bo’lishi kåràk.
k
s
ko’rsàtkichi tuzning tàbiàtigà bog’liq bo’lib, vodorod ionlàri miqdorigà bog’liq
emàs.
Ushbu jàràyon gidrofob o’zàro tà’sirgà àsoslàngàn bo’lsàdà uning borishigà tà’sir
qiluvchi
boshqà omillàr hàm màvjuddir. Ulàr: muhit rN ko’rsàtkichi, hàroràt, fårmånt eritmàsi tozàligi
dàràjàsi, jàràyonni o’tkàzish muddàti và boshqàlàrdir.
Tuz bilàn cho’ktirishdà àsosàn ishqoriy måtàllàrning nåytràl tuzlàri ishlàtilàdi. hàr õil
ionlàrning cho’ktirish sàmàràdorligi ulàrning ion kuchigà bog’liq.
Nàtriy tuzlàri ànionlàrini tuzlàsh tà’siri kuchigà qàràb quyidàgichà joylàshtirish mumkin:
SO
4
2
−
>CH
3
COO
−
>Cl
−
>NO
3
−
>Br
−
>J
−
>CNS
−
;
kàtionlàrni esà quyidàgichà joylàshtirish mumkin:
Li
q
>Na
q
>K
q
>(NH
4
)
q
.
Fårmånt pråpàràtlàrini tuz yordàmidà cho’ktirilgàndà ulàrning tàrkibidà 60-85% gàchà hàr õil
bàllàst qo’shimchà moddàlàr uchràshi mumkin. Ushbu jàràyonning
eng qiyin bosqichi,
bu - tuzni
qo’shish và uni eritishdir. Eritmàdà tuzning lokàl miqdorini oshirib yubormàslik uchun u àvvàl
màydàlànib, såkin àstàlik bilàn mà’lum bir qismdàn qo’shib borilàdi và tinimsiz àràlàshtirib turilàdi.
Àràlàshtirish dàvomidà ko’pik hosil bo’lishigà yo’l qo’ymàslik kåràk. Jàràyon erigàn và
àgrågàtlàngàn oqsillàrning muvozànàti hosil bo’lgunchà 20-40 min, bà’zidà bir nåchà soàt dàvom
etàdi.
Tuz bilàn cho’ktirish judà hàm ko’p omillàrgà bog’liq bo’lgàn muràkkàb tåõnologik jàràyondir.
SHuni esdà tutish kåràkki, tuz õåch qàchon fårmåntni butunlày cho’ktirmàydi, bàlki
uning
eruvchànligini pàsàytiràdi õolos. Àgàrdà eritmàdà 1 mg/ml oqsil bo’lsà, uning 90% i cho’kmàgà
tushishi mumkin, låkin eritmàdà bor-yo’g’i 0,1 mg/ml oqsil bo’lsà håch qàndày fårmånt pråpàràtini
olishning iloji bo’lmàydi.
Nåytràl tuzlàr bilàn oqsillàrni cho’ktirib fårmånt pråpàràtlàrini olish usullàri àsosàn chåt
ellàrdà kång tàrqàlgàn.
Dostları ilə paylaş: