Noorganik moddalar

4 . 1 -ja d v a l
T E X N I K V O D O R O D G A G O S T 3 0 2 2 - 8 0 B O ‘Y I C H A
Q O ‘Y I L G A N T A L A B L A R
K o ‘rsatkichlar
Markalar u ch u n norm alar
A -
azot-
vodorod
aralash-
masidan
В — suvni
elektrolizlab
D — boshqa usullar
bilan
oliy
nav
1
-n av
oliy
nav
1
-nav
2
-nav
1
2
3
4
5
6
7
Tarkib, (h ) %
V odorod (q u m q gazga
nisbatan)
99,99
99,95
99,8
98 ,5
97,5
95 ,0
Boshqa gazlar*. k o ‘pi bilan
jam i
0 , 0 1
0,05
0 , 2
0,3
0,4
0,5
0 , 0 1
0,05
0 , 2
0,3
0 ,4
0 ,5
U glerod m on ook sid i
yo'qlik**
0 , 2
0,3
1, 2
U glerod dioksidi
yo'qlik**
0 , 2
0 , 2
1, 0
Suv bug‘lari m iqdori 293 К
va 101,3 KPa da, g /m 3, k o ‘pi
bilan quvurlar va rezina
to'q im ali gazgolderlarda
0 ,5
0,5
2 5 ,0
25 ,0
25,0
25,0
B osim li ballonlarda
0 , 2
0 , 2
0 , 2
1, 0
1, 0
1, 0
Ishqorning m avjudligi
aniqlan-
madi
yo'qlik**
V odorod sulfidining
mavjudligi
aniqlanm adi
yo'qlik**
x lo m in g mavjudligi
aniqlanm adi
yo'qlik**
m oyning mavjudligi
aniqlanm adi
yo'qlik**
*K islorod, a zo t, uglerod
m on ook sid i, m etan , uglerod
dioksidi.
**G O ST 3 0 2 2 -8 0 da
ko'rsatilgan aniqlash uslubi
bo'yicha
131

---

 z b e k i s t o n Respubl ikasi k i m y o k o r x o n a l a r i d a hozi rgi d a v r d a ,
a s o sa n, A m ar k a d a g i v o d o r o d s i q i l m a g a n va s iqilgan h o l l a r d a ishlab 
c h i q a r i la d i va x o m a s h y o sifatida k e ng m i q y o s d a q o ' l l a n i b kel in-
m o q d a .
4 . 2 . S A N O A T M I Q Y O S I D A V O D O R O D
I S H L A B C H I Q A R I S H
V o d o r o d ishlab c h i q a r i s h n i n g bir q a n c h a u s ul la r i m a v j u d b o ‘lib, 
ularni qay birini qoMlash bir q a t o r o mi ll ar ga, s h u j u m l a d a n , v o d o r o d
ishlab c h i q a r i s h k o ‘l aml ar i ga b o g ‘liqdir.
A g a r da v o d o r o d n i l ab o r a t o r i y a s ha r o i t l a r i u c h u n g i n a ishlab c h i ­
qar is h k e r ak b o ‘lsa, e n g o d d i y u s u l l a r d a n biri, y a ’ni B e k e t o v q a t o -
ridagi v o d o r o d d a n o l d i n t u r g a n h a r q a n d a y m e t a l l g a sulfat yoki 
b i r o n t a n o o r g a n i k kislota b il an t a ’sir et ti ri b, K i p p a a p p a r a t i d a q u y i ­
dagi reaksiya b o ‘yi cha olish kiradi. Ma s al an , t e mi r g a sulfat kislotasini 
t a ’sir et ti ri sh y o ‘li bilan:
F e + H 2S 0 4 = H 2 + F e S 0 4 + Q 2 
(4.2)
L e ki n, bu usulni s a n o a t m i q y o s l a r i d a v o d o r o d ishl ab c hi qa r i s h 
u c h u n q o ‘llab b o ‘l m a yd i , c h u n k i bu usul h oz i rgi d a v r u c h u n n o t e x -
n ol o gi k va i qtisodiy j i h a t d a n s ama r a s iz d i r .
S h u n d a y qilib, s a n o a t m i q y o s l a r i d a v o d o r o d i s hl ab c h i q a r i s h
u c h u n q uyi da gi , a s os a n , u c h usul ishlatiladi:
1. K i m y o v i y usul.
2. E l e k t r o k i m y o v i y usul.
3. Fiz i k usul.
4 . 3 . K I M Y O V I Y U S U L B I L A N V O D O R O D
I S H L A B C H I Q A R I S H
Bu usul b o ‘y i c h a v o d o r o d ishlab c h i q a r i s h n i n g bir q a n c h a turlari 
m av j ud b o ‘lib, u l a r d a n e n g dast labki si ga t e m i r b u g ‘ turi kiradi. Bu 
t u r 1783-yili A . V . L a v u a z e t o m o n i d a n y a r a t i l g a n b o ‘lib, quyi dagi
reaksiyaga a s os l a n ga nd i r :
1080 К g a c h a qi zdi ri lgan t e m i r g a suv b u g ‘i b i l a n t a ’sir ettiriladi:
F e + H 20 = H 2 + F e O + 2 1 , 8 4 kJ 
(4.5)
3 F e O + H 20 = H 2 + F e 30 4 + 84 , 8 3 kJ 
(4.6)
Bu y e r d a hosil b o ‘lgan F e 30 4 suv gazi b il an y a n a q a y t a d a n F e O
g a c h a q a y t a r i l a r edi.
132

---

F e 30 4 + С О = 3 F e O + С О , - Q 5
(4.7)
Y u q o r i d a k o ‘rsati lgan j a r a y o n l a r g a l m a - g a l d a n a m a l g a oshirilib, 
kichik u n u m d o r l i k k a ega b o ‘lib, j u d a ka t t a issiqlik sarfi bilan k et ga n -
ligi u c h u n h oz i r gi v a q t d a a m a l i y o t d a q o ‘l l an ma yd i.
S a n o a t m i q y o s i d a v o d o r o d ishlab c h i q a r i s h b o ‘y i c h a o ‘z d avr ida 
q o ‘yi lgan k a t t a q a d a m l a r d a n biri bu — q a t t i q y o q i l g ‘i ( a ntr as it , tosh 
va q o ‘n g i r k o ‘m i r , s lanes, t o r f va h. k . ) ni a t m o s f e r a havosi, suv 
b u g ‘i, b u g ‘- h a v o a r a l a s h m a s i , b u g ‘- k is l o r o d a r a l a s h m a s i b i lan o k -
sidlab, m o s r a v i s h d a h a vol i, b u g ‘li, b u g ‘- ha vo li , b u g ‘-ki sl orodl i ge- 
n er at or l i ( c h u n k i , bu j a r a y o n l a r g e n e r a t o r d e b a t a l a d i ga n a p p a r a t -
l ar da a m a l g a o s hi r i l g a n ) ga z la r hosil qilingan.
H a vo l i g e n e r a t o r gazi hosil b o ‘li shi da l a g ‘c h a c h o ‘g ‘ holidagi 
yoqilg‘iga havodagi kislorod bilan t a ’sir ettirilishida quyidagi kimyoviy 
r e a ks iya l ar ket ishi m u m k i n :
T e r m o d i n a m i k h i s o b l a r s h u n i k o ‘r s a t a d i k i , b u j a r a y o n l a r d a
t e m p e r a t u r a ortishi b i lan hosil b o ‘l ayot gan g az a r a l a s hm as i t arki bi da 
uglerod m o n o o k s i d i C O ni ng m i q d o r i h a m orti b b o r a r ekan. S h u n i n g
u c h u n h a m a m a l i y o t d a t e m p c r a t u r a n i 1200 К d a n pa s ay ti rma sl i k k a 
h a r a k a t qi lina di.
S h u n i h a m t a ’k i d l a m o q ker akki , havoli yoki k i s l or od - ha vo l i g e ­
n e r a t o r gazi na z ar i y j i h a t d a n faqat ugl er od m o n o o k s i d i C O , ugl erod 
dioksidi C 0 2 va az ot N 2 d a n iborat boMishi kerak edi. A m m o , yoqilg‘i 
t a r ki bi da n a m l i k , u c h u vc h i va oltingugurtli b i ri k ma l a r b o ‘lgani u c h u n
hosil q i l i n a y o t g a n g e n e r a t o r gazi t a r k i b i d a o z m i q d o r d a b o ‘l sa- da ,
v o d o r o d H 2, m e t a n C H 4 va v o d o r o d sulfid H 2S gazlari bor di r.
A g a r d a l a g ' c h a c h o ‘g ‘ h ol idagi y o qi l g‘iga suv b u g ‘i b i lan t a ’sir 
ett irilsa b u g ‘li g e n e r a t o r gazi hosil b o ‘ladi. Bu j a r a y o n quyi dagi r e ­
aksiya b o ‘y i c h a a m a l g a oshadi :
Y u q o r i d a g i (4.8) r e aksi ya kuc h l i e k z o t e r m i k b o ‘lganligi sababli 
y o q i l g‘i q a t l a m i d a g i t e m p e r a t u r a t e z d a p as a y a b o s h l ay d i va s h u n i n g
u c h u n reaksi ya tezligi h a m s ek in la s hi b qol adi .
S h u m u n o s a b a t bilan, m a ’l u m v a q t da n s o ‘ng ge n er a t or g a suv b u g ‘i 
berilishi t o ‘xtatilib, o ‘rniga ha v o yuboril adi. Bu v a q t d a yoqi lg‘i t o ‘liq 
yonib:
С + 0 2 = C 0 2 + 393,51 kJ 
C O , + С = 2 C O - 171,51 kJ
(4.8)
(4.9)
С + H 20 = H 2 + C O - 131, 34 kJ
(4.10)
С + 0 , = C 0 2 + 393,51 kJ
133
(4.8)

---

j u d a k a t t a issiqlik hosil qi ladi va b u n i n g h i so bi ga y o q i l g ‘i q a t l a m i
y a n a isiy b o sh l a y d i h a m d a (4.7) j a r a y o n i y a n a q a y t a a m a l g a oshishi
u c h u n s ha r oi t yaratiladi. D e m a k , b u g ‘li g e ne r at or l i gaz olish j ar a y on i
davr iy b o ‘lib, a s os an ikki b o s q i c h d a n i borat di r:
1) suv b u g ‘i ber ish (gaz hosil qilish b o s qi c h i );
2) h a v o ber is h (issiqlikni hosil qilish bos qi ch i) .
S h u n i h a m t a ' k i d l a s h ker akki , b u j a r a y o n l a r d a asosiy reaksi ya-
l a r d a n t a s h q a r i , hosil b o ‘l a y o tg a n u gl e r o d m o n o o k s i d i C O b il an suv 
b u g ‘i H 20 va v o d o r o d H , lar o r a si da h a m m a ’l u m d a r a j a d a kimyoviy 
r e a k s i y a l a r k et i b, q i s m a n u g l e r o d d i ok s i d i C 0 2, m e t a n C H 4 va 
h o k a z o l a r hosil b o ‘lishi m u m k i n . A m a l i y o t d a u g l e r o d m o n o o k s i d i
va v o d o r o d m i q d o r l a r i a n c h a g i n a k a t t a b o ‘lgan suv b u g ‘ili g e n e r a t o r
gazi olish u c h u n t e m p e r a t u r a 1200 К d a n past b o ‘lmasligi kerak.
G e n e r a t o r d a hosil b o ‘l ay ot ga n g a z l a r n i n g h a q i q i y tarkibi y o q il g ‘i 
turiga, t e m p e r a t u r a g a , yoqilg‘i bilan oksidlovchi m o d d a l a r u chr ashi sh 
vaqti va h o k a z o l a r g a bogMiqdir.
Koksni h avo va suv b u g ‘i bilan gazlashtirish nat ij asi da hosil b o ‘la- 
y o t g a n h a v o l i va suvli g e n e r a t o r g a z l a r i i n g t a r k i b i 4 . 2 - j a d v a l d a
keltirilgan.