O 'z b e k ist o n respublikasi oliy va 0 ‘rta m a xsus t a ’lim vazirlig1

G ‘
 
q o ‘ y ilg a n d e y lik
(2 ,1-rasm , a). C h o 'z u v c h i ku ch ta ’ s irid a b o ‘ yla m a y o ‘ n a lish d a sterjen uzay- 
adi, k o ‘ ndalang y o ‘ n a lis h d a qisq a ra d i. S iq ilis h d a esa aksincha boM adi: ster­
je n uzunasiga q is q a rib , k o ‘ nda lan g kesim oM cham lari o rta d i. S te rje n n in g
o ‘ qiga tik boMgan barcha te k is k e s im la r d e fo rm a tsiya n a tija s id a o 'z in in g
te k is h o la tin i va n o rm a l o ‘ qqa t ik lig in i saqlab q o la d i, deb faraz e ta m iz. B u
g ip o te za n i i lk b o r g o lla n d o lim i D .B e m u lli aytgan boM ib, 
tekis kesim lar
gipotezasi deb a ta la d i. B u n d a n c h o ‘ z ilis h ja ra y o n id a s te rje n n in g b o 'y la m a
to la la ri b ird a y c h o ‘ z ila d i, degan m a ’ no k e lib ch iq a di. B u gipoteza k o ‘ p s o n li 
ta jrib a la rd a tasdiqlangan.
m
a)
b)
1
A I
2
___ ____ __ _ . _____ ____________ _ _ ___
A l
2
n 
/
d)
Ab

---

B o ‘ y la m a kuch ta ’ s irid a sterjen /, m m ga u za yd i desak, u h o ld a sterjen­
n in g d a s tla b k i h o la tig a n is b a ta n u z a y is h i 
Al = ^ - (
b o M a d i. B u n i 
c h o ‘ z ilis h d a
t o ‘liq
y o k i 
absolut
u z a y is h , s iq ilis h d a esa 
to'liq
y o k i 
absolut
qisqarish
deb ataladi. A b s o lu t u z a y is h n i s te rje n n in g d a s tla b k i u z u n lig ig a
n isb a ti 
e
=
A l / l b o ‘ylam a nisbiy (leformatsiya
y o k i 
nisbiy uzayish
deb ata­
la d i. N is b iy uza yish nin g oMcham b ir lig i y o ‘ q, oM cham siz son. K o ‘ pincha 
fo iz la rd a b e lg ila n a d i: