O 'z b e k ist o n respublikasi oliy va 0 ‘rta m a xsus t a ’lim vazirlig1

materialning oquvchanligi
deb a ta lib , y u k o lin g a n d a n k e y in ham de­
fo rm a ts iy a t o ‘ liq y o ‘ q o lm a y d i, 
qoldiq (elastik)
d e fo rm a ts iy a h o s il boM adi. 
Shu b o sq ich d a g i k u c h la n is h
oquvchanlik chegarasi a T
deb a ta la d i va q u ­
y id a g i fo rm u la d a n a n iq la n a d i:
Fr
°
t
= —
(2 .8 )
O q ish chegarasidan o ‘ tgandan k e y in m a te ria l yana d e fo rm a tsiya g a q a rsh i­
lik k o ‘ rsata b o s h la y d i, b iro q u za yish e n d i ku c h la n is h g a n isb a ta n te zro q o r­
tib b o ra d i; q o ld iq d e fo rm a ts iy a la r ham tez o ‘ sadi. O q u v c h a n lik chegarasi 
m a te ria l uch u n ju d a m u h im m e x a n ik ta v s ifla rd a n sanaladi, c h u n k i bu che-

---

garadan y u q o ri boMgan k u c h la n is h la rd a k o n s tru k s iy a u ch u n x a ta rli boMgan 
q o ld iq d e fo rm a ts iy a la r v u ju d g a k e la d i.
Legirlangan poMat singari q ator m ateriallarda o q u vch a n lik chegarasi aniq 
ravshan k o ‘ zga tashlanm aydi. B u n d a y m a te ria lla r c h o ‘z ilis h diagram m asi elas­
tik zonadan noelastik zonaga tekis o ‘tib boradi. B u m ateriallar uchun oquvchanlik 
chegarasi shartli ravishda belgilanadi. B ula rd a 0 ,2 % m iq d o rd a n is b iy uzayish 
h o sil q ila oladigan kuchlanish o q u v c h a n lik chegarasi deb qabul q ilin a d i.
O q u v c h a n lik chegarasi ya q q o l k o ‘ zga tashlanadigan m a te ria lla rd a uning 
p a yd o boM ish in i payqash ju d a oson. M asalan, u z u v c h i m ashinada c h o ‘ z u vch i 
k u c h la r q iy m a tin i k o ‘ rsatadigan s tre lk a m a v ju d boMsa, nam unadagi k u c h ­
la n is h o q u v c h a n lik chegarasiga y e tg a n id a s tre lk a maM um v a q t harakatdan 
t o ‘ x ta y d i (b u c h o ‘ z u v c h i k u c h n in g o ‘ sishdan t o ‘ x ta g a n lig in i a n g la ta d i), de­
fo rm a ts iy a esa d a vo m etaveradi.
B u n d a n ta s h q a ri o q u v c h a n lik c h e g a ra s ig a y e tg a n lik n i n a m u n a n in g
o ‘ zid a n b ils a ham boMadi. B u chegaraga ye tg a n d a n a m u n a n in g s illiq la n g a n
y u za si x ira to rtib , y a ltiro q lig i y o ‘ q o la d i. S in c h ik la b te k s h irg a n d a nam una 
s irtid a 45° b u chak o stid a c h iz iq c h a la r pa yd o b o M g a n lig in i i lg ‘ ash m u m k in . 
B u n d a y c h iz iq c h a la rn in g paydo bo M ish i u rin m a k u c h la n is h la r ta ’ s irid a m a­
te ria l k ris ta lla rid a s iljis h la r r o ‘ y b e rg a n id a n d a ra k b e ra d i.
O q u v c h a n lik chegarasidan o ‘ tg a ndan s o ‘ ng c h o ‘ z ilis h diag ra m m a si egri 
c h iz iq li tus o la d i, nam una d e fo rm a ts iy a s i ja d a l d a v o m e ta d i. E nuqtasida 
(2 .5 -ra s m ) c h o ‘ z u v c h i ku ch o 'z in in g eng k a tta q iy m a tig a Fmax ega boMadi. 
M a k s im a l k u c h n i s te rje n n in g d a s tla b k i k o ‘ n d a la n g ke s im yuzasiga nisbati