulfat kislotasini sarfini 
o ‘lchagich; 7 — nasos; 
8 —
buglatgich; 
9 —
tomchi tutgich; 
1 0 —
kondensator; 
11 
—
ko‘piklantiruvchi neytralizator; 
12—
vakuumfiltrning oxurchalari; 
13 
—
separator; 
14 
—
filtr matosini regeneratsiyalanganda hosil boMadigan oraliq sus- 
penziyani yig'uvchi idish; 
15, 16, 17 
—
barometrik yig'uvchi idishlar: birinchi filtr uchun (
15),
aylanma fosfor kislotasi
u c h u n (
16),
yu vu vch i filtr u c h u n
{1 7 ).

---

H o sil b o ‘lg a n g a z la r, s h u j u m l a d a n f to r ga z la ri v a k u u m b u g ‘la t- 
g i c h d a n (8) n e y tr a l iz a t o r g a (11) y u b o rila d i. M a h s u l o t ( a r a la s h m a
h o ld a ) e k s t r a k t o r d a n v a k u u m - f il t r g a (12) y u b o rila d i.
V a k u u m - f i l t r a y la n u v c h i b ir q a n c h a o x u r c h a l a r d a n (lo to k ) ib o rat 
b o ‘lib, o x u r c h a l a r c h i d a m l i L avsan m a to s i b ila n q o p l a n g a n b o ‘ladi. 
B irin c h i filtra t F, — ta y y o r m a h s u l o t va a y l a n m a k islo ta sifatida 
k u z a tila d i. C h o ‘k m a u c h f iltra tlik s x e m a b o ‘y ic h a yuviladi. B irin ch i 
n a v b a td a c h o ‘k m a n i yuvish u c h u n issiq ( 6 0 —7 0°C ) suv o x irig a c h a
b e rilib , F 3 h o sil b o ‘ladi. F iltra t F 3 old in g i c h o ‘k m a n i yuvish u c h u n
berilib F 2 hosil b o ‘ladi. S h u n d a y qilib b ir-b irig a q a r a m a - q a r s h i sxem a 
b o ‘y ic h a fo sfo g ip s yuvilib oxiri o x u r c h a d a n ta s h la b y u b o rila d i. F il- 
tr la n is h va y u v is h n a tija s id a u c h t a filtrat o lin a d i, u la r n in g ta rk ib id a
m a ’lu m m i q d o r d a fo s fo r k islotasi b o ‘ladi:
F, - 2 4 - 2 8 % P 20 5, F 2 - 1 8 - 2 2 % P 20 5, F 3 - 3 - 8 % P 20 5. 
F o s fo r k is lo ta s in in g d ig id ra t usuli b ila n olish j a r a y o n i d a f t o r a so s a n
m a h s u l o t d a H 2S i F b h o l a t d a q o lib , h a m m a s i b o ‘lib 3 —5 % g in a gaz 
fazasiga va f to r n in g 15— 17% fosfogips ta rk ib ig a o ‘tadi.
F o s fo r k is lo ta s in in g ish lab c h iq a r is h j a r a y o n i d a k a tta m i q d o r d a
c h o ‘k m a fo sfo g ip s t a s h la m a g a t a s h la n a d i. F o sfo g ip s k a tta m a y d o n n i 
eg a lla b , ta s h q i m u h i tg a salbiy t a ’sir qiladi.
S h u n in g u c h u n fosfo g ip sn in g q a y ta ishlash m u a m m o s i x alq x o ‘j a -
ligi k a tta a h a m i y a ti g a e g a d ir. F o s fo g ip s d a n m e l i o r a t o r s ifa tid a , se- 
m e n t g a q o ‘s h i m c h a s ifa tid a , q u rilish m a te r ia li sifa tid a fo y d a la n ish i 
m u m k in . F o s f o g ip s d a n o h a k va sulfit a n g id rid i olib, gaz q is m in i 
sulfat k islo ta sig a q a y ta ish lash m u m k in , b u esa a y n iq s a k a tta a h a -
m iy a tg a ega. N i h o y a t fo sfo g ip sd a n s u lf o m in e r a l s e m e n t l a r n i sin te z
qilish fo sfo g ip s m u a m m o s i n i hal qiladi d e sa k b o ‘ladi.
E k stra tsio n fosfor kislotasi, ay n iq sa Q a r a - T a u fo sfo ritid a n o lingan 
m a h s u l o t m a ’l u m k a m c h ilik la r g a ega. K islo ta k o n s e n tra ts iy a si past 
( 2 2 —2 4% P 20 5), ta r k ib id a tu rli a r a l a s h m a l a r n in g m a v judligi, k o £p 
m iq d o r d a ta s h la n d iq fosfogips hosil b o ‘lishiga sab a b b o ‘ladi. T e x n ik a ­
d a y u q o ri k o n s e n tr a ts iy a li, t o z a fo sfo r kislotasi o lish m a q s a d id a t e r ­
m ik u s u ld a n f o y d a la n ila d i.
3.2. T E R M I K U S U L
T e r m i k u s u ld a fo s fo r itla r ta rk ib id a g i fo sfo r y u q o ri t e m p e r a t u r a ­
d a k o ‘m i r b ila n e l e m e n t a r fosforga q a d a r q a y ta rilib olin ad i. F o sfo rn i 
fo sfo r a n g id r id ig a a y la n tiris h va a n g id r id n i suv b ila n yuvish g a asos- 
la n ib o lin a d i.
S h u n d a y qilib , kislota olish u c h u n b ir in c h i n a v b a td a e l e m e n ta r
fo sfo r o lish k e ra k . F o s f o r u c h k o m p o n e n t l i k a r a l a s h m a - s h i x t a d a n
o lin ad i:
341

---

Ca3( P 0 4)2 + 5C + n S i0 2 = 3CaO • n S i0 2 +
+ 5 C 0 + P 2 - 1600 k J / m o l
R e a k siy a o ‘ta e n d o t e r m i k b o ‘lg ani sab a b li f a q a t y u q o ri t e m p e r a ­
t u r a d a 1 4 0 0 — 1600°C o ‘t a d i . Bu r e a k s i y a d a m a ’l u m r o l n i S iO , 
o ‘y n ay d i, c h u n k i S i 0 2 kalsiy o k sidini b o g ‘lab fo s fo r itla r n in g dissotsi- 
a tsiy a sin i t e z la s h tir a d i va y o m o n e r u v c h a n kalsiy o k s i d d a n o s o n
e r u v c h a n kalsiy silikati h o lid a to s h q o lg a a y la n tir ila d i. K alsiy fosfa- 
tin in g k o ‘m i r bilan reaksiyaga kirishish tezligi t e m p e r a t u r a va kislota 
m o d u li M k ( S i 0 2 : C a O ) b ila n a n i q l a n a d i. 3 . 3 - r a s m d a k o ‘rilg a n d e k
M k 0 d a n 2 ga q a d a r b o 'l g a n d a kalsiy o r to s ilik a t 2 C a O • S i 0 2 d io r -
to s ilik a t 3 C a O • 2 S i 0 2 va m e ta s ilik a t kalsiy C a O • S i 0 2 h o sil b o ‘ladi.
T a r k ib i 5 1 ,7 % S i d 2 va 4 8 ,3 % C a O g a eg a b o ‘lgan m e ta s ilik a tn in g
kislo ta m o d u li M k 1, 07ga te n g b o ‘ladi. I s h la b c h iq a r is h d a g i p e c h -
lar 0 ,7 —0 ,9 kislota m o d u li bilan ishlaydilar. Bu s h a r o itd a fosfor a n c h a
to z a va e n e rg iy a kam s a r f boMadi. A g a rd a kislo ta m o d u lin in g qiy m ati 
c h e g a r a d a n o sh sa , e n e rg iy a n i k o ‘p s a r f b o ‘lg anligi k u z a tila d i.
F o s f o r i t n i n g k o ‘m i r ish tir o k id a t e r m i k p a r c h a l a n i s h d a v r id a b ir 
q a t o r q o ‘s h i m c h a k im y o v iy re a k s iy a la r k e c h is h i s o d ir b o ‘lad i. M a ­
salan : t e m i r b irik m a la ri fo sfo r b ila n b ir q a t o r b ir ik m a la r n i: ( F e 3P, 
F e 2P, F e P ) hosil qiladi: F e 20 3 + 3C = 2 F e + 3 C O ; 2 F e + P 2 = 2 F e P ; 
4 F e + P 2 = F e 2P;
Bu a r a l a s h m a l a r fe rro fo sf o r n o m i b ila n a ta lib , t a r k ib id a 15— 18% 
P g a ega b o ‘lib p e c h d a n q o t i s h m a sifa tid a o lin a d i. X o m a s h y o n in g
ta rk ib id a g i q u m S i 0 2 esa k o ‘m i r b ila n re ak siy a g a k irish ib m o n o o k -
sid va k r e m n iy k a rb id in i hosil qilad.
S i 0 2 + 2 C = Si + 2 C O ;
S i 0 2 + С = S iO + C O ;
S i 0 2 + 3 C = S iC + 2 C O .
H o s i l b o ‘lg a n m o d d a l a r t e m i r
b ila n b irla s h ib fe rro silitsiy q o tis h -
m a s in i hosil q iladi.
Si + F e = F e S i;
2 S iO + F e = F e S i + S i 0 2;
S iC + 4 F e = F e S i + F e 3C.
S h u n d a y qilib, qay tarilg a n k re m - 
n iy n i 4 0 % i fe rro silitsiy g a a y la n ib , 
60 % i e sa p e c h d a n c h a n g h o l a t d a
c h iq ib k etad i.
/, - c
2 6 0 0 Г