52
II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO
43-rasm.
732-yil, Puate
jangi
Õàlifàlikdà yer-mulk munîsàbàtlàri.
Àràblàr istilî qilgàn
bàrchà màmlàkàtlàrdàgi yerlàr dàvlàtniki dåb e’lîn qi-
linsà-dà, àmàldà àvvàlgi egàlàri qo‘lidà qîlàdi.
Suriya và Erîn istilî etilgàch, zodagonlàr õàlifàgà bîsib
îlingàn yerlàrni tàqsimlàsh tàklifi bilàn murîjààt qilàdilàr.
Låkin õà
lifà Umàr yerni egàlàridà qîldirishni buyuràdi.
Istilî qilingàn màmlàkàtlàr
hukm
dîrlàri, jànglàrdà hàlîk bo‘l-
gàn àmàldîrlàr, hîkimiyat vàkillàri
yerlàri õàlifàlik õàzinàsigà o‘tgan.
Bundày yerlàr nihîyatdà kàttà mày-
dînlàrni tàshkil etgàn.
Àràblàr jîriy etgàn yer sîlig‘i –
õirîj
hîsilning 1/3 qismini tàshkil
et
gàn. Islîmni qàbul qilmàgàn bîy-
làr dàn 48, o‘rtàhîllàrdàn 24, kàm -
bàg‘àl dåhqîn và hunàr
mànd
làrdàn 12 dir
hàmdàn
jizya
sîlig‘i îlingàn. Chîr
và mîllàri và sàvdîdàn
olingan
zà kît
1/40 hissàni tashkil etgan. Õàlifàlikdà qullar måhnàtidàn
hàm fîy dàlànil gàn.
Àràblàrgà qàrshi õàlq qo‘zg‘îlînlàri.
VIII–IX àsrlàrdà
istilî
qilin
gàn màmlàkàtlàrdà qàtîr õàlq qo‘zg‘îlînlàri
bo‘lib o‘tgàn.
Iroqning
Kufà
shàhridà 685–687-yillarda
bo‘lgàn qo‘zg‘îlîndà àràb và fîrslàr – shahar kàm-
bàg‘àllàri và hunàrmàndlàr qàtnàshgàn.
O‘rtà Îsiyoning jànubi Màrv vîhàsidà 747-yilda bosh-
langan
Àbu Muslim
bîshchiligidàgi qo‘zg‘îlîndà àhîlining
bàrchà tîifàlàri ishtirîk etàdi. Qo‘zg‘olon Movarounnahr
va Xurosonni qamrab oladi.
Abu Muslim boshchiligida-
gi qo‘zg‘îlîn nàtijàsidà Umàviylàr hukmrînligi tugàtilib,
õàlifàlikdà bîshqàruv yangi sulîlà
Dostları ilə paylaş: