S L a V y a n u n I v e r s I t e t I

KTOKH 

B  BHfle  M T H b lIU K a  HJIH 

Ə y r o p K a ) . 

Qara  x a l

  n e p H a a   p o flH H K a ; 

2. 

M y m K a   ( y K p a m e H H e   H a  TKaHH 

b 

BH jıe 

c n e u H a J ib H o  

BbiTKäHHoro 

ru ıO T H o ro   K p y - 

x o H K a , 

y3eJiKa). 

Ö rpəyin  x a lla rı

  M yuiK H  

ruıaTKa; 

3. 

n äT H b iu iK O  

(nacTb 

K a K o ü - J i .  

noBepxHocTH,  Bbiflejıaıom aaca 

n o   H B eTy). 

Quşun  qanadındakı  xa lla r

  n a T H b iü iK H   H a 

K p b u ib a x   nTH H bi; 

4.  HaKpän, 

K p ä n H H a   (H e- 

6

o n b m o e   i m t h o   o t  

q e r o - j ı . ) .  

Üzümə 

x a l  düşüb

  n a   B H H o rp a flH H a x   n oaB H JiH C b 

KpanHHbi, 

xa lla   örtülüb

  n ə   n o K p b u ıo c b  

KpanHHaMH 

h t o ;  

5. 

r o p ö m e K ,   r o p ö m H H a  

(Kpyraaa 

K p a n H H K a ,  c ru ıo u iH O H  

Kpyaco- 

q e K   H a  M aT epH H ). 

Çitin xalları ağarm ışdır 

r o p o u iH H b i  H a  c H T u e   n o ö J ie K J iH ;  0  

xal 

k i m i   K aK 

poaHHKa; 

K aK   n aT H b im K O ,  KaK 

TOHKa; 

x a l döydürm ək

 H a x a jib iB a T b ,  H a s o -  

jıO T b  p o flH H K y   (H a   r e j ı e ) ;  

saçına x a l d ü ş- 

m ə k

  c e a e T b ,  n o c e f l e T b ; 

ürəyim ə x a l düşdü 

3 a K p a n o c b   coM H eH H e  b   m o io   j ı y m y ; 

ürəyinə 

x a l  salm aq

  k i m i n   B bi3biB aTb,  Bbi3BaTb 

co M H eH H e,  n o fl;o 3 p e H H e   y   K o r o - j ı . ; x a /  

vurmaq

 n o n a f la T b ,  n o n a c r b   b   n e j ib ;  flen aT b , 

c jıe jıa T b   H aM eK .

XAL2 

c y m .  

1. 

o h k ö :  

1) 

3

H

3

HOK  H a  H ip a J ib - 

h o h   K a p T e   h j i h   k o c t h ,   o 6 o 3 H a ıa ıo u iH H   e e  

M aCTb,  flOCTOHHCTBO  B  H i p e ;  

2)  eflHHHIia 

c n e T a   n p n   o q e H K e   b   c n o p T H B H b ix   c o p e B -  

H O B aH H ax,  n r p a x .  

B ir   x a l  irəlidə  olm aq 

6

biTb  B n e p e flH   H a  o a h o   o h k o ,  

ya rım   xal 

n

0

J i-

0

HKa; 

cərim ə  xalı

  u iT p a ı|) H o e   o m k o , 

əlavə x a l

 jjo n o J iH H T e jib H o e   o h k o ;  

2

. 

6

a ı u ı 

(O H e H K a  flOCTHXeHHH 

H a 

cnopTHBHbix 

c o c m a H H a x ) .  

X a l (bal) toplam aq

  H a ö p a T b  

ö a j u ib i.

XAL3 

c y m .   o p H aM eH T   ( x y f lo x e c T B e H H b iii 

y 3 o p   H a  KOBpe,  H a  n a n a c e   h   T .n .) . 

X a l vur- 

m aq

  HaHOCHTb,  H aH ecT H   y 3 0 p b i.

XALA 

c y m .  

TCTKa, 

T eT a: 

1. 

c e c T p a   M aT e p n ;

2. 

o ö p a m e H H e   k   x e H u iH H e , 

6

o j ı e e  

c ıa p -  

u ı e ü   n o   B 0 3 p a c T y . 

A y  xala,  buyurun əylə- 

şin

  T e T a ,  n o a c a jıy ü c T a ,  n p n c a a c H B a Ü T e c b ;

0  

xa la  xətrin qalm asm

  1.  ı ı e x o T a ,  6 e 3   ac e- 

J i a m i a  

(aenaTb  h t o - j i . ) ;  

2. 

paflH  npHJiH- 

HH8  (3flOpOBaTbCH,  pa3T0BapHBaTb  H 

T .n .) .

XALABACI 

c y m .   M y

3

. 

xajıaöauxu:

  1. 

n a

3

- 

BaH H e  H a p o f lH o r o   T a H iıe B a n b H o ro   MOTHBa;

2 .  T a H e u   H a  ə t o t   m o t h b .  

X a labact  oyn a- 

m aq

 

T a H q e B a T b   x a j ı a S a a x b i .

X A L A C A N   c y f f l .   J i a c K .   T e T e H H ta ,  r e T y r n -  

K a  (

b

  o ö p a m e H H H ) .

X A L A C I Q  

c y m .  

y M e H i i n . - j ı a c K .  

T Ö T e H tK a .

X A L A G Ə L İ N İ   c y m .   H CBCCiKa  ıe T H .

X A L A - X A L A   c y m .   H r p a  

b

  KyKJibi.

X A L A Q I Z I   c y m .  

1.  a B o r o p o Ä H a a   c e c T p a  

n o   M a T e p H   (ÄOHb  c e c T p b i  M a T e p n );  2 .  b  

O Ö p a m eH H H   MOJIOflblX 

M yaC H H H  

K  MOJIO- 

HbiM  x e H U iH H a M   h   ae B y u iK aM '.  a e B y u iK a .

X A L A N Ə V Ə S İ   c y m .   BHyK  (

h j i h

  B H y ^K a) 

TeTH .

X A L A O Ğ L U   c y m .   1.  jjB O io p o aH b iH   6 p a r   c o  

C T o p o H b i  M a T e p H   (

c m h

  c e c T p b i 

MaTepw);

2 .  b   o ö p a ın e H H H : 

6

paT Ö K ,  S p aT H H iK a.

X A L A O Ğ L U L U Q   c y m .   1 .  n o J io x e H H e ,  o 6 a -

33HHOCTH  flBOIOpOaHOrO  Ö p a T a   CO  CTOpOHbl 

M aT e p H   B 

OTHOIlieHHH 

K  HBOIOpOÄHblM 

öpaT bH M  

h

  c e c T p a M ;  2 .  poflC T B eH H w e 

o t h o

- 

r n e H H a   M e a m y   cw H O B baM H   c e c T e p .

X A L A U Ş A Ğ I   c y m .   fleTH 

t ö t h

 

c o

  c T o p o H b i 

M aT ep H .

X A L A U Ş A Ğ I L I Q   c y m .   p o ac T B eH H b ie 

o t h o

- 

r n e H H a   M e)K ay  geT bM H   c e c T e p .

X A L A Z A D Ə  

c y m .   O T o ıo p o a H b iH   6 p a T  

h j i h  

Ä B o : o p o j iH a a   c e c T p a   c o   c T o p o H b i 

t c t h  

( c e c T p w   M a T e p n ) .

X A L Ç A  

I

  c y m .   K O B e p

.  A zərbaycan x a lça - 

ları

  a 3 e p 6 a iw x a H C K H e   K O B p u ,  

xovlu x a l- 

ça la r

 B o p c o B b ie   K O B p w , 

əllə

 (

evdə

)  

toxun- 

to u ş  ^ a l ç a  Ksweç.  ’p y \lA<öVı p a 'o o i’Hı  •yaovıo- 

T K a H H b iH   K o s e p ) ,  

bədii xalçalar

  x y a o x e c -  

T B e H H b ie   K O B p b i, 

xalçanın  naxışları  (çeş- 

nisi)

  y 3 o p b i  K O B p a , 

xalça  toxumaq

  T K a T b  

K O B e p , 

x a lça   m u zeyi

 

M y 3 e n  

K O B p a ;

2 . 

c n o p T .   ö o p q O B C K H H  

K O B e p . 

X alçaya 

çıxm aq

 

B bixoflH T b  H a 

K O B e p , 

xalçanı  tərk 

etm ək

  n o K H H y r b  

K O B ep; 

dzüdo  xalçası  \ 

T3T3MH  ( ftlia  

Ä 3IO aO H C T O B ); 

II 

n p H J I .   KOB- 

pÖ B brä. 

Xalça mamulatları

 

K

0

B p

0

B bie  H 3 ae- 

j ı n a ,  

xalça  istehsalı

 

K O B p o B o e  n p 0 H 3 B 0 Ä - 

CTBO.

X A L Ç A Ç I   c y m .   c m .  

xalça to x u ya n l.

X A L Ç A Ç I L I Q   I   c y m .   K O B p o n e jiH e   ( k o b -  

p o B o e   n p o n 3 B O flc T B o ). 

A zərbaycan x a lça - 

çılıq m əktəbləri

 

a 3 e p 6 a ü fl:* a H C K H e   h i k o j i h  

i 

K O BpO Ä eJiH a, 

xalçaçılıq  üzrə  beynəlxalq 

sim pozium

 

M e a q ıy H a p o Ä H b iH   C H M n o sn y M

ı

n o   K O B p o fle JiH io ; 

II 

n p H J i .   K O B p o fleflb - 

>ıecKHH, 

KOBpÖBbifl. 

Xalçaçılıq sənəti

  k o b -  

pO BOe 

HCKyCCTBO.

XA LÇ A ŞÜ N A S 

c y m .   K O B p o jıe jı  ( c n e q H a -  

JIHCT 

n o  

K O B p a M ) .

X A L Ç A Ş Ü N A S L IQ   I  c y m .   KOBpojıejiHe; 

II 

n p n j ı .   KOBponejibqecKHİı. 

Xalçaşünas- 

lıq elm i

  K O B p o jje J ib iıe c K a a   H a y K a. 

X A L Ç A T O X U M A   c y m .   KOBpoTKänecTBO 

(TKaHbe  KOBPOB  K3K  OTpaC.ıJb  npOH3BOfl- 

CTBa).

X A L Ç A T O X U Y A N   I  c y m .   k o b p ö b ih h k , 

KOBpÖBIIIHUa;  K O B p O T K äl,  KOBpOTKaHHXa; 

KOBpojıeJi,  KOBpojıejıka; 

II 

n p n j ı .   k o b - 

poT K äıiK H H ,  K O B pojıejibH ecK iiH . 

Xalçatoxu- 

yan  dəzgah

 

KOBpoTKaıjKHH 

CTaHOK. 

X A LD (-L A R )  c y u ı .  

x a jm e H   (c e M H T m e c K H e  

lu ıe M e H a , 

*HBiıiHe  b  nepB ofi  no.noBHHe 

ııep B o ro   TbiCHHeJiciM  n o   H aıneii  əp w   b 

IOJKHOH 

M e C o n O T a M H H ).

1  X A L D A R  

n  p  h  ji  .  naTHH CTM H   ( n o K p b iT b iiı 

ıiflTHaM H). 

Xaldarmaral

  nflTHHCTbiiı  o jıeH b ; 

j 

c m .  

xallı  2.

X A L D A R L A M A  

c y m .  

o t  

r j ı a r .  

xaldar- 

lamaq.

X A L D A R L A M A Q   r j ı a r .   nflTHÜTb,  3anflT- 

1 

H äTb  (n O K p b lB a T b , 

nOKpblTb 

IW THaM H,  OC- 

TaBJiaTb,  ocTaBHTb 

H a   n e M - j ı .  

n a r a a ) .

' 

XALD ARLANM A  c y m .  O'r  rjıa r.  xaldar- 

lanmaq.

X A L D A RLA N M A Q  

r j ı a r .   n flT H ä T b ca , 

6

biTb 

3 an « T H aH H b iM   ( n o K Ç b m a T b c a ,  n oK pbiT bC H  

n a T H a M H ). 

Süfrələrxaldarlam b

  C K a T e p r a  

3anaTHaHbi.

!

 

X A L -X A L  

n p n j ı .  

c m  

. 

xallı. Xal-xalolm aq 

n o K p b iT b c a   n a T H a M H ,  K p a n n H K a M H . 

j 

X A L X A L 1 

c  y  ı n .  3 a r o H  

JiJia 

C K O T a . 

X A L X A L 2 

c y m .   6 y 6 e H i i b i   ( n o j ib ie   M e T a jı-  

j ı m e c K H e   u ı a p n K H   c   K y c o i K a M H   M e T a ıu ıa  

B H y ıp H ,   n o 3 B a H H B a r o ııiH e   n p n   B C T p a x H B a -  

h h h ) .

j 

X A L I  c y m .   ö o jib in o iı  KOBep. 

Azərbaycan 

xalıları

  a 3 e p 6 a ü jıa ıa H C K H e   KOBpbi, 

“Şeyx- 

Səfı” xalısı

 

KOBep  “ IIIeHx-Ca(|}H”  (BbiTKaH 

b

 

X V I 

b

. 

b

  r .  

T e6pH 3e,  KOBep 

rp o M a n H b ix  

p a 3 M e p o B ; 

xpaHHTca 

b

 

o j i h o m

 

H3 

M y3eeB  

JIo m o H a ); 

xalı döşəmək

 

Hacm naTb 

KOBpbi. 

X A L IÇ I  C y m .   KOBpÖBIIIHK,  KOBpÖBIIIHHa, 

KOBpOTKaHHXa.

XA LIÇILIQ 

c y m .   K O B p o jıe .ın e   (K O B p o B o e

Iip 0 H 3 B 0 flC T B 0 ).

XALI-XALÇA 

c y m .   c o

6

n p .  KOBpb’ı. 

Xalı- 

xalça  ilə bəzəmək

 

y K p a c H T b  

KOBpaMH.

XALİ 

n p n j ı .   n y c T Ö fi: 

1. 

H e 

3

aH aT b iö   n e M -  

ji H 

6

 o

, 

H e   3 a c e a H H o e   >ı e  m - j ı

. 

X ali tor- 

paqlar

 

n y c T b ie   3eM JiH, 

xali sahə

 

n y c T o e  

n o j ı e ;  

2. 

6e3JH ÖJiH biH . 

X ali  yer

 

n y c T o e  

M ecTO, 

xali  küçələr

 

6 e 3 J iıo jiH b ie   y jıw ıib i; 

xali olmaq;  1.

 

ö b iT b   n y c r a M ,   H e  3aHHTbiM 

n e M - j ı . ;  

2. 

6

biT b  jiH in eH H b iM   H e r o - n . ,  

K a K H X - J l .   KaTOCTB  (OÖbMHO  O T pH liaT ejIb- 

H b ix ). 

Kitab nöqsanlardan xali deyil

 

K H H ra 

H e  J iH iu e H a   H e ji

0

CTaTK

0

B; 

0  xali  qalmaq 

ö b iT b   b   H eB en eH H H ; 

dünya xali deyil

 

M Hp 

H e  6 e 3   j ı o ö p b i x   jiK w eH .

XALİQ 

c y m .  

C o

3

jıä T e jib ,  T B o p e u ,   E o r ;

0  

xalq bilməsə də, xaliq bilər

 

E o r   B c e   b h -  

j i h t ,   E o r   B c e   B e jıa e T ,  B c e   u c h h t   n o   a o c -  

T O IIH C T B y .

XALİS 

n p n j ı .  

1. 

H HCTbiıi: 

1) 

6

e

3

  n p H M e c n  

l e r o - J i .  n o c T o p o H H e r o .  

Xalis qızıl

 

h h c -  

T o e   3 0 j i o t o ;  

2) 

H e   p a 3 6 a B Jie H H b iiı,  H e   p a 3 -  

B ejıeH H b ift  n e M - j ı . ;   r o J ib iü . 

Xalis  spirt 

m h c t m h   ( r o j i b i ü )   c n n p T ,  

xalis şirə

 

h h c t m ü  

c o k ;  

3) 

H e   c M e m a ıiF O H   n o p o a b i ,   h h c t o -  

K p o B H b iü ,  q H C T e ü m e iı  K poB H . 

Xalis Qara- 

bağ  cinsi

 

q n c T a a  

KapaöaxcKaa 

n o p o j ı a ;

4 )  

npaBWibHbm,

  c o o T B e r c T B y r o m H H   o n p e -  

jıeJieH H biM   n p aB H JiaM ,  H opM aM . 

X alisA zər- 

baycan dilində

 

H a   h h c t o m   a 3 e p 6 a ü jiJ K a H -  

c k o m   A 3biK e; 

5) 

nojıyqaıom H H ca,  ocTaıo- 

m H Ü c a   n o c j ı e   B b m e T a   h  e  

r  

o  - ji 

. 

Xalis çə- 

kisi

 

n ə y i n   H HCTbiü 

Bec 

n e r o ,  

x a lisg ə - 

lir

 

MHCTbiü  j i o x o j i ;  

6) 

o q e H b ,  B ec b M a  n o -  

[ 

X05KHH 

H a  

K O T O - ,  

'IT O -J I.;  BblJIHTblH. 

Xalis  atasıdır

 

( o h )   B b ü iH T b iü   o t c i i ,  

xalis 

anasıdır

 

( o H a )   B biJiH T aa  M aTb; 

7) 

OTBJie- 

n e H H b iü   o t  

npaKTHMecKoro 

n p H M e H e H H a. 

Xalis nəzəriyyə

 

MUCTaa  T e o p n a ,  

xalis elm 

h h c tp .İ İ  

HayKa;  2. 

™ c t o h   (H H C T e ü m e ü )  

Bojibi  (npo3paMHbiH, 

B b ic m e r o   K a 'ie c T B a ). 

Xalis almaz

 

anMa3 

h h c t o ü   b o j i h ;  

3. 

c r u ı o m -  

h ö h   (H e  

c o j ı e p x a m H H   H H n e r o  

j ı p y r o r o ) .  

Xalis yağ crmo'umoiı

 

* H p   ( o   M flce ); 

3. 

Ha- 

CTOflmHÜ: 

1) 

nOHJIHHHblH,  HCTMHHbUİ, 

H a -  

TypajibHbiü. 

Xalis  (həqiqi)  qızıl

  H acroa- 

m e e   3 o j i o t o ;  

2) 

co o T B eT C T B y ro m H ü   o n p e -  

jıejıeH H b iM   T p e ö o B aH H flM . 

Xalis şairdir

 

o h

H a c T o a m n ü   n o 3 T , 

xalis rəssamdır

 

o h   H a- 

C T o am H H   x y jıo * H H K ; 

3) 

n p ejlC T a B Jiaıo m H H  

c o 6 o h   n o ji H o e   n o jıo Ö H e   K o r o - ,   n e r o - j ı .  

Xalis mələkdir

 

o n a   H a c T o a m n ü   a H r e n .

X A L İS L İK  

c  

y m

.  1. 

MHCTOiä 

( c b o h c t b o  

h 

cocTosiHHe  n o   n p H J i .   “h h c t h h ” 

b

 

1, 

2,

3 ,  4 ,  5 

3 H a q . ) ;  

2. 

c b o ü c t b o

  H a c T o a m e r o , 

nojviHHHoro,  H aTypanbHoro.

X A L Q   1  c y m .   n a p ö j ı :   1 .  H a c e J ie H H e ,  >kh- 

T ejiH  

TOİİ 

h j i h   h h o ü  

CTpaHH. 

Asiya xalq- 

ları

 

a

3

HaTCKHe  H a p o ji b i  ( H a p o jib i  A

3

h h ) ;  

2. 

H älIH fl,  n a iIH O H İJh H O C T b ,  HapÖJIHOCTb. 

M üxtəlif xalqlar

  pa3Hbie 

H a p o f lb i, 

kiçik 

xalqlar

 

M a jib ie  

H a p o jjb i;  

3. 

j i i ö a h .  

Xalqa 

xidmət eləmək

 cnyxHTb 

H a p o n y , 

xalq tələb 

edir

 

H a p o j ı 

T p e ö y e T , 

xalqı qaldırmaq

 

n o f l-  

H aT b  H a p o jı , 

xalqa  müraciət etmək

 

o

6

p a -  

T H T b ca  k   H a p o jıy ; 

4. 

0

CH

0

BHafl  T p y jıo B a a  

M a c c a   H a c e n e H H a   C T paH bi. 

Zəhmətkeş xalq 

TpyjıOBOÜ  H a p o jı, 

xalqm   vəziyyəti

 

n o j ı o -  

x e H H e   H a p o n a , 

xalq  içərisindən  çıxmış 

alimlər

 

y n e H b ie   -   B b ix o fliiH   H3  H a p o jıa , 

xalqı  sevm ək

  jııo6HTb  Hapojı;  II 

n p m ı .  

H a p ö jiH b iü :  1.  n p H H a ju ıe x a m H Ü   H a p o jıy , 

C03flaH H H Ü   H a p o a o M . 

X alq təsərrüfatı

 

H a - 

p o f lH o e   x o 3 flü c T B O , 

xalq yaradıcıhğı

 

H a- 

p o a H o e   T B o p n e cT B O , 

xalq musiqisi

 

H a p o jı- 

H a a   M y 3 b iK a , 

xalq təbabəti

 

H a p o f lH a a   M e - 

jlH iiH H a ; 

2. 

t 3 k o h ,   K O T o p b iH   n p H H a jiJ ie - 

5 k h t  B ceM y  H a p o a y ,  C T p aH e; 

rocyjıapcTBeH- 

H b iü . 

Xalq  əmlakı

  HaponHoe  HMymecTBo, 

xalq malı

 

H a p o f lH o e   flo c T O aH H e; 

3. 

T a K o f i, 

KOTopbiü  cooTBeTCTByeT 

jıyxy Hapojıa, 

ero  

KyjlbType,  MHpoB033peHHK). 

Xalq  motiv- 

ləri

 

H apoflH w e  m o t h b ü , 

xalq üslubunda  b 

HapojiHOM  cT iu ıe; 

4. 

b  

cocT aB e  Ha3BaHHü 

H eK oropbix  yn p exjjeH H Ü ,  a o jij k h o c t h h x  

jihh. 

Xalq məhkəməsi

 HapoflHbiü 

cyjı, 

xalq 

deputatı

 

HapojiHbiH  n e n y r a T ;   5 .  b   c o c -  

T aB e  n o H e T H b ix   3BaHHH,  n p H C B aH B aeM b ix  

BbicuiHMH 

opraHaMH 

rocyaapcTBeHHoü 

B JiacTH   3 a   B b u ıa ıo ın y ıo c ç ı  jıeaT ejib H O C T b   r  

pasJiHHHbix  oÖJiacTax. 

Xalq  rəssamı

 

Ha- 

poaH biü  xyjıoacHHK, 

xalq müəllimi

 

Hapojı- 

HbiH  yHHTCJib, 

xalq artisti

 

HapojIHbiH  ap- 

t h c t ;  

0 

xalq demokratiyası

 

HapojiHaa  Jie- 

MOKpaTHa; 

xalq nəzarəti

 

HapoflHbiü  k o h - 

TpoJib; 

xalq  cəbhəsi

 

HapojiHMÜ  ({’PO ht; 

xalq etimologiyası

 

H a p o jiH a a   Ə TH M O Jionıa.

X A L Q Ç I  c y m .  

H C T o p .   n a p ö a n n K ,   u a p ö z ı -  

H H q a   ( n o c j ı e j ı o B a T e j i b   H a p o j iH H H e c T B a ) .

X A L Q Ç IL IQ  

c  y  

u ı

.  H C T o p .   n a p ö j m n M e c -  

TBO  (

06

m e C T B e H H

0

- n

0

JlH T H H eC K

0

e   J IB H X e - 

H H e   B  P o c c h h   b o  

II 

n o j ı o B H H e  

X IX  

B e K a , 

C H H T a B m e e   b o 3 m o x h m m   n e p e x o j ı   P o c c h h  

K   C O U H a jIH 3 M y   H e p e 3   K p e C T b H H C K y iO  

06

- 

m H H y ,   M H H y a   K a n H T a n H 3 M ) .

X A LQ ŞÜ N A S  c y m .   3THÖrpa<|)  (cneuH aııncT 

n o   3 T H o r p a t { ) H H ) .

X A LQ ŞÜ N A SLIQ  

I 

c y m .  

3

T U orpäc})H {i 

(Hay- 

K a ,   H 3 y n a ı o m a a   c o c T a B ,   n p o H c x o a c j ı e H H e ,  

p a c c e n e H H e ,  

K y j i b T y p H O - H C T o p H H e c K H e  

B 3 a H M O O T H O m e H H 3   H ap O JIO B   M H p a ,  a   T 3 K - 

ace 

h x  

MaTepHanbHyıo 

h  

jıyxoBHyıo  Kyjib- 

Typy, 

0C0ÖeHH0CTH  6biTa); 

II 

n p H J i .   ə t -  

H o r p a ( J ) H H e c K H H . 

Xalqşünaslıq muzeyi

 

ə t -  

H o r p a c J iH H e c K H H   M y 3 e tt.

X A L L A M A   c y m .  

o t   T J i a r .  

xallamaq.

X A L L A M A Q  

r j r a r .  

1, 

H a H O C H T b ,  H a H e c T H  

p o n n H K y   ( p o j i h h k h ) ;  

2. 

H a H o c H T b ,  H a H e c -  

TH   K p a n H H K H   H a   H T O - J I . ;  

3. 

H aH O C H T b , 

j 

H a ı r e c T H   y s o p b i .

X A L L A N M A   c y m .  

o t   r j r a r .  

xallanmaq.

X A L L A N M A Q  

r j ı a r .  

1. 

H a H O C H T b c a , 

6

b iT b  

H a H e c e H H b iM   ( o   p o jjH H K e ,  K p a n H H K a x ,  y 3 o -  

p a x ) ;  

2. 

n o K p w B a T b c a ,   n o K p b i T b c a   n a T -  

HaMH  (KpyrabiMH). 

Üzü xallanıb

 

jih iio  

e e  

n O K p b lJ I O C b   p O JIH H K a M H .

X A L L I 

n p H J i .  

l . c  

p ö j i h h k o h ;  

2. 

i w t -  

HİıcTbm.  X a llı  m aral

 

naTHHCTwir  oneHb;

3. 

K p ä n H a T M ö ,  

c 

K p ä n H H K a M H . 

Xallı  to- 

yuqlar

 

K p a n n a T w e  

Kypbi;  4. 

H y ö ä p b i i i  

(c 

T C M H blM H   n a T H a M H   n o   C B eTJIO H   U ie p C T H ). 

Xallı dayça

 

H y S a p w ö  

xepe6eHOK; 

5 .   m ä 3 -  

H a T H İ r  

(c 

K p y r j ıw M H   n f lT H a M H ) . 

Xallı qır- 

qovul

 

n ı a

3

H aTW H   (J)a

3

a H . 

j

X A L L IL IQ   c y m .   1. 

H a jiH H H e   p o j m ı o K   H a  

j T H q e ,  T e J i e ;  

2. 

K p ä n n a T o c T b ;  

3.  naTHHc- 

T O C T b ; 

4. 

r jıa 3 H ä T 0 C T b .

X A L SED O N  

I 

c y m .   x a n q e j ı Ö H   ( n o j ı y j ı p a -  

rO U ,e H H b ffl  K a M e H b ,  p a 3 H O B H n H O C T b   K B a p -  

u a ) ;  

II 

n p H J i .   x a m ıe jıÖ H O B W H . 

Xalsedon 

muncuq

 

x a jm e jı O H O B b ie  

6

y c b i .

X A L S IZ  

n p H J i .  

6

e

3

 

p o j j h h k h

, 

6

e

3

 

naTeH.

X A L S IZ L IQ   c y m .   OTcyrcTBHe  p o jih h o k , 

n a T e H .

X A LTA  

c y m .  

1.  omeÖHHK 

( p e M e ı u o K   c   3 a c -  

T e a c K O fl,  H a jıe B a e M b iH   H a   m e ı o  

j k h b o t h m x

) .

Itx a lta sı

  c o

6

aHHH  o m e flH H K ; 

2. 

n p o c T .  

m y T j r .  r ä n c T y K ;  0  

boynuna xalta salm aq 

k i m i n   1.  HajıeBaTb,  HaneTb  omeÜHHK  Ha 

K o r o - j r .   (n o jiH H H a T b ,  n ojiH H H H T b  c e

6

e  

K o r o - j r . ) ;  

2.  paHO  jKeHim,  k o t o - j i . ;  

öz 

boynuna x a lta  salm aq

  p a H o   a c eH H T b c a .

X A LTA LA M A  

c y m .   o t  

r n a r .  

xaltalamaq.

X A L TA L A M A Q   r j ı  a r .  1.  HajıeBaTb,  HaneTb 

om eÜ H H K   H a   m e ı o   x h b o t h o t o ;  

2. 

n  e  p  e  h  . 

nojiH H H H T b,  n o jiH H H H T b  c e

6

e   k o t o - j t .

X A L TA L A N M A  

c y m .  

o t  

r . n a r .  

x a lta - 

lanmaq.

X A L T A L A N M A Q   r j ı a ı ’.  1. 

6

wTb   B 

o m e ü - 

HHKe;  2.  n e p e H .   6biTb  nojiHHHeHHbiM.

X A L T A L I   n p H J i .   b  

omeftHHKe, 

c  

om eir- 

HHKOM.

X A LTA LIQ  

n p n j r .  

npejjHa3HaqeHHWH, 

r o jı-  

Hwii  ju ıs  omeÜHHKa.

X ALTU RA   c y m .   xanTypa:  1.  noöoHHaa  pa- 

ö o r a  

jijih   jıo n o n H H T e .ıib H o r o   3 a p a 6 o T K a . 

X altu raya  getm ək

  B w e3acaT b  H a 

xanTypy; 

2.  He6peacH aa,  H acnex,  Koe-KaK  Bbinojı- 

H eH H a a 

p a ö o  ra. 

Tərbiyə işində xaltura o l- 

m am alıdır

  b   jı e jı e   BOCnHTaHHa  H e  j i o j i x h o  

6

biTb  x a m y p b i ;  

3. 

Beım>,  c jıe jıa H H a a   TaKHM 

oöpasoM; 

n p o jıy K T  

TaKoii  paöoTM. 

A d ix a l- 

tura

  o ö w K H O B eH H a a   x a J iT y p a ; 

bu,  kitab 

deyil,  xalis  xaltu radır

  3 t o   H e  K H H ra , 

a 

c n j ı o m H a a   x a j iT y p a .

X A L TU R A Ç I 

c y m .   x a n T y p m H K ,  x a ıiT y p -  

m n n a :  

1. 

t o t  

h j i h

 

T a ,  k t o   3 a p a 6 a T b iB a e ı 

x a j i T y p o ü ;  

2. 

t o t  

h ji h

 

T a ,  k t o   p a Ö o T a e ı  

H e ö p e a c H o ,  H e jıo ö p o c o B e c T H O .

X A L T U R A Ç IL IQ  

c y m .  

x a j r r y p ıH H H a :

1. 

3 aH aT H e  x a j i T y p o i i ;  

2 .  H ejıo6pocoBecT- 

H a a ,  H e ö p e a c H a a   p a ö o r a .  

X altu raçıh qla 

m əşğul olm aq

  x a jiT y p H T b : 

1) 

3 aH H M aT b ca 

K a K o i r - j r .  paöoT oii 

C B ep x  

o c h o b h o h  

j u ıa  

no6oH H oro  3apa6oTKa;  2 ) 

p a ö o T a T b   H e jıo ö - 

pocoB ecTH o,  HeöpeacHO.

X ALVAR  c y m .   xanBäp:  1.  CTapHHHaa  Mepa 

Beca,  paB H as  2 5   nyjıaM  -  

n o  

MeTpHnec- 

Koii  CHCTeMe;  o k o jio  

4 0 0  

KHjrorpaMMOB;

2. 

r u r o m a n b ,   3 a c e a H H a a   ceM eH aM H   b   o j i h h  

x a j iB a p ;  0  

b ir x a lv a r

  o n e H b   m h o i 

o

, 

yÜ M a. 

B ir x a lv a r p u l xərcləm işəm

  H 3 p a c x 0 ji0 B a J i 

y iİM y   J ie H e r ; 

a za r xalvarla girir,  m isqalla 

çıxır

  X B o p b   n y a a M H   n p H x o jiH T ,  30JI0T H H - 

KaMH  BblXOJJHT.

XAM  I  n p H J i .   1.  HenpHpyHeHHbiö  (He  ııpw- 

BWKmHİi  k  k  o M y - ,  h emy- j i . ) .  

Xam ayı 

He  npHpyHeHHMH  MejiBejib;  2.  Heo6ı>e3- 

aceHHbiii  (He  npHyHeHHbiö k  e3jı.e). 

Xam at 

Heo6T>e35KeHHMH  KOHb;  3.  nejiHHHbiir  (He 

nojjBepraBm Hİica  oöpaöoTK e, 

HHKoraa  He 

naxaHHbiii). 

Xam torpaqlar

 qejiHHHbie 3eM- 

jih, 

xam çöllər

 uejiHHHbie  cTenn, 

xam sahə 

HejiHHHbiii  ynacTOK;  4.  HeTorureHbiH,  He 

nojjBepnHHHca TorureHHio,  ruıaBKe,  HeıuıaB- 

jıeHbiii. 

Xam  p iy

  HeToruıeHoe  cano, 

xam   \ 

quyruq

  HeTOiuıeHbiir  acnp; 

xam dəmir

 He- 

ruıaaııeHoe  acejıe3o;  5.  Hejıy6jıeHbiii. 

Xam 

gön

  HejjyÖJieHaa  Koaca, 

xam  dəri

  nejıyö- 

jıeHaa  mKypa; 

6 . 

cu p ö ii:  1)  HeacaceHbiii 

(He  nojiBepnıiHHca  o6acHuy). 

Xam kərpiç 

cwpoft  KHpnHH. 

Xam   kərpiçdən  tikili

  no-  ' 

cTpoiİKa  H3  HeaoKeHoro  KHpnHna;  2)  He  ; 

nepepa6oTaHHMİi. 

Xam neft

 cwpaa  He(J)Tb;  I

7.  HecBejıymıiH. 

Xam  adam

  HecBejıymnii 

He.ıroBeK;  8.  He3pe.awii:  1)  He  jıocTHnrrHİi 

3pejrocTH. 

Xam  işçi

  He3pejrbiii  paöoTHHK;

2)  HejıocTaT0HH0  o6jıyMaHHbiir,  HecoBep- 

meHHbiü. 

Xam   fık ir

  He3pejıaa  Mbicnb;

4) 

H e o n b iT H b iiı,  H e  j i o c t h i i h h İ İ   M a c T e p c T B a . 

Xam   leksikoqraf

 He3pejıwii  (HeonwTHHİi) 

j ıe K C H K o r p a t f ) , 

xam  sürücü

 

H e o n w T H M Ü