Forobiv foz1l odamlar t o s h k e n t «o z b e k I s t o n m I l L i y e n s I k L o p e d I y a s i» d a V l a t L m I y n a s h r I y o t I 84(5U)1 a b u n a s r f o r o b I y. F 4 Fozil odam lar shahri



Yüklə 4,76 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə54/89
tarix13.12.2023
ölçüsü4,76 Mb.
#176499
1   ...   50   51   52   53   54   55   56   57   ...   89
Fozil odamlar shahri 42-bet

A R A S T U F A L S A F A S I
o ‘r n a t ilis h id a n a n c h a o l d i n r u h l a r n i n g o ‘zlari ( a y r i m - a y r i m )
o ‘s h a b i l i m l a r g a in ti l i s h l a r i g a i m k o n i y a t y a r a t a d i . U s h b u
b i l i m l a r d a n b irig a h a r a k a t n i ( u n i n g y o r d a m i d a ) r o ‘y o b g a
c h i q a r is h u c h u n m u r o j a a t qiladilar. B o s h q a b i l i m d a n o ‘z la rin i 
t o r ta d ila r . B ilim n in g b i r in c h i xili — “ a m a l i y ” , ik k in c h is i esa 
— “ n a z a r i y ” , d e b a ta la d i.
A m m o o d a m l a r , o ls h a t o ‘rt i s t a l u v c h i m a q s a d l a r d a n
n i m a l a r foydali e m a s lig in i f a h m e tish u c h u n b a ’z a n o ' z h is -
t u y g 'u l a r i d a n fo y d a la n a d ila r. U l a r s e z g i-h is s iy o t orqali id ro k
e t i l u v c h i n a r s a l a r n i b ilis h g a i n t i l a d i l a r , a m m o u la r n i o ' z
sezgilari tufayli id r o k q ils a la r h a m m a s a l a n , h a y k a lta r o s h lik , 
i n j a r a s m l a r , o r o m b a x s h k u y l a r , x u s h b o ' y i s l a r , n o z i k
b u y u m l a r n i b i l g a n k a b i b i l s a l a r - d a , u l a r d a n i s t a l a y o t g a n
m a q s a d la r g a (e rish ish ) u c h u n e m a s , balki fa q a t z a v q o lish
u c h u n g i n a f o y d a l a n a d i l a r . B u h o l d a z a v q n i n g m a ’n o s i ,
x a y rix o h lik k a e r i s h i s h d a n , x a y rix o h (z a v q q a ) e rish ish m a 'q u l
k o 'r i l g a n i d a n ib o r a t b o ‘lib q o la d i xolos. H u z u r g a e r i s h m a y
h u z u rla n ib b o 'lm a y d i, u n g a s e z g i-tu y g 'u orqali erishilgandagina 
u n a m o y o n b o ' l a d i va s e z m a y t u r i b t u y g 'u s i z h u z u r olib 
b o 'l m a y d i . B o s h q a sezgi o rq a li e ris h ila d ig a n b ilim la r h a m sh u
y o 's in d a m avjuddirlar. B a ’z a n inson idrok etishi va bilishi orqali 
z a v q o lu v c h i s e z g i - t u y g 'u o rq a li i d r o k e tila d ig a n n a r s a l a r n i n g
m a v ju d lig i s a b a b i n i ( k o 'r s a t u v c h i ) b i l i m l a r g a n i s b a t a n b u
b i l i m l a r ( y a ’n i f a q a t h i s e t i b o l i n g a n b i l i m l a r ) t a s h q i
b i l i m l a r d i r l a r . A m m o i n s o n a f s o n a l a r , l a t i f a l a r va x a lq
riv o y a tla rin i b i l i s h d a n h a m q u v o n i b , h u z u r o la d i. B u n i n g
( h a q i q i y ) q u v o n c h o l i s h u c h u n a h a m i y a t i y o ' q . H i k o y a
q ilu v c h i, afso n a la rn i a y tu v c h ila r, s h e ’riyat va xalq rivoyatlarini 
e s h itu v c h i, k ey in b o s h q a la r g a a y tib b e r u v c h ila r g a n i s b a t a n
b o 'lg a n fikr h a m s h u n d a y . O d a m g a aytib berilgan va “ o 'q i l g a n ” 
s h e ’riyat h a m d a a f s o n a l a r d a n p a y d o b o 'l a d i g a n h is s iy o tla r u 
o l a d i g a n q u v o n c h , h a lo v a t va h u z u r n i v u ju d g a k e ltira d ig a n
hissiyotlardir. E n g yuksak, b a rk a m o l b ilim (darajasiga) erishgan 
h a r b i r i n s o n e n g y u k s a k h u z u r g a m o lik b o 'l a d i . U r u h d a
b a r k a m o l b i lim g a e ris h g a n c h o g ' d a u n d a n o la d ig a n h u z u r i 
h a m t o 'l a q o n l i va b a r k a m o l b o 'l a d i . Bu b ilim la r va k a m o l a t
h a m faq at o 'z i c h a b ilim va k a m o la t b o 'lib q o la d ila r va h u z u r n i, 
a y tilg a n is talu v ch i t o ' r t m a q s a d d a e m a s , u la r n in g o 'z i d a n
99


A B U N A S R F O R O B IY
( s h u b ilim va k a m o l a t d a n ) oladilar. S h u n g a q a r a m a y , o d a m l a r
u l a r d a n f o y d a l a n a d i l a r . I s t a l u v c h i ( t o ‘rt) m a q s a d u c h u n
h u z u r l a n i s h g a e r i s h m o q n iy atid a u la rd a n fo y d a la n ish ta sodifiy 
b i r h o ld ir.
S o ' n g r a , A ra s tu n in g fik ric h a , z a r u r iy b ilim la r x u d d i o d a m
b ila n d u n y o g a k e l g a n d a y u n g a t u g ’ilish id a n beri ta a llu q lid ir, 
u la r h i s - t u y g ‘u o rq a li e r i s h i l g a n i d a n к о ‘p r o q t a b i a t d a n e h s o n
q ilin g a n d irla r. B a ’z a n in s o n o 's h a istalay o tg an m a q s a d la r n in g
s o g ' l o m l i k l a r i g a y e t i s h m o q u c h u n h i s - t u y g ‘u d a n o l g a n
b i lim la r d a n fo y d a la n a d ila r. S o ' n g r a A ra s tu a y ta d i-k i, in so n g a
e ris h ilg a n b i l i m l a r yetarli b o i m a g a n i d a n , u in s o n t u g ' m a
b il i m l a r d a n f o y d a la n is h g a intiladi. A g a r o 'z ig a z a r u r b o 'l g a n
jih a tla r g a c h u q u r r o q n a z a r ta s h la y d ig a n b o 'ls a , u o 'z i bajarishi 
z a r u r va e h tiy o j his e tg a n ish larn i r o 'y o b g a c h iq a r is h i u c h u n
t u g 'm a bilim lar h a m yetarli em asligini tu s h u n a d i. S h u n d a inson 
b i l i m l a r n i n g ( b o s h q a ) k o ' p tu r la r ig a h a m m u r o j a a t e ta d i va 
toki u la r u s tid a fikr y u r i t m a y , o 'r g a n i b c h i q m a y h e c h ishga 
q o 'l u r m a y d i . U o ' z ta s h a b b u s i b ila n d o i m o b o s h q a l a r u c h u n
n a f k e ltirish in i x o h la y d i, b o s h q a l a r n i savollarga t u t a d i , o 'z i
o 'y l a g a n n a rs a t o 'g ' r i s i d a b o s h q a l a r b ila n m a s l a h a tla s h a d i
o ' z i n i n g k a sh fiy o ti va e h tiro si t o ' g ' r i m i , y o 'q m i bilgisi keladi. 
B u la r n in g h a m m a s i b i lim la r n i b o s h q a r u v c h i t u g ' m a q o b iliy a t 
q u v v a t i n i n g k o 'r s a t k i c h i d i r . F ik rla s h va tahlil e tish tufayli 
o d a m o 'z i g a a w a l d a n n o m a ’lu m b o 'l g a n b i lim la r n i to p a d i. 
K o ' p i n c h a u qaysi x u lo s a foydali, qaysi biri z a rarli e k a n lig in i 
b ilm a y x a y ra tla n is h i h a m e h t i m o l d a n xoli e m a s . K o ' p i n c h a u 
ta h lil, te k s h i r u v l a r n a tija s id a k a sh fiy o ti, avval o 'z i s e z m a g a n
b o 'l s a h a m , x a t o e k a n lig in i k ey in bilib q o lad i.
F a n la r g a r a g 'b a t qilib, u l a r n i o 'r g a n i b . ta h lil e tib in s o n
u l a r d a n b a ’zilari i s h o n c h li va h a q iq iy , b a ’zilari esa - b o 's h
va a h a m i y a t s i z e k a n lig in i bilib o lad i. A m m o u o ' z izlanishlari 
tufayli h a q i q a t g a o lib b o r u v c h i y o ' l d a t u r g a n b o 'l s a , u id ro k
e t m o q c h i b o 'l g a n n a rs a h a q id a g i k a m o l o t d arajasi b o 'l a d i ,
b u b a r k a m o llik , o ' z i n i n g h a q q o n iy lig i bilan in tih o s ig a yetib 
b o r m a g a n b ir c h e g a r a , o 'z i d a n k e y in y a n a b ir h a d d i b o r
m a n z ild ir . A m a liy fa n la rg a eris h is h b o r a s i d a i n s o n n i n g h o la ti 
s h u n d a y ta s a v v u r etiladi.
too



Yüklə 4,76 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   50   51   52   53   54   55   56   57   ...   89




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin