O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

M ehnat ta'lim ida onglilik va faollik.
M a z k u r ta m o y illa r
m e h n a t t a ’lim in i n g d a stu rig a ko'ra o 'rg anilayo tga n m a t e r i a l ­
ni o'q u v c h ila rg a ongli ravishda, ijodiy o 'z la s h tirila d ig a n qilib 
tash k il etilishin i k o 'zda tntad i. M e h n at t a ’l im in i n g b u n d a y
o 'tilish ig a o 'q u v c h ila r dars vaqtida y uk sak d a ra ja d a faollik 
k o 'rsa tg a n la rid a g in a e rishish m u m k in .
T ex nik -texn ologik b ilim la r va m e h n a t k o 'n i k m a l a r in i ongli 
ravishda o 'z la sh tirish m a z k u r tu s h u n c h a la r z a m i n id a y otgan ich­
ki m u ra k k a b b o g 'la n is h n i a n glash , o 'rg an ilay o tg a n t u s h u n c h a va 
o 'z la sh tirila y o tg a n m e h n a t ja r a y o n la r in in g eng asosiy m u h i m ji- 
h a tla rin i farqlay bi 1 ishda n a m o v o n bo'ladi. M e h n a t t a ’lim ig a tat- 
biqan a y tg a n d a , bu o 'q u v c h ila r tex nik b ilim la r va o 'rg an ila y o tg a n
ishni, ish jara y o n id a g i h a ra k a t u s u lla rid a n to rtib to m e h n a t ja r a -
y o nigach a ongli ravishda o 'z la sh tiris h larid a va k e y in c h a lik o l i n ­
gan b ilim la rn i, m e h n a t va h u n a r u su lla rin i o'qish d a v rin in g h a r
bir b o sq ic h id a tak o m illa s h tirish , o 'z la sh tirilg a n b ilim la r va baja- 
rilayotgan m e h n a t to p s h ir iq la r in in g sifatini n a z o ra t qilib borish 
va h o k a z o la rd a ifod alan ad i.
M e h n a t t a ’lim i m a z m u n in i anglashi yoki t u s h u n a r li b o 'lish i bu 
o 'q u v c h ila rn in g o 'q u v -ish lab ch iq arish ish la rin i bajarish vaqtida 
z a r u r b o'lg an ilmiy, texnik, tashkiliy-iq tisodiy asoslarni: sta n ok , 
a s b o b -u s k u n a , m o sla m a , m a te ria lla rd a n o q ilo n a foydalanishi, 
ishlash rejimi h a m d a n a z o ra t usu lin i to 'g 'ri t a n l a s h n i bilib olish 
d e m a k d ir. M a sa la n , c h o 'y a n yoki p o 'latn i qirqish vaqtida zubi- 
la n in g o 'tk ir la n is h b u rc h a g in i nega 60° d a n k a m olish m u m k i n
em as, uglerodli p o'lat q izd irib so'ng, sovitilganda u n in g tark ibid a 
q a n d a y ja r a y o n la r ro'y beradi. M e ta lla rn i qirqish vaqtida n i m a
s a b a b d a n bolg'a d a sta s in i u n in g m etall qism iga yaqin j o v id a n zu -
36

---

bilani c h a p q o ‘l bilan qattiq qisib u sh la sh tavsiya etilm aydi, n i m a
s a b a b d a n yo‘nish vaqtida qirqish tezligini, c h u q u rlig in i va s u ris h n i 
t a x m i n a n oshirish m u m k i n e m a s kabi savollarga o 'q u v c h ila rn in g
to 'g 'ri javob b erishlariga erish ish kerak.
M e h n a t darslaridagi o 'q u v c h ila rn in g y u k s a k faol 1 igiga h a r bir 
m a s h g 'u l o tn i n g m aq s a d va vazifalari, sh u n in g d e k , u n in g m a z ­
m u n in i a niq bayon etish, o 'q u v c h ila rg a ijodiy tarz d ag i m e h n a t 
to p sh ir iq la r in i berish, t a ’lim n in g eng sa m a ra li m e to d la r id a n foy­
d a la n is h n atijasidagina erish ish m u m k i n . C h u n o n c h i, m e h n a t 
ta 'lim i darslarida z am onaviy tex n ik a m o d elini ishlash jara y o n id a
o'quvchilarga m o d eln in g alo h id a uzel va detallarini, ko nstruk si­
yalash h a m d a tayyorlash, m odel bilan uzellar o'rtasida kin em a tik
alo q a n i t a ’m in las h va h o k a z o la r y u z a sid a n ijodiy tarzdagi t o p s h ir iq ­
lar beriladi. Bunday to pshiriq lar o 'q uv ch ilarda m e h n a t t a ’limi d ar- 
siga qiziqish, m aqsadga erishish yo'lida uchraydigan q iyin chiliklarni 
b a r t a r a f etishda faollik ko'rsatish istagini uyg'otadi. Shunday qilib, 
m e h n a t t a ’limida onglilik va faollik tam oyili o'quvchilarga m u s ­
taqil ijodiy fikrlashni a troflich a sin g d irishn i taq a z o qiladi.
O 'qitish o 'q u v c h ila rn in g tashabbuskorligi va mustaqilligi tarbi- 
yalanad ig an tarzda olib borilishi kerak. Bu xislatlar o'quv m a s h - 
g 'u lo tla rid an ko'zda tutilgan m aq s a d va vazifalarni oddiy bayon 
qilib berilishi, o'quv m ate ria lin in g ongli o'zlashtirilishi, nazariy 
va ishlab chiqarish t a ’lim in in g bog'liqlikda olib borilishi natijasida 
vujudga keladi. M a z k u r tam o y illar m e h n a t va h u n a r t a ’lim in in g
d a stu rig a ko'ra o 'rg an ilay o tg a n m ate ria lla rn i o'qu v c h ila r ongli 
ravishda ijodiy o 'z la sh tirila d ig a n qilib tashkil etilishini ko 'zda 
tu ta d i. M ehn at va kasb t a ’lim in i n g b u nd ay bo'lishiga o'qu vch ilar 
d ars vaqtida yuksak darajad a faollik ko 'rsatgan laridag ina erishish 
m u m k in .
M e h n a t darslarida o 'q u v c h ila rn in g y u k sa k faolligiga h ar bir 
m a s h g 'u l o tn i n g m aq sa d va vazifalarini, s h u n in g d e k , u n in g m a z ­
m u n in i a n iq bayon etish, o'q u v c h ila rg a ijodiy tarzdagi m e h n a t 
to p sh iriq larin i berish, t a ’lim n in g eng s a m a rali m e to d la rid a n foy­
d a la n is h natijasida erishish m u m k i n . C h u n o n c h i , m e h n a t va kasb 
ta 'lim i d arslarida zam o n av iy tex n ik a m o d elin i ishlatish ja r a y o n i­
d a o'quvchilarga m o d e ln in g a lo h id a u zellar va d e ta lla rin i k o n s ­
truksiyalash h a m d a tayyorlash, m o d e lla r bilan uzellar o 'rta s id a
k in e m a tik aloqani t a ’m in l a s h va h o k a z o la r yu z a sid a n ijodiy 
tarzd agi to p sh iriq lar beriladi. B u n d a y to p sh iriq la r o'qu v c h ila rd a
37

---

m eh n a t ta ’limi darsiga qiziqish va o 'z m aqsadiga erishish v o i i d a
uchraydigan q iy in c h ilik la rn i b a r t a r a f etishda faollik ko'rsatish 
istagini uyg'otadi.
S h u n d a y qilib, m e h n a t va h u n a r t a ’lim id a o n g lilik va faol­
lik tam o y iii o 'q u v c h ila rg a m u sta q il ijodiy fik rla sh n i a tr o f lic h a
s in d iris h n i ta q a z o qiladi.