Noorganik moddalar

700
600
500
tn 300
^ 
200
100
0
100 
200 
300 
400 
500
9.1-rasm .
M i s k u p o r o s i n i n g
e r u v c h a n l i g i .
384

---

Си + H 2S 0 4 = СиО + 
н2о 
+ 
s o 2
С и О + H 2S 0 4 = C u S 0 4 +
н 2о 
С и + 2 H 2S 0 4 = C u S 0 4 + 2 Н 20 + S 0 2.
Sulfat ki sl ota sini ng t ejash m a q s a d i d a m i s n in g m i s oksi di ga ok si d -
lash j a r a y o n i h a v o n i n g ki sl orodi hi sobi ga olib bori ladi .
M i s n i n g o k s i d l as h j a r a y o n i m e x a n i k t o k c h a p e c h l a r i d a 700°C 
t e m p e r a t u r a d a olib b o ri ladi . J a r a y o n mi s b o ‘l a k c h a l a r i n i n g o ‘l cha -
m i g a q a r a b 8 — 5 s o at d a v o m etadi. Hosil b o ‘lgan mis oksidi ( 9 0 — 
9 7 % C u O ) sulfat kislotasi e r it m a s i ga , q o ‘r g ‘o s h i n d a yasa lga n re zer - 
v u a r l a r d a er itil adi. Mi s sulfati e r i t m a s i n i n g k on s en t ra t s i y a s i 1,3— 
1,32 b o ‘lishi u c h u n , s u l f a t k i s l o t a s i n i k o n s e n t r a t s i y a s i m a ’l u m
q i y m a t g a ega. S o ‘ngra e r i t m a kristall izatsiya j a r a y o n i g a yubori ladi . 
Mi s s ul f a t i n i n g , yirik kristall h o l a t i d a olish u c h u n , kristallizatsiya 
a s t a - s e k i n sovish y o ‘li bilan q o ‘r g ‘o s h i n d a n yasalgan yas hi kl ar d a olib 
b o ri ladi . Kr i s t al l ar yirik boMishi u c h u n y as hi kka q o ‘r g ‘o s h i n l e n t a -
l ar yoki q u v u r l a r t us hi ri lga n b o ‘ladi. N a t i j a d a b i r q a n c h a k u n d av o - 
m i d a l en ta a t r o f i d a kristallar p a y d o b o ‘la boshlaydi. E r i t m a da gi erkin 
hol at dagi sulfat kislotasi kristallanish j a r a y o ni ga y o r d a m beradi. Erkin 
h ol at dagi sulfat kislotaning m i q d or i 10— 15 g r / / d a n oshmasligi kerak.
H oz ir gi z a m o n k o r x o n a l a r i d a mi s a l o h i d a p e c h l a r d a o k s i d l a n -
m a y , o k s i d l an i s h va erish j a r a y o n l a r i b ir v aq t d a , y a ’ni bir b o s q i c h d a
olib bori ladi .
Erish j a r a y o n i n i tezlati sh u c h u n avvalo mis q o ld i q l a r i d a n g ‘ovakli 
yengil mis d o n a s i ol inadi . U n i n g u c h u n mi s a l o h i d a p e c h d a eritiladi. 
Er i ga n da mi sga 1 — 1,5% ol tingugur t quyiladi, hosil b o ‘lgan S 0 2 misda 
eriydi. Eri gan mi s s o ‘ngra suvga quyiladi, natijada mis d o n a d o r b o ‘lib 
q o l ad i , m i s d a er ig a n S 0 2 esa m i s d o n a l a r i d a n c h i q i b ketib g ‘o vakl ar
hosil qiladi. G ‘o v a k d o n a l a r k at t a y uza ga ega b o ‘lgani sababli (1kg 
g r a n u l 1 5 00 s m2 sirtga ega b o ‘lishi m u m k i n ) sulfat ki sl ot ad a er ish va 
o k si d l a n i s h j a r a y o n i a n c h a o s o n r o q k e c ha d i .
D o n a d o r hol at idagi mi s balandligi 6 - 9 m , di amet ri 2 , 5 —3,5 b o ‘lgan 
m a x s u s m i n o r a l a r d a eritiladi. M i n o r a l a r n i n g past q i s m i d a t o ‘r j o y -
l ashgan b o ‘lib, u nga m i s d o n a l a r q o ‘yiladi, t e p a d a n sulfat kislotasi 
so c h i la d i . E r i t m a m a ’l u m k on s e n t r a t s i ya g a ega b o ‘lishi u c h u n n a -
sos y o r d a m i o rq a li b i r q a n c h a m a r t a a yl ant ir i la di . M i n o r a d a m i s ­
n i n g bir v a q t d a o ks idl ani shi u c h u n suv b u g ‘i b i l a n a r al a s h g a n havo 
beriladi. B u n d a t e m p e r a t u r a 7 0 —80° b o ‘lishi kerak. E r i t m a m i n o r a d a
12 s oat ga q a d a r aylanib (sirkulatsiya) t u r g a n d a n s o ‘ng zichligi 1,36— 
1,37 g / s m 3 y e t g a c h kristallizatsiyaga yubori ladi .
2 5 -
385

---

9.1. NATRIY SU L FID I
N a t r i y sulfidi xalq x o ‘jaligi u c h u n z a r u r b o ‘lgan ki myoviy m a h s u -
l ot la rda n biridir. As os an teri s a n o a t i d a terini j u n d a n t o za l a s h u c h u n ,
t o ‘q i m a c h i l i k s a n o a t i d a t iosulf at ishlab c h i q a r i s h d a q o ‘llaniladi.
N a t r i y sulfidi s u v d a e r u v c h a n m o d d a b o ‘lib, t o ‘y i n g a n e r i t m a d a
18°C 15,9, 90°C, 3 6, 4 %. Suvli e r i t m a d a n 4 8 °C q a d a r N a 2S • 9 H 20
h o l a t d a 48° C y u q o r i d a — N a 2S - 6 H 20 s h a k l i d a k ri st al la na di . Eri sh 
nu qt as i 1040°C, n at r i y sulfidi a s o sa n nat ri y s u l f a t d a n uni q a yt ar ish 
or qa li ol in a d i . Q a y t a r u v c h i m o d d a si fat ida k o ‘m i r d a n f o yd a la ni l a di ,
q ay ta r i s h j a r a y o n i q u yi da gi r e a ks iya l ar orqali ket ishi m u m k i n :
Qa y t a r i s h j a r a y o n i a s os an (1) reaksiya o rq a l i ket adi . T e m p e r a t u r a
85 0— 1000°C b o ‘l ga n d a j a r a y o n a n c h a j a d a l ket adi . B u s h a r o i t d a
qa y t ar ish j a r a y o n i (2) reaksiya or qa li h a m ket ishi m u m k i n , c h u n k i
t e m p e r a t u r a 800 d a n o s h g a c h C 0 2 k o ‘m i r b i l a n r eaks iyaga kirishib 
C O hosil qiladi. C 0 2 + C - > 2 C O , y a ’ni m u v o z a n a t C O hosil b o ‘lishi 
t o m o n i g a y o ‘n al g an b o ‘ladi.
Na t r i y sul fat ni ng qayt arish j a r a y o n i alangali yassi va uzl uksiz a y l a ­
n u v c h i s il indr ik p e c h l a r d a olib bori ladi . U n i n g u c h u n n a t r i y sulfat 
va k o ‘m i r d a n iborat b o ‘lgan a r al as hm a (shixta) yaxshilab ma y d al an a d i
va ar alashtiriladi. A r a l a s h m a s o ' n g r a p e c h g a yub or i l ad i, p e c h n i qizi- 
tish u c h u n ma x su s o ‘t x o n a d a yoqi lg‘i yoqil adi. P e c h d a hosil b o ‘lgan 
q o t i s h m a er itmasi sovitiladi. Sovitilgan q o t i s h m a ma y d a l a n a d i , s o ‘ng- 
ra q o t i s h m a d a n N a 2Sni ajratib olish u c h u n ma x su s q ur i l m a g a y u b or i ­
ladi. Bu q u r i l m a d a m a y d a l a n g a n q o t i s h m a suv b i lan yuviladi, nati jada 
N a 2S e r i t m a g a o ‘t ad i , e r i t m a n i n g a r a l a s h m a q i smi q u r i l m a i c h i da
qol adi . N a 2S yaxshi erishi u c h u n suv b u g ‘i h a m b er i b t uriladi. Erish 
n at ij as ida N a 2S e r it ma s i ol inib tarkibi 2 3 — 30% N a 2S, 1—6 N a 2C 0 3, 
0 , 5 - 3 % N a 2S 0 3, 0 , 2 - 1 , 0 % N a 2S 0 3, 0 , 5 - 1 , 5 N a 2S 20 3 quyiltirish 
j a r a y o n i g a y ubor i ladi . B u g ‘latish j a r a y o n i o c h i q q o z o n s i m o n a p p a -
r a t l a r d a olib b or i ladi , t e m p e r a t u r a 175— 185° ga c h i q q a c h e r i t m a ­
ni ng k o n se n t r a t s i y a s i 6 2 —6 4 % N a 2S t e n g b o ' l a d i . Ko ns en tr a t s iy a s i
6 2 —6 4 % y e t g a n d a e r i t m a m a x s us t a y y o r l a n g a n b a r a b a n l a r g a q u y i ­
ladi, q ot ir i la di va b a r a b a n q o p q o q l a r i yopi ladi .
N a 2S 0 4 + 2 C = N a 2S + 2 C O , - 24 0 kJ 
N a 2S 0 4 + 4 C = N a 2S + 4 C O - 63 2 kJ 
N a 2S 0 4 + 4 C O = N a 2S + 4 C 0 2 + 152 kJ