N xolmatov. N. Im om ova makro va mikro

Iste'nu'lchi 
o ' z i n i n g d a r o m a d la rin i c h e k la n g a n lig i sababli, istal- 
g an to v a r v;i x iz m a tla r n i so tib ola olmaycfi. 
Firma 
o 'z i u ch u n m u h im
u stivor y o ' naIishlarni belgila b olib, b o s h q a y ahshi lo y ih a la rd a n v o z 
k e c h is h g a in0 j bn r.
Den ial
^ 'z i n i n g ijtim oiy siy osatini q a t 'i b elg ila n g an c h e g a r a la r d a
olib b o r i s l S i m ajbur. U d a ro m a d la r i c h e k la n g a n lig i sa babli. f u n d a ­
m ental ilmiy t a d q iq o lla m i bir v a q t n in g o ' z i d a m o liy a la sh tira o lm a y d i.
2. 
M ikroiqtisodiyot fanining predm eti va vazifalari
/ a m o n :|Viy iqti sodiy n a z a riy a ta rk ib iy jih a tid a n ikkita katta
J
^ *
b o 'l i m g a aj^Uiladi: M ik ro iq ti s o d iy o t va M a k ro iq tiso d iy o t.
N . ( i r e u o n M a n k iw . I 'v in c ip lc s o f l ’.L 'om im ies. 6 K d itio n . 1SIVN П : 4 7 S -0 -5 3 X - 
4 5 3 0 5 - '). I X ' 2 0 1 2 . 1’а :ч I -

---

-
M a kroqitisodiyot -
u m u m iqtisodiy tizim ni va u n in g yirik 
ta rm oqlari faoliyatini o 'rg a n a d i.
O 'r g a n i s h obyekti - Milliy d arom a d, Yalpi ichki m ahsulo t, iqtisodiy 
o lsish v a um um iy bandlik darajasi, narxla r indeksi, iste'm ol xarajatlari, 
milliy j a m g ' a r m a l a r v a b o sh q a yirik k o 'rsa tk ic h lam i o 'rga nadi.
M ikroiqtisodiyot
- a lo h id a iqtisodiy s u b y e k tla r ( i s t e ’m olc hila r. 
ishchilar, investorlar, firm ala r va b o s h q a ) Faoliyatini o 'rg a n a d i .
M ik roiq tisod iyot fanining prednieti 
- b o zo r iqtisodiyoti s h a r o i­
tida aniq to v a r v a x iz m atlarn i ishlab ch iq a r ish v a iste’mol xajm i. 
n a rx la rn in g sh a k lla nishi, r e s u r s la rn in g ta r n io q la r a r o q a y t a ta q s im l a n i-
shi, iste’m o lc h ila rn i n g to var sotib olishi, ishlab c h i q a r u v c h il a r n in g
esa, uni ishlab c hiqarishi, sotishi va shu kabi b o sh q a j a r a y o n la r n i 
o 'r g a n i s h h is o b l a n a d i 1.
Mikroiqtisodiyot fani barcha ijtimoiy-iqtisodiy fanlar bilan uzviy 
bog'liqdir. Masalan, iqtisodiyot nazariyasi. kichik biznes va tadbirkorlik, 
tarm oqlar Iqtiso d iy o ti, buxgalteriya hisobi, iqtisodiy tahlil, m oliya va 
kredit, m arketing v a m enejm ent. oily matem atika, bank ishi va boshqalar.
M ik r o iq ti s o d iy o t fa n in i n g v a z ifala ri q u y id a g ila r d a n iborat:
M ik r o iq ti s o d iy o t fani a lo h id a sh a x slar. uy x o 'ja l ik la ri. k o rx o n a . 
d a v la t va b o s h q a ijtim oiy ta sh k ilo tla rn in g iqtisodiy x a ra katla rini 
o 'r g a n a d i v a q u y id a g i usul ( m e t o d ) lardan, y a ’ni tahlil v a sintez, 
m o n o g r a f ik usul, iqti sodiy statist!ka usuli, h iso b la sh Jvonstruktiv. 
ta jrib av iy usul. a b s tra k t m u s h o h a d a usuli. m a te m a ti k m o d e lla sh tirish , 
in d u k s iy a v a d e d u k s i y a usuli. o p tim a ll a s h ti ri s h v a m u v o z a n a t n i a n i q ­
lash u su lla r id a n fo y d ala n ad i.