Noorganik moddalar

Yuqori h arom tli
d a stla b k i sovitish bloki
Koks g a zi
Yumshatilgan suv
Yumshatilgan su v
________
Az.ot-vodorod aralashmasi^ '
M etan fraksiyasi
Benzol Ii su v
 
 
---
Uglerod m o n o o k r id ijn ik s m is i_ _f'f_ _
Past h a roratli blok
. , 
. 
Etilen fra k siya si
Yuqori bosimh a zo t
 
__
Amm iak (g a z)
~1 
П
" J
. 
. I f 
I 
M a 34by
Am m iak (c )
\
2 7 <
-е*вй'
5 .1 -r a sm .
K R - 3 2 T rusum li koks ga zin i ajratish a g r e g a tin in g t e x n o l o g ik tizimi:
/
—
skrubber; 
2, 6, II, 19, 20, 31, 36, 38 —
separatorlar; 
3, 4a, 4b, 8, 22, 23, 28, 29 
—
issiqlik alm ash tirgic hlar; 
5a, 5b,
7, 9, 13, 15, 39 
—
yig‘gichlar; 
10, 14 
—
m o s ravishda etile n va m e t a n kon d cn satorlari; 
12, 16 
—
m e t a n bug'latg ichla ri;
17 
—
suyuq azot o ‘ta s o v itg ich i; 
18 
—
azot bu g'l atgich i bilan yu v u v c h i m inora; 
21 
—
uglerod m o n o o k s id i fraksiyasi n in g
bugMatgichi; 
24 
—
etile n m in o ra si; 
25
— e ti le n fraksiyasi b ug'latg ichi; 
26, 34a, 34b 
—
filtrlar; 
27 
—
turb odet anderla r; 
30
— a m m ia k li sovitg ic h; 
32
— a m m ia k o ld i so vitgich i; 
33a, 33b 
—
quritgichlar; 
35 
—
adsorber; 
37 
—
am m iak li s o v i tg ic h .

---

d a 2 7 6 —28 0 К g a c h a koks g az ini ajrat ish a g r e g a t i d a n c h i q i b k e t a ­
y ot ga n a z o t - v o d o r o d a r al a s hm as i va m e t a n fraksiyasi b il an sovitiladi. 
Koks gazi s e p a r a t o r ( 2 ) d a n s o ‘ng 2 7 8 —280 К t e m p e r a t u r a d a past 
t e m p e r a t u r a l i b l o k n i n g issiqlik a l m a s h t i r g i c h i
{4)
g a y u b o r i l a d i .
U s h b u K R - 3 2 T a g r e g at i n i n g a y r i m m od i fi k a t s i y a l a r i d a koks gazini 
das tl abki sovi tish s k r u b b e r i d a e m a s , balki a m m i a k l i s ov i t g ic h la r d a
a m a l g a oshi ri ladi . T e x n o l o g i k t as vi r ni ng q o l g a n q is ml ar i bir xildir. 
Koks gazi 
{4a)
yoki 
{4b)
issiqlik a l s h m a s h t i r g i c h d a a l o h i d a - a l o h i d a
a l m a s h i n i b o ‘tib, 193 К g a c h a a z o t - v o d o r o d a r a l a s h m a s i va m e t a n
fraksiyasi b il an sovitiladi. B u n d a y h o l at d a koks g a z i d a n suv va b e nz ol
muz l at ib ajratilib olinadi. 
{4a)
va 
{4b)
issiqlik al mashtirgichlar i davriy 
r a vis hda isitishga q o ‘yiladilar. Isi tuvchi si fat ida m a x s u s isi tgi chda 
33 3 —373 К g a c h a qi zdi ri lgan b ir q i sm a z o t - v o d o r o d a r al a s hm as i
qoMlanadi. Bu v a q t d a suv va b e n z o l m uz l a r i e r ib, s u y u q h o l d a
{5a)
yoki 
{5b),
yig‘g i c h l a r d a t o ‘p l a n i b , u l a r d a n (39) yi g‘g i c h l a r g a oqib 
t us h ad i , u y e r d a n esa c h i q a z i b t a s h l a n a d i .
Koks gazi issiqlik a l m a s h t i r g i c h
{8)
d a a z o t - v o d o r o d a r a l a s h m a ­
si va m e t a n fraksiyasi b il an 153 К g a c h a sovitiladi. B u n d a koks g a ­
z i d a n e t i l e n fraksiyasi s uy u q l i k k a oMkaziladi va b u fr aksiya yi g‘gi ch
( 7 ) ga o q i b t u s h a d i , u y e r d a n es a 
{4a)
va 
{ 4b)
issiqlik a l m a s h ­
tirgichl ari o l d i d a m e t a n fraksiyasi o q i m i g a d ro ss el l an a di .
Et ile n k o n d e n s a t o r i
{10)
d a koks gazi a z o t - v o d o r o d a r a l a s h m a ­
si, e t i l e n va m e t a n fraksiyasi sovugMga 128 К g a c h a sovit iladi . S u ­
y uql ikka o ‘t g a n e t i l e n fraksiyasi yi g‘g i ch ( 9 ) d a n , q i s m a n e t i l e n m i ­
norasi 
{24)
ga d r o s s el l an a d i , q i s m a n esa k o n d e n s a t o r
{10)
g a d r o s ­
sellanadi. U yer da etilen fraksiyasi bugManadi va s h u n d a n s o ‘ng etilen 
fraksiyasi et il en m i n o ra s i
{24)
ga yuboriladi. M e t a n bugMatgichi 
{12)
d a koks gazi a z o t - v o d o r o d a r a l as h m a s i va m e t a n fraksiyasi b il an 
118 К g a c h a sovitiladi. Koks gazi m e t a n k o n d e n s a t o r i
{14)
d a n 93 
К t e m p e r a t u r a d a yuvuvchi m i n o r a
{18)
ni tepasi ga o ‘rna ti lgan s uyuq 
a z ot ni o ‘ta sovitgichi 
{17)
ga o ‘tib, soviydi va y uv uv c h i m i n o r a
{18)
ni ng pastki qi smi ga yubori ladi .
T a r k i b i d a 10— 14 (h) % a z ot i b o r boMgan a z o t - v o d o r o d a r a l a s h ­
masi 78 К t e m p e r a t u r a d a yuv u vc h i m i n o r a
{18)
n in g t e p a q i s m i d a n
c h i qi b, a z o t n i o ‘t a sovi tgichi 
{17)
n i ng q u v u r l a r i d a q u v u r l a r n i n g
ichki devor la r i orqali o qi b, bugMana yotga n s u y u q a z o t b i lan kerakli 
m i q d o r g a c h a t o ‘yintiriladi. A z o t n i o ‘ta sovitgichi 
{17)
d a n c h i q i sh d a 
a z o t - v o d o r o d a r al a s h m a s i g a 3 H 2 + N 2 s t e x i o m e t r i k t ar k i bd ag i a r a ­
la s h ma s i n i hosil q i l g u n c h a a z o t q o ‘shiladi. S o ‘ngra a z o t - v o d o r o d
a r a l a s h m a s i o ‘z sovuqligini k e t m a - k e t m e t a n k o n d e n s a t o r i
{10)
da,
m e t a n bugMatgichi 
{12)
da , et il en k o n d e n s a t o r i
{10)
d a , issiqlik 
a l m a s h t i r g i c h l a r ({4),
( J ) d a be r ib , a g r e g a t d a n c h i q i b ketadi.
174

---

18—20 M P a b o s i m d a g i yu qo ri bosi mli a z o t 313 К d a n 278 К 
g a c h a a m m i a k l i s o v u t g i c h
( 37)
d a q a y n a b t u r g a n a m m i a k b il an 
sovi til adi , a d s o r b e r
( 35)
d a y o g ‘l a r d a n a k t iv la s ht ir i lg an k o ‘m i r d a 
t o z a l a n a d i , s o ‘n g r a esa q u r i t g i c h l a r
( 33a)
va 
( 33b)
d a n a m l i k d a n
t o z a l a n a d i . Q u r i t g i c h l a r g a l m a - g a l d a n ishl aydi la r , ul ardagi a l u m o -
gellar regener at siya si 4 9 3 — 553 К g a c h a q i zdi ri lgan past bosimli azot 
b il an a m a l g a oshiriladi.
Y u q o r i b o si ml i a z o t q ur i t i lg a c h t o ‘rt o q i m g a b o ‘linadi. U n i n g
ikki o q i m i issiqlik a l m a s h t i r g i c h l a r
( 23)
va 
( 29)
d a ug l er o d m o n o ­
oksidi fraksiyasi b il an sovitiladi. Y u qo ri bosi mli a z o t n i n g u c h i n c h i
o q i m i et il en fraksiyasi bilan a m m i a k oldi issiqlik a l m as ht i rg ic h i
( 32)
da , q a y n a b t u r g a n a m m i a k b il an sovi tgic h 
( 30)
d a 233 К g a c h a ,
et il en fraksiyasi b il an issiqlik a l m as h t i r g i c h
( 28)
d a , et il en fraksiyasi 
b u g ‘l atgichi 
( 24)
da , issiqlik a l m a s h t i r g i c h
( 23)
ga kir i shda yuqori
bos imli az ot o q i m i yu q or i bosi mli a z ot o q i m i b i l a n bi rl ashadi , s o ‘ng 
m e t a n b u g ' l a t g i c h i
( 16)
d a sovitiladi. S o ' n g r a y u q or i bosi ml i a z o t ­
ni ng ikkala o q i m i h a m bi rl ashadi. U m u m i y o q i m 2 M P a b o s i m g ac h a
d r o s s el l an a d i . U g l e r o d m o n o o k s i d i fraksiyasi b u g ' l a t g i c h i
( 21)
d a
o ‘t a sovit iladi va y a n a q a y t a ikki o q i m g a b o ' l i n a d i . Y u q o r i bosi mli
a z o t n i n g b ir o q i m i 88 К g a c h a yuv u vc h i m i n o r a
( 18)
ni ng pastki 
q i s m i ga j oy l as h ti r i l g a n a z o t b u g ' l a t g i c h i d a sovitiladi va s u y u q azot 
o ‘ta sovi tgi c hi
( 17)
ga va s o ' n g r a yuv uv ch i m i n o r a
( 18)
ni s u g ‘o -
rish u c h u n y u b o r i l a d i va a z o t n i n g b i r q is mi s e p a r a t o r
( 19)
orqali 
a z o t b u g ' l a t g i c h i g a 0 , 05 M P a g a c h a d r o s se l l a n a d i . A z o t n i n g b o s h q a
o q i m i n i e s a o ‘t a s o v i t g i c h
( 17)
d a n c h i q a y o t g a n a r a l a s h m a s i g a
q o' s h i l a d i .
Ugl er od m o no o k s i d i n i suyuq fraksiyasi yuvuvchi m i n o r a
( 18)
ning 
p a s t k i q i s m i d a n c h i q i b , 0 , 6 M P a g a c h a d r o s s e l l a n a d i , u g l e r o d
m o n o o k s i d i fraksiyasi b u g ' l a t g i c h i
( 21)
da b u g' l a t i l ad i va issiqlik 
a l m a s h t i r g i c h
( 23)
d a q iz di ri la di , s h u n d a n s o ' n g filtr 
( 26)
orqali 
ikki t u r b o d e t a n d e r
( 27)
d a n biriga y u b or i la d i , u y e r d a 0 ,03 M P a
g a c h a k e n ga yti ril ib, 108 К g a c h a sovitiladi. S o ' n g r a ug l er o d m o n o ­
oksi di fraksiyasi o q i m i issiqlik a l m as h t i r g i c h
( 29)
d a isitiladi va a g­
r e g a t d a n c h i q a z i b y ubor i ladi .
M e t a n fraksiyasi yi g' gi ch 
( 15)
d a n m e t a n k o n d e n s a t o r i
( 14)
ning 
m e t a n l i qi smi ga dr o s se l la n ad i, s o ' n g 0 , 0 3 —0 , 05 M P a g a c h a b o si m d a
bug' l at il adi gan m e t a n bug'latgichi 
(12)
ga, keyinchalik etilen k o n d e n ­
sat ori
( 10)
d a va issiqlik a l m a s h t i r g i c h l a r
( 8)
va 
( 4)
d a koks gazini 
va issiqlik a l m a s h t i r g i c h ( J ) d a y u m s h a t i l g a n suvni sovitish u c h u n
yubori ladi .
Et ile n fraksiyasi yi g' gi ch
( 9)
d a n c h i qi b , e t i l e n m i n o r a s i
( 24)
ga 
bor i b, o ' z kon s en t ra ts i y a si ni oshirib, b u g' l a t g i c h
( 25)
d a bug' lat il adi
175

---

va qizdi ri ladi , s o ‘ng issiqlik a l m a s h t i r g i c h l a r
( 28)
va 
( 32)
d a o ‘z 
sovuqligini yuqori bosimli az otga be rad i va a g r e g at da n c hi qa z ib y ub o-
riladi. Past bosimli az ot o q i m i yuv u vc h i m i n o r a (
18)
ni ng b u g ‘latgi- 
c h i d a n s e p a r a t o r
( 19)
ga o ‘tib, issiqlik a l m a s h t i r g i c h
( 22)
d a q iz di -
rilib, az ot k o m p r e s s o r l a r i n i n g ( u l a r r a s m d a k o ‘rsatilgan e m a s ) s o ‘r- 
g ‘i chl ar iga yub or i l ad i.
D a st labki sovitish a p p a r at l ar i m u s b a t t e m p e r a t u r a l a r d a ishlaydi 
va s h u n i n g u c h u n ug l er o d l i p o ‘l a t d a n ya s al ad i , o c h i q m a y d o n g a
j oy l as ht i r i l a d i va b a r biri shaxsiy issiqlik izolatsiyasiga egadir. Past 
t e m p e r a t u r a b l o ki n in g a p p a ra t l a r i x r o m - n i k e l l i p o ‘l at l ar d an yasaladi 
va u la r b i rg i na u m u m i y p o ' l a t d a n y as alga n q o b i q ichiga o l i n g an
h a m d a q o b i q ichi shlakli p ax t a bi lan t o ‘ldi ri lga n b o ‘ladi. Agregat
b i n o d a n t a s hq a r i g a joyl asht ir il ga n, a m m o t u r b o d e t a n d e r l a r esa m a x -
sus b i n o ichi ga j oy l a s ht ir il ib, past t e m p e r a t u r a l i b l o k ka y a q i n qilib 
o ‘rnatiladi.
A g r e g at d a suy uq li k s at h l ar i n i va j a r a y o n ni ng asosiy p a r a m e t r l a -
rini a v t o m a t i k b o s h q a r i s h q oNl ana di . T e x n o l o g i k j a r a y o n va agr egat 
ishini n a z o r a t qi lish m a s o f a d a n turi b, m a r k a z i y p ul t or qa li b o s h q a -
riladi.
Agre gat t a r ki bi da ikkita E X T - 3 5 - R Z ti pidagi t u r b o d e t a n d e r bor. 
U n d a g i i sh c h i m u h i t — 2 0 0 0 —3600 m 3/ s o a t m i q d o r d a g i u g le r o d
m o n o o k s i d i f r a k si ya s i b o ‘lib, k i r i s h d a g i b o s i m 0 , 6 — 0 , 7 M P a ,
c hi qi shdagi si esa 0 , 0 3 —0 , 0 4 M P a , ki ri shdagi t e m p e r a t u r a esa 153— 
138 К ga t en g di r .
T a r k i b i d a t u r b o d e t a n d e r boMgan K R - 3 2 T va t arki bi ga p o r s h e n l i
d e t a n d e r b o ‘l gan koks gazini aj ra t ish a g r e g a t l a r i n i ng asosi y t exni k 
t av s i f n o ma l a r i q u y i d a g i 5 . 6 - j a d v a l d a kelt iril gan.
5.
6-jadval