M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


səhifə198/220
tarix16.08.2023
ölçüsü
#139571
1   ...   194   195   196   197   198   199   200   201   ...   220
Зияева М.Ф. Гинекология. 2-нашри

B em o r n in g
siy d ik ch iq a rish ig a qarab tu rish
O r a l i q , j i n s iy a ’z o l a r , t o ‘g T i i c h a k o p e r a t s i y a l a r i d a n
k e y in , 
s h u n i n g d e k , q o v u q n i k o ‘c h ir is h b ila n
b o g ‘liq o p e r a ­
ts iy a la r d a n k eyin aksari siydik u s h l a n i b q o la d i. S iydik u z o q
v a q t u s h l a n i b q o ls a , sistit ( q o v u q n i n g y a llig ‘la n i s h i ) yoki 
p iy e lit 
( b u y r a k j o m l a r i n i n g y a l l i g 'l a n i s h i ) k ab i 
k o 'n g i l s i z
h o d is a la r r o ‘y b e rish i m u m k in .
B e m o r u z o q vaqt siya o l m a g a n d a k a te te r s o lish d a n ilgari 
b e m o r n i o ‘z i c h a siyishga u n d a s h lozim . B e m o r o ‘z i c h a siya 
o lm a s a , q o v u q yoki ora liq sohasiga g re lk a q o 'y is h yoki b o ra t
247


k is lo ta n in g iliq e ritm a s ig a p ax ta h o ‘llab, jin s iy a 'z o l a r g a b osgan 
m a ’qul.
Y u q o rid a q a y d e tilg an t a d b ir la r n in g h e c h qaysisi natija 
b e r m a s a , b a r c h a
a s e p tik a q o id a la r ig a
rioya qilib , 
k a te te r
solishga t o ‘g ‘ri keladi.
K ate te riza tsiy a usuli u z o q vaqt q o l l a n i l g a n d a u n i m u a ­
yyan s o a tla rd a , sutkasiga k o ‘pi bilan 2 —3 m a h a l qilish kerak. 
B u n d a y h o l l a r d a b e m o r s i y d i k
y o ‘l l a r i g a d e z . e r i t m a l a r
b u y u r g a n m a ’qul.
Ic h a k fa o liy a tin i k u zatish
O p e r a ts iy a d a n keyingi d astlabki k u n l a r d a ich yurishiga 
q a r a b tu rish z a ru r. O p e ra ts iy a d a n keyingi d a v r d a k o ‘p i n c h a
ic h a k d a g a z la r t o 'p l a n i b q o lib ich d a m boMadi.
Aksari g in e k o lo g ik o p e r a ts iy a la rd a i c h a k bevo sita shikast- 
la n m a g a n i u c h u n o p e r a ts iy a d a n keyingi d a v r a s e p tik a s h a r o i­
tida oMganda ich ak peristaltikasi o d a t d a ik k in c h i k u n i asliga 
kelib, yel c h iq ib k e ta boshlaydi. 
B o rd i-y u , ik k in ch i su tk a
b o s h l a n g u n c h a h a m ich ak peristaltikasi asliga k e lm a y , p arez 
k u c h a y a v e rsa , b u kasallikka q arshi k u ra s h is h z a ru r, c h u n k i 
ich ak parezi b e m o r l a r n i n g ah v o lin i ogMrlashtirib q o ‘yadi. Yel 
u s h l a n i b
q o l g a n
i c h a k
q o v u z l o q l a r i
q o r i n n i
s h i s h i r i b ,
d ia fr a g m a n i y u q o rig a surib, b e m o r n i n g q a ttiq h alloslashiga, 
b o ‘g ‘i!ib qolish ig a s a b a b boMadi.
Ich d a m boMishi ( m e t e o r i z m ) ga b a r h a m b e r is h d a n o ld in
u n in g sab a b in i m u m k i n q a d a r a n iq r o q bilish kerak. Ic h a k d a
g a z la rn in g u s h la n ib qolishi: ich ak ato n iy a sig a ; t o ‘g ‘ri ichak 
sfin k te rin in g spazfniga; t o ‘g bri ic h a k s f in k te rin in g sp a z m ig a
bogMiq boMishi m u m k in .
I c h a k
a t o n i y a s i d a q o r in n i a u sk u lta ts iy a qilish h e c h
n a r s a y o ‘q d a y t a a s s u r o t b e r a d i. OzgMn a y o l l a r n in g ich ak
peristaltikasi y u p q a q o rin devori orqali se z ilm a y d i; q o r in d a
s a n c h iq s im o n o g ‘riq tu rish in i b e m o r o d a t d a his qilish m ay d i.
T o ‘ g ‘ r i
i c h a k
s f i n k t e r i n i n g s p a z m i d a b u tu n la y
b o s h q a c h a
m a n z a r a n i
k o ‘r a m i z .
Y u q o r i d a q a y d
e t i l g a n
belgilarga q a r a b , b e m o r g a b ir d a n d a v o b u y u rila d i. T o bg 4ri ic h a k
s f i n k te r in in g s p a z m i d a g a z c h iq is h ig a t o ‘s q in lik n i y en g ish
u c h u n t o ^ r i ic h a k k a tr u b k a q o lyish tavsiya etilad i. S h u
m a q s a d d a t o ‘g ‘ri ic h a k k a uzunligi 15 s m c h a k elad ig a n n a y c h a
248


kiritiladi, bu n a y c h a n in g u c h i t o ‘g ‘ri ich ak a m p u la s ig a kirib 
tu r a d ig a n boMishi kerak. T o ‘g ‘ri ich ak s fin k terin in g sp az m i 
k o ‘p i n c h a o g ‘riq re fie ksi n in g o q ib a ti boMgani u c h u n b a 'z a n
n a r k o ti k m o d d a l a r ( m o r f in l i s h a m c h a l a r ) b u y u r i s h yaxshi 
s a m a r a b eradi.
I c h a k
a t o n i y a s i d a
m o y c h e c h a k ( r o m a s h k a ) yoki 
s o d a e ritm a s i (0 ,5 % ) d a n iliq sifonli k liz m a la r, glitserinli 
k liz m a la r (1 s ta k a n suvga 15 m l glitserin), g ip e r to n ik k lizm alar 
(1 sta k a n suvga 1 o sh q o s h iq o sh tu z i) qilish, q o rin g a grelka 
q o ‘y ib yoki b a ’z a n s h if o k o rla r tavsiyasiga k o ‘ra, yorugMik 
v a n n a la ri qilib, q o r in n i isitish m a s la h a t beriladi. Bu ta d b irla r 
h a m ich ak peristaltikasi n in g tiklanishiga y o r d a m b eradi.
D o r ila r d a n p itu itrin R (1 a m p u l a ) teri ostiga yub o rish
m u m k in , b a ’z a n a tr o p in sulfat (k u n ig a ikki m a h a l) teri ostiga 
yub o rilad i. Q a y d etilgan ta d b irla r fo y d a b e r m a s a va tegishli 
b elgilar borligi sababli ic h a k d a m e x a n ik t o ‘siq (ileus) p a y d o
boMgan yoki p e r ito n it kelib c h i q q a n d e b g u m o n qilinsa, q o rin
d e v o r in i o c h i b ( r e l a p a r t o m i y a ) o p e r a t s iy a q ilis h b e m o r n i
oM im dan sa q la b q o lis h n in g b ird a n b ir ch o ra si h iso b lan ad i.
Y o to q y a r a l a r
U z o q yotib q o lg a n va o zib k etg a n b e m o r l a r o p eratsiy a 
q i lin g a n d a n k eyin d u m g ‘a z asid a va bosilib q o la d ig a n b o s h q a
jo y la r d a y o to q y a ra la r p a y d o boMishi m u m k in . T eri a w a l ig a
q iz a ra d i, keyin b a d a n n in g s h u joyi k o ‘karadi va h a tto q o ra - 
y adi, n ih o y a t, b a d a n n in g irigan qism i k o ‘c h i b tu sh ib , y ara 
p a y d o boMadi. T o ' q i m a l a r n i n g e z ilis h ig in a e m a s , t e r i n i n g
siydik, su y u q lik la r b ilan hoMlanishi ( b e m o r n in g tagini to z a - 
la g a n d a ), b e m o r n i n g tagini to z a la g a n d a n keyin b a d a n in i yaxshi 
a rtm a slik h a m y o to q y a ra la r kelib c h iq ish ig a sab a b boMadi.
Bu k o ‘ngilsiz h o d is a n in g oldin i olish u c h u n t o ‘q im a la r n in g
e z ilis h in i 
re z in a d o ir a la r , v a lik la r y o r d a m i d a k a m a y tir is h ,
b e m o r n i n g b a d a n in i h a m , o ‘rin - b o s h in i h a m q u r u q tutish
b e m o r n i n g vaziyatini te z - t e z o ‘z ga rtirib tu rish kerak. B a d a n ­
n in g q iz a r g a n jo y in i kun ig a 2 — 3 m a h a l k a m f o r a spirti bilan 
artish kerak. Y a ra la r p a y d o boMgan boMsa, c h e tla ri spirt bilan 
artilad i, y ara q uritiladi va u n g a k seroform li yoki ruxli m a z
q o ‘yib bogManadi. B u n d a y b e m o r g a v ita m in la rg a b o y o v q a tla r 
berilishi lozim .
249



Yüklə

Dostları ilə paylaş:
1   ...   194   195   196   197   198   199   200   201   ...   220




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin