II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO 10-§. ARABISTON ILK O‘RTA ASRLAR BOSHIDA Àràbistîn. Àràb qàbilàlàri Àràbistîn yarimîrîli và
un
gà tutàsh hududlàrdà yashàgànlàr. Ulàr
sîmiy (såmit)
xalqlaridàn bo‘lib, sîmiylàrgà arablardan tashqari: ya-
hudiylàr, îssuriylàr, finikiyaliklàr và oromiylàr hàm màn-
sub bo‘lishgàn. Bu õàlqlàr Qàdimgi Shàrqning mashhur
dàvlàtlàri: Àkkàd, Bîbil, Isrîil pîd
shîliklàrini tashkil
etgàn.
Ko‘chmànchi àràblàr – bàdàviy (sàhrîyi)làr tuyachilik,
qo‘ychilik và yilqichilik bilàn shug‘ullànib kelgànlàr. Bada-
viylàr cho‘l va yaylovlàrdà mîl bîqib, ko‘chib yurgànlàr.
Àràbistînning jànubi và g‘àrbidàgi o‘trîq dåhqînchilik
bilan shug‘ullanuvchi àhî
lisi sîy và jilg‘àlàr, quduqlàr
bo‘y
làridà õurmî bîg‘làri và uzumzîrlàr bàrpî etgànlàr.
Õuddi shu yårlàrdàn Vizàntiyadàn jànubgà, Àfrikàgà và
Hindistîngà bîràdigàn kàrvîn yo‘li o‘tàrdi. Buyuk Ipàk
yo‘
li o‘tgan màmlàkàtlàrdà nîtinchlik bo‘lgan pàytlàridà
kàr
vîn yo‘llàri Àràbistîngà siljirdi. Zàmînlàr o‘tib bu kàr-
vîn yo‘llàri bo‘yidà àhîli qo‘rg‘înlàri và shahar
làr vujud-
gà kålgan. Ulàrdà yashagan àhîli esa kàrvîn yo‘llàridàgi
sàv
dîgàrlàr, sày
yohlàrgà õizmàt qilish bilàn shug‘ullangan.
Bu qo‘rg‘înlàrdàn eng yirigi
Màk kà shàhri bo‘lgàn.
Ko‘ch
màn
chilàr mîllàrini shaharlàrgà kåltirib, màhàlliy
àhîlidàn dîn, gàzlàmà, qurîllàrgà àyirbîshlàgànlar.
Àràbistînning eng tàràqqiy etgàn vilîyatlàri –
Ya- man và
Hijîz edi. Yaman yårlàri unumdîrligi bilàn nîm
chiqàrgàn. Undà suv yåtàrli bo‘l
ganidan måvàli dàràõtlàr
o‘stirilgan õurmîzîr bog‘lar barpo etilgan. «Yaman» àràb-
chà «hàq», «bàõtli» ma’nîsini bildirgàn. Rim tàriõchilàri
Yamanni «Bàõtli Àràbistîn» (Arabia felix) dåb nîmlàgàn-
làr.