61
II BÎB. ILK O‘RTA ÀSRLÀRDÀ ÎSIYO
Me’morchilik.
Õàlifàlikdà sàn’àt
ning bàrchà sîhàlàrigà
nisbàtàn må’mîrchilik yuksàk tàràqqiy etgàn. Õàlifàlik
tarkibidagi màmlàkàtlàrdà muhtàshàm sàrîylàr, màsjid-u
màd
ràsàlàr, qàl’àlàr bunyod etilgàn. Grànàdà (Ispà
niya)-
dàgi
Àl-Hamrî sàrîyi
, Kordîva (Ispàniya)dàgi màsjid,
Qîhi ràdàgi
Hàsàn màsjidi
, Buõîrîdàgi
Ismîil Somoniy
màq bàràsi
– àràblàr dàvri må’mîrchiligi durdînàlàri hi-
sîb lànàdi.
Õàlifàlik màdàniyati àsîsiy sîhàlàridàn yana biri õàttît-
lik – husniõàt sàn’àti bo‘lgàn. Õàttîtlàr
yozish uchun
zàrur bo‘lgàn màtn màzmunigà mînànd
yozuvning turli
us
lub
làrini iõtirî qilgànlàr. Qur’îni kàrimdàn îlingàn îyat-
làr islîm må’mîrchiligi durdînàlàri bo‘lgàn binîlàrning
ichki và tàshqi tîmînlàrini båzàshdà kång qo‘llànilgàn.
Sharq màdàniyati Yevropa màdàniyatining kåyingi
tà
ràq
qiyo
tigà o‘zining ijîbiy ta’sirini ko‘rsàtgan. Kåyin-
gi àsrlàrdà yevropalik îlimlàr Îsiyo màmlàkàtlàrining
màtåmàtikà, tib
biyot, àstrînîmiya, kàrtîgrà
fiya sîhàlàridàgi
yutuqlàrini o‘z làsh tirishgan.
San’at.
Ma’lumki, islom dinida
tirik jonzotlarni tasvir-
lash taqiqlangani haqidagi aqida kång tarqalgan. (Aslida
esa
xudoni tasvirlash, shu
ningdåk, tasvirlangan
narsalarga
sig‘i
nish taqiqlangan). Musulmon tasviriy san’ati kitoblar-
ni båzash sohasida o‘zining yuksak cho‘qqisiga erishadi.
Kitoblarga ko‘p sonli odamlar
va hayvonlarni tasvirlagan
Dostları ilə paylaş: 
