‘z b e k ist o n r esp u b L ik a si oliy va 0 ‘rta maxsus ta’l im V a zir L ig I


J)unyoning ik k i siste m a si t o ‘g ‘risid a g i b a h s “



Yüklə 7,77 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə106/295
tarix02.12.2023
ölçüsü7,77 Mb.
#171704
1   ...   102   103   104   105   106   107   108   109   ...   295
Falsafa (1)

,J)unyoning ik k i siste m a si t o ‘g ‘risid a g i b a h s “
asarini k o 'rsatish m u m k in . U m u m a n , ,,dialektika“ tu sh u n ch asin in g
p ay d o b o ‘lishi, o 'z in in g dastlabki d av rlard ag i to r m a ’n o n i ifo da- 
lashiga q a ra m a sd a n , o ‘sh a d a v rla rd a n to b izn in g k u n la rim iz g a c h a
q o ‘llan ib k elin g an se rm a z m u n falsafiy su h b a t u su lin in g pay d o
b o 'l is h i d a m u h im ro l o ‘y n a d i v a in s o n iy a t m a d a n iy a tin in g
rivojlanishiga k atta hissa b o ‘lib q o ‘shildi.
Asrlar davom ida to ‘planib borgan dialektik m u n o zara m adaniyati 
m u rak k ab m u a m m o la m i m u h o k a m a qilish, u lard ag i turli q a ra m a - 
q arsh i n u q tay i n a z a rla m i o c h ish , a n iq la sh va tu sh u n is h m a h o ra - 
tin in g q a ro r to p ish i in k o r qilib b o ‘lm as a h a m iy a t kasb etd i. B o ra- 
b o ra d iale k tik a q a ra m a -q a rs h i n u q tay i n a z a rla r, u la r o ‘rtasidagi 
ziddiyatlarni och ish usuli sifatida q araladigan b o ‘ldi. S h u n d ay qilib, 
se k in -a sta inson ijodiy tafak ku ri o ‘z tab iati b ila n d ialek tik ekanligi 
h aq id a g i ta s a w u r pay do b o ‘ldi.
L ek in, m a ’lu m v aqt o 'tis h i b ila n d iale k tik a faq a t kish ilarn in g
o 'z a r o m u n o z a ra la rig a g in a xos e m a slig i m a ’lu m b o ‘la b o rd i. 
O q ib a td a , d ia le k tik a fa q a t in s o n fik rla s h ja r a y o n ig a g in a xos 
b o ‘lm asd an , balki u tab iat va jam iy atd ag i n arsa va hodisalarga h a m
xos, deb q a ra la b o sh la n d i. A yniqsa, bu q a ra sh b o rliq sh ak llari va 
tu rla ri o ‘rtasidagi b o g ‘lan ish va a lo q a d o rlik la rn in g , u la r d o im
o ‘zgarib, rivojlanib, b ir h o la td a n ik k in ch i h o latg a o ‘tib tu rish la ri- 
n in g a n iq la n ish i b ila n y a n a d a rivojlandi. N a tija d a , ,,d ia le k tik a “ 
tu s h u n c h a s i in s o n n i, u n i q u rs h a b tu rg a n d u n y o n i b ilis h va 
izo h la sh n in g u m u m iy usuli m a ’n o sin i ifo d alay b o shlaydi. V aqt 
o ‘tishi b ila n „ d ia lek tik a “ tu sh u n c h a s i h a m m a n arsalar: x o h k a tta , 
xoh k ich ik b o ‘lishiga q a ra m a sd a n , o ‘z in in g o ld in g i x u su siy atlarin i 
o ‘zg artirib , ilgari ega b o ‘lm a g a n yan g i x u su siy a tla r h o sil qilib 
b o rish larin i h a m ifodalay b o sh lash i m a ’lu m b o 'la d i. S h u aso sda, 
a sta-sek in , d u n y o n i dialektik tu sh u n ish , b o rliq va bilishga dialektik 
q a ra sh q a ro r to p a b oshlaydi.
D u n y o n in g o ‘z g a ru v c h a n lig i t o ‘g ‘risid ag i d a stla b k i fik rla r 
q a d im g i X ito y , H i n d i s t o n h a m d a Y u n o n i s to n n i n g fa ls a fiy
t a ’lim o tla rid a h a m ilgari surildi. Q ad im g i d a v r faylasuflari, g arch i 
hali h arakatning turli k o ‘rinishlari va xillari t o ‘g ‘risida ilm iy dalillarga 
ega b o 'lis h m a s a h a m , b o rliq n in g u m u m iy o ‘zg aru v ch i xarakteri 
h a q id a o ‘z d av rlari u c h u n yangi fik rlarni ilgari surishdi.
K ish ilar dastlab k i v a q tla rd a n b o sh la b , o ‘z ta jrib a la rid a narsa, 
h o d isalard ag i o ‘z g a ru v c h a n x o ssalar b ila n b irg a, u la rd a m a ’lum
b a r q a r o r , o ‘z g a rm a s x u s u s iy a tla r h a m m a v ju d lig in i a n g la y
119


b osh lag an lar. N a tija d a , d u n y o d a g i n arsa va h o d isa la rn in g h a m
o ‘z g a r u v c h a n , h a m b a r q a r o r o ‘z g a rm a s x o s s a la ri h a q id a g i 
q a ra sh la r kelib ch iq d i. H a q iq a ta n h a m , n arsa va h o d isa la r m a ’lum
vaqt ich ida h a r q a n c h a o 'z g a rsa h a m , ayni v aq td a u larn in g m a ’lum
to m o n lari o 'z g a rm a y qolaveradi. X ullas, b u n d a y q a ra sh lar to 'p la n a
b o rib , n a rsa va h o d is a la rn in g q a ra m a - q a rs h i to m o n la r i, u la r 
o 'rta sid a g i z id d iy a tla r h aq id a g i q a ra s h la r tufayli, falsafada rivoj- 
lanish g ‘oyasi kelib chiqadi. K ishilar dunyodagi narsa va hodisalarda 
yuz b era d ig an tu rli xil o 'z g a ris h la rn i an glay b o rib , d u n y o n in g
u zluksiz h a ra k a td a , o 'z g a rish va riv o jlan ish d a e k an lig in i tu sh u n a
b o sh la g a n lar. U la r, shu b ila n b irg a, ta b ia t va ja m iy a t v o q e a - 
h o d isa la rid a ju d a k o ‘p davriy, ta k ro rla n u v c h i h o la tla rn i h a m bila 
b o rg an lar. M a sa la n , yil fasllari, kun b ila n tu n n in g a lm ash ish i va 
sh u la r kabi. L ekin, d astlab k i d a v rla rd a m u ta fak k irla r riv o jlan ish n i 
b u tu n la y yangi n a rsa n in g , y u q o ri b o sq ic h n in g p a y d o b o ‘lishi, 
deb tu sh u n ish darajasig a k o ‘ta rila o lm ag an lar.
R iv o jla n is h g ‘o y a s in i b ir b u tu n d u n y o ta r a q q iy o ti b ila n
b o g ‘lab tu s h u n is h d a m u h im q a d a m n i b irin c h i b o ‘lib fra n su z
faylasufi R en e D e k a rt q o ‘yadi. U , d u n y o n i X u d o y a ra tay o tib , 
un g a dastlabki tu rtk in i k iritg an va u n i h a ra k a tg a keltirg an , deydi. 
X V III asr fran su z m a ’rifatp arv arlari 

Yüklə 7,77 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   102   103   104   105   106   107   108   109   ...   295




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin