Noorganik moddalar


N A Z O R A T S A V O L L A R I



Yüklə 12,02 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə204/283
tarix26.08.2023
ölçüsü12,02 Mb.
#140688
1   ...   200   201   202   203   204   205   206   207   ...   283
Noorganik moddalar va mineral o’g’itlar texnologiyasi Mirzaev F.M. va boshq.

N A Z O R A T S A V O L L A R I
1. Qanday e le m e n t l a r ozu q a m o d d a s i h isobla nadi.
2. H a y o td a a z o tn i n g ah a m iy a ti qanday?
3. Kaliy e l e m e n t i n i ahamiyati.
4. M ik r o e l e m e n t la r n in g ahamiyati.
5. S tim uly atorla rning aha m iyati.
6
. Fungitsid lar nim a?
7. Insektitsidlar nim a?
8
. Pestitsidlar nim a?
310


1-BOB
MINERAL 0 ‘G ‘ITLAR TEXNOLOGIYASI
NAZARIY ASOSLARI
1.1. M IN E R A L 0 ‘G ‘ITLARNI ISHLAB C H IQ A R IS H D A
B IR TURLI TEXNOLOGIK JARAYONLAR
M i n e r a l o ‘g ‘itlar va ul arni ishlab chi qa r i sh d a q o ‘l laniladigan x o m -
a s h y o n i n g t u rl a r i k o ‘p boMgani sababli ishlab c h i q a r i s h d a h a r xil 
u s ul l ar q o ‘l lani ladi. I shlab c hi qa r i s h t exn ol og iy as i n in g omillar i k o ‘p. 
B i r oq u l a r n i n g s xe ma l a r i b i r xil t e x n o l o g i k j a r a y o n l a r d a n iborat. 
Xu s us an :
1. T e r m i k yoki t e r m o k i m y o v i y x o m a s h y o n i q a y t a kuydi ri sh yoki 
pishirish.
2. E r i ti sh, kr istallash, e r i t m a l a r n i a r a l a s h m a l a r d a n turli usullar 
b i lan t o z a l a s h , q a t t i q va s uy u q a r a l a s h m a l a r n i d e k a n t a t s i y a qilish, 
filtrlash, s en tr i f ug a usullari bilan ajratish, b u g ‘latish y o ‘li bi lan s uyuq 
e r it m a l a r i n i q u y uq l a s h t i ri s h va b os hq a l ar .
M i n e r a l x o m a s h y o l a r n i m i n e r a l o ‘g ‘itlarga q a y t a ishlash ikki usul 
b i l an olib b or i l ad i.
B i r i n c h i s i ni « h o ‘l», ikki nchi si «t ermi k» usul. H o ‘l usulga misol 
qilib f os for itl ar ni k i sl ota la r b i lan q a yt a ishlash, az ot kislotasi bilan 
a m m i a k d a n a z o t b i ri k ma l a r i n i olish, kaliy t u z l a r i n i kaliy m i n e r a l l a -
r i d a n ajratib oli shni k o ‘rsatish m u m k i n . B a ’zi o ‘g ‘itlarni t abiiy x o m ­
a s h y o n i y u q o r i t e m p e r a t u r a d a ishl ash y o ‘li b i l an ol ish m u m k i n .
T e r m i k usul b i l a n t urli t e r m o f o s f a t l a r n o m i b i l a n a t al ga n o ‘g ‘itlar 
ishlab c h i qa r i l a d i.
T e x n o l o g i k j a r a y o n n i m a q b u l s h a r o i t d a o li b b o r i sh h a m d a bu 
s h a r o i t l a r n i a n i q l a s h u c h u n j a r a y o n n i n g f i z i k -ki myovi y asoslari m e -
x a n i z m l a r i n i o ‘rg a ni s h kerak.

Yüklə 12,02 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   200   201   202   203   204   205   206   207   ...   283




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin