7-mavzu. ÀMINOKISLOTÀ VA ORGANIK KISLOTALAR ISHLÀB CHIQÀRISH
Reja:
1. Aminokislotlar;
2. Lizin va glutamin
kislota ishlab chiqarish;
3.
Organik kislotalar olish;
4.
Sirka kislota ishlab chiqarish;
5. Sut kislota ishlab chiqarish.
ÀMINOKISLOTÀLÀR ISHLÀB CHIQÀRISH
Kåyingi yillàrdà õàlq õo’jàligi và mådisinàdà turli õil àminokislotàlàr kång miqyosdà
qo’llànilmoqdà. Àsosàn ulàr oqsilli oziqàlàrning to’yimliligini oshirishdà kàttà àhàmiyat kàsb etàdi.
Bà’zi bir oziq ovqàt và ozuqà màõsulotlàri o’zidà àlmàshinmàydigàn àminokislotàlàrni õususàn,
lizinni åtàrli miqdordà sàqlàmàydi. Bundày màõsulotlàrgà màkkàjo’õori, bug’doy, guruch và
boshqàlàrni misol qilib kåltirish mumkin.
Sànoàt àsosidà olingàn àminokislotàlàr oziqà to’yimliligini oshirish uchun tozà usuldà yoki
kombinirlàngàn oziqà tàrkibidà qo’llànilàdi. SHuning uchun aminokislotalardan foydàlànish
sohàlàridà oziqàning o’simlik oqsillàri sàqlàshini oshirish imkoniyati vujudgà kålàdi. Su’niy
àminokislotàlàrni qo’llàsh tàbiiy oziqàlàr sàrfini iqtisod qilishgà olib kålishining ilmiy àsoslàri
isbotlàb bårilgàn.
Àminokislotàlàrni qishloq õo’jàligidà hàyvonlàr oziqàidà qo’llàshdàn tàshqàri oziq ovqàt
sànoàtidà hàm kång foydàlànish mumkin. Ulàr qàtor polimår õom-àshyolàr tàyyorlàshdà màsàlàn,
sintåtik tåri, qàtor màõsus tolàlàr và oziq ovqàt màõsulotlàrini qàdoqlàsh uchun plyonkàlàr
tàyyorlàshdà foydàlànilàdi. Bà’zi bir àminokislotàlàr yoki ulàrni ishlàb chiqàruvchilàrining
insåktisid tà’siri o’rgànilgàn. Måtionin yoki
γ
-àminomoy kislotà dorivor vositàlàr sifàtidà kång
qo’llànilàdi.
Àminokislotàlàrdàn õàlq õo’jàligining turli sohàlàridà kång foydàlànilishini
yaponiya
màmlàkàti misolidà yaqqol ko’rish mumkin. yaponiyadà butun màmlàkàt bo’yichà ishlàb
chiqàrilàdigàn àminokislotàlrning 65% i oziq ovqàt ishlàb chiqàrish sonoàtidà, 18% ini
chorvàchilikdà, 15% ini mådisinàdà và 2% i turli õil sohàlàrdà qo’llànilàdi. Àyni vàqtdà jàhon
miqyosidà àminokislotàlàr ishlàb chiqàrish yiligà bir nåchà million tonnàni tàshkil etmoqdà.
Jàhon miqyosidà L-glutàmin kislotà, L-lizin, DL-måtionin, L-àspàràgin và glisin ishlàb
chiqàrish åtàkchi rol o’ynàydi.
Àminokislotàlàrni olishning àsosiy usullàri quyidàgilàr hisoblànàdi:
•
o’simlik õom àshyolàri oqsili gidrolizàtlàridàn ekstràksiyalàsh;
•
kimyoviy sinåz;
•
o’suvchi hujàyràlàrdàn mikrobiologik sintåz;
•
mikroorgànizmlàrdàn àjràtilgàn fårmåntlàr yoki immobillàngàn mikrob hujàyràlàridàn
foydàlànish.
yaponiya màmlàkàti misolidà àminokislotàlàrni olishning quyidàgi usullàrini kåltirish
mumkin (16.1-jàdvàl).
Mikrobiologik sintåz àsosidà ko’plàb àminokislotàlàrni olish àyni vàqtdà istiqbolli và
iqtisodiy sàmàràli usul hisoblànàdi.
Àminokislotlàrni mikrobiologik sintåzdàn tàshqàri yuqoridà kåltirilgànidåk, o’simlik và
hàyvon õom àshyolàri sàqlàgàn tàbiiy oqsillàr gidrolizi yo’li orqàli olish mumkin. Bu usul ko’hnà
usullàrdàn biri hisoblànàdi. Bu usulning àsosiy kàmchiliklàridàn biri oqsilli oziqà yoki oziq ovqàt
màõsulotlàri sifàtidà foydàlànish mumkin bo’lgàn õom àshyolàrdàn foydàlànilishidir. Màsàlàn,
jànubiy shàrqiy Osiyodà nàtriy monoglumàt soya shrotidàn olinàdi. SHu kàbi bir qàtor õom
àshyolàrdàn bu usuldà àminokislotàlàr olish iqtisodiy sàmàrà bårmàydi.
16.1-jàdvàl.
Dostları ilə paylaş: