El gòtic l’art Gòtic se situa en una etapa de prosperitat econòmica I comercial



Yüklə 28,87 Kb.
tarix20.06.2017
ölçüsü28,87 Kb.
EL GÒTIC

L’art Gòtic se situa en una etapa de prosperitat econòmica i comercial que permet el creixement de les ciutats i el sorgiment d’un nou grup social: la burgesia, classe enriquida gràcies al comerç.

Aquest nou grup va facilitar que la cultura es desplacés dels monestirs a les ciutats, on van sorgir les primeres universitats.

Aquest període d’expansió es va veure interromput per la crisi de la baixa Edat Mitjana (fam, pestes i guerres a mitjans del segle XIV). Paral·lelament, s’inicia un nou corrent de pensament: l’ Humanisme, on podem situar les arrels ideològiques del Renaixement.



LOCALITZACIÓ I EVOLUCIÓ ARTÍSTICA

Es gesta a l’ “Ille de France” (París i els voltants) i s’estén per Europa occidental.



  • Període Inicial: segona meitat s. XII fins l’inici del XIII.

  • Període clàssic o de plenitud (XIII i XIV)

  • Període final o flamíger (XV i inici XVI)

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

  • “GÒTIC”  Artistes renaixentistes al segle XVI. L’arquitectura gòtica els semblava bàrbara, inventada per les tribus godes. En el romanticisme germànic la tradició gòtica és reivindicada com a part important de la cultura nacional i europea. Aleshores es defineix l’ “estil gòtic” Referent.



  • Art urbà



  • L’arquitectura és l’expressió artística principal.  Catedrals : Espai ideal per apropar-se a Déu (sentit ascensional de les formes, lluminositat interior).



  • L’escultura i la pintura mantenen la temàtica religiosa, però tractada amb uns trets més suaus i amb una major definició de les escenes, més naturalistes que en el Romànic. // Amb la burgesia com a consumidor artístic, es dóna la temàtica profana (retrat).

ARQUITECTURA

CATEDRAL



  • Segueixen el model francès, desenvolupat a l’Illa de França.



  • Són més altes i lluminoses, gràcies a l’ús de:

  • Arc apuntat o ogival (és més lleuger i envia el pes a les columnes)

  • Volta de creueria (encreuament de dos arcs ogivals, “”.

Es poden obrir grans finestrals ornats amb vitralls de colors.

  • Reforçament exterior de l’estructura amb un sistema d’arcbotants i contraforts.



  • La PLANTA presenta 3 o 5 naus longitudinals, la central més ampla i alta. El transsepte és més curt. Al deambulatori (passadís al voltant de l’absis) hi ha capelles radials dedicades a sants.



  • L’ALÇAT INTERIOR es divideix en tres nivells: les arcades (separen les naus laterals), el trifori (corredor d’arcuacions estretes que substitueix la tribuna romànica), i el claristori (cos superior amb finestrals).



  • L’EXTERIOR. L’element més destacat és la façana occidental, flanquejada per dues altes torres. Està dividida en diferents franges horitzontals superposades. A la part inferior hi ha tantes portalades com naus interiors hi hagi, decorades escultòricament. Al damunt, no sempre en el mateix ordre, hi apareixen un cos d’arcades, una gran rosassa (vitrall circular) i un trifori decorat amb escultures. Les façanes del transsepte segueixen la mateixa estructura.

Les voltes interiors estan cobertes per una coberta a dues aigües. A vegades apareix un cimbori que corona el creuer. Per accentuar la verticalitat dels edificis, apareixen pinacles (formes còniques o piramidals que coronen les torres), i gablets (acabaments en forma de frontons triangulars

EDIFICIS RELIGIOSOS – EVOLUCIÓ

ESTIL CISTERCENC
(Segle XII)

Reforma de la vida monàstica de l’orde del Cister  fomenta la pobresa i l’ascetisme.


Monestirs del Cister.




  • Transició del Romànic al Gòtic. Apareixen els arcs apuntats i les voltes de creueria.






Monestir de Santa María de Huerta (Castella)

Monestir de Poblet (Catalunya)

ESTIL GÒTIC SEPTENTRIONAL

Segona meitat segle XII Nord de França.

Primeres catedrals g.




  • Verticalitat i lluminositat.



  • Castella, Anglaterra i Alemanya (verticalitat).

Catedral de Notre-Dame

Catedral de Chartres

Catedral de Reimes

Catedral de Burgos

Catedral de Lleó

Catedral de colònia (Ale)


GÒTIC RADIANT

Mitjan segle XIII



  • Obsessió per l’alçada Alleugeriment de les catedrals

  • Reducció del gruix dels murs

  • Ampliació de superfícies vidrades (traceria -decoració amb motius geomètrics- i vitralls)




Sainte-Chapelle (París)

GÒTIC MERIDIONAL

Segona meitat segle XIII

Sud de França

[Segles XIV i XV riquesa Corona d’Aragó, es fan catedrals que segueixen aquest model]






  • Potencia la horitzontalitat

  • Una única nau sense transsepte (planta de saló)

  • Murs interns desproveïts de decoració.

  • Els elements exteriors superflus (pinacles i gablets) perden importància.

Catedral d’Albi

Església de Santa Maria del Mar (BCN)

Catedral de Girona

Catedral de Palma

GÒTIC FLAMIGER

Segles XV i XVI



  • La traceria, les voltes i l’ornamentació es compliquen.

  • Els motius recorden les formes ascendents de les flames.

Catedral de Tours
Catedral de Troyes


ESTIL ITALIÀ

  • El gòtic es queda en una influència formal en la transició del Romànic al Renaixement.

  • Influència clàssica i bixantina

  • Cobertes de fusta i murs amples i robustos que no necessiten suports externs.

  • Revestiment exterior de marbre decorat amb relleus, escultures exemptes i mosaics daurats.

  • Baptisteri i campanar separats físicament de la catedral.

  • Presència d’elements del gòtic francès (arc apuntat, gablets i pinacles)

Catedral de Santo Domingo (Bolonya)

Catedral de Sant Maria Novella (França)

ARQUITECTURA CIVIL (important a partir del segle XIV)

  • L’arc apuntat i la volta de creueria faciliten els treballs de construcció i permeten abastar superfícies més grans.



  • La versatilitat de solucions arquitectòniques permet fer diferents tipus d’edificis, adaptant-los a la funció a què estaven destinats.



  • Es compliquen les estructures i les ornamentacions com a l’arquitectura religiosa, però predomina la línea horitzontal.

Castells de Manzanares el Real (Madrid), i Bellver (Palma)

Palacio del Infantado (Guadalajara)

Drassanes de Barcelona

Llotges de València, Barcelona i Palma



ESCULTURAOrigen a França segles XII i XIII, moltes obres

Poc a poc s’allibera de la subordinació al marc i a l’espai arquitectònic, però segueix lligada a la decoració dels edificis religiosos.



Portalada reial. Timpans, arquivoltes, muntants, llinda, trencallums poblats d’estàtues de temes religiosos amb intencionalitat didàctica. (Catedrals de Chartres i Reims).


  • Humanització de les figures a través de:

  • Estilització i arrodoniment de les línies.

  • Elegància dels moviments

  • Naturalisme en els gestos i en els rostres

  • Preocupació pel volum de les vestidures i els cossos



  • Les figures prenen un sentit narratiu. (Temàtiques: Judici Final, Mare de Déu)


  • Al segle XIII proliferen les estàtues – columna en les portalades.  Primer pas cap al procés d’independència de l’escultura (segle XIV, escultor CLAUS SLUTER). Al segle XV apareixen retaules escultòrics monumentals, imatges de devoció exemptes i sepulcres (difunt jacent o orant).



  • Les noves tipologies tenen una gran difusió a Flandes, Castella i Catalunya. Preocupació pel realisme, interès per la individualització dels rostres i pels detalls, abundància d’elements decoratius.



  • França és el model imitat excepte a Itàlia. A Itàlia, el treball escultòric, tradicionalment deslligat de l’arquitectura, és ric i expressiu, inspirat en l’antiguitat clàssica i amb influències bizantines. Importants Nicola i Giovani PISANO (pare i fill). L’obra d’Andrea PISANO es considera el precedent del renaixement florentí.

PINTURA

  • Abandonament progressiu de la pintura mural de frescos (excepte a Itàlia), ja que els murs es decoraven amb la pintura de vitralls. Es generalitza la pintura sobre fusta (retaules).



  • Auge de la miniatura.



  • Temàtica bàsicament religiosa (vida de Jesús i Maria, vides de sants). S’introdueix la temàtica profana RETRAT.



  • Proporcions naturals, expressivitat facial i gestual en les figures.



  • La captació de la llum s’utilitza per al modelatge dels cossos.



  • Marc espacial cada vegada més definit per arquitectures i paisatges.



  • Pintura al tremp (sobre fusta), pintura al fresc (Itàlia), pintura a l’oli (Flandes, germans Van Eyck).

ESTILS

ESTIL FRANCOGÒTIC /LINEAL

Finals segle XII- segle XIII a les corts de París i Borgonya.



  • Influència dels vitralls i miniatures

  • Figures menys hieràtiques que les romanes però sense volum.

  • Fons daurat o monocrom. Les figures ressalten pel traç negre i gruixut que les perfila.

Sainte Chapelle (París), Catedral de Lleó , Catedral de Canterbury (Anglaterra)

ESTIL ITALOGÒTIC
(1250-1400)


Herència de l’art bizantí barrejat amb un cert naturalisme.

  • Pintura de colors clars

  • Predomini de la línia corba

  • Cerca de volum en les figures

  • Voluntat comunicativa del gest i la mirada

  • Exercicis de perspectiva. Fons daurats combinats amb decoracions arquitectòniques o paisatgístiques molt simples.

SIENA  DUCCIO, Simone MARTINI

FLORÈNCIA CIMABUE i GIOTTO (capella dels Scrovegni) Renaixement

Corona d’Aragó  Ferrer Bassa i Pere Serra

ESTIL INTERNACIONAL O CORTESÀ

(1375- 1425)




Equilibra l’estilització del francogòtic amb el naturalisme de l’italogòtic.

  • Formes i figures aristocràtiques elegants.

  • Detalls naturalistes delicats

  • Alternança de fons daurats i paisatgístics

  • Intensitat cromàtica.

Gentile da Fabriano (italià), Germans Limburg (francesos), Robert Campin (flamenc)

Ramon de Mur, Bernat Martorell, Lluís Borrassà, Nicolás Francés



ESCOLA FLAMENCA

Segle XV, països baixos i Flandes.



Deriva del gòtic internacional.

  • Perfeccionament de la pintura a l’oli  Gran detallisme i lluminositat

  • Absència de moviment, fort simbolisme

  • Temàtica religiosa i profana, interès pel retrat.

Jan VAN EYCK, i el seu germà Hubert ( Adoració de l’Anyell místic – retaule)

BOSCH  Temes a mig camí del món real i oníric



Yüklə 28,87 Kb.

Dostları ilə paylaş:




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2020
rəhbərliyinə müraciət

    Ana səhifə