O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

Tayanch iboralar: 
ijtimoiy, psixologik va fiziologik asoslar, r a h ­
barlik qilish va u ni rejalashtirish, kasbkorlik, m exanizatsiyalash 
m uno sa b a ti, ixtisoslik tavsifnom asi, tibbiy va psixofiziologik 
ko'rsatkichlar, ixtisoslik razrvadi, kasb vakillari.
Kasbga yo'naltirish ishlarida ijtimoiy, psixologik va fiziologik
asoslari.
Ongli ravishda kasb ta n la s h u c h u n o 'q u v c h in in g bir q a- 
tor kasblarni yetarlicha bilishi, b ilg an d a h a m u la r n in g k ish in i 
o'ziga jalb qiladigan t o m o n la r in i em as, balki q iy in c h ilik la rin i 
h a m yaxshi bilish, o 'z in in g shaxsiy sifatlariga ko'ra ta n la g a n kas- 
bini muvaffaqiyatli egallay olishi va keyingi ish ja ra y o n id a o 'z 
m alakasin i tako m i 1 lashtirishi talab qilinadi.
Hozirgi vaqtga q a d a r kasbga yo 'naltirish ishlari yetarlich a 
yu qori saviyada olib b o rilm a d i, k o 'p in c h a rasm iy tu sd a bo'ldi. 
Ish la rn in g ko'pchiligi u yoki bu k a sb n in g n i m a d a n iborat e k a n -
ligini a n iq tasav vu r q ilm as edi. K a s b - h u n a r kollejlarining besh 
m ing ga yaqin o'q u v ch ilari b ilan savol-javob q ilin g an d a shu n a r- 
sa a n iq la n d ik i, u la r n in g faqat 25 foizi kasbini m a k t a b n in g tav- 
siyasiga b in o an , o i l foizi o 'r to q l a r i n in g m aslahatig a ko'ra, o 'n
366

---

foizi ro 'z n o m a , radio, televideniya orqali berilgan e ’lonlarga, 
q o ‘s h n ila r, t a n i s h - b ilis h la r n in g m a s la h a tla rig a m uvofiq, 25 foizi 
o t a - o n a l a r n i n g m asla h ati, 10 foizi k a s b - h u n a r kollejlari x o d im -
l a r in in g , 20 foizi tashx is m ark azi tavsiyalari boyicha tan la g a n la r. 
A lb a tta , bu m a ’lu m o tla r h a r davrda va h a r xil m in t a q a l a r d a o b -
yektiv h olda turlich a, a m m o shu na rsa ravshanki, o 'q u v c h ila rn in g
ak sariy at k o 'p c h ilig i kasblarni taso d ifiy ravishda tanlaydilar. «Siz 
n i m a u c h u n shu kasbni tan lad ing iz?» , — d egan savolga 30 foizi 
o'quvchi: «Bu h a q d a o'ylab k o 'rg a n im yo'q», — d e b ja v o b bergan.
K a sb n i a n g la m a y turib, taso d ifiy ta n la s h s h u n d a n a m o y o n
b o l a d i k i , o 'q is h n in g dastlabki p a y tla rid a o'qu vchi q a n d a y d ir 
qiziqish bilan qaraydi. K e y in c h alik esa bu qiziqish so 'n ib boradi. 
K a s b - h u n a r kollejlarida b irin c h i yil o ‘qiyotgan o 'q u v c h ila rd a n
so 'ra lg a n d a
u la r n in g
30 
foizi, 
ik k in c h i 
va 
u c h in c h i 
yil 
o 'q iy o tg a n la r d a n so 'ra lg a n d a esa faqat 15 foizi t a n la g a n k a sb id a n
m a m n u n li g i n i aytgan.
H ozirgi vaq tda y o sh la rn i kasbga y o'naltirish m a sa lala ri b i­
lan davlat, j a m o a t va y o sh lar t ashki lot lari. b u y u r tm a c h i la r
s h u g 'u lla n a d ila r. Biroq bu ishda m a k t a b asosiy o 'r in egallaydi.
Hozirgi k u n d a b o z o r m u n o sa b a tla rig a va u zluk siz t a ’lim ga 
o 'tis h m u n o sa b a ti bilan m a k ta b y o s h la rn i ongli ravishda kasb 
t a n la s h g a , j a m iy a t u c h u n foydali va z a r u r b o'lg an m u ay y a n
m e h n a t faolivatiga tay y orlash d a y a n a h a m katta a h a m iy a t kasb 
etadi. O 'q u v c h ila r n i kasbga y o 'n a ltirish u la r n in g h a r biriga aloh i- 
d a - a l o h id a y o n d a s h is h n i tala b etadi. B u n d a sh a x sn in g t e m p e ra -
m en ti, irodasi. diqqati, b elg ilan gan m aq sa d g a e rish ish d a qat'iylik, 
ta s h a b b u s k o rlik , u y u sh q o q lik , in tiz o m lilik , to p sh irilg a n ish ni 
bajarishga m a s ’uliyat b ilan m u n o s a b a td a bo'lish kabi fazilatla- 
rin i e ’tiborga olish zarur. B u n d a n tash q a ri, kasbga yo'naltirish 
d a v o m id a kasbni ta n la s h sabablarini: k a s b n in g ijtimoiy a h a m iy a ti, 
qiziqish va havas, kasbga tayyorgarlik, oila a n ’a n a la ri, o ta - o n a la r , 
pedagog lar, o 'r to q l a r i n in g m a s la h a tin i hisobga olish lozim.