Forobiv foz1l odamlar t o s h k e n t «o z b e k I s t o n m I l L i y e n s I k L o p e d I y a s i» d a V l a t L m I y n a s h r I y o t I 84(5U)1 a b u n a s r f o r o b I y. F 4 Fozil odam lar shahri



Yüklə 4,76 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə1/89
tarix13.12.2023
ölçüsü4,76 Mb.
#176499
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   89
Fozil odamlar shahri 42-bet



ABU NASR 
FOROBiV
FOZ1L ODAMLAR
T O S H K E N T
« O Z B E K I S T O N M I L L I Y E N S I K L O P E D I Y A S I »
D A V L A T 1 L M I Y N A S H R I Y O T I


84(5U)1
A b u N a s r F o r o b i y .
F 8 4
Fozil odam lar shahri. 
N o d i r va d o n o fikrlar. — Т.: “ O 'z b e k i s t o n
m illiy e n s i k l o p e d i y a s i ” D a v l a t i lm i y n a s h r i y o t i , 2 0 0 4 . — 160 b.
U s h b u k i to b d a S h a r q n i n g b u y u k m u ta f a k k i r l a r i d a n biri, o ‘z d a v r in i n g
y o r q i n y u l d u z i A b u N a s r F o r o b i y n i n g a y r i m r iso lala ri o ' r i n o l g a n .
A l l o m a n i n g “ F o z i l o d a m l a r s h a h r i ” , “ A f l o t u n q o n u n l a r i m o h i y a t i ” 
( T a l x i s u n a v o m i s i A f l o t u n ) , “ A r a s t u f a ls a f a s i” ( F a l s a f a t u A r is tu to lis )
kabi a s a r l a r i b u m u h t a r a m z o t h a q i d a g i t a s a v v u r i m i z n i b i r m u n c h a
k e n g a y t i r i s h g a x i z m a t q ili s h i s h u b h a s i z .
M a j m u a A b d u l l a Q o d i r i y n o m i d a g i x a l q m e r o s i n a s h r i y o t i
t o m o n i d a n 1 9 9 3 -y ild a n a s h r e t i l g a n “ Fo zil o d a m l a r s h a h r i ” t a n l a n g a n
a s a r l a r i a s o s i d a q a y t a t a r t i b l a n d i .
B B K 8 4 ( 5 U ) 1
P 4 7 0 2 6 2 0 2 0 2 - 2
3 5 8 - 2 0 0 4
© " O 'z b e k i s t o n m illiy e n s ik l o p e d iy a s i"
D a v la t ilm iy n a s h r iy o ti, 2 0 0 4 .


A B U N A S R F O R O B I Y
F oro b iy (taxallusi; t o ‘liq n o m i Abu N a s r M u h a m m a d
ibn M u h a m m a d ibn U z lu g 1 T arx o n Forobiy) (873, F orob 
sh. — 950, Damashq) - ja h o n madaniyatiga katta hissa q o ‘shgan 
m utafakkir, O 'r t a Osiyolik m a s h h u r faylasuf, ensiklopedist 
olim. O 'r ta asm in g bir q a n c h a ilmiy yutuqlari, u m u m a n Yaqin 
va O 'r ta Sharq m am lakatlarida taraqqiyparvar ijtimoiy-falsafiy 
tafa kkur taraqqiyoti lining n o m i bilan bogMiq. Forobiy o ‘z 
za m o n a si ilmlarining b archa sohasini m u k a m m a l bilganligi va 
bu ilmlar rivojiga katta hissa q o ‘shganligi, y u n o n falsafasini 
s h a r h l a b , d u n y o g a k e n g t a n i t g a n l i g i t u f a y l i S h a r q
m am lakatlarida ulugNanib, “A l-M u a llim as-soniy” (“ Ikkinchi 
m u a l l i m ” , A r i s t o t e l d a n k e y i n ) , “ S h a r q A r a s t u s i " d e b
yuritilgan.
B o s h la n g ‘ich m a 'lu m o tin i o n a y u rtid a oldi, T o s h k e n t 
(S h o sh ) d a boMdi, Buxoro, S a m a rq a n d d a o ‘qidi. K eyinroq 
o ‘z m a ’lum o tin i oshirish u c h u n arab xalifaligining m adaniy 
m arkazi b o i g a n Bag‘dodga q arab y o ‘l oldi. Bag‘d o d d a bu 
davrda m usulm on dunyosining turli o ‘lkalaridan, xususan 0 ‘rta 
O siy o d an kelgan k o ‘p ilm ahllari t o ‘p lanishgan edi.
U bu y e r d a o ' r t a a s r fani va tilin in g turli so h a la r in i 
o ‘rganishga kirishdi, y u n o n falsafiy m aktablari bilan c h u q u r
tanishdi. Turli diniy e ’tiqod va falsafiy fikrdagi kishilar bilan 
ilmiy m u lo q o td a bo'ldi. A yrim m a 'lu m o tla rg a q araganda , u 
70 d a n o itiq tilni bilgan.
T a x m i n a n 9 4 1 - y ild a n F o ro b iy D a m a s h q d a y ash a g a n , 
k a m t a r va g ‘a r i b o n a k u n k e c h i r g a n , a s o s a n ilm b ila n
shug 'u llan g an . S o ‘nggi yillar u Xalab (A leppo)da turib ijod 
q ilg a n , t a d q i q o t c h i l a r lin in g b u d a v r d a g i h a y o tin i e n g
samarali d avr deb hisoblaydilar.
3



Yüklə 4,76 Mb.

Dostları ilə paylaş:
  1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   89




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin