Noorganik moddalar



Yüklə 12,02 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə250/283
tarix26.08.2023
ölçüsü12,02 Mb.
#140688
1   ...   246   247   248   249   250   251   252   253   ...   283
Noorganik moddalar va mineral o’g’itlar texnologiyasi Mirzaev F.M. va boshq.

8 .1 . TER M IK FOSFATLAR
Ta b ii y f os fa ri tla rni q u m yoki i shqor i y m e t a l l a r n i n g tuzlari bilan 
y u q o r i t e m p e r a t u r a d a ishl ash n a t i j as i d a o l i n g a n l i m o n e r u v c h a n
s ha k ld ag i m a h s u l o t t e r m o f o s f a t l a r d e b a t al ad i. B u n d a y m a h s u l o t n i
qi s h l oq x o ‘j a l i g i d a o ‘g ‘it si fat ida, a y n i qs a n o r d o n t u p r o q z o n a l a r i d a
q o ' l l a s h m u m k i n . Bu u s u l n i n g afzalligi s h u n d a k i , kislota tal ab qi lin- 
m a y d i , turli t a r k i b d a g i past navli fosfor itlar ni ishlatish m u m k i n l i g i ,
c h i q i n d i l a r n i n g c h i q m a s l i g i , t e x n o l og i y a n i s oddal igi va b os hq a l ar .
T a b i i y fos fo r i t l a r ni y u q o r i d a k o ‘rsa ti lgan i s hqor i y m et a l l a r n i n g
tuzlari i s h t i r o k id a yu qo ri t e m p e r a t u r a d a ishlash j a r a y o n i d a ap a ti t ni ng
kristallik t o ‘ri yemi ri li b trikalsiyfosfat va o ‘si mlik t o m o n i d a n o ‘zl ash- 
t i r u v c h i m o d d a l a r hosil b o ‘ladi:
3 C a 3( P 0 4)2 + S i 0 2 + N a 2C 0 3 = 2 [ N a 20 • 2 C a O • P 20 5] +
+ 2 C a O • S i 0 2 + 2 C O ,
N a t i j a d a a r a l a s h m a d a s i l i k a t f o s f a t l a r 5 C a O • P 20 5 • S i 0 2 yo ki
N a 20 • 4 C a O • P 20 5 • S i 0 2, C a O m i q d o r i k o ‘p b o ‘l g a n d a 4 C a O •
• P 20 5 — tetrakalsiy fosfat hosil b o ‘ladi. Yuqor i da gi k o ‘rsatilgan birik- 
m a l a r l i m o n e r u v c h a n s h ak l d a b o ‘lib, o ‘g ‘it sifatida q o ‘llash m u m k i n .
T e r m o f o s f a t l a r n i ishlab ch i qa r ish t exnologiyasi y u q o r i d a a y t g a n i mi z -
d e k j u d a s o d d a b o ‘lib, u n i n g u c h u n t abi iy fosfari tlar m a y d a l a n i b
s o d a b il an a r al a s h t i r i l a d i , ker ak b o ‘lsa q u m q o ‘shi ladi. A r a l a s h m a g a
ay la n uv ch i silindr ik p e c h l a r d a 1100— 1200° kuydiri ladi. Hosil b o ‘lgan 
k l i n k e r sovi til adi va m a y d a l a n a d i .
383



Yüklə 12,02 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   246   247   248   249   250   251   252   253   ...   283




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin