O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

M u stah k am lash uchun savollar:
1. 
M e h n a t t a ’limi, kasb t anl as hga yo'llash darslari j a r a yo ni da
o' qu v c h il a rn i ng bilim, m al ak a va k o ' n i k m a l a r i n i baholash q a n ­
day a ma l ga oshiriladi?
290

---

2. Ba ho l as h t a' l im- ta r bi ya j a r a y o n i d a qa nd a y a h a mi y at g a ega?
3. B a ho l a s hd a q a n da y o m i l l a r hi sobga olinadi?
4. O ' q u v c h i l a r n i n g o' zlashtirishi q a n d a y m e z o n l a r asosida ba- 
h ol ana di ?
5. B a h o l a s h n i n g obyektivligi.
6. B a h o l a s h n i n g qa n da y turlari mavjud?
7. B a h o l a s h n i n g asosiy xususivat larini t ushu nt i ri b bering.
8. Bahol ash o ‘tkazilish vaqtiga k o ‘ra q a n d a y t urlarga ajratiladi?
9. Bahol ash tizimi s a ma r a d o r l i g i n i n g povdevori h i sob l ana di - 
g a n asosiy t am oy il l ar n i bilasizmi?
10. Bahol ashga q a nd a y d i dak t ik tal ablar qo'yiladi?
7.2, O kzlashtirishni hisobga olish turlari
Reja:
1. O ' z l a s h t i r i s h n i hisobga olish turlari.
2. 0 ‘zlashtirishni hisobga olishga qo' yi ladi gan u m u m i y t a ­
lablar.
3. O ' q u v c h i l a r g a berilgan vazifalarni tekshirish.
Tayanch iboralar: 
o ' zla sht ir is hni hisobga olish, joriy h i s o b ­
ga olish, davriy hisobga olish, y a k un iy hisobga olish, sinov, uv 
vazifasi.
1. 
0 ‘zlashtirishni hisobga olish turlari. 
U m u m t a i i m m a k t a b -
l arida t a ’l i m n i n g asosiy maq s ad i o' quvchil arga m e h n a t t a ’limi 
b o ' y i c h a nazariy b i l i ml a r berish, a ma l iy k o ' n i k m a va m a l a k a ­
lar hosil qilish h a m d a s hul ar z a m i n i d a o ' q u ve h il a rn i kasb h u -
narga yo'nalt iri sh ul arda m a z k u r bi li m va k o ' n i k m a negizi da 
m a ’naviy, axloqiy fazilatlarni t arbiyalash, d u n y o q a r a s h l a r i n i
s ha kl la nt ir is h, kengaytirish va r ivoj lant irishdan iborat. Berilayot- 
gan bi li m hosil qili nayot gan k o ' n i k m a va m al a k a l a r qay d a r aj ad a
o' zl as ht ir il ga nl ig i ni aniql as h va b a h o la s h m e h n a t va kasb t a ’l imi 
o'qituvchisi u c h un h a m , o' quvchi u c h u n h a m m u h i m a h a m i y a t g a
ega. Ul a rn i a n iq l as h da turli shakl va m e t o d l a r d a n foydalaniladi. 
M a s a l a n , savol-javob, s uhbat, y o z m a ishlar, s emi na r, zachyotlar, 
konferensiya darslari, i m t i h o n l a r o ' t ka zi s h, m a h s u l o t l a r t ay y o r ­
lash va boshqalar. Yuqor idagi lar ga n i s ba t an test topshi riql ar i a s o ­
sida sinovlar o ' t kaz is h o ' q u v c h i l a r n i n g bilim, k o ' n i k m a va m a l a -
291

---

kalari darajasini ani ql as h va b a h o l a s h d a a n c h a qulay va s a ma r al i
y o i l a n m a l a r d a n biri hi so b l an a di . Tes tl ardan foydalanish h o z i r ­
gi Ru nn i ng asosiy t a l a b la r id a n biridir. Bugungi k u n d a m e h n a t
t a ’limi b o' yi cha test lar keng q o' llani ladi, bu o ' q u v c h i l a r n i n g
b i l i ml a ri n i m u s t a h k a m l a s h , u m u m l a s h t i r i s h , sist emalasht irish,
o' zlashtirish darajasini a n i ql a sh va b a h ol as h m aq s a d l a r ig a q a ra -
t il mo q da . Testlarni q o ' l l a s h n i n g turli xil m e zo nl a ri bor. M a s a -
lan, dars d av omi da o' t il ga n m av zu y u z a si d a n 5—10 ta savol tuzib, 
4 —5 xil variant asosida o 'q uv c hi la rn i baho l as h m u m k i n . B u n d a
o' quvchi o' til gan m av z ug a yaxs hi ro q tayyor lani sh ma jb ur iya ti ni
his etadi, keyin o ' q u v c h i l a r o ' r g a n i b kelishi kerak b o ' l g a n b o b -
1 a r as osi da 2 5 —30 ta test savollari as osi da bir soat d a v o m i ­
da b a h ol as h m u m k i n yoki shu savollarni k o m p y u t e r da st ur ig a
uzatib, k o m p y u t e r xotirasiga j oylab b o ' l g a n d a n s o' ng v ar ia n tl a r
asosida o ' q u v c h i l a r n i n g bi li ml ar i sinab ko'rilsa, n ur ustiga a ’lo 
n u r bo'ladi.