Noorganik moddalar

4 . 1 2 .
T A B I I Y G A Z L A R N I B O S I M O S T I D A I K K I
B O S Q I C H L I B U G ‘ L I V A B U G ‘ - H A V O L I K A T A L I T I K
K O N V E R S I Y A L A S H
M a m l a k a t i m i z azot s a n o a t i d a oxirgi yillarda uglevodorodli gazlarni 
b o s i m o s t i d a ikki b os iqi chl i b u g ‘li va b u g ‘- h a v o li katalitik k on v er -
siyalab v o d o r o d ishlab c h i q a r i s h k e ng qoMlana b o s h l a n d i . Buni ng 
a sosi da m e t a n va ugl erod m o n o o k s i d i n i konversiyasi, met an l as ht i ri s h
va a m m i a k s i nt ez i e k z o t e r m i k kat alitik j a r a y o n l a r i isssiqligini c h u -
q u r q a y t a f o y d a l a n a d i g a n e n e r g o t e x n o l o g i k tasvir b o ‘y i c h a ishl aydi- 
g a n y i r i kl as ht ir ilga n a g r e g at l ar yar at ilgan.
J a r a y o n n i n g b i r i n c h i b os qi chi u g le vodor odl i ga z la rn i t a s h q a r i d a n
isitiladigan quvurli o ‘c h o q d a suv b u g ‘i bilan katalitik konver siyasidan 
i borat b o ‘lib b u ye r da u g l e v o d o r o d l a r n i n g asosiy qismi m e t a n q o ldi - 
g ‘i g ac h a ko n ve r s i ya la na d i . Keyingi b os qi ch esa s h a x t a s i m o n k on v er -
t o r d a k a t a l i z a t o r i sht ir okida gi b u g ‘- h a v o li k o nver siya dir . Bu ikki
153

---

b o s q i c h l a r o ‘z a r o mo d d i y- i s s iq l i k ni sbat lari b i l a n q a t t i q b o g ‘l a n ga n,
c h u n k i s h a x t a s i m o n k o n v e r t o r g a b e r i l a d i ga n a t m o s f e r a havosi s h u n -
d ay m i q d o r d a b o ‘l m o g ‘i ker akki , n a t i j a d a hosil q i l i n a y o t g a n a z o t o -
v o d o r o d a r a l a s h m a s i d a 75% v o d o r o d va 25% a z o t b o ‘lsin. S h u n i n g
bilan birga shaxtali ko nv e r t o r d ag i j a r a y o n m e t a n konver siyasi ni talab 
d a r a j a s i d a t o ‘liqligini t a ’m i n l a s h i va a v t o t e r m i k b o ‘l m o g ‘i kerak.
D e m a k , k o n v e r t i r l a n i sh i l oz i m b o ‘lgan m e t a n m i q d o r i j u d a a n i q
b o ‘lishi lozi m.
R e ak s i o n q u v ur l a r ni t ashqi qizdirishi h i sobi ga quvurli o ‘c h o q n i n g
k at al iza tor li q a t l a m i d a hosil q i l i n a y o t ga n t e m p e r a t u r a q u v u r l a r d a
q o l l l a n ay ot ga n m e t a l i n i n g m e x a n i k xossalari b i lan c h e g a r a l a n g a n d i r .
Q o ‘l l a n a y o t g a n met al l q u v u r t ashqi dev or in i q iz d i r i s h d a g i t e m p e -
raturani ruxsat et ilganidan oshirishga y o ‘l q o ‘ymaydi . Quvurli o ‘c h o q -
da hozi rgi v a q t d a b u g ‘- ga z a r a l a s h m a s i n i n g oxirgi t e m p e r a t u r a s i
1073 К — 1103 К ga boradi. 0 ‘c h o q n i n g r eaks ion quvur l ar iga kirish­
dagi b u g ‘- g a z a r a l a s h m a s i n i n g b o s h l a n g ‘ich t e m p e r a t u r a s i 783 K — 
798 К ga t engdi r.
Quvurl i o ‘c h o q q a s o li ng an yu qo ri akti v k a t a l i z a t o r h a m d a i kk in - 
chi b o s q i c h u g l er o d m o n o o k s i d i k o n v e r t o r i d a g i past t e m p e r a t u r a l i
k a t a l i za t o r o ‘z aktivliklarini 1 m 3 t abi iy g a z d a o l t i n gu gu r t b i r i k m a -
larining mi qd or i 0,5 s m 3 d a n o s h m a g a n s ha r oi t d ag in a saqlab qolishlari 
m u m k i n . S h u n i n g u c h u n h a m m e t a n konver siya si j a r a y o n i d a n avval 
tabiiy g a z t ar ki bi da ol tingugur t bi ri kmal ari b o r b o ‘lgan b i r i k m al a r d a n
t o z a l a n g a n b o ‘l m o g ‘i kerak.
Q u y i d a a m m i a k b o ' y i c h a u n u m d o r l i g i k u n i g a 1360 t a m m i a k
b o ' l g a n m e t a n va ug l er o d m o n o o k s i d i n i b o s i m o s ti da ikki bosqi chl i 
k on v er si y a la sh agr egati t ex n o l og i k j a r a y o n i b a y o n i kel tirilgan (4. 5- 
r asm) .
Tabi iy g az k o m p r e s s o r ( / ) d a 4, 6 M P a g a c h a siqiladi, s o ‘ng u n g a
tabiiy g a z n i n g m i q d o r i d a n 10% m i q d o r d a a z o t o v o d o r o d a r a l a s hm as i
q o ‘shiladi va olovli isitgich ( 2 ) d a 673 К g a c h a qizdi ri ladi . Isitish 
u c h u n tabii y yoki b o s h q a y o n u v c h i gaz ishlat iladi. Avvalo g i dr i dl as h 
r e akt ori ( J ) d a q i zdi ri lgan k o n v c r t i r l a n g a n g a z n i gi dr i d l a s h r e akt ori
( 3)
d a o lt i n g ug u r t l i b i r i k m a l a r d a n t o z a l a n a di .
G i d r i d l a s h r e a kt or i ( J ) ichidagi k o b a l t - m o l i b d e n l i k a t a l i z a t o r d a
b a r c h a ol t i ng ug u rt l i o r g a n i k b i r i k m a l a r v o d o r o d i sh ti r o ki da v o d o r o d
s ul f i di ga c h a q ayt ar ila di. S o ‘ng yut gi ch 
( 4)
d a rux o k s i d i d a n ibor at
yutish mas sas i sirtida hosil b o ‘lgan v o d o r o d sulfid quyi dagi reaksiya 
as os id a yutiladi:
Z n O + H 2S = Z n S + H 20
(4. 23)
Ishl at ib boMingan ma s s a n i a gr egat ni t o ‘x t a t m a y a l m as h t i r i s h g a
er ishish u c h u n yut gi ch 
( 4)
d a n ikkitasi o ‘r na ti ladi .
154

---

Tutunli
Yuqori bosimli bug'
Tutunli
1
» 
^
g a zla r}
Az.ot-vodorod
aralashmasi
Konvcrtirlangan
gaz
Tabiiy ga:
0 ‘rta bosimli bug‘
> 
r
0 ‘rta bosimli bug'
Atmosfera havosi
4.5-rasm.
U n u m d o r l i g i k u n i g a 1 3 6 0 t a m m i a k b o M g a n i s h l a b c h i q a r i s h n i t a ’m i n l a y d i g a n t a b i i y g a z n i b o s i m o s t i d a ik k i
b o s q i c h l i k o n v e r s i y a l a s h a g r e g a t i t e x n o l o g i k t a s v i r i .