Maxs*js ta’lim vazirligi o rta m a X su s, kasb-hunar ta’lim I markazi



Yüklə 7,5 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə26/34
tarix14.01.2017
ölçüsü7,5 Mb.
#5546
1   ...   22   23   24   25   26   27   28   29   ...   34
bizningcha
),  s h u n g a   m u v o fiq   ravishda 
t u r l ^ a ,   KÓ^rímshlarga  ajratiladi:
Q y R u h i y   fa o li y a tn i n g   faolligiga  k o 'r a   xo tira  quyidagi 
turlarga boMinadi:
I a)  h a r a k a t   y o k i  m o t o r   harakat  xotirasi;
^ . b ) o b r a z l i   x o tira ;
/ d )  h i s - t u y g ‘u  yoki  hissiyot  xotirasi;
\ e }   s o ‘z - m a n t i q   xotira.
Q L R u h i y   fa o liy a tn in g   m aqsadiga  b in o a n :
.  á ^ x t i y o r s i z ;   b )  ixtiyoriy;  d )  m e x a n ik .
M I J
l
  R u h i y   f a o liy a tn in g   davom iyligiga  k o ‘ra:
a )  q isqa  m u d d a t l i   xotira;
b ) u z o q   m u d d a t l i;  
o p e r a t i v   ( t e z k o r )   xotira.
y R u h i y   fa o liy a t  q o lzg‘a tu v c h is in in g   sifatiga  ko'ra: 
m u s iq iy ;  b )  e sh itish   xotirasi.
R u h i y   fa o liy a tn i n g   inson  kasbiy  y o ‘na!ishiga  qarab:
a)  f e n o m e n a l ;   b )  kasbiy.
H arakat  xotirasi.
  In s o n   f a o liy a tin in g   h a r   b i r   tu rid a  
ru h iy   f a o llik n in g   u   y oki  bu  k o ‘riníshlari  u s tu n lik   qilishi 
kuzatiladi.  M a s a l a n ,   harakat,  hissiyot,  id ro k ,  a q l-z ak o v at 
kabi  ru h iy   f a o li y a tn i n g   ko'rinishlari  m a v ju d d ir.  A n a   shu 
ru h iy   faollik  t u r l a r i n i n g   h a r  biri  tegishli  h a r a k a tla rd a   va
240
www.ziyouz.com kutubxonasi

u la rn in g   m a h s u l i d a   o kz  ifodasini  t o p i b ,   h a r a k a tla rd a ,  hissiy 
k e c h in m a la r d a ,   t u y g ku larda ,  o b r a z l a r d a ,   tim so llard a ,  fíkr 
va  m u lo h a z a la r d a  aks etadi.
B u la rn in g   barchasiga  x iz m a t  q i l u v c h i   x o tira n in g   o ‘ziga 
xos  tu rla rig a   psixologiya  fa n id a   i lm iy   t u s h u n c h a l a r   sifatida 
n o m   bcrilgan:  harakat,  hissiyot, obrazli v a  s o ‘z - m a n tiq  xotira.
Turli  h a r a k a t l a r v a   ulam i  bajarilish  tartibi,  tczligi,  su r'a ti, 
izchilligi  va  boshqalarni  esda  qoldirish,  m ustah k am lash ,  esga 
tushirishdan  iborat  xotira  turi  h arak at  xotirasi  d e b   ataíadi.
X o t i r a n in g  b o s h q a  turlariga q a r a g a n d a ,   harak at  xotirasi 
b a 'z i  o d a m l a r d a   a n iq ,  ravshan  u s tu n lig in i  k o ‘rish  m u m k i n .  
P sixologiya  fa n id a   m u n ito z   m iso lg a   a y l a n ib   qolg an   u s h b u  
h o la tn i  keltirib  o ktish  m aq sa d g a   m u v o fiq d ir.  Bir  m u s i q a  
ishqibozi  m u s iq iy   asarni  x o tira s id a   m u t l a q o   q ay ta  tiklay 
o lm a s   e k a n ,   lekin  u  y aq in d a g in a   e s h i t g a n   o p e r a n i n g   fa q at 
p a n to m im a  tarzidagina qayta tiklash  im koniyatiga cga bo'libdi, 
xolos.  T u r m u s h d a   s h u n d a y   o d a m l a r   u c h r a y d i k i ,  u lar  o kz- 
larida  harak at  xotirasining borligini  u m u m a n   payqam aydilar. 
M a z k u r   x o t i r a   t u r i n i n g   a h a m i y a t i   s h u n d a k i ,   u  y tiris h , 
yozish,  ifodali  h a r a k a t  m alak a la ri  b i l a n   b i r   q a to rd a ,  h a r  
xil  a m a li y   m e h n a t   m alak a la ri  t a r k i b   to p i s h in in g   aso sin i 
tashkil  qiladi.  A g a r  insonda  h a r a k a t   xo tirasi  b o ‘l m a g a n d a  
edi,  u  b i r o n t a   h a r a k a tn i  a m alg a  o s h ir i s h   u c h u n   o ‘sha  h a r a -  
k a tn in g   a y n a n   o 'z i n i   har  gal  b o s h i d a n   b o s h la b   o 'r g a n a r  
edi.  Figurali  u c h is h ,   langar b ilan   s a k r a s h ,   g im n a stik a ,  c h o -  
p is h d a g i  x a t t i - h a r a k a t l a r ,   b a d i i y   g i m n a s t i k a   bilan   s h u -  
g ‘ullanish  h a r a k a t   xotirasini  t a q o z o   e ta d i .   J is m o n iy   c h a q -  
q o n lik ,  m e h n a t d a g i   m a h o ra t,  ziy ra k   k o kzlar,  eg ilu v ch a n lik  
va  k u z a tu v c h a n lik k a   ega  b o ‘lish  y u k s a k ,  b a r q a r o r   h a r a k a t  
xotirasi  m a v ju d lig in in g   a lo m ati  b o klib  h iso b lan ad i.
H is-ruyg‘u  yo k i  hissiy  xotira.
  B u  x o t i r a   h is -tu y g ‘u la r, 
ru h iy   k e c h i n m a l a r ,   hissiyotlar  b i z n i n g   e h ti y o j la r i m iz   va 
qiziqishlarim iz q a n d a y  q o n d irila y o tg a n lig id a n ,  atrofim izdagi 
narsa  va  h o d is a la rn in g   xususiyatiga  m u n o s a b a t l a r i m i z   q a y  
tarz d a am a lg a  oshirilayotganligidan d o i m o  x a b a r b e r ib  turish 
im k o n iy a tig a   ega.  S h u n in g   u c h u n   h a r   b i r   kishining  h a y o ti 
va faoliyatida  hissiy xotira turi j u d a  k a tta   a h a m iy a t kasb etadi.
16  Psixologiya 
241
www.ziyouz.com kutubxonasi

V o q e lik d ag i  n a r s a   va  h o d isalard a ,  o ‘z im iz g a   b o 'lg a n  
m u n o s a b a t l a r i m i z d a n   kelib  c h i q a d i g a n   y o q im li  h a m d a  
y o q im siz  k c c h i n m a l a r n i   esda  qo ld irish ,  e s d a   saqlash,  esga 
tushirish d an   ib o ra t  x o tira   turi  hissiy xotira,  d e b   ataladi.  U lar 
r u h i y a tim iz d a   k e c h i r g a n ,   m a ’nav iy atim izg a  t a ’sir  qiluvchi, 
x o t i r a m i z d a   s a q l a n i b   q o lg a n   h i s - t u y g ‘u ,  e h t i r o s ,   a l a m , 
a r m o n   k a b i l a r   j o n l a n i s h i d a   h a r a k a t g a   u n d o v c h i   yoki 
o ‘t m is h d a   salb iy   k e c h in m a la rg a   ega  b o l g a n   h a r a k a tla rd a n  
sa q la b   t u r u v c h i   s i g n a l  ta rz id a   n a m o y o n   b o l a d i .   O 'z g a  
kishilarning ru h iy   holatig a  h am d ard  b o l i s h ,   bevosita voqelik 
m o h iy atig a  o s h n o l i k ,   kitob,  s a n 'a t,  k i n o ,  t e a t r   q a h r a m o n -  
lari  bilan  b irg a lik d a   q a y g ‘urish  singari  in so n   tu y g'ulari  hissiy 
yoki  h i s - t u y g ‘u   x o tira sig a   asoslanadi.
Hissiy x o tira  o ‘z in in g  vujudga  kelish  xususiyati,  tezligi — 
d in a m ik a s i,  d a v o m iy lig i  bilan  x o tira n in g   b o s h q a   tu rla rid a n  
m u a y y a n   d a r a j a d a  ajralib  turadi.  H a r  qaysi  o d a m g a  tu rm u s h  
tajribasidan  m a ' l u m k i ,   q a c h o n la rd ir  o lq ig a n   k ito bla ridan, 
t o m o s h a   q i l g a n   k i n o f i l m l a r i d a n ,   s p c k t a k l l a r i d a n   fa q a t 
, , t a a s s u r o t l a r “ g i n a   b o g 'l a n i s h l a r   z a n j i r i n i   y e c h i s h n i n g  
dastlabki  t u g u n i   sifa tid a   n a m o y o n   b o l a d i .   S h u n in g   u c h u n  
hissiy xotira  ijtim o iy  ah a m iy a t  kasb etib,  u m u m iy lik ,  alohida 
o lin g an   o d a m l a r   kayfiyatlari  bir-b irla rig a  o lxshashligi,  iliq 
ruhiy  m u h i tn i   v u j u d g a   keltirish  yoki  n o x u s h   k e c h in m a la r  
toMqinini  v u j u d g a   keltirish  e h tim oli  t o ‘g ‘risida  m u lo h a z a  
y u ritilayotganligi  belgisi  sifatida  ijtim oiy,  g u ru h iy , ja m o a v iy  
b a r q a r o r   y o k i   b e q a r o r   k a y f i y a t n i   v u j u d g a   k e l t i r a d i .  
O m m a v i y   k a y f iy a t  (s h o d lik ,  g La m - g ‘u ss a ,  b e z o v ta la n is h  
kabilar)  s h u   t a r z d a g i   ehtiros,  affekt,  stress,  shijoat  singari 
k e c h i n m a l a r n i   k e ltirib   c h iq a ra d i  h a m d a   u la r n i   x o tira d a  
saqlanishga y o r d a m   b eradi,  zaruriyat t u g lilganda jonlanishga 
o kz  t a ’sirini  o 4 k a z a d i .
Obrnzli  xotira.
  O bra zli  xotira  t a s a w u r l a r   va  tu rm u s h  
m a n z a r a l a r i ,   s h u n i n g   b ila n   b i r g a ,   t o v u s h l a r ,   t a ’m l a r ,  
ranglar,  s h a k l la r  b i l a n   bogMiq b o l g a n   x o tira   turidir.  Obrazli 
xotira  d e b ,  y a q q o l   m a z m u n n i ,   b i n o b a r i n ,   n arsa  va  h o d i- 
s a larning a n i q   o b r a z la r i n i ,  ularning  xususiyat  va b o g 'la n is h - 
larini e sda q o ld iris h .  o n g d a   m u sta h k a m la sh   h a m d a  zaruriyat
www.ziyouz.com kutubxonasi

tu g 'i lg a n d a   esga tushirislidan  i b o r a t   x o tira  turiga aytiladi.
P sixologiya  fanida obrazli  x o t i r a n i n g  b ir n e c h ta  turi  b o r .  
Biz  u l a m i n g   ay rim lariga t o ‘x t a la m iz .
Izchil obrazlar.
  S ensor  x o t i r a n i n g   e n g   s o d d a   k o ‘r in is h i 
y o k i   s h a k l i   i z c h i l   o b r a z l a r   b o l li b   h i s o b l a n a d i .   I z c h i l  
o b ra z la rn in g   n a m o y o n  b o l i s h   h o d isa s i  quyidagicha k e c h a d i: 
a g a r shaxsga  bir  n ec h a  daqiqa o d d i y  q o ‘z g katuvchi  y u borilsa, 
j u m l a d a n ,   1 0 —  15  soniya  v a   y o r q i n   qizil  t o ‘r t b u r c h a k k a  
q a r a b  t u r is h   ta k l i f  etilsa, s o ln g ra   te k s h irilu v c h in in g  o l d i d a n  
t o ‘r t b u r c h a k   olib q o ‘yilsa,  u  qizil  t o ‘r t b u r c h a k  o ‘rnida x u d d i  
s h u n d a y   g e o m e t r i k   shakl  izin i  k o ‘r i s h d a   d a v o m   e t a d i .  
A s o sa n ,  b u   shakl  k o kk-yashil  r a n g d a   to v lan ad i.  M a z k u r   iz 
o ‘s h a   z a h o t i ,   b a 'z a n   bir n e c h a   s o n i y a d a n   keyin  p a y d o   b o ‘- 
lib,  15  s o n i y a d a n   t o   45  — 60  s o n i y a g a c h a   o ‘sha  o b y e k t d a  
saq la n ib   t u r a d i ,   s h u n d a n   s o ‘ng  u  a s t a - s e k i n   o q a r a   b o s h -  
laydi;  n atijad a o ‘zining aniq  k o n t u r i n i   y o ‘q o tadi,  k ey in ch a lik  
m u tla q o   y o 'q o l i b   ketadi.  G o h o   b u t u n l a y   y o ‘qolish  u c h u n  
q a y t a d a n   p a y d o   b o ‘lishi  h a m   m u m k i n .   O d a m l a r n i n g  
individual-tipologik xususiyatlariga  q a r a b ,  izchil o b ra zlarn in g  
aniqligi  v a   davom iyligi  turlicha  boMishi  m u m k in .
O lz i n i n g   k e l ib   c h i q i s h i ,   k u c h l i l i g i   j i h a t d a n   i z c h i l  
o b ra z la r salbiy va  ijobiy turlarga  b o ‘linadi.  A gar o d a m   izchil 
ravishda qizil  rangga qarab turib, s o kn g ra  nigohini oq q o g ‘o z g a  
k o ' c h i r s a ,   u  h o l d a   o b y e k t d a   k o ‘k - y a s h i l   r a n g   p a y d o  
boM ganday  tu yuladi.  Izchil  o b r a z l a r n i n g   u sh b u   turi  salb iy  
izchil  o b r a z l a r   d e b   ataladi.  Bu  h o l a t n i   y a n a   b ir m isol  o r q a li  
t u s h u n t i r i l s a ,   q u y id a g i  k e t m a - k e t l i k   h o d is a s i  n a m o y o n  
b o l a d i .   Q o r o n g ‘i  x o n ad a  k o ‘z  o l d i g a   b i r   narsa,  m a s a l a n ,  
q o l   y a q in la sh tirilsa ,  s o ‘ngra  q i s q a   m u d d a t l i   (0,5  s o n iy a ) 
e le k tr  c h i r o g ‘i  yoqilsa,  bu  h o l d a   c h i r o q   o 'c h g a n d a n   k e y in  
o d a m   b i r   n e c h a   d aq iq a   d a v o m i d a   n a r s a l a r n i n g   a n iq   o b -  
razlarini  k o ‘ris h d a   davom   e tadi.  M a z k u r   o b ra z   o ‘z  ra n g id a  
bir  q a n c h a   m u d d a t   saqlanib,  s o ‘n g   k o ‘z d a n   y o ‘qoladi.
Izchil  o b r a z l a r   xotira j a r a y o n i n i n g   s o d d a   izlariga  m is o l 
b o ' l a   o l a d i .   U s h b u   ru h iy   h o l a t n i   o n g   b i l a n   b o s h q a r i b  
b o ‘l m a y d i ,   c h u n o n c h i   x o h i s h l a r g a   q a r a b   u z a y t i r i s h ,  
ixtiyoriy  ra v is h d a   q ay ta  tiklash  m u m k i n   e m as.  B in o b a rin ,
www.ziyouz.com kutubxonasi

izchil  o b ra z la r  u s h b u   xotiraning  m u r a k k a b r o q   tu rla rid a n  
a n a   shu jih a ti  b il a n   fa rqlanadi.
Izchil  o b r a z l a r n i   eshitish,  teri  orqali  s e z is h d a   kuzatish 
m u m k i n ,   le k i n   b u   v a z i y a t d a   izchil  o b r a z l a r   k u c h l ir o q  
n a m o y o n   b o l i s h i   v a   q is q a   m ud d at  d a v o m   etishi  kuzatiladi.
E y d e tik   o b r a z la r .
  U m u m i y   p s i x o l o g i y a d a   i z c h i l  
o b ra z la rd a n  e y d e ti k   o b razlarni  farqlash  a n ' a n a  tusiga  kirgan 
( y u n o n c h a   — 
„ e y d o s “ —
  ,,o/>rac“  d e g a n   m a ' n o n i   a n g -  
latadi).  X o tira n in g  b u   tu ri,  ya'ni eydetik o b r a z l a r  o ‘z vaqtida 
n e m i s   p six o lo g iy a   m a k t a b i n i n g   n a m o y a n d a l a r i   a k a - u k a  
Y e nishlar  t o m o n i d a n   t a ’riflab  berilgan.  B a ’zi  o d a m la r d a , 
ayniqsa,  bolalik v a  o ksm irlik,  o'spirinlik davrlarida  kuzatilgan 
narsa  yoki  s u r a tl a r   k o kz  o*ngidan  olib  q o ‘yilsa  h a m   surat 
yoki  siym o  u z o q   v a q t   saqlanish  xususiyatiga  ega.
M a z k u r   n a r s a   v a   jism larn in g   a n iq   o b ra z la ri,  tasvirla- 
rini  kuzatish  m u m k i n .   Bu  hodisa j a h o n   psixologiya  fanida 
tajribada te k s h irib   k o ‘rilgan.  Tajribada  tek sh irilu v c h ig a   3  — 
4  d a q iq a   d a v o m i d a   ra s m   ko‘rsatilgan,  s o ‘n g ra   tasvir  olib 
q o ‘yilib  q a t n a s h c h i l a r g a   uning  tarkibiy  q ism la ri,  tuzilishi 
h aqida savollar berilgan.  B ujarayonda ayrim   tekshiriluvchilar 
bironta h a m  savolga ja v o b  bera olmagan b o ls a la r, aniq eydetik 
ob ra zg a  ega  b o kl g a n   ish tiro k ch ila r  ra sm n i  k o ‘rish d a  d av o m  
e t a y o tg a n d a y   h a r   b i r   savolga  a n iq   ja v o b   b e rish g a   erish- 
g anlar.  T a j rib a la rg a   q a r a g a n d a .  ey d e tik   o b r a z l a r   u z o q   vaqt 
in so n   o n g id a   s a q l a n i s h i   m um kin.  M a b o d o   u la rn in g   izlari 
y o ‘qolib  k etg a n   b o l s a   h a m   hech  qiyin ch ilik siz  u n in g   siy- 
m osi  q ay ta  tik la n is h i   m u m k in .
S obiq  Ittifoq  psixologiyasi  fanida  e y d e tik   o b ra z la rn in g  
n a m o y o n   b o l i s h   h o d is a s i   (y o rq in   e y d e t i k   x o tira g a   ega 
b o ‘lgan  k i s h i n i n g   p six o lo g ik   x u s u s iy a t l a r i )   A . R . L u r i y a  
t o m o n i d a n   u z o q   v i l l a r   d a v o m i d a   o ‘rg a n i l g a n .   E y d e tik  
x o tiraning  i n d iv id u a l- tip o lo g ik  xususiyatlari  batafsil  ta'riflab 
berilgan.  E y d e tik   o b r a z l a r   h a ra k a tc h a n lik   xususiyatiga  ega 
b o 'lib ,  s u b y e k t n i n g   o ld ig a   qo'vilgan  vazifa  va  u n i n g   tasav- 
vurlari  ta 'siri  o s t i d a   b u   obrazni  o 'z g a rtiris h   m u m k in .
A k a - u k a   Y e n i s h l a r   t o m o n i d a n   o ‘t k a z i l g a n   o d d i y  
tajribada eydetik x otiraga ega b o lg a n  tekshiriluvchiga o lm a  va
www.ziyouz.com kutubxonasi

u n d a n   sal  u z o q r o q d a   jo y la s h g a n   i l m o q   tasvirlangan  ra s m  
k o 'r s a t i l g a n .   R a s m   o ‘r t a d a n   b o ‘lib  q o ‘y i lg a n d a n   k e y i n  
t e k s h i r i lu v c h i d a n   o lm a n i  o lis h   istagi  k u c h a y ib   b o r a y o t -  
ganligi  esh itilg a n .  M uayya n  y o ‘l - y o ‘riq  b e rilg a n d a n   k e y in  
tek sh irilu v c h i  m a n a   b u n d a y   h o l a t n i   tasvirlab  beradi:  i l m o q  
olm aga yaqinlashib,  uni iladi  va  ixtiyorsiz  ravishda q a tn a sh c h i 
t o m o n   to rta d i.  Xullas,  e y d e tik   o b r a z   h a r a k a t c h a n   b o 'l i b ,  
su b y e k tn in g   ru h iy   k o ‘rsatm asi  t a 's ir i   o s t id a   sifat  va  m i q d o r  
o ' z g a r i s h i   y u z   b e r i s h i   m u m k i n .   U m i y   t e k s h i r i s h l a r g a  
q a r a g a n d a ,   e y d e ti k   o b ra z la r  b o l a l i k   v a   o 's p i r i n l ik   y o s h i  
d a v r la rid a   m u a y y a n   m u d d a t  s a q l a n i s h i   va vaqt  o 'tis h i  b i l a n  
lining  izlari  asta -s e k in   s o 'n is h i  m u m k i n   ekan.
P s i x o f a r m o k o l o g i k   t a d q i q o t l a r n i n g   k o ' r s a t i s h i c h a ,  
ey d e tik  o b ra z la rn i  kuch a y tiru v ch i  kaliy ionlari,  s h u n i n g d e k ,  
u n i  k u c h siz la n tiru v c h i  kalsiy  io n la ri  m a v ju d   e k a n .  I l m i y  
iz la n is h la rd a n   o lingan  m iq d o riy   m a t e r ia ll a r  eydetik o b r a z l a r  
p a y d o  b o l i s h i n i n g   psixologik  ildizlarini  c h u q u r r o q  o c h is h g a  
x iz m a t  qiladi.
T a savvu r  obrazlari.
  T a s a v v u r   o b r a z l a r i   x o t i r a n i n g  
y a n a d a   m u r a k k a b r o q   turi  b o ‘lib,  u l a r n i n g   x u s u s i y a t la r i  
h a q id a   b i r o z   tasavvurga  e g a m iz .  I n s o n   d a ra x t,  m e v a ,  g u l  
t o ‘g ‘ri s i d a   t a s a v v u r g a   e g a  e k a n l i g i   s h u n i   k o ‘r s a t a d i k i ,  
su b y e k tn in g   ilgarigi tajribalari  u n i n g  o n g id a   shu  o b r a z l a r n i n g  
i z l a r i n i   q o l d i r a r   e k a n .   I l m i y   t a d q i q o t l a r d a n   m a ' l u m  
boMadiki,  ta s a v v u r  obrazlari  e y d e t i k   o b ra z la rg a  j u d a   y a q i n  
turadi.  Lekin eydetik obrazlar h aqidagi  psixologik tahlil s h u n i  
k o 'r s a t a d i k i,  tasav \'u r obrazlari  u n g a   q a r a g a n d a   a n c h a   b o y  
b o l i b ,   o 'z ig a   xos xususiyatlari  b i la n   ajralib turadi.  T a s a v v u r  
o b r a z l a r i n i n g   e y d e t i k   o b r a z l a r i d a n   f a r q i   —  t a s a v v u r  
o b r a z l a r i n i n g   p o lim o d a llik   x u s u s i y a t i d ir .   B u n i n g   a s o s i y  
m o h i y a t i  ta s a v v u r   obrazlari  k o 'r i s h ,   e sh itish ,  te ri  o r q a l i  
sezish  iz la rin in g   tarkibiy  q i s m la r i n i   b irlashtiradi.  M a s a l a n ,  
m e v a   t o ‘g ‘risidagi  tasavvur  o b r a z i   u n i n g   tas h q i  k o 'r i n i s h i  
(shakli,  ra n g i),  m azasi,  og‘irligi,  v a z n i n i   o ‘za ro   b ir l a s h ti r i b  
aks  ettirad i.
T a s a v v u r obrazlarining e y d e ti k  o b r a z l a r i d a n  asosiy  fa rq i 
sh u n d a k i.  u  o kz  tarkibiga  narsa  h aqidagi  ta s a w u rla m i  a q liy
www.ziyouz.com kutubxonasi

j i h a t d a n   q a y t a   i s h l a s h n i   kiritadi  va  j i s m l a r n i n g   a so siy  
xususiyatlarini  ajratib,  m a ’lum  bir  kategoriyaga  birlashtiradi. 
In s o n   gui  o b r a z in i   faqatgina  esga  t u s h irm a y d i,  balki  uni 
m u a y y a n   b ir  s o ‘z   yoki  t u s h u n c h a   bilan  a tay d i,  nom laydi 
xususiyatlarini ajratib  k o ‘rsatadi, aniq bir kategoriyaga kiritadi.
D e m a k ,   t a s a w u r   o b razlarida  o d a m n i n g   xotirasi  idrok 
q ilingan  n a r s a n i n g   izini  sust  ravishda  sa q la b   q o la d i,  a m m o  
b ir  q a t o r   t a a s s u r o t l a r   b ilan  boyitadi,  n a r s a n i n g   m a z m u n i 
v a   m o h i y a t i n i   t a h l i l   q i l i b ,   u  h a q i d a g i   b i l i m l a r n i ,  
t u s h u n c h a l a r n i   t a j r ib a   bilan   b o g 'lo v c h i  ijodiy  s e rm a h su l 
f a o liy a tn i  a m a l g a   o s h i r a d i .   B u la rn in g   b a r c h a s i   irodaviy 
s ifa tla r ,  a q l i y   z o ‘r i q i s h ,   asabiy  t a r a n g l a s h u v   n a tija s id a  
ro ‘y o b g a c h iq a d i .
Xullas,  t a s a w u r   o b ra z la ri  x o tiran in g   m u r a k k a b   faoliyat 
m a h s u li  h i s o b l a n i b ,   u l a r   izchil  yoki  e y d e t i k   o b ra z la rg a  
n is b a ta n   m u r a k k a b   psixologik  hodisadir.  T a s a w u r  obrazlari 
xo tira  izlarining  m u r a k k a b   turi  b o ‘lib,  u n i n g   aqliy ja r a y o n  
bilan   yaqinligi  i n s o n   bilish  faoliyatining  m u h i m   tarkibiy 
q is m id a n   biri  e k a n li g i n i  k o ‘rsatadi.
So*z — m antiqxotirasi.
  S o ‘z —  m a n t i q   xotirasi  m a z m u -  
nini  fikr  va  m u l o h a z a l a r ,   aniq  h u k m   h a m d a   xulosa  ch i- 
q a r ish la r  tashkil  e t a d i .   In so n d a   fikr  va  m u l o h a z a   turli  xil 
s h a k lla r  y o r d a m i d a   ifodalanganligi  tufayli,  ularn i  b a y o n  
e t i s h   f a q a t   o ‘z l a s h t i r i l a y o t g a n   m a t e r i a l l a r n i n g   a s o s i y  
m a ’n o sini  iz o h la s h ,  ta l q i n   qilish  yoki  u la rn i  s o ‘z m a - s o ‘z 
i fo d a la n is h in i  a y n a n   s o 'z la b   berishga  q a r a t i lg a n   b o ‘lishi 
m u m k i n .   A g a r  m a ’l u m o t ,   axborot,  xabar,  m a te ria l  m a ’no 
j i h a t d a n   q ay ta  i s h l a n m a s a ,   u  h olda  m a te r ia ln i  s o ‘z m a - s o ‘z 
o ‘z l a s h t i r i s h   m a n t i q i y   o ‘rg anish  b o ' l m a s d a n ,   a k s i n c h a , 
m e x a n ik  esd a olib   q o lis h g a  aylanib qoladi.
S o 'z - m a n ti q   x o tira s in in g  vujudga  kelishida  birinchi sig­
nal  b ila n   b i r   q a t o r d a ,   ikkinchi  s ig n a lla r  tiz im i  m u h i m  
a h a m i y a t   kasb  e t a d i .   C h u n k i   s o ‘z - m a n t i q   xotirasi  faqat 
in so n g ag in a  xos  b o l g a n   xotiraning  m ax su s  turi  hisoblanib, 
bu  xo tira  turi  h a y v o n la r n i k id a n   h i s - tu y g ‘u  va  obrazliligi 
b ila n   h a m   sifat,  h a m   m i q d o r  j ih a tid a n   kesk in   farq  qiladi. 
S h u   bois  s o ‘z - m a n t i q   xotirasi  b ir  t o m o n d a n ,   x o tira n in g
246
www.ziyouz.com kutubxonasi

b a ’zi tu rla rin in g  tara qqiyotiga aso s la n sa ,  ikkinchi  t o m o n d a n  
u l a r n in g   b a ’zilariga  y e ta k c h ilik   q iladi.  S h u n in g d e k ,  b o s h q a  
b a r c h a   t u rla rn in g   rivojlanishi  h a m   s o ‘z - m a n t i q   x o t i r a n i n g  
ta k o m illa s h u v ig a   uzviy  b o g ‘liq  b o i a d i   va  ayni  p a y t d a   s o ‘z -  
m a n t iq   x o tiran in g  o ‘sishi  q o l g a n   x o tira  turlarin in g  b a r q a r o r -  
la shuvini  bclgilaydi.
Ixtiyoriy  va  ixtiyorsiz  xotira.
  X o tira   tu rla rig a   b a ’z a n  
b o s h q a c h a   y o n d a s h is h   h o l l a r i   h a m   u c h r a b   t u r a d i .   S h u  
b o i s d a n   xo tira  faollik  xu su siy atlarig a  k o 'r a   q u y i d a g i la r g a  
ajratiladi.  M asa la n ,  faoliyat  m a q s a d ig a   k o ‘ra xotira  ixtiyorsiz 
va  ixtiyoriy turlarga boMinadi.
Ixtiyoriy  xotira  d c g a n d a ,  m a i u m   m a q s a d n i  r o ‘y o b g a  
c h i q a r i s h   u c h u n   m u a y y a n   d a v r l a r d a   aqliy   h a r a k a t l a r g a  
suyanib a m alg a oshirishdan  ib o rat  xotira jarayoni  tu s h u n ila d i. 
Bu  fa oliya tni  o d a t d a ,  on g   b e v o s i t a   b o sh q a r a d i.  P s ix o lo g iy a  
fanida  k o lp in c h a   ixtiyoriy x o tira g a   ixtiyorsiz esda  olib q o l i s h  
q a rsh i  q o 'y ila d i.  A gar  bu  j a r a y o n   m a ’lu m   to p s h ir i q   y o k i  
vazifa  q o ‘y a d ig a n   b o ‘lsa,  e s d a   olib   qolish g a  y e t a k l o v c h i  
faoliyat  b i r o n - b i r   m a q s a d n i  r o 'y o b g a   ch iq a rish g a   y o ‘n a l -  
tirilgan  tarz d a yuzaga kcladi.
B iz  m a t e m a t i k a d a n   t o p s h i r i q l a r   y e c h a y o t g a n i m i z d a  
m asaladagi  so n la m i esda olib   q o lishni o ‘z o ldim izga  n i a q s a d  
q il ib   q o ky m a y m i z .   M a z k u r   s o ‘z - m a n t i q   h o l a t d a   a s o s i y  
m a q s a d   faqat  m asala y e c h is h g a   q a r a tila d i,  n a tija d a  s o n l a r n i  
( i k k i n c h i   d a r a j a li   belgi  s i f a t i d a )   e s d a   s a q l a s h g a   h o j a t  
qolm aydi.  Shunga qaram ay,  b iz ularni qisqa m u d d a tg a  b o 'l s a -  
d a ,  e s d a   saqlashga  in tila m iz ,  b u   h o la t  faoliyat  y a k u n l a n -  
g a n g a   q a d a r  d a v o m   etadi.
E s d a   o lib   q o lis h n i  m a q s a d   q ilib   q o ‘yish  e s d a   o l i b  
q o l i s h n in g   asosiy  sharti  h i s o b la n a d i .   S erb   psixologi  R a -  
do sav lev ic h   o ‘z  ta d q iq o tid a   q u y id a g i  ho d isan i  b a y o n   e t a d i .  
T a j r i b a d a   te k s h i r i l u v c h i l a r d a n   biri  tilni  t u s h u n m a g a n l i g i  
s a b a b li ,   u n i n g   o ld ig a   q o ‘y i l g a n   v a z if a n i  t u s h u n m a g a n .  
O q ib a td a   u n c h a   katta b o ‘l m a g a n   ta d q iq o t  m ateriali 4 6   m a r t a  
o ‘qib  b erilga niga  q a r a m a y   e s d a   o lib   q o l in m a g a n .  T a j r i b a -  
n in g   keyingi  b o sq ic h id a   v a z if a   t e k s h irilu v c h ig a   t u s h u n -  
tirib  b e r ilg a c h ,  u  m a te r ia ln i  o lti  m a r t a   o 'q i b   t a n i s h g a n ,
247
www.ziyouz.com kutubxonasi

u n i  tak ro rla b ,  q is m g a   ajra tib ,  csga  q ay ta  tu sh iris h g a   e ris h - 
g an .
X o tira n in g   ixtiy o riy   va  ixtiyorsiz  turlari  ikkita  k e t m a -  
k et  b o s q ic h la rn i  t a s h k i l  etadi.  Ixtiyorsiz  x o t i r a n in g   t u r -  
m u s h d a   va  fa o liy a td a  k a t ta   o ‘rin  egallashini  h a r   kim   o ‘z 
s h a x s iy   ta jrib a s id a n   b i l a d i ,   albatta.  Ix tiyorsiz  x o tir a n in g  
m u h i m   x u s u siy a tla rid a n   biri  —  m axsus  m n e m i k   m aqsadsiz, 
aqliy,  asabiy,  iro d a v iy   z o lr  berishsiz  h a y o tiy   a h a m iy a tg a  
cg a   b o l g a n   ken g   koM am dagi  m a 'l u m o t ,   x a b a r,  a x b o r o t, 
t a a s s u r o tla rn in g   k o 'p c h i l i k   qism ini  aks  ettirishidir.  S h u n g a  
q a r a m a y ,   inson  fa o li y a ti n i n g   turli ja b h a la rid a   o ‘z  xotirasini 
b o s h q a r is h   z a ru ra ti  t u g kilib  qolishi  m u m k in .
S h u n d a y  s h a r o itd a ,  h o latlarda, vaziyatlarda,  favqulodda 
kerakli  narsalar ixtiyoriy  ravishda esda saqlash,  esga tushirish 
yoki  eslash  i m k o n i y a ti n i   y aratad ig an   x o ti r a n i n g   m a z k u r  
k a tta  a h a m iy a tg a  ega  e k a n lig i shubhasiz.

Yüklə 7,5 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   22   23   24   25   26   27   28   29   ...   34




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin