M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya

G is t e r o s k o p iy a
Вu n d a m a x s u s o p tik sis te m a b ila n t a 'm i n l a n g a n silin d r 
sh a k ld a g i a s b o b y o r d a m i d a b a c h a d o n ichki y uzasi k o ‘z d a n
k e c h i r i l a d i .
G i s t e r o s k o p i y a y o r d a m i d a b a c h a d o n s h i l li q
qavatidagi p a to lo g ik j a r a y o n la r , shilliq qavat g ip erpla ziyasi, 
p o l i p l a r ,
s u b m u k o z
m i o m a ,
b a c h a d o n
t a n a s i
r a k i 
v a
e n d o m e t r io z la r a n iq la n a d i.
R e k t o s k o p iy a
T o ‘g ‘ri ichak devori o k u la r va yorituvchi asbob bilan t a ' m i n ­
langan n ay sim o n k o ‘zg u d a n iborat rektoskop y o rd a m id a tekshi- 
riladi.
K o ‘ r s a t m a l a r : t o ‘g ‘ri ic h a k ra k id a ( n o a n iq etiologiyali 
q o n k e t g a n d a ) , s h u n i n g d e k , b a c h a d o n b o ‘y n i ra k in in g 3- 
d a ra ja sid a radiy q o ‘lla s h d a n o ld in qilinadi.
L ab oratoriy a teksh iru vlari
Y a ll i g l a n i s h ja r a y o n i n i q o ‘z g ‘a tu v c h i kasallik m ik ro b in i 
a n iq la s h , s h u n in g d e k , q in suyuq lig in in g h o la tin i bilish m a q ­
s a d i d a g i n c k o l o g i y a a m a l i y o t i d a k o ‘p i n c h a q i n
f lo r a s in i 
tek sh irish g a t o bg ‘ri keladi. T e k sh irish u c h u n s u r t m a o lis h d a n
o l d i n b e m o r q i n i n i c h a y m a s lig i k e r a k , u r e tr a s u y u q lig in i 
tekshirish z a r u r b o ‘lg a n d a esa, te k s h iris h d a n o ld in q o v u g ‘ini 
b o ‘s h a t m a s l i g i
k e r a k ,
c h u n k i
a j r a l m a l a r
s i y d i k
y o k i
d e z in f e k s iy a lo v c h i 
m o d d a l a r b ila n yuvilib k e tib , s u r t m a d a
b a k te riy a la r a n iq la n m a s lig i m u m k in .
T e k s h i r i s h u c h u n siy d ik c h i q a r i s h
k a n a li d a n , q i n n i n g
pastki, y u q o ri q is m la r id a n , servikal k a n a ld a n s u r t m a o lin ad i. 
S u r t m a o lis h d a n ilgari steril k o ‘zg ular, to z a b u y u m o y n a la r i, 
steril p a x ta s h a r c h a l a r ,
F o l k m a n q o s h iq e h a s i, ta r n o v s i m o n
z o n d yoki a n a t o m i k p in set b ra n s h a la ri tayyorla b q o ‘yilishi 
kerak.
B e m o r d a n s u r t m a o lin a d i va b u y u m o y n asig a >oipqa qilib 
surtiladi. A jra lm a olish u c h u n q i n n i n g y u q o ri b o l i m l a r i g a
k o ‘z g u la r kiritiladi v a p in set b ra n sh a si b ila n suyuqlik olin ad i. 
B a c h a d o n b o ‘y n i
k a n a l i d a n a j r a l m a o lis h
k e r a k b o ‘lsa, 
b a c h a d o n b o ‘y n in in g q in d ag i qism i k o ‘z g u lar bilan o c h ila d i, 
tashqi tesh ik so h asi steril p ax ta s h a r c h a b ila n a rtiladi va 
F o lk m a n q o s h iq e h a s i yoki p in set b ra n sh a si bilan b a c h a d o n
52

---

b o ' y n i
k a n a l i d a n o l i n a d i .
O l i n g a n a j r a l m a l a r d a n b u y u m
o y n a la r id a s u r t m a l a r ta y y o rla n a d i va tekshirish u c h u n lab o ra - 
to riy ag a yub o rilad i. B u n in g u c h u n quyidagi b la n k a toMdiriladi:
Bakteriologik laboratoriyaga yoMlanma
1.
F a m i l i y a s i ,
i s m i ,
s h a r i f i
2.
Y o s h i
3.
T a s h x i s i
4.
S i r t m a
o l i n g a n
k u n
5.
M a q s a d :
t o z a l i k d a r a j a s i n i
a n i q l a s h
u c h u n
s u r t m a
6 .
I m z o
Kasallik m ik ro b in i an iq la sh u c h u n a jra lm a la r b a ’z a n u n d i -
riladi (ekib k o ‘riladi).
D ia g n o s tik a m a q s a d id a va d av o lash usulini tan lash u c h u n ,
s h u n i n g d e k ,
o r g a n i z m n i n g
i n f e k s i y a g a
q a r s h i
k u r a s h
q o b iliy a tig a b a h o b e r is h u c h u n h a r b ir b e m o r n i n g q o n i 
tekshirilishi lozim . G in c k o lo g iy a d a c r itro ts itla rn in g c h o ‘kish 
reaksiyasi ( R O E — р е а к ц и я о с е д а н и я э р и т р о ц и т о в № п
ken g qoMlaniladi. E ritro tsitla rn in g c h o ‘kish reaksiyasi n o r m a d a
b i r in c h i s o a t d a 8 — 10 m m ni ta sh k il e ta d i ( R a n c h e n k o v
m e to d i) , yalligManish ja r a y o n l a r i d a esa j a r a y o n jadalligiga q a r a b
tezla shadi (soatiga 3—60 m m ).
S o ‘nggi v a q tla r d a b a c h a d o n rakini a n iq la s h m a q s a d id a
q i n d a n o l i n g a n s u r t m a l a r n i t e k s h i r i s h ta v s iy a e t i l m o q d a .
B u n d a
r a k k a g u m o n t u g ' d i r a d i g a n
h u j a y r a k o m p l e k s l a r i
a n iq la n is h i m u m k in .
0 ‘s m a b o r d e b s h u b h a la n is h g a asos boMadigan belgilarga: 
h u j a y r a l a r p o l i m o r f i z m i
( t u r l i - t u m a n l i g i ) ,
k a t t a
p i k n o t i k
yadroli yirik h ujayra lar, y a 'n i k a tta -k ic h ik lig i va shakli h a r 
xil boMgan, o d a t d a , q u y u q b o ‘y a la d ig a n y ad ro li h u ja y ra la rn in g
m a y ju d lig i,
h u j a y r a l a r va y a d r o l a r n i n g b i r xil k a t t a l i k d a
boMmasligi, b ir talay m ito z la r borligi, q in c h iq in d ila r id a u c h r a b
q o la d ig a n va o ‘s m a h u ja y ra la rin in g t o ‘d a la r id a n ta rk ib to p g a n
yirik d u r d a la r kiradi. S h u n d a y xarakterli o ‘s m a hujayralari 
g u r u h i n i n g a n iq la n is h i to^g'ri tashxis q o 'y is h g a asos boMadi.
Bu usul yaxshi sifatli yoki y o m o n sifatli o ‘s m a l a r b o r 
d e b g u m o n qilin g a n b e m o rla rn i pro filak tik a m a q s a d id a k o ‘z d a n
kec h irish u c h u n yalpi te k sh irish d a a h a m iy a tg a ega.
53

---

B a ’zi g in e k o lo g ik kasalliklarda g o r m o n p r e p a r a tl a r bilan 
d av o lash b u y u rilg a n d a q i n d a n o lin g a n s u r t m a l a r d a n t u x u m -
d o n la r n in g g o r m o n a l funksiyasi a n iq la n a d i.
A y o l o r g a n i z m i n i n g e s t r o g e n l a r b i l a n t a ’m i n l a n g a n l i k
d a r a ja s in i a n i q l a s h u c h u n q i n d a n s u r t m a o l i b ,q u y i d a g i c h a
t e k s h ir ila d i. Q i n d a g i
m a s s a ( y u q o r i b o ‘l i m l a r i d a n ) s h is h a
p ip e tk a y o r d a m i d a y i g l l a d i va b u y u m o y n a s ig a su rtila d i, 
q uritiladi va avval 
15 m in u t d a v o m i d a g e m a to k s ilin bilan, 
s o ‘ngra 2 — 3 m in u t e o z in n i n g 1 %li suvli e r itm a s id a b o ‘yaladi. 
S h u n d a n k eyin s u r t m a su v sizlantiriladi, ra v sh an lash tirila d i va 
y o p g ic h o y n a o s tid a K a n a d a b a lz a m id a qotiriladi.
S u r t m a m ik ro s k o p o s tid a o ‘rg a n ilg a n d a quyid ag i sitologik 
tasvir (tiplar) k o ‘rinadi:
1 - t i p s u r t m a . B u t u n h u ja y r a n in g h a jm i k ic h ik b o 1 -
g a n e p i t e l i y n i n g b a z a l 
( a t r o f i y a l a n g a n )
h u j a y r a l a r i
k a t t a
y a d r o s i
b i l a n
k o ‘r i n a d i .
Bu 
t a s v i r e s t e r o g e n l a r k e s k i n
y e t i s h m a g a n i d a k u z a tila d i va y o sh a y o lla r d a t u x u m d o n l a r
g i p o f u n k s i y a s i d a y o k i
m e n o p a u z a d a b o ‘l g a n
a y o l l a r d a
u c h r a y d i ( 3 6 - r a s m ,
a).
2 - t i p s u r t m a . H a m b az al, h a m ora liq (m u g u z la n u v c h i)
h u ja y ra la r va leykositlar k o ‘rinadi. B u n d a y m a n z a r a e s t e r o ­
g e n l a r o ‘r t a c h a d a r a j a d a y e tis h m a s lig i u c h u n x o s d ir ( 3 6 -
r a s m , 
b).
3 - t i p
s u r t m a .
K a t t a
y a d r o l i
o r a l i q
( m u g u z l a n u v c h i )
h u ­
j a y r a l a r ,
o n d a - s o n d a
u c h r a y d ig a n bazal h u -
ja y r a la r d a n k o ‘p boMadi. 
B u n d a y s u r t m a u c h u n
e s t e r o g e n l a r
o z g i n a
y e t i s h m a s l i g i
x o s d i r
( 3 4 - r a s m ,