55
II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO
nîmlàngàn. Pàttàdàn àlîhidà õizmàt ko‘rsàtgàn kishilàr-
ni tàqdirlàsh uchun hàm fîydàlànishgàn.
Mulkchilik
munîsàbàtlàri mustàhkàmlànib bîrishi bilàn pàttà yerlàri
hàm àvlîddàn-àvlîdgà o‘tàdigàn mårîsiy mulkkà àylànà
boshlagan.
O‘zàrî urushlàrdàn kuchsizlànib bîrgàn Hindistîn-
ni chåt bîsqinchilàr hàm tàlàgànlàr. Õususàn, Àràb
õàlifàli
gining pàrchàlànishidàn vujudgà kålgàn musul-
mîn dàvlàtlàri hukmdîrlàri XI àsrdà Hindistîngà
hujum
bîshlàydilàr. G‘àznà hukmdîri
Màhmud G‘aznaviy
ning
qo‘shinlàri XI àsr bîshlàridà màmlàkàt shimîligà 17
màrtà bîsqinchilik yurishlàri uyushtirgàn. Ma’lum muddàt
o‘tib Hindistînning shimoliy qismi musulmîn hukmdorlàri
tîmînidàn to‘liq bîsib îlinàdi.
Àhîlining màshg‘ulîtlàri.
Sharq õàlqlàri ertàklàridà
Hindistîn àfsînàviy bîyliklàr màmlàkàti sifatida tàs-
virlàngàn. Yevropadà hind rîjàlàrining bîyliklàri hàqidà
turli àfsînàlàr tàr
qàlgàn.
Aslida, ushbu bîyliklàr õàlqning màshàqqàtli måhnàti
evàzigà yaràtilgàn. Dåhqînlàr dàryolàrdàn kànàl và àriqlàr
chiqàrib, yangi yerlàrni o‘zlashtirganlar và undàn yiligà
2–3 màrtà hîsil îlgànlàr. Sårunum màydînlàrdà shîli,
pàõtà, shàkàrqàmish, ziràvîrlàr và chîy yetishti
rilgàn. Àsr-
làr o‘tib bu ekinlàr qo‘shni màmlàkàtlàrgà hàm tàr
qàl
gàn.
Hind hunàrmàndlàri o‘z màhîràtlàri bilàn shuhràt qî-
zîngànlàr. Ulàr tîmînidàn tàyyorlàngàn zàrgàrlik
buyum-
làri, îltin và kumushdàn yasàlgàn idishlàr Hindistîndàn
chåtdà hàm yuksàk bàhîlàngàn.
Fil suyagi, yog‘îchning
qàttiq navlàridàn yasàlgàn îdàm và hàyvînlàr hàykàl
chà
làri,
fàqàt hind rîjàlàrining emàs, xîrijiy dàvlàtlàr hukmdîrlàri
sàrîylàrini hàm båzàgàn. Yog‘îch
dàn yasàlgàn îddiy dàst-
gîhlàrdà to‘quvchilàr nàfis gàzlàmàlàr tayyorlaganlar.
Dostları ilə paylaş: 
