Noorganik moddalar


CO, Konvcrtir- langan Kondensot B u g‘-gaz



Yüklə 12,02 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə131/283
tarix26.08.2023
ölçüsü12,02 Mb.
#140688
1   ...   127   128   129   130   131   132   133   134   ...   283
Noorganik moddalar va mineral o’g’itlar texnologiyasi Mirzaev F.M. va boshq.

CO,
Konvcrtir-
langan
Kondensot
B u g‘-gaz
aralashmasi
6.1-rasm.
K o n v e r t i r l a n g a n g a z n i u g l e r o d d i o k s i d i d a n m o n o e t a n o l a m i n
e r i t m a s i b i l a n t o z a l a s h n i n g t e x n o l o g i k t a s v i r i :
I —
a b s o r b e r ; 
2, 
II, 
12 

h a v o li s o v itg ic h la r; 
3, 
10, 13, 14
— n a s o s la r; 
4, 
6 —
is siq lik a lm a s h tir g ic h la r 
5
— b u g ‘la tg ic h ; 

— q a y n a tg ic h ; 
8 —
k o n d e n s a t 
a jr a tg ic h ; 
9 —
re g e n e r a to r ; 
R ,, 
/?8, 
/? |0
 
— p a st b a la n d lik d a ra ja s i r e g u la to r la r i; 
/?,, 
Rv R4, R5, R6 

m i q d o r r e g u l a to r la r i ; 
R7
 
— t e m p e r a t u r a r e g u la to r ! ;
/?9

bosim rcgulatori.
186


c h a l i k u g l e r o d m o n o o k s i d i konver siyasi 3 —3,5 M P a b o s i m d a olib 
b o r i l a d i g a n e n g yangi q u r i l m a l a r d a k o n v e r t i r l a n g a n gaz ni ugl er od 
d i o k s i d i d a n m o n o e t a n o l a m i n e r it ma s i bilan t o z a l a s h xuddi s hu b o ­
s i m d a ol ib b o ri l ad i .
6. 1- r a s m d a u n u m d o r l i g i kuni ga 1360 t a m m i a k b o ‘lgan hozirgi 
z a m o n e n e r go te xn o lo gi k q ur i lma s id a konver ti rl angan gazni uglerod 
dioksididan m o n o e t a n o l a m i n eritmasi bilan tozalash tasviri k o ‘rsatilgan.
Soat iga 2 0500 m 3 k o nv er t i r l a n g a n ga z 2,8 M P a b o si m va 303 К — 
313 К t e m p e r a t u r a d a a b s o r b e r ( / ) ga yub o ri l ad i . A b s o r b e r d a ikki 
s e k s i y a d a n i b o r a t e l a k s i m o n l i k o p c h a ( t a r e l k a ) l a r j oy la s ht i r i l g a n.
K o n v e r t i r l a n g a n g a z p a s t k i s e k s i y a d a 5 — 7 ( m a s s . ) %, y u q or i g i
se k si ya d a esa 0,01 ( mas s. ) % g a c h a ug l er o d d i o k s i d i d a n t oz a l a n a d i .
Abs or be r ni yuqori gi qismiga M E A 20% li c h u q u r regener at siya l angan 
e r i t m a s i 313 К d a s oa t i g a 600 m 3 m i q d o r d a ber il adi. A b s o r b e r n i n g
pastki seksiyasi u n i n g y uqor i gi s eksi yasi dan k el a y o tg a n er it ma s i g a
q o ‘shi lgan sovi til gan c h u q u r r e g e n e r a t s i y a l a n g a n e r i t m a bilan s u g ‘o -
riladi. A b s o r b e r d a n h a r b i r m 3 e r i t m a d a 48 m 3 C O , b o r b o ‘lgan 
e r i t m a d a n s o a t i g a 1200 m 3 d a n c h i q i b , b u e r i t m a , u c h o q i m g a
b o ‘l inadi; b i r i n c h i o q i m — u m u m i y o q i m n i n g 10% ni tashkil etib,
26 t a e l a k s i m o n t a r e l k a g a e g a b o ' l g a n r e g e n e r a t o r
( 9)
n i ng t ep a
qi smiga ber iladi. I k k i nc h i o q i m u m u m i y o q i m n i 4 5 % ni tashkil etib, 
issiqlik a l m a s h g i c h ( 4 ) d a 362 К g a c h a isitilib, r e g e n e r a t o r n i n g past - 
d a n 2 3 - t a r el k as i g a , q o l g a n u c h i n c h i o q i m esa issiqlik a l m as h t i r g i c h
( 6)
d a b u g ' l a t g i c h ( 5 ) d a 380 К g a c h a isitilib, r e g e n e r a t o r ( 9 ) ning 
18 - t a r e lk a s i ga beriladi.
R e g e n e r a t o r ( 9 ) a b s o r b e r ( / ) d e k ikki, y a ’ni y uqor i gi va pastki 
seksiyal ardan iboratdir. Yuqorigi seksiyada e r i t m a h a r bir m 3 e r i t m a d a
2 2 —24 m 3 u g l e r o d di oksi di q o l g u n c h a d a g ' a l r e g e n e r a t s i y a d a n o ‘t a- 
di. Yuqorigi se k si ya n in g pastki q i s m i d a n c h i q i s h d a e r i t m a oqi mi tax- 
m i n a n b i r - b i r i g a t e n g b o ' l g a n ikki q i s m g a b o ' l i n a d i : d a g ' a l r e g e n e ­
r a ts i ya l a n g a n e r i t m a n i n g b i r qismi b u g' l a t g i c h ( 5 ) d a va issiqlik a l ­
m a s h t i rg i ch ( 6 ) d a sovitiladi, s o ' n g nasos ( J ) o r qa li havoli sovitgich 
( 2 ) ga c h i q a r i l a d i va 313 К t e m p e r a t u r a d a a b s o r b e r ( 7 ) ni pastki 
seksiyasini s u g ' o r i s h u c h u n y ubor i ladi . D a g ' a l r e g e n er a t s i y a l a n g a n
e r i t m a n i n g i k k i n c h i q i smi esa suv b u g' i b il an isitiladi.
C h u q u r r e g e n e r a t s i y a l a n g a n e r i t m a issiqlik a l m a s h t i r g i c h ( 4 ) da 
sovit iladi , keyin esa n a s o s
( / 0 )
bil an havoli s ovi tgic h ( 7 7 ) ga k o ' t a -
riladi va a b s o r b e r ( 7 ) ni s u g' o r i s h u c h u n keladi. Issiqlik a l m a s h t i r ­
g i c h l a r ( 4 ) v a 
( 6)
h a m d a b u g' l a t g i c h ( 5 ) ni ng vazifalari — e r i t m a n i
r e g e n e r a t s i y a l a s h g a s a r f i a n a d i g a n issiqlikni pas a yt i r i s h m a q s a d i d a
d a g ' a l va c h u q u r r e g e n e r a t s i y a l a n g a n e r i t m a l a r issiqliklarini m u m ­
kin q a d a r k o ' p r o q r e k u p er a ts i y a l a s h g a er ishi sh va d e m a k , t o za l a s h 
j a r a y o n i n i n g t ejamli li gini o s h i r i s h d a n iborat.
187


R e g e n e r a t o r (У) ni ng yu qo ri q i s m i d a n 350 К — 355 К t e m p e r a -
t u r a d a g i u g l e r o d d i o ks idi h a m d a suv b u g ‘i d a n i b o r a t a r a l a s h m a
c h i qa d i va b u a r a l a s h m a havoli sovitgich ( 7 2 ) d a sovitiladi. Bu yer da 
suv b u g ‘lari k o n d e n s a t l a n i b , s uy u ql i k k a o ‘tadi va bu suy uq l i k k o n ­
d en sa t aj ra t g i ch
( 8)
d a ugl er od dioksidi g a z i d a n ajratiladi. K o n ­
d e n s a t k e y i n c h a l i k t o z a l a n g a n k o n v e r t i r l a n g a n g az ni va b u g 1- ga z 
a r a l a s h m a s i n i m o n o e t a n o l a m i n b u g ' l a r i d a n yuvish u c h u n n as os lar
( 14)
va 
( 13)
orqali m o s r a vishda a b s o r b e r ( 7 ) va r e g e n e r a t o r
( 9)
n i ng y uqor i gi t a r e lka l ar i ni s u g' o r i s h g a s ar fl ana di .
S o v i t i l g a n d a n s o ‘ng t a r k i b i d a 9 8 , 0 —9 8 , 9 h a j m i y foiz u g le r o d
di oksi di, m e t a n , a r g o n d a n i borat b o ‘lgan g a z a r a l a s h m a s i ol in a d i .
A g a r d a g a z n i n g b i r q i s mi ni r e g e n e r a t o r
( 9)
n i n g yu qo ri q i smida gi
t a r e l k a l a r o r a l i g ‘idagi gaz h a j m i d a n o li ns a, u v a q t d a bu ga z a r a l a s h ­
masi s ov i til ganda n s o ' n g tozaligi 99, 97 h aj m i y f o i z d a n i borat b o ' l g a n
u g le r o d di oksi di ol inadi .
To za l a s h j a r a y o n i d a m o n o e t a n o l a m i n e r i t m a s i d a s h u n d a y reaksi- 
yalar h a m ketadiki , n a t ij ada regener atsiya q i l i n m a y d i g a n , y a ’ni qayta 
t ikla nma yd i ga n bi ri kmal ar hosil boMishi m u m k i n . Shu tufayli er it ma n i
absor bsiyalash qobiliyatini saql ab qolish u c h u n r e g e n e r a t o r
( 9)
ning 
pastki q is mi da n chiqi b, aylanib yuruvchi e r i t m a n i n g bir foizini d oi mi y 
ravishda q a t r o n ( s mo l a) ajratgich q ur i lmasi ga ( s x e m a d a ko' r sa t il gan 
ema s ) c h i qaz i b turiladi. Bu q u r i l m a d a ayl ani b yur uvc hi e r i t m a 413 К 
da N a O H eritmasi bilan ishlanadi, b u n d a q o ' s h i m c h a hosil bo' l ayot gan 
bi ri k ma l ar n i ng bi r qismi p a r c ha l an ad i , nati jada hosil b o' l a y o tg an oz o d 
m o n o e t a n o l a m i n j a r a yo n ga y a na qaytariladi.
6.2. K O N V E R T I R L A N G A N G A Z L AR N I U G L E R O D
D I O K S I D I D A N T O Z A L A S H Q U R I L M A L A R I N I N G
A S O S I Y APPARATLARI
T o z a l a s h q u r i l m a s i n i n g asosiy j i ho zl ar i a b s o r b e r va r e g e n e r a t o r
h is o bl a n a d i . U g l e r o d dioksidi a b so r be r i ( 6 . 2 - r a s m ) k o n v e r t i r l a n g a n
t abi iy g a z n i u g l e r o d d i o k s i d i d a n m o n o e t a n o l a m i n e r i t m a s i bilan 
a bs or bsi ya la sh yo' l i b i lan t ozal as h u c h u n x i z m a t qiladi. A b s o r b e r
ikki s e k s i y a d a n ibor at b o ' l i b , pastki s e k s i y a n i ng d i a m e t r i 4, 2 m. 
Yuqori seksiyasining di amet ri — 3,8 m ga teng. Ab so rb er n i n g u m u m i y
bal andl igi 35, 735 m ga teng. U m a r g a n e s n i m i q d o r i yu q or i b o ' l g a n
uglerodli p o ' l a t d a n yasalgan. H a r bi r seksiyada e r i t m a q a t l ami b al and 
b o ' l g a n ( b a l a n d bar botajli) 8 t a d a n e l a k s i m o n t ar e l ka j oyl asht ir il ga n.
Yuqor i s eksi yada b u l a r d a n t as hq ar i 2 t a q a l p o q s i m o n t ar e l ka h a m
j o y l a s h t i r i l g a n b o ' l i b , u l a r t o z a l a n g a n g a z d a n m o n o e t a n o l a m i n
b u g' l a r i n i yuvish u c h u n k o n d e n s a t b i lan s u g' or i l ad i .
188



Yüklə 12,02 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   127   128   129   130   131   132   133   134   ...   283




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin