O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s



Yüklə 5,47 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə88/275
tarix16.12.2023
ölçüsü5,47 Mb.
#181108
1   ...   84   85   86   87   88   89   90   91   ...   275
N.A. Muslimov, Sh.S. Sharipov, mehnat talimi oqitish metodikasi kasb tanlashga yolash pdf

Kashialardagi naqshlar.
«Naqsh» — s o ‘zi l oti ncha « o rn a m e n t »
(bezak) deganidir. Ka sh ta tikish u c h u n avvalo u n g a n aq s h c h iz ila - 
di. Kash tal ard ag i na q sh la r ni
k o ‘ p r c > q
t a bi a t d an olishadi. Ma sa la n:
gullar, shoxlar, barg va mevalar, ul ar ni bir-biri bilan b o g i o v c h i
va t o i d i r u v c h i jingalaklar, t o i q i n s i m o n , s pir alsi mon e lement -
118


lar q o ‘shib chiziladi. G e o m e t r i k s ha kll ar c h i z i s h d a u c h b u r c h a k ,
kvadrat , y u l d u z c h a , ko ‘p qirrali yulduzlar, aylana h a m d a jonivor - 
lar t as vi ri da n f oydalanish m u m k i n . Shu k as h ta n a q s h l a r i d a n
k a s h t a d a realistik tasvi rga e ri shish qiyin, a y n a n tasvi rl ash kas hta 
tikish vazifasiga ki rmaydi.
B ez ak la r t akr or la nu v c hi , t ak r or l a n m a y d i g a n , s i m m e t r i k m u -
vozanat t a m o y i l i d a tuzi lgan, b u r c h a k b o p t uzi li s hda , c h i r m a s h i b
ketgan k o ‘r i n i s h d a chizi b tikiladi.
K a s h t a g a n a q s h c h i z i s h d a n o l di n u n i n g u m u m i y badiiy 
y e c h i m i n i o ‘ylab k o ‘rish, b e z a k n i b u y u m y u z a si g a q a n d a y joy- 
l as h t i r is h n i , e l e m e n t l a r n i n e c h a q i smg a b o ‘lib c h i z i s h n i o ' yl ab 
b e za k t a n l a s h kerak. B ez akda o ‘s i m l i k va j o n i v o r l a r n i n g t as vi ri ni
yoritish g a z l a m a f akt ur as iga, tikish t e x n i k a si ga b o g ‘liq b o ‘ladi. 
M a s a l a n , ati rgul b e za gi n i ikki xil g a z la ma g a: s o c h i q va tekis 
f ak tu ral i g a z l a m a g a c hi zi b tikilsa, ikki xil k o ‘r i n i s h d a chiqadi . 
S o c h i q q a s a n a m a c h o k l a r bi lan a y n a n s h u b e z a k n i k o ‘ch ir ib
t ikilsa, u n i n g shakli va tasviri b o s h q a c h a c h iq a di . Tekis g a z ­
l a m a g a tekis c h o k l a r bi lan t ik i lga n atirgul bezagi esa b i roz atir- 
gul ga o ‘x s h a s h i m u m k i n . D e m a k , g a z l a m a t u z i l i s h i n i n g h a m
t iki sh t e x n i k a s i n i n g h a m k a s ht a b e zagi ni t iki b t as vi rl as h j a r a -
yoni ga k a t t a t a ’siri b o r ekan.
K a s h t a b e z ak l ar in i ga z la ma ga c h i z i s h d a n ol din joyi aniq la ni b,
t o ‘r t b u r c h a k chegaralar, y o i l a r c hizi b ol inadi. T a n l a n g a n b e za k­
lar kerakli joylarga t a q si m l a ni b c hizi b chiqiladi.
Q a d i m d a n palak, s o ‘z a n a kabi katt a k a s h ta l ar d a aylana, u c h ­
b u r c h a k k o ‘p qirrali y u l d u zl a r d a n k o ' pr o q f oydalanilgan. H o z i r ­
gi v aq td a c h i z m a k a s h l a r yangi e le ment lar bilan q a d i m d a n foy­
d a l a n i l g a n b e za kl a rn i b o g ‘lab o^zgacha ka sht a b e zakl ar i hosil 
q il i s h m o q d a . K a s h t a c h i l i k n i n g rivojlanishi y o‘lida yangi-yangi
k as h ta n a q s h l a r i n i o ‘ylab topib, o ‘zlari c h i z ga n k a s h ta l ar d a na-
mo yo n q i lmo qd al ar .

Yüklə 5,47 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   84   85   86   87   88   89   90   91   ...   275




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin