Noorganik moddalar

o
v
b
ir
li
g
i
M
iqd
or
M
od
da
Kimyoviy
fo
r
-s
i
o
'l
c
h
o
v
b
ir
li
g
i
M
iqd
or
1
. Vodorod
H
2
h(%)
5 7 - 6 1
7.
U g l e ­
vodorodlar:
2
. Azot
N
2
h(%)
5 dan
ortiq
a)
C nH 2n/>
h(%)
1 , 8 - 3 , 2
3.
Metan
C H
4
h(%)
2 4 - 2 7
b)
Asetilen
C ?H ?
h(%)
0 , 1 - 0 , 5
4.
Uglerod
m o n o ­
oksidi
CO
h(%)
3 - 8
d)
Benzol
С 6Нб
g / m
3
4
5.
Uglerod
dioksidi
c o
2
h(%)
3 dan
ortiq
e)
Naftalin
g / m
3
0 , 2
6
.
Kislorod
0 2
h(%)
0 , 8
dan
ortiq
8
.
Azot
m o n o ­
oksidi
N O
g / m
3
0 , 4 - 0
,8
* Bu guruhga e t i le n , p r o p ile n , e ta n , p ropan, b u ta d iy e n va bosh qalar kiradi.
Y u q o r i d a keltirilgan m a ’l u m o t l a r d a n k o ‘rinib t uribdiki, koks gazi 
t a r ki bi d a si nt et i k a m m i a k ishlab c h i q a r i s h u c h u n z a r u r b o ‘lgan a z ot-
v o d o r o d gazlari a r a l a s h m a s i d a b ir q a t o r zararli m o d d a l a r b o r b o ‘lib, 
a l b a t t a koks gazi u l a r d a n t o z a l a n m o g h ker ak, s h u n d a n s o ‘nggi na 
koks g a z id an uni s e k i n - a s ta sovitish y o ‘li bi lan u nd ag i oraliq m o d d a ­
lar s uy u ql an i s h t e m pe r a t u r a l a r i g a m o s ravishda b i r o n t a org a ni k m o d -
d a fr aksiyasi, y a ’ni a r a l a s h m a s i s u y u q h o l da ol in a d i. Bu fraksiya 
t arki bi da shu m o d d a n i n g mi qd or i k o ‘p b o ‘lib, q ol ga n or ga nik m o d d a ­
lar n i s b a t a n k a m r o q m i q d o r d a k o n d e n s a t l a n i b , s h u fraksiya tarki bi- 
ga q o ‘shi ladi . B u n g a asosi y s ab ab , fraksiya t ark i bi d a g i m o d d a l a r -
ni ng s u y u q l a n i s h t e m p e r a t u r a l a r i b i r - b i ri ga j u d a yaqi nl igida di r.
S h u n d a y qilib, b i r q a t o r fr aksiyalar k e t m a - k e t ajratib o l i n g ac h ,
e n g o xi r id a a z o t - v o d o r o d a r a l a s h m a s i t a r k i b i d a b i r o z m e t a n va 
uglerod m on o o k si d i bilan keyingi sexlarga yuborilib, u yer da kislorod­
li q o l d i q m o d d a l a r d a n t o z a l a n i b , s i n t et i k a m m i a k ishlab ch i qa r ish
sexi ga yu bo ri l ad i .
167

---

5.3.2. Koks gazini qoldiq aralashm alardan tozalash
Koks g az i n i t o z a l a s h n i n g b i r i n c h i b o s q i c h i b u — koks gazini 
m i s hy a k s od al i e r i t m a n i n g natriyli tuzi bi lan yuvib, uni v o d o r o d
s u l f i d d a n t o z a l a s h d i r . Bu j a r a y o n na t i j as i da q u yi da g i r e a k s i y a l a r
asosida koks gazi na f aq a t v o d o r o d sul fi ddan t oz a l a n a d i , balki m a ’l um 
m i q d o r d a m a h s u l i y o l t i n g u gu r t h a m ishl ab c hi qa r il a di:
N a 3H A s S 20 2 + H 2S = N a 3H A s S 30 + H 20
(5.7)
Bu e r i t m a a t m o s f e r a havosi b i lan p u f l a n g a n d a :
N a 3H A s S 30 + 0,5 0 2 = N a 3H A s S 20 2 + S 
(5.8)
Ke yingi b o s q i c h b u — koks g az i ni a z ot m o n o o k s i d i N O d a n t o ­
za la shdi r. A z o t m o n o o k s i d i past t e m p e r a t u r a va y u q or i b o s i m l a r d a
koks gazi t ar ki bi dagi kislorod b il an az ot t o ‘rt oksi di N O , g a c h a o k - 
si dl anadi .
2 N O + O , = 2 N 0 2 + Q ,
(5.9)
A z o t t o ‘rt oksidi o ‘z n a v b a t i d a t o ‘y i n m a g a n u g l e v o d o r o d l a r ( b u ­
t a d i y e n , i z o p r e n , s i k l o p e n t a d i y e n va b o s h q a l a r ) bilan re aksi yaga ki- 
rishib, n i t r o b i r i k m a l a r va n i t r o z o b i r i k m a l a r hosil qilishi m u m k i n .
U l a r es a k o ks g az ini ajratish a p p a r a t l a r i d a t o ‘p l a n i b, o ‘z - o ‘z i d an
y o n i b ketishi yoki p o r t l a b k e t a d i ga n o r g a n i k b i r i k m a l a r hosil qilish 
m u m k i n .
Koks g a z in i a z o t m o n o o k s i d i d a n o ks idl ab t o z a l a s h 1,2 M P a b o ­
si m va 373 К ga y a q i n t e m p e r a t u r a d a ichi b o ‘sh i di shda a m a l g a
oshiriladi. Ko k s gazi bu i d i sh da 9 0 — 110 s e k u n d b o ‘lib, N O gazi 
N O , gaz iga o ks i d l an ad i.
Hosil b o ' l g a n N O , gazi t o ‘y i n m a g a n u g l e r o d o r o d l a r b il an r e a k ­
siyaga kirishib, y u q o r i d a k o ‘rsatilgan t e m p e r a t u r a l a r d a p or t l a b ket- 
maydi gan s mo l a shaklidagi ni trobi ri kma l ar hosil qiladi. Ul ar sovitilgan 
s k r u b b e r l a r d a suv b i lan yuvilib, idishni t o z a l a s h c h o g ‘ida koks gazi 
a z o t m o n o o k s i d i va d i o ks i d l a r i d a n deyarli t o z a l a n a di .
Koks gazi t ar ki bi dagi asetilen past t e m p e r a t u r a l a r d a kr i st al lanadi
va a p p a r a t l a r d a por t lash hosil qiluvchi m i q d o r l a r g a c h a t o ‘pl ani b qoli- 
shi m u m k i n . Koks g a z i d a n N O , t o ‘y i n m a g a n u g l ev o d o ro d l a r va C , H 2 
d a n b u t ku l t o za l a s h u c h u n ul ar ni k a t a l i z a t o r i s ht ir okida gi dri dl ash 
j a r a y o n i d a n o ‘t k a z i l a d i . Bu v a q t d a q u y i d a g i r e a k s i y a l a r k et is hi
m u m k i n :
2 N O + 2 H 2 = N 2 + 2 H 20
(5. 10)
2NO + 5 H 2 = 2 N H 3 + 2 H , 0
(5.11)
168

---

С пн 2п_2 + 2 Н 2 = С Н
(5.12)
С 2Н 2 + Н 2 = С 2Н 4 
(5. 13)
С 2Н 2 + 2 Н 2 = С 2Н 6 
(5. 14)
Koks gazini ugl erod dioksidi C O , d a n t ozalash u c h u n suv- a bsor b-
siya yoki a m m i a k - i s h q o r i y usul qoMlanadi. S h u n d a y qilib, toz a l an ga n
koks gazi t a r k i b i d a quyi dagi asosiy a r a l a s h m a l a r h a m b o ‘lishi m u m ­
kin: az ot m o n o o k s i d i N O 0 , 0 1 —0,02 s m 3/ m 3 d a n o r t i q emas; uglerod 
di oksi di C 0 2 10 s m 3/ m 3 d a n o r t i q e m a s ; v o d o r o d sulfid H , S va 
b o s h q a o l t i ng u g u r t l i m o d d a l a r 30 s m 3/ m 3 d a n o r t i q e m a s va a s et i ­
len C 2H 2 20 0 s m 3/ m 3 d a n o r t i q e ma s .