Noorganik moddalar

5 .3 .3 . Koks gazini komponentlarga ajratishning
nazariy asoslari
Y u q o r i d a kelt iril gan j a d v a l l a r d a n koks gazi b i r q a t o r o r g a n i k va 
n o o rg a n i k g a z l a r n i n g m u r a k k a b a r al a s h m a s i d a n i borat ekanligi k o ‘ri- 
ni b t u r i b d i . Bu a r a l a s h m a d a g i h a r b i r k o m p o n e n t 5 . 4 - j a d v a l d a
k o ‘rsatilgan fizik p a r a m e t r l a r g a ega.
5 .4 -ja d v a l
K O K S G A Z I T A R K I B I D A G I A Y R IM K O M P O N E N T L A R N I N G F IZ IK
P A R A M E T R L A R I
T / r
Moddalar
Kimyoviy
formulasi
Atmosfera
bosimidagi
qaynash te m p e ­
raturasi, К
Kritik
t e m p e ­
raturasi, К
Kritik
bosim , MPa
1
2
3
4
5
6
1
.
Propilen
С 3Нб
225,3
364,8
4,6 3
2
.
Etan
с 2н 6
184,4
305,3
4,93
3.
Etilen
C
2
H
4
169,2
282,5
5,18
4.
Metan
C H
4
111,4
190,9
4,68
5.
Kislorod
o 2
90,19
154,6
5,12
6
.
Uglerod
monooksidi
CO
81,7
132,7
3,53
7.
Azot
N
2
77,39
126
3,43
8
.
Vodorod
H
2
20,5
33,1
1,31
Koks g a z in in g b a r c h a k o m p o n e n t l a r i n i (azot va v o d o r o d d a n t a s h ­
qar i) s u yu q l a n t i r i s h va koks g a z i d a n aj ratib ol ish u c h u n uni j u d a
169

---

past t e m p e r a t u r a l a r g a c h a sovitish ker akdir. S h u n i t a ’ki dl ash lozi mki,
koks gazi tarkibidagi ay ri m k o m p o n e n t l a r n i n g k on se nt ra t s iya la r i j u d a
kichik va u l a r n i n g koks gazidagi ulushli b os i ml ar i yu q or i b o ‘l m a g a n -
liklari, ( bu esa ul ar ni k ok s gazini ajratib o li s hn i qi yi nl as h ti ra di ) koks 
gaz ini ajratish j a r a y o n i n i yu q or i b o s i m d a olib b o r i s h n i t a q o z o et ad i ,
c h u n k i b u n d a y s ha r oi da g a z la rni ng konde n s at si y a l a n i sh ( s uyuql ani sh) 
t e m p e r a t u r a l a r i m a ’l u m d a r a j a d a k o ‘t ar i l ad i va o x i r - o q i b a t bu esa 
koks gaz ini k o m p o n e n t l a r g a aj ra t ishni n i s b a t a n o s o n l a s h t i r a d i . S h u ­
n i n g u c h u n h a m koks gazini ajratish q u r i l m a l a r i y u q o r i b o s i m 1,2—
1.6 M P a d a ishlaydi.
Yu q or i da gi j a d v a l d a n koks gazi t arki bi ga ki ru v ch i aksariyat gazlar 
q ay na sh t e m pe r a t u r a l a r i ni sb a t an j u d a yaqinligi k o ‘rinib turi bdi , s h u ­
n i n g u c h u n m a ’l u m b i r t e m p e r a t u r a o r a l i g ‘i da h a m g a z n i n g b i r o n t a
k o m p o n e n t i n i k o n d en s a t s i y a l a s h j a r a y o n i d a a s o s a n s h u k o m p o n e n t
k a t t a g i n a q i s m i k o n d e n s a t l a n g a n d a s u y u q l a n i s h t e m p e r a t u r a s i sh u 
asosiy k o m p o n e n t n i k i g a y a q i n r o q b o ‘lgan k o m p o n e n t l a r h a m s uy u q - 
likka o ‘t adi va n a t i j a d a s u yu q l i k d a o ‘s ha asosiy m o d d a n i n g faqat 
o ‘z i d a n ibor at boMgan suyuql ik e m a s , balki s h u m o d d a n i n g b o s h q a
m o d d a l a r b i l a n a r al a s h g a n s uy u q fraksiyasi, y a ’ni a r a l a s h m a s i koks 
g a z i d a n ajral ib c hi qa di .
S hu m u n o s a b a t bilan koks gazini b u n d a y ajratish fraksiyali ajratish 
usuli deb ataladi. Bu usul y o r d a m i d a koks g a z i d a n prop il en l i , etilenli 
va m e t a n l i fraksiyalar aj ratib ol in a d i . K o k s g az ini s e k i n - a s t a sovitish 
nat ij asi da koks g a z in i ng k o m p o n e n t l a r i n i s u y u q l a n i b , g a z d a n ajratib 
ol inishi b i l a n birga b u s uy u q l i k d a h a m s u y u q l i k k a o ‘t m a g a n g a z l a r ­
ni fizik er ish j a r a y o n i h a m s o d i r b o ‘ladi, c h u n k i koks g az ini ajratish 
j a r a y o n i y u q o r i d a t a ’k i d l a n g a n i d e k , n i s b a t a n y u q o r i b o s i m 1,2—
1.6 M P a d a olib boril adi.
K o k s g a z i d a n b i r q a t o r k o m p o n e n t l a r aj ra t ib o l i n g a c h , t a r ki bi da
a s o sa n, v o d o r o d , a z o t va o z m i q d o r d a m e t a n h a m d a u g l er o d m o ­
no ok si di b o r b o ‘lgan g a z a r a l a s h m a s i q ol adi . Bu a r a l a s h m a l a r d a n
u g l e r o d m o n o o k s i d i n i a z o t - v o d o r o d l i g az a r a l a s h m a s i d a boMishi 
m u t l a q m u m k i n e m a s , c h u n k i u kat al it ik z a h a r d i r . A m m o taj ri bal ar 
s h u n i k o ‘r satdi ki, m e t a n i ne r t g az vazifasini o ‘t ab, si nt et i k a m m i a k
olishga k i my o vi y z a r a r k o ‘r s a t m a s e k a n , l eki n b o s h q a g az la r n in g 
ulushli b o s i m l a r i n i b i r o z t u s h i r a r eka n.
S h u n i n g u c h u n , h a m d a a z o t - v o d o r o d a r a l a s h m a s i t a r ki bi da a z o t-
ni ng m i q d o r i n i si nt et ik a m m i a k ishlab c h i q a r i s h j a r a y o n i t al ab et gan 
nisbatga yet kaz i sh m a q s a d i d a bir q a n c h a k o m p o n e n t l a r i ajratib ol in-
g a n koks gazi s u y u q a z o t b i lan 1,3— 1,6 M P a b o s i m d a yuviladi. B u ­
ni ng n at ij as id a s u y u q f a z a d a t a r k i b i da 2 8 —33 (h) % ug l er o d m o n o -
170

---

oksi di , q o l g a n i a z o t , v o d o r o d , m e t a n d a n iborat C O fraksiyasi deb 
a t a l a d i g a n fr aksiya ajralib c h i q a d i ; v o d o r o d , a z o t , m e t a n d a n iborat 
gaz a r a l a s h ma s i si nt et ik a m m i a k ishlab chi qar ish sexlariga yuboriladi.
Koks gazi va a z o t n i sovi tish s e k i n - a s t a b o s q i c h m a - b o s q i c h olib 
b or i ladi . D a s t l a b koks gazi va a z o t n i 233 К g a c h a sovitish ke r ak, bu 
j a r a y o n s u y u q a m m i a k l i 0 , 0 4 M P a b o s i m d a b u g ' l a n i s h i nat ij asi da 
hosil b o ' l a d i g a n sovuql ik h is obi ga a m a l g a oshi ri ladi . B u g 6 h o l i d a
o l i n g a n a m m i a k ikki b os qi ch l i a m m i a k — sovit ish q u r i l m a s i d a y a n a
q a y t a d a n s u y u q h o l a t g a o ‘tkaziladi.
Az ot va v o d or od li o 6t a c h u q u r sovitish u c h u n dast lab siqilgan va 
sovitilgan gaz ni drossel ventilida kengaytirish appa r at lar i (detanderl ar ) 
d a kenga yti rish natij asida hosil qil ingan s ov u ql i kd a n foydalaniladi.
T a j r i b a d a g i s i n o v l a r 18—26 M P a b o s i m d a g i a z o t n i kenga yti rish 
nat ij asi da o l i n g a n sovuqlik eng iqtisodli eka nli gi ni k o ‘rsatdi; s h u n i n g
u c h u n h a m koks gazini ajratish s a n o a t quri lmal ari xuddi sh u b o s i m d a 
ishlaydi.
O d d i y d r o s se l l a s h j a r a y o n i hi sobi ga hosil q i l i n a d i g a n o ‘t a s o v u q ­
lik b o s i m n i 18— 20 M P a d a n t o ‘s a t d a n p a s a y t i r i s h y o ‘li b i l a n
olinganligi tufayli bu j a r a y o n kat ta elekt r energiyasi sarfini t al ab etadi,
s h u n i n g u c h u n h a m koks gazini ajratish qu ri l ma l ar i n i y ar at ishda hosil 
b o 6lgan h a r xil fraksiyalarni dr ossel lashda hosil b o 6luvchi sovuqliklar- 
d a n m a k s i m a l d r o s e l l a s h da q a yt a f o yd a la n i s hg a h a r a k a t qilinadi.
S h u bilan bi rg al i kd a q u r i l m a d a n ch iq ib k e t a y o t g a n ga z holdagi 
m a h s u l o t — a z o t - v o d o r o d a r a l a s h m a s i h a m d a q u r i l m a a p p a r at l ar i
va k o m m u n i k a t s i y a l a r i t o m o n i d a n y o ‘q o t i l a y o t g a n s ovuql ikni h a m
iloji b o r i c h a k a m a y t i r i s h ga e r i s h m o q kerak.