O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s



Yüklə 5,47 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə158/275
tarix16.12.2023
ölçüsü5,47 Mb.
#181108
1   ...   154   155   156   157   158   159   160   161   ...   275
N.A. Muslimov, Sh.S. Sharipov, mehnat talimi oqitish metodikasi kasb tanlashga yolash pdf

2. 
A sb ob-usk u nalarn i 
ishga 
sozlash , 
xom ashyo, 
nam una,
ko'rgazm ali qurollar va te x n ik vositalarn i tayyorlash . 
O 'quv
239


u sta x o n a larid a m a s h g 'u lo tla rn i yaxshi tashkil etish
u larn i 
o 'tk a z is h n in g to ‘g ‘ri m e to d ik a s in i q o ‘llash, 
0
‘quvch ilar to m o n i d a n
texnikaviy bilim lar, m e h n a t m ala k ala ri va ko‘n ik m a la r i muvaf- 
faqiyatli o ‘zlashtirilishi u c h u n o 'quv u s ta x o n a la rn in g jih o z la n is h i 
t e x n ik a n in g hozirgi darajasiga, y u k sa k m e h n a t m ad a n iy atig a m u - 
vofiq kelishi va u larda m e h n a t t a ’lim i d a s tu r in i n g b a rc h a m av z u - 
larini o ‘rganish u c h u n s h a rt-s h a ro itla r varatilgan bo'lishi lozim.
M e h n a t 
t a i i m i n i n g
asosiy 
darslari 
n a z ariy
va 
a m a liy
m a s h g ‘u lo tla rd a n iborat. 0 ‘qu v ch ilar m e h n a t t a ’lim in i n g n a z ariy
asoslarini o ‘zla shtirish lari u c h u n t a x m i n a n 20% o ‘quv vaqtini 
sarflashga rejalanadi. U yda va m e h n a t k u tubxonasid a m ustaqil 
ravishda h a r bir m a v z u n in g nazariy asoslarini o ‘zlash tirish lari 
lozim. Bu h o latn i ilm iy j ih a td a n a n iq la sh d a m eh n a t t a ’limi 
o'qituvchisi u c h u n m a k ta b k u tubxonasi va tegishli z a m o n a v iy
texnik-texnologik, u m u m i y ta 'lim fanlariga, fan -tex n ik a g a oid 
ju r n a l la r va bosh q a m a n b a la r ro'v xati, internet va q o i d a ta y ­
yorlangan m odellar, m osla m a lar, d id a k tik m ateriallar, axborot- 
n om alar, o ‘q uv chilarga m o 'ljallang an kichik to 'p la m la r q o ‘s h im -
cha m a n b a bo'lib x izm a t qiladi.
O 'q itu vch i u s ta x o n a la rd a m avjud b o ‘lgan stanoklar, a s b o b - 
usku n alar, dastgo h lar, m o sla m a la r n i t a ’m irlab, am aliy va la b o r a ­
toriya darslariga tayyorlab q o ‘yishi, a m a liy ish obyektlari u c h u n
xom ash y o lar to'p la sh i, eskizlar, c h iz m a la r, texnologik xaritalar 
ishlab chiq ishi lozim.
O 'q u v c h ila r tay y orlag an b u y u m la r n i, ishlarni y a k u n la g a n h o -
latini n a z o ra t etishga qaratilg an savollar, testlar, n a m u n a l a r n i
ishlab c hiqish d arsga tayyorgarlikni tash k il etadi.
S o iig g i yillarda m e h n a t t a ’lim i jih o z la ri ro'yxati t a i i m n i n g
yangi vositalari hisobiga sezilarli kengaydi va hozirgi k u n d a 400 
n o m d a n iborat. Bular 220 tacha h a r xil turdagi asboblar, m o s la ­
m alar, stan ok lar, 16 xil priborlar, 30 x ild a n ortiq m o d e lla r va u la r ­
ning q ism lari, 14 xil t o ‘p lam d a g i jad v a lla r va plakatlar, 120 d a n
ortiq e k ra n vositalari va q o i l a n m a l a r i d a n iborat. B u n in g h a m ­
masi m e h n a t t a i i m i n i n g politex n ik yo‘n a lish in i k u c h a y tirish , 
o'quvchilarga tex nik a, texnologiya, iqtisodiyot va hozirgi z a m o n
ishlab c h iq a r is h in in g tashk iliy asoslarini c h u q u rr o q va t o i i q r o q
o c h ib berish, u lard a h a r turli m ateriallarga m ex a n ik ishlov be- 
ris h n in g dastlabki k o 'n i k m a l a r in i e rta ro q s h a k lla n tirish z a ru r a -
tid a n kelib c h iq q a n .
240


P ed a g o g ik n u qtay i n a z a r d a n o 'q u v -m o d d iy t a ’m in o t o'qu v- 
tarbiya j a r a y o n i s a m a ra d o rlig in i va sifatini o sh irish g a , t a ’lim n in g
p o lite x n ik va kasbga y o 'n a ltiru v c h i jih a tla rin i to 'liq a m a lg a o sh i- 
rilishin i t a ’m in la s h g a z a m i n y aratishi kerak. O 'q u v c h ila rg a t a ’lim
vositalari orqali b e rila d ig a n ax b o ro t ilm iy j i h a t d a n to 'g 'ri bo'lishi, 
o 'q u v c h il a r n i n g tayyorgarlik d ara jasin i o sh irish g a im k o n berishi 
lozim .
Iqtisodiy j i h a t d a n o 'q u v - m o d d iy b aza m a q s a d la r in i m e h n a t 
o 'q u v -ta rb iy a ja ra y o n i sifatiga z a ra r yetm ay dig an h olda a m a lg a
o s h irish im k o n i n i b era d ig an o 'q u v jih o z la r id a n to 'liq foydala- 
nish ga q a ra tilg a n b o 'lishi zarur.
O 'q u v k o 'rg a z m a la ri va o 'qu v jih o z la ri tark ibid a, o d a td a k a m -
yob va q i m m a t b a h o m a te ria lla r b o 'lm aslig i, u la r n i tayyorlash 
asossiz ravishda o r tiq c h a xarajatlar talab qilm asligi va o m m a v iy
ravishda m a k ta b la r sotib olish im k o n ig a ega bo'lishi kerak. Iqti­
sod nu qtayi n a z a r d a n o 'q u v jih o z la ri ustida o 'q itu v c h ila r va o'quv 
ustalari ishlash lari lozim .
U m u m iy t a ’lim m ak ta b la ri sh a ro itid a o 'q u v c h ila rn in g m e h n a t
va k a s b -h u n a r g a yo 'naltirish sifatini yaxshilash h a m d a t a k o m i l ­
lashtirish u c h u n o 'qu v u sta x o n a lari va lab orato riy alarida h a r bir 
kiritilgan kasb va ix tiso slik la rn in g a s b o b -u s k u n a la r in i, m o s la m a -
larini ishga sozlash, t a ’m irlash h a m d a q a y ta ta y y o rlash n i tash k il 
etish va u la r n in g m e to d ik a s in i hal qilish a h a m iy a tg a ega. C h u n k i , 
o 'q u v c h ila rg a xuddi a n a s h u la r orqali te x n ik -te x n o lo g ik o p e ra tsi- 
yalarni bajarish asosiy faoliyatlariga y o'n altirilgan. S h u n in g d e k , 
m e h n a t t a ’l im in i n g h a r bir y o 'n a lish i b o 'y ic h a a s b o b - u s k u n a la r n i
ishga sozlash u c h u n o 'q u v c h ila r eng avvalo q o'llay dig an a s b o b - 
u s k u n a la r in i n g tu z ilis h in i m u k a m m a l o 'rg a n is h la ri zarur.
A s b o b - u s k u n a l a r n i ishlatish va u la rn i q o 'llashga so z la s h n i as- 
b o b - u s k u n a l a r va m o s la m a la r y u z a s id a n bajariladi:
1) tu rla ri, tu z ilis h la ri, x u susiy a tla rini o 'rg a n ib m avjud k a m ­
c h ilik la rn i b a r t a r a f etish va ishga sozlash;
2) q o 'lla n ish la ri, q o 'lla n ish u sullari va texnologiyasini o 'r g a ­
nib, m avjud k a m c h ilik la r n i b a r t a r a f etish va ishga sozlash;
3) tayyorlash texnologiyasi s ta n d a r tla r i, sifat be lgilarini o 'r g a ­
nib, m avjud k a m c h ilik la r n i b a r t a r a f etish va sta n o k m a s h i n a d a
qo'llash;
4) tay y o rlash da q o 'lla n ila d ig a n usullar, operatsiyalar, a sb o b - 
u sk u n a la r, m o sla m a lar, s ta n o k la rn i o 'rg anib, m avjud k a m c h i-
241


lik larn i b a r t a r a f etib m o slashtirish; ish c h i-m u ta x a ssislarn i qayta 
tayyorlash, m ala ka o shirish;
5) 
tayyorlashda ish latiladig an m a te ria lla rn in g texnologiyasi va 
sifatlarini yaxshilash.
M e h n a t t a ’l im in i n g nazariy h a m d a am aliy m a s h g ‘ulotlarida 
o 'q u v e h ila rn i q o 'lla n ila d ig a n xom ashyolar va n a m u n a l a r bilan 
tan is h tiris h h a m d a foydalaniladig an m eto d ik a s in i yoritish o'ziga 
xos o 'r in egallagan. M e h n a t t a ’lim i y o 'n a lish la ri b o 'y ic h a joriy 
etilayotgan tashkiliy, m eto d ik va boshqa m asa la la r qatorid a 
m o d d iy -te x n ik baza, ayniqsa x o m ash y o h a m d a n a m u n a l a r bilan 
t a ’m in l a s h eng m u r a k k a b va d olzarb m u a m m o d ir . O 'q u v c h ila r 
buni in o b atga olishlari bilan birga m avjud im k o n iy a tla rd a n xabar- 
d o r bo 'lishi m aqsad ga muvofiqdir.
Y o g 'o ch ga ishlov b e rish d a a m a liy ta s h k ilo t h a m d a y o g 'o c h - 
sozlik k o r x o n a la rid a n o lin g a n m a h s u lo t (eshik, ro m , im o ra ts o z - 
lik d e ta lla ri va b o s h q a b u y u r tm a la r d a n ortib qolgan bo'laklar, 
q irin d ila r, b a h o r va kuz dav rlarid a d a r a x t la r n i kaltalash h o -
latida payd o b o 'lg an s a rjin c h a la r va ko'zsiz d u m a l o q b o 'lak la r) 
v o g 'o c h s o z lik m e h n a ti u c h u n xo m ash y o ta rz id a q o 'lla n is h i eng 
o m m a v iy tajriba h iso b la n a d i, u la rd a n m e h n a t t a ’lim i j a r a y o ­
n id a turli b u y u m la r (bolg'a va isk a n a lar u c h u n dastalar, sabza- 
vot to'g 'ra y d ig an taxtalar, yog'och g 'o 'la s in in g a rr a la n g a n n a m u -
n a la ri, y e lim la n g a n yog'och vaza va h okazo) tayy orlanib ijtimoiy 
foydali m e h n a t m ah su lo tla rig a aylanadi.
M e h n a t t a ’lim id a o 'q u v e h ila rn i x o m ashy olar bila n ta n is h tiris h , 
sh u n in g d e k , ularn i nazariy h a m d a tarixiy m a ’lu m o tla r bila n h a m
ta n is h tiris h , fikrlash qobiliyatlarini rivojlantirishga qara tilg a n n a ­
m u n a l a r (detallar, m e x a n iz m la r, sta n o k la r, tex n ik -te x n o lo g ik ja - 
rav o n la r xaritalari, q o g 'o z -k a r to n la rd a n tayyorlangan m ake tla r) 
keng q o 'lla n ilm o q d a .
M etallarg a ishlov b e rish d a otaliq tash k ilo t h a m d a m etallso z- 
lik ko rx o n ala rid a asosiy ishlab ch iqarish ja ra y o n id a ta y y o rlan a d i- 
gan m a h s u lo tla rd a n ortib qolgan ch iq in d ilar: t u n u k a quym asi va 
b o s h q a qoldiqlar, m etallso zlik ish la rid a n paydo bo 'lgan p a r c h i n -
lar, b rak holiga kelgan turli shakldagi d e ta lla r m e h n a t t a ’lim id a 
m etallga ishlov berish u c h u n xom ash yo sifatida q o 'lla n ila d i. Shu 
bilan birga m e ta lla rn i qirqish jara y o n id a shu tariqa yig'ilgan 
m eta ll c h iq in d ila ri h a m xom ashyo bo'la oladi. U la rd a n m e h n a t 
t a ’lim i d a rs la rid a m e ta lld a n tay y orlan g a n o 'y in c h o q l a r n i n g b u -
242


z ilgan q ism la rin i soz la sh da , turli asboblar, m aketlar, m o d e lla rn i 
y a s a s h d a foydalanish m u m k i n . U la r turli shakldagi d e ta lla rn i 
s h ta n g e n s irk u l bilan o 'lc h a s h , n a z o ra t ishlarini bajarish u c h u n
m e h n a t obyekti vazifasini bajaradi.
M e ta lla rd a n ta n la b o lin g a n shvellersim on d e ta lla r d a n p a r m a -
lash o p e ra tsiy a la rin i bajarishga fovdalaniladi. S h u n d a n o 'q u v c h ila r 
tu s h u n a d ila r k i, ta s h la n d iq d e ta lla r d a n (qaysi s h a k ld a b o 'lm a s in ) 
h a m o 'q uv ishlarin i b a ja rish d a foydalanish m u m k i n . Bu b irin c h i-
d a n , o 'q u v c h ila rn i izla n ish , ijod qilishga u ndaydi, c h u n k i m a ’lum
b o 'l m o q d a k i , d e ta lla r qaysi h o la td a b o l m a s i n , u la rd a n h a r xil 
texnologik o p e ra tsiy a la rn i ba ja rishd a foydalanish u c h u n im k o n i-
yat top ilad i, i k k in c h id a n , o 'q u v ch ilarga iqtisodiy tarbiya berishga 
y o rd a m beradi.
M e h n a t t a ’lim id a xo m ash y o va n a m u n a l a r qaysi h o latd a , 
sh a k ld a va q a nd ay m a te ria ld a n b o 'lm a s in , u lar o 'q u v c h ila r u c h u n
u yoki bu texnologik o p e ra tsiy a la rn i o 'z la s h tiris h la rid a o'quv 
obyekti bo 'la oladi. Turli o 'lc h a m va shakldagi t u n u k a b o'lakla ri 
kavsharlash o p e ra ts iy a la rin in g turli xillarini o 'z la sh tirish g a olib 
keladi. M a z k u r t u n u k a p a rc h a la ri xom ash y o sifatida q o 'lla n ila d i. 
X o m a sh y o m a te ria lla rid a n o 'q u v c h ila r c h ila n g arlik usta x o n a sid a
k n o p k a la r ishlab c h iq a r a d ig a n a sbob tayyorlashlari m aq sa d g a
m uvofiq b o 'ladi. B und a y m o s la m a n i 8—10 m m li s im d a n ta y y o r­
lash m u m k i n .
Shu n d a y qilib, xom ashy o turlari va n a m u n a la r i o'qu vchilar 
u c h u n texnika-tex no logiya, m aterialsh u no slik, qirqish nazariyasi, 
u s ta x o n a d a o'zlash tirilgan chilan g arlik , tokarlik, frezerlash, p ar- 
m a la s h va bo sh q a o'quv m a s h g 'u lo tla ri bo'y icha sh a k lla n g a n bilim , 
k o 'n i k m a l a r n i m alaka darajasiga ko‘tarish u c h un z a m in varatiladi.
Shu tarz d a g a z la m a g a ishlov berish texnologiyasi, p a z a n - 
d a c h ilik , 
qishloq 
xo'jaligi 
h a m d a
milliy 
h u n a r m a n d c h i l ik
yo‘n a lis h la rid a h a m m avjud x o m ashy o va n a m u n a l a r d a n foy­
d a la n is h h o latla rin i yaratilsa m aq sad g a m uvofiq b o ‘ladi.

Yüklə 5,47 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   154   155   156   157   158   159   160   161   ...   275




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin