M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya

B a ch a d o n n in g o g ‘ishi
Y u q o r id a ay tilg a n id e k , n o r m a l (tipik) h o la td a b a c h a d o n
a n teversio
v a z i y a t i d a y o t a d i . A m m o c h a n o q d c v o r l a r i g a
n i s b a t a n o l i n g a n d a s h u v a z iy a t b i r o n t o m o n g a t u r l i c h a
o bzgarishi m u m k in : b a c h a d o n n i n g o ld in g a q a r a b — h a d d a n
ta s h q a r i o g i s h i p a to lo g ik
anteverziya,
o r q a g a o g ‘ishi 
retro-
verziya,
y o n t o m o n g a ( o ‘ngga yoki c h a p g a ) o g l s h i
latero-
verziya
d e b ataladi.
B a c h a d o n n i n g p a t o l o g i k o g ‘is h ig a b a c h a d o n n i u s h l a b
tu r u v c h i a p p a r a t ( b o y l a m l a r ) n i n g y e ta r li r iv o jla n m a s lig i, 
i n f a n t i l i z m
( d u m g ^ a z a - b a c h a d o n
b o y l a m l a r i n i n g t u g ‘m a
kaltaligi), h a r xil o ‘s m a la r, p a r d a g a o 'r a lg a n q o rin ekssudatlari 
va n ih o y a t, yallig‘lan ish ja r a y o n la r i sab a b b o ‘ladi (5 7 - ra s m ). 
P a to lo g ik a n te v e rz iy a d a ayol tik k a t u r g a n d a b a c h a d o n tubi 
b a c h a d o n b o ‘y n id a n p a s td a q o la d i, b a c h a d o n b o 'y n i n o r m a l 
h o l a t d a n farq qilib, y u q o rig a va o rq a g a y o ‘n a lg a n b o 'la d i.
Q o r n i osilib k etgan h o m i l a d o r a y o lla rd a , b a c h a d o n n i n g old 
d evori q o v u q n in g q o r in pard asig a y o p ish ib k e tg a n d a va c h u r r a
t u s h g a n d a b a c h a d o n an teve rziya si kuzatiladi.
B a c h a d o n
o g ‘ i s h l a r i d a n
retroverziyaning
a h a m i y a t i k a tta .
B u n d a b a c h a d o n tub i y u q o rig a va 
o r q a g a ,
b a c h a d o n b o ‘y n i e s a
pastga va o ld in g a q a r a g a n b o i a d i .
A y o l t u g ‘g a n i d a n va o p e r a -
ts i y a d a n s o ‘ng u z o q v a q t c h a l-
q a n c h a yotishi n atijasida b a c h a d o n
ret rove rziyasi kelib c h iq a d i. B a ’­
z a n o ‘s m a l a r p a y d o b o ’lg a n d a ,
b a c h a d o n n i n g tu g ‘u r u q d a n keyingi 
in v o lu ts iy a s i n o t o ‘g ‘ri b o r g a n d a ,
q o v u q t o ‘lib k e tg a n d a , q in d e v o r - 
lari pastga tu s h g a n d a va n ih o y a t, 
q o v u q b ila n b a c h a d o n o l rtasidagi
57-rasm .
B a c h a d o n n i n g
p a t o l o g i k o l d i n g a ( o ‘t k i r
b u r c h a k l i ) e g i l i s h i
( a n t e f l e k s i y a ) .
79

---

bcV shliqqa i c h a k q o v u z l o q l a r i t u s h i b q o l g a n d a b a c h a d o n
ta n a si n in g o g i r l i g i sababli re tro v e rz iy a kelib c h iq a d i.
O r a liq n in g shikastlan ish i n atijasida q i n n in g pastga tush ish i 
( q u y i g a
q a r a l s i n )
b i l a n
r e t r o v e r z i y a o ‘r t a s i d a b e v o s i t a
b o g ‘lan ish bor.
B a c h a d o n c h a n o q n i n g y o n dev o rig a o g ‘g a n d a
(laterover-
Ziycida)
b a c h a d o n tub i y u q o rig a va y o n t o m o n l a r d a n biriga, 
b a c h a d o n b o ‘yni esa pastga va b a c h a d o n ta n a s in in g q a r a m a -
q a r s h i y o n t o m o n i g a q a r a g a n b o ‘ladi. 
B a c h a d o n n i n g b ir
t o m o n g a o g 'ish i b a c h a d o n ta n a s i n i n g o ‘s m a l a r d a n surilishi 
natijasi, b a c h a d o n naylari va t u x u m d o n la r d a g i y a l l i g ia n i s h
ja r a y o n i n in g , b a c h a d o n atrofidagi k le tc h a tk a n in g y a l lig la n is h i 
( p a r a m e tr it) natijasi h iso b la n a d i.
B a c h a d o n n o t o bg ‘ri o g ‘g a n d a ( a y n iq s a ,
retroverziyada)
k o ‘p i n c h a h a jm i k a t t a l a s h a d i. S a b a b i, b a c h a d o n n o t o ‘g ‘ri 
yotishi sababli s e r b a r b o y la m la r b a g brid a n o ‘t u v c h i v e n a la r 
qisiladi va sh u ta riq a q o n n i n g o qishi q iy in la sh ib q oladi.
B a c h a d o n n i n g n o r m a l v az iy a tid a b ir q a n c h a o ‘zg a rish la r 
u c h ra y d i. 
M a s a la n , b a c h a d o n b a c h a d o n b o ‘yni b ilan birga 
t o ‘g ‘ri yoki sal y o y s im o n c h iz iq d a yotishi m u m k i n , b a 'z a n
esa b a c h a d o n b o ‘yni b ilan b a c h a d o n ta n a si o^rtasida b u r c h a k
hosil b o i a d i . S h u b u r c h a k n i n g o ld in g a , o rq a g a , o ‘ngga yoki 
c h a p g a o c h iq tu rg an lig ig a q a ra b , a n tefleksiya, retrofleksiya, 
b a c h a d o n n i n g o ‘ngga yoki c h a p g a egilishi d e b a y ta m iz (5 9 - 
ra s m ) .
N o r m a l a n t e f l e k s i y a
( a n t e f l e x i o )
b i l a n
p a t o l o g i k
anteflek siy an i b ir - b i r i d a n fa rq lash za rur.
5 8-rasm .
B a c h a d o n n i n g
e g i l i s h i .
59-rasm .
B a c h a d o n n i n g
c h a p g a e g i l i s h i .
80

---

Patologik antefleksiyaning
asosiy sababi infantilizm dir. B u n d a
d u m g ' a z a - b a c h a d o n b o y l a m l a r i t u g ‘i l g a n d a k a l t a b o ‘la d i. 
D u m g 'a z a - b a c h a d o n b o y la m la ri ichki tesh ik s o h a sin i o r q a g a
to rts a , y u m a l o q b o y la m la r b a c h a d o n n i n g o r q a d e v o rig a t a 's i r
e t a d i g a n b o s i m
( q o r i n b o ks h l i g ‘id a g i 
b o s i m )
y o r d a m i d a
b a c h a d o n ta n a s in i o lz o ‘m i d a u sh la b tu r a d i, n a tija d a keskin 
a n te f le k siy a v u ju d g a keladi. 
Bu n u q s o n k o ‘p i n c h a t u g lm a
b o i a d i . B a c h a d o n n i n g o ‘n g g a yoki c h a p g a egilishi 
(lateroflexio
dextra et sinistra)
k o ‘p i n c h a rivojlanish n u q s o n i h iso b la n a d i. 
A m m o t u g l l i s h d a n k e y in b a c h a d o n s e r b a r b o y l a m l a r i d a n
b irin in g y a l l i g la n i b , y a m o q to rtib , o ‘zgarishi n atijasid a h a m
sh u h o la t kelib ch iq ish i m u m k in .
Retrofleksiya (retroflexio)
d a b a c h a d o n n i n g q in d a g i qism i 
o ld in g a k o ‘p r o q suriladi. T e s h ik pastga q a r a g a n b o i a d i , b a c h a ­
d o n n i n g o rq a g a egilgan ta n a s i o r q a g u m b a z orq a li s h a r s im o n
j i s m
s h a k l i d a p a y p a s l a b
t o p i l a d i
( 5 8 - r a s m g a
q a r a n g ) .
R e tro fle k siy a re tr o v e r z iy a n in g keyingi b o s q ic h i h is o b la n a d i. 
R et rove rziyani keltirib c h iq a r u v c h i h a m m a sa b a b la r b a c h a d o n
retrofleksiyasiga h a m s a b a b b o i a d i .
B a c h a d o n n i n g h a r a k a t c h a n va q i m ir la m a y d ig a n (fiksatsiya- 
la n g a n ) retrofleksiyasi ta fo v u t q ilin a d i. 
H a r a k a t c h a n r e tr o -
fleksiyada b a c h a d o n n i ikki q o l l a b te k s h iris h d a sh u v a z iy a td a n
o s o n qu tilish m u m k in .
B a ’z a n t u x u m d o n d a p a y d o b o l g a n
o ‘s m a
h i s o b i g a
b a c h a d o n c h a p g a siljib q o la d i ( 6 0 - r a s m )
60-rasnt.
T u x u m d o n d a g i
o ‘s m a
h i s o b i g a
b a c h a d o n n i n g
c h a p g a s i l j i s h i .
6 — G i n e k o l o g i y a
81

---