M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya

Tuxum don am enoreyasi, 
a s o s a n , g e n e tik o 'z g a r is h la r bilan
b o g ‘liq b o l i b , t u x u m d o n faoliy a tin in g o ‘zgarishi tufayli yuza ga 
keladi.
G o n a d a l a r faoliyati b u z ilish in in g quyidagi tu rlari m avjud:
1. 
G o n a d a l a r diskineziyasi.
2. 
T e s tik u la r fem inizatsiya.
3. 
T u x u m d o n l a r b irla m c h i gipofunksiyasi.
G onadalar disgeneziyasi
( T c r n e r - S h e r e s h e v s k iy s in d r o m i)
t u x u m d o n t o ‘q i m a s i n i n g b i r l a m c h i t u g ' m a
r i v o j l a n m a s l i k
kasalligidir. X r o m o s o m a l a r toNiq e m a s — 4 5 X 0 boMadi, jin siy
x r o m a t i n
10% 
k a m a y g a n , j i n s i y a ’z o l a r r i v o j l a n m a g a n ,
a y o ln in g b o ‘yi past, s u y a k la r o s te o p o r o z i va b o s h q a l a r k u ­
zatiladi.
T estiku la r fe m in iza tsiy a
a y o l l a r f e n o t i p i g a m o s ,
lek in
g o n a d a l a r va g e n e t i k j i h a t d a n jin s i e r k a k x r o m o s o m a l a r
91

---

o ‘z g a rg a n , e r k a k la r g o n a d a s i k o ‘p m i q d o r d a e s tr o g e n la r ishlab 
c h iq a ra d i.
Klinik belgilari: 
ta s h q i jin s iy a 'z o l a r i su st riv o jla n g a n , 
b a c h a d o n va u n i n g o r tiq la r i b a ’z a n boM m aydi, b i r l a m c h i
a m e n o r e y a , sut b e z la rin in g o r t i q c h a rivojlanishi, b e p u sh tlik . 
Bu h o ld a g o n a d a la r n i n g ,,xavfli“ o ‘s m a g a a y la n ish xavfi bor.
T u x u m d o n la r n in g b irla m c h i g ip o fu n k s iy a s i.
F o l l i k u l a r
a p p a r a t n i n g s h ik a stla n ish i h o m i la n in g o n a q o rn id a g i d a v r id a
( to k s ik o z la r , h o m i la d o r l i k a s o r a tla ri, t u b e r k u ly o z va b o s h ­
q a la r ), turli o ‘s m a l a m i n g m avjudligi tufayli boMishi m u m k in .
Bu u m u m i y yoki jin siy infan tillik k a olib keladi, y a 'n i b o 'y -
ch a n lik , b a c h a d o n b o 'y n i n i n g k o n u s s im o n b o l i s h i , b a c h a d o n
gipera n tifle k siy a si, c h a n o q n i n g torligi kuza tilad i. G ip o f i z n i n g
g o n a d o t r o p g o r m o n l a r ishlab c h iq a rish i k u c h a y g a n b o 'la d i.
T u x u m d o n a m e n o r e y a s ig a y a n a q u y id a g ila r sab a b b o ‘ladi:
• 
t u x u m d o n n i n g v a q tid a n ilgari yetish m o v ch ilig i;
• 
t u x u m d o n l a r sk lerokistozi;
• t u x u m d o n n i n g
a n d r o g e n ishlab c h iq a r u v c h i o ‘sm a la ri
tufayli y u z a g a k elad ig a n a m e n o r e y a ;
• 
kastra tsiya ( b ic h is h ) d a n keyingi s in d ro m .
B a c h a d o n a m e n o r e y a s i 
sabablari'.
• b a c h a d o n ja r r o h li k yoMi bilan olib 
t a s h la n g a n d a ;
• 
sil tufayli y u z a g a kelgan e n d o m e tr it;
• b a c h a d o n e n d o m e tr iy s ig a k im yoviy v o sita la rn in g t a ’siri 
tu fa y li y u z a g a k e lg a n a m e n o r e y a ( y o d , s p i r t ,
r a d io a k t iv
kobalt).