Noorganik moddalar

3. 7 -ja d v a l
H A V O A J R A T I S H B L O K L A R I T E X N I K - I Q T I S O D I Y
K O ‘ R S A T K I C H L A R I G A A V T O M A T L A S H T I R I S H M N G T A ’ S I R I
T /r
H avo
ajratish
bloklari
xillari
U n u m -
dorlikni
oshishi,
%
X izm at
qiluvchilar
son in i ka-
m ayishi, %
Elektr en er­
giya sarfini
kam ayishi,
%
M ahsulot
tannarxini
kam ayishi
Q o'sh im ch a
kapital m ab-
lag‘larni qoplash
m uddati, yillar
1
2
3
4
5
6
7
1
.
B R -5
2, 1
24,2
2 , 0
2 ,4
3,7
2
.
B R -9
2 , 6
22,4
2 , 0
4,8
1,1
3.
B R -2
4 ,2
24,8
2 , 0
5,7
0 , 6
Av to ma t l as ht i ri s h b o ‘y i c ha sar fl angan xar ajatlar ni sbat an tez m u d -
d a t d a q o p l a n d i . H a v o ajratish q u r i l m a l a r i n i n g h a v o b o ‘y i c h a u n u m -
dor l igi ni B R - 5 dagi ga q a r a g a n d a B R - 9 va B R - 2 d a m o s r a vi s hda
2,8 va 5,3 m a r o t a b a ort ishi m a b l a g ‘larni q o p l a s h m u d d a t i n i m o s 
r a vi s h d a 3, 4 va 6, 2 m a r t a q i s qar t ir i shga olib keladi.
3 . 1 1 . H A V O A J R A T I S H Q U R I L M A L A R I D A
T E X N I K A X A V F S I Z L I G I
H a v o n i aj ra t ish q u r i l m a l a r i d a , q u r i l m a n i n g xillariga q a r a b , 0,6 
M P a d a n 2 0, 0 M P a g a c h a b o ‘l gan b o s i m va t e m p e r a t u r a s i 93 К — 
83 К g a c h a b o ‘lgan c h u q u r sovuql ik q o ‘l lanadi. A t m o s f e r a havosi ni
tarkibi o ' r t a c h a 79% N 2 azot va 20, 0 7 % g a c h a О , k i s lor odda n, 0 ,03% 
C O , — u g l e r o d d i o ks i d i d a n , 0 , 9 % a r g o n d a n t ashki l t op ga n .
A z o t o d d i y s h a r o i t d a i nert m o d d a l a r g a o ‘x sh as h b o ‘lib deyarli 
h e c h q a n d a y zararli xususiyatlarga ega emas. A m m o , a z o tn i n g zaharli 
t a ’siri h a m borligi oxirgi yillarda n a s h r etilgan a d a b i yo t l a r d a n m a ’lum 
b o ‘lib, a z o t n i n g bu s a l b i y x u s us i y at i k i s l o r o d b o s i m i b i r d a n i g a
p a s a y g a n d a r o ‘y b e r a r ek an .
Kis lo r o dn in g bosimi 100 m m si mo b ustuniga t e n g b o ‘lganda a n o k -
si yani ng oqi bat lari k o ‘rina boshlaydi. O r g a n i z m n i n g az otga t o ‘yinishi 
j u d a t e z a m a l g a o s h a d i , c h u n k i az ot h a v o b o s i m i n i p as ay is hi ga
p r o p o r s i o n a l r a vis hda ajralib c hi qa di .
H a v o n i n g b os i mi 4 k g / s m 2 yoki h a v o t a r k i b i d a a z o t n i n g ulushli 
bo s i mi 0 ,80 b o ‘l g anda, a z o t n i n g bo s i mi 3, 20 k g / s m 2 ga t e n g b o ‘lgan 
s h a r o i t d a k o ‘rish, eshi ti sh, h i d n i seza bilishlik, b i ro v la r ga yoki bi r o r
n ar sa g a t egib ketishlik b o ' y i c h a reaksi yasini p a s ayi s hi ga, aqliy f a o- 
l i y a t i n i k u c h s i z l a n i s h i k a b i h o l a t l a r n i p a y d o b o ‘l ishi s e z i l g a n .
H a v o n i n g u m u m i y bosi mi 10 k g / s m 2 yoki a z o t n i n g bosimi 8,0 k g / s m 2 
b o ‘l g a n d a m u s k u l l a r h a r ak a t i n i keskin buzi lishi q ayd qilingan.
117

---

A z o t n i n g bo si mi 8 k g / s m 2 ga t e n g b o ' l g a n d a g ‘avvos su v da 100 m 
c h u q u r l i k d a 5 mi n ut b o ‘l ga nda boshi a yl anga nl igi , k o ‘z o l d i d a rangli 
a yl a n a l a r p a y d o b o ‘lganiga, ma s t o d a m g a o ‘x s h a s h xislatlar p a y d o
b o ‘lganiga, ongi xi ral ashi b qo l g a n ig a, h a r a k a t l a r i n i m u v o fi q l a s h t ir a
o l m a s l i k d a n sh i ko ya t l ar qilgan. 100 m e t r d a n o r t i q c h u q u r l i k d a a z o t ­
ni ng n a r k o t i k t a ’siri g ‘avvosni ishlashi u c h u n i m k o n i y a t b e r m a y d i .
Y u q o ri b o s i m l a r d a kesson va g ‘avvoslik i s hl ar i d a h a v o d a g i az ot in- 
son t a n a s i n i ng q o n va t o ‘q i ma l a r i d a eriy bo s hl ay d i va t ezlikda b o s i m ­
ni pasayishi shar oit ida p uf a k c h a l a r hosil qilib, t a n a d a n c hi qa b os hl ay ­
di. N a t i j a d a d e k o m p r e s s i o n kasalliklari yoki «ke s son bet obligi»ni 
keltirib chi qa r ad i . S h u n i n g u c h u n b o ‘lsa ker akki, g ‘avvoslik ishlarida 
az ot
0
‘r ni ga geliy bilan kislorod a r a l a s h m a s i q o ‘llanadi.
Suyuq a z o t yoki s uyuq kislorod h a m d a s u y u q h a vo bil an ishlar 
olib b or i l g an d a c h u q u r sovuqli k natij asida h a r xil dar ajadagi kuyish 
hol atl ari r o ‘y berishi m u m k i n . Ayri m j i ho z l a r n i t ay y or l a sh da ishl at i­
ladigan o d d i y uglerodli p o ‘lat yoki c h o ‘y a n l a r s uy u q holdagi azot,
kislorod yoki h a vo bilan u c h r a s h g a n d a o ‘zi ni ng m e x a n i k va elastiklik 
xususiyatlarini keskin pasaytirib yubor a di va h a v o n i ajratish q u r i l m a ­
sida j u d a k at t a x av f t ug 'd ir ad i. S h u n i n g u c h u n h a m bir q a t o r havo 
ajratish qu r i l ma l ar i ( G - 6 8 0 0 va s h u n g a o ‘x sh as h q u r i l m al a r ) ning 
c h u q u r s ovuql ikda ishlaydigan issiqlik a l m a s h gi c h l ar , rektifikatsion 
mi nor a l ar , asosiy k o n d e n s a t o r l a r va b o s h q a l a r a s os an M l , М2 va М3 
mar ka dagi m i s la r d an t ayyor l angan. A m m o , bu q u r i l m a l a r d a ha v o va 
uni ng k o m p on e n t l a r i n i as etilendan yaxshi tozal anma sli gi tufayli uni ng 
mis bilan birikmasi — mi s asetilenidi hosil b o ‘lishi holatlari t e z - t e z
kuzatilib turadi. Bu b ir i kma esa kislorod bilan m a ’l u m bi r sharoitlarda,
a yni qs a, q u r i l m a n i t a ’m i r l a s h g a t o ‘xt at i sh v a q t i d a , p o r t l a b ketish 
holatini vuj udga ke l ti rmo qd a. S h u n i n g u c h u n b u j i hoz l ar da gi misni 
z a n g l a m a y d i g an X 1 8 H 9 T yoki s h u n ga o ' x s h a s h ma r ka da g i poMatlar 
bilan al mas ht ir i sh a m a l i y o t d a keng q o ‘l la n i l mo qd a.
Suyuq az ot, kislorod va h a vo bilan ishlar ol ib b o r i l g a n d a q a l i n r o q
m a t o d a n tikilgan q o ‘lqoplar, h i m o y al o v c hi k o ‘z o y n a k l a r q o ‘llanadi. 
Ha voni ajratish q u ri l ma l a r i d an sovuqlikni y o ' q o t i s h n i kama y t i ri sh va 
uni bir xil d a r a j a d a ushl ab tur i shni t a ’m i n la s h m a q s a d i d a u l a r bi no
ichiga o ‘rnatiladi. Bino devorlari maksi mal m i q d o r d a y o r u g ‘ der aza la r
bilan t a ’m i n l a n g a n b o ‘l m o g ‘i kerak, c h u n k i h a vo ajratish qur i l ma s id a 
n o g a h o n p o rt la s h s odi r et il ganda, p o rt la s h natijasida hosil b o ‘luvchi 
kuchli havo t o ‘lqinlari der aza oynalarini yengilgina sindirib o ‘tib ketib, 
b i n o deyarli b u t u n h o l d a qolishiga shar oit yaratiladi.
Havo ajratish qurilmalari joylashtiril gan b i n o d a , kislorod saqlovchi 
g a z g o l d e r l a r a t r o f i d a moyli l attalar, y o g ' o c h m a t e r i a l l a r i b o ‘lishiga 
y o ‘l q o ‘y i l ma y d i , c h u n k i u l ar k i s l o r o d d a y o n i b ketib, ha v o ajratish 
sexi va uni a t rof la ri da xavfli holat, y a ’ni p o rt l as h ga olib kelishi m u m -

---

kin. H a v o aj ratish sexi h u d u d i d a spirtli i c h im l i k l ar iste’mol qilish va 
c he ki sh m a n etiladi. Sex i chi da va u ni ng t as hq a r is id a olov yo rd a -
midagi i shl ar (gazli yoki e l ek tr p a y va nd l as h va h ok a z o la r ) bajarilishi 
u c h u n k o r x o n a Bosh m u h a n d i s i n i n g ma x s us r u x s a t n o m a s i bilan shu 
sex me x a n i gi va k o r x o n a g a z d a n saql ash b o ‘limi xodi mi ishtirokida 
p a y v a n d lo v c h i ma x s us y o ‘n q n o m a bi lan tanishganligi h a m d a sex j u r -
n al ida bclgilanganligi tekshirilib, i shonch hosil qilingach ruxsat etiladi.
H a v o aj ra t ish s ex l ar id a u c h q u n c h i q i s h i g a y o ‘l q o ‘yma s l i k u c h u n
mi s yoki j e z d a n q i l i n g a n b o l g ‘alar , s u y u q ki s l or od , h a v o yoki a z ot ni
sex i c h i da t a s h i s h u c h u n j e z d a n q i l i n g an c h e l a k l a r ishlatiladi. Sex 
l ab or a tor i ya s i x o d i m l a r i t o m o n i d a n t a s d i q l a n g a n grafik asosi da h avo 
ajratish sexi b in o s i d a g i h a v o tarkibi a n i q l a n i b t uriladi va h a v o d a
k i s l o r o d n i n g m i q d o r i 16% g a c h a pas ay i b ket ishi ga ruxsat et iladi; 
u n d a n p a s a y i b ke t i sh ig a y o ‘l q o ' y i l m a y d i , m a b o d o pa s ay ib ketsa 
i s h l o v c h i l a r n i n g s o g ‘l iqlarida salbiy o ‘z g ar i sh la r r o ‘y ber a bo s hl ay d i 
va s e x n i q o ‘l b i l a n y ok i m a r k a z i y p u l t o r q a l i b o s h q a r i s h l a r i d a
x at ol ik la rg a y o ‘l q o ‘yilsa s e x d a xavfli h ol at r o ‘y berishi m u m k i n .
H a v o aj ra t ish q u r i l m a l a r i i chidagi j i h o z l a r d a g i t e m p e r a t u r a l a r n i
sex t e x n o l o g i k r e g l a m e n t i d a b a y o n e t i l g a n t e x n o l o g i k n o r m a l a r
atrof ida u s h l ab tur i shga erishish u c h u n h a r bir j i h o z atrof ida t e m p e r a -
t u r a n i k es ki n o ‘z ga ri shiga y o ‘l q o ‘yma s l i k ke r ak. B u n d a y sha r oi t n i 
hosil qilish u c h u n h a v o aj ra t ish q u r i l m as i k o rp us i b i l an j i h o z l a r
orasiga m a x su s issiqlik yoki sovuqlikni y o ‘qolishiga y o ‘l q o ‘ymaydi gan 
h a m d a issiqlikni deyarl i o ‘t k a z m a y d i g a n m a t e r i a l l a r — sh i s h a t ol a-
lar, asbest p a r ch a l a r i ishlatiladi. H a v o ajratish q ur i lmal ar i t a ’m i r l a n a -
y o t g a n v a q t d a issiqlik o ‘t k a z m a y d i g a n m a t e r i a l l a r d a n c h a n g l a r hosil 
boMishi m u m k i n . U l a r i sh l ov ch i l ar hay o t i — k o ‘zi, naf as y o ‘llari, 
o ‘pkasi va b o s h q a o rg a nl ar i u c h u n m a ’l u m d a r a j a d a z a r a r yet kazadi . 
B u n d a y s albi y h o l a t l a r n i n g ol di ni olish u c h u n m a x s us c h a n g us hl a-
gi ch l a r — filtrlar, c h an g g a qarshi respir atorlar va bo sh q al ar ishlatiladi.
Q u y i d a h a v o ajratish qu r i l ma l ar i sexlari va u n i n g ay r im boMimlari 
u c h u n te x n ik a xavfsizligi va y o n g ‘in xavfsizligi b o ‘yi cha ayr im m a ’lu- 
m o t l a r keltirilgan.