Noorganik moddalar

2.6. B O G ‘LANGAN AZOT ISHLAB C H IQ A R IS H
XOMASHYOLARI
B o g ‘l a n g a n a z o t ishlab c h i q a r i s h u c h u n z a r u r b o ‘lgan x o m a s h y o
xillari a v v a l a m b o r b o g ‘l an g an a z o t n i n g q a n d a y b i r i k m a h o l i d a olish 
k e r ak e k a n li g i g a b o g ‘liqdir.
Y u q o r i d a kel ti ri l ga n i d e k , az ot ki sl or od, v o d o r o d va s h u n g a o ‘x- 
s h a s h k i m y o v i y e l e m e n t l a r b i l a n h a r xil b i r i k m a l a r hosi l qilishi 
m u m k i n .
A z o t ni kisl orod bilan biri kmal ari ni ishlab c hi q a r i s h k o ‘zd a tutilgan 
b o ‘lsa, x o m a s h y o sifatida at mos fe r a havosi ishlatiladi; agarda az ot ni ng
v o d o r o d l i b i r i k m al a r i n i ishlab c h i q a r i s h n a z a r d a t u t i l g a n b o ‘lsa, u 
v a q t d a x o m a s h y o sifatida a t m o s f e r a havosi , v o d o r o d yoki v o d o r o d
i shl ab c hi qa r i l i s hi m u m k i n b o ‘lgan u g l e v o d o r o d l i g a z l a r — tabiiy 
gazlar, y o ‘l do sh gazlar, koks gazlari ; koks, suv, os h t u z i n i n g suvdagi 
e r i t m as i , d e g i d ro g e n i z at s i y a j a r a y o n i gazlari va h o k a z o l a r x o m a s h y o
sifatida ishlatiladi.
S h un i t a ’kidlash lozi mki, b og Na ng an az ot i shlab c hi qa r i s h k o ‘pgi- 
n a j a r a y o n l a r i e k z o t e r m i k va a m a l i y q a y t a r b o ' l g a n l i k l a r i u c h u n suv 
s ovi tgic h m o d d a sifatida yoki a y r i m j a r a y o n l a r d a esa suv a l o h i d a
ki myoviy k o m p o n e n t sifatida ishlatilgani u c h u n , b o g ‘l an g a n a z ot ni
q a n d a y t uri ishlab c h i qa r i l i s h i d a n q a t ’iy n a z a r suv al ba t t a ishlatiladi.
B u l a r d a n t a s h q a r i , g a r c h a n d x o m a s h y o s i f a t i d a b o ‘l m a s a - d a ,
a m m o k i my o vi y j a r a y o n l a r tezligini o sh i r i s h m a q s a d i d a b i r q a t o r
b i r i k m a l a r yoki q o t i s h m a l a r yu q or i b o s im va t e m p e r a t u r a l a r d a k a t a ­
l i za t or l a r si fat ida k eng q o ‘ll aniladi.
A t m o s f e r a havosi — Y e r s h a r i n i n g ba l an d li gi 2000 k m g a c h a b o -
radigan g a z s im on q at la mi ni tashkil etib, u n in g u m u m i y massasi o ‘rta- 
c h a 5100 t ri lli on (5,1 • 1015) t o n n a n i t as hk il e ta di . Bu a t m o s f e r a
h a v o s i n i n g u m u m i y massasi ni 90% y e r d a n 16 k m g a c h a b o ‘lgan ba -
l a n d l i k k a t o ‘g ‘ri keladi.
H a v o n i n g tarkibi u n i q a y e r d a n tahlil u c h u n o l i n g a n i ga q a r ab ,
u n d a g i m o d d a l a r va u l a r m i q d o r l a r i d o i m i y t a r z d a o ‘zga ri b turi shi
m u m k i n .
66

---

Q u r u q a t m o s f e r a h a v o si t a r k i b i d a uni t a s h k i l e t u v c h i d o i m i y
ga z la rga q u y i d a g i l a r k o ‘rsatilgan m i q d o r l a r d a kirishi m u m k i n (haj- 
m i y % l ar da ) : a z o t N 2 — 78, 09; k i sl or od 0 2 — 2 0 , 9 5 ; a r g o n A r — 
0 , 93 2 ; u g l e r o d di oksi di S 0 2 — 0 , 03 ga ya q in ; g el iy H e , n e o n N e ,
a z o t m o n o o k s i d i N O — 0, 01. B u l a r d a n t a s h q a r i , a m a l i y o t d a , a t ­
m os f e r a h a v o si t a r k i b i da d o i m i y r a vi sh da suv b u g ‘i h a m b o ‘ladi va 
u n i n g m i q d o r i b i r q a t o r o m i l l a r g a — yil fasliga, q o r , y o m g ‘ir va 
a t m o s f e r a h av os i b o s i m i , t e m p e r a t u r a s i g a b o g ‘liqdir.
T e x n i k h i s o b l a r d a q u r u q h a v o t a r ki bi ni ( h) 7 9% azot va ( h) 21% 
k i s l o r o d d a n i b o r a t d i r , d e b qa b ul qilingan.
A t mo s fe r a havosi bogMangan azot ishlab c h i q a r i sh d a deyarli c h e k -
l a n m a g a n m i q d o r d a i shlatilishi m u m k i n , c h u n k i h av on i yu qo r i b o ­
s i m d a 73 К a t r o f i d a sovit ib, uni s u y u q ho lg a o ‘t ka z i b , rektifikatsiya 
us ul ini q o ‘l lab, k a t t a m i q d o r d a e l e m e n t a r a z o t va kislorod ishlab 
ch iq ar i l ad i .
BogMangan a z o t ishl ab c h i q a r i s h d a a t m o s f e r a havosi a m m i a k n i
o k si dl ab , a z o t m o n o o k s i d i o l i s h da , uni o k s i d l a b esa a z ot di oksidi 
v a a z o t u c h o k s i d l a r i n i o l i s h d a , t a b i i y g a z n i toMiqsiz va toMiq 
o k s i d l a s h d a v a h o k a z o j a r a y o n l a r d a k e ng qoMlanadi.
A z o t s a n o a t i rivojini suvsiz u m u m a n t a s a v v u r et ib boMmaydi .
K i m y o v i y t o z a s u v n i n g f o r m u l a s i H 20 boMib, u n i n g m o l e k u l a r
massasi 18. 0148 u g l e r o d birligiga t e n g boMib, o d d i y s h a r o i t d a r a n g ­
siz, hidsiz, s u y u q m o d d a d i r . A t m o s f e r a b o s i m i d a s u y u q suv 273 
Ke lvi n g r a d u s d a n p a s t t e m p e r a t u r a l a r d a m u z l a y d i , u n d a n yuqori
t e m p e r a t u r a l a r d a e s a bugManadi; 373 К d a q a y n a y d i.
O d d i y s h a r o i t d a s u y u q s uv n i n g zi chligi 1 g / s m 3 ni t ashkil etadi.
S uv kelib c h i q i s h s ha r oi t i ga q a r a b b ir n e c h a t ur l a r g a boMinadi: t a ­
biiy suvlar; a t m o s f e r a suvi; ye r usti suvlari; yer osti suvlari va hokaz o;
sh u m u n o s a b a t bilan u la r tarkibidagi a r a l as h ma k o ‘rinishidagi m o d d a ­
lar va u l a r m i q d o r l a r i h a m h a r xil boMadi. A z o t s a n o a t i d a u l a r t url i- 
t u m a n yoMlar b il an bu a r a l a s h m a l a r d a n t o z a l a n i b , s o ‘ng ishlatiladi.
H o z ir g i z a m o n k i m y o k o r x o n a l a r i d a k u n i g a o ' r t a c h a 1 mi ll i on
k u b o m e t r ( y a ’ni 1 m i l l i o n t o n n a ) g a c h a suv s ar fl ana di .
S uv u ni ve r s a l xususi yat lar ga eg a boMgan t a b i a t i n ’o m l a r i d a n b i ­
ridir. BogMangan a z o t t e x n o l og i y a s i d a suv bugM t abi iy va u g l e v o d o ­
rodli g a z l a r ni , u g l e r o d m o n o o k s i d i n i o k s i d l a s h d a , az ot oksi dl ari ni
a b s or b si ya la b k o n s e n t r l a n m a g a n va k o n s e n t r l a n g a n ni t ra t kislotasi 
ishlab c h i q a r i s h d a , k o n v e r t i r l a n g a n ga z la rn i h a r xil a r a l a s h m a l a r d a n
t oz al as hda, bir q a t o r a bs or bent la r ni suvdagi er it mal ar ini tayyorlashda,
a m m i a k l i suv ishl ab c h i q a r i s h d a , h a r xil m o d d a l a r n i sovitish yoki 
isitishda, suv sovi tuvchi m i n o r a - g r a d i r n y a l a r d a a y l a n m a suv sifatida, 
v o d o r o d va k i s l or od o l i s h d a qoMlanadi.
67

---

Suv Ye r k u rr a s i d a e n g k o ‘p t a r q a l g a n b i r i k m a l a r d a n biri b o ‘lib, 
u n i ng Ye r yuzi dagi u m u m i y massasi 1,39 • 1018 t o n n a n i tashkil etadi. 
Bu s u v l ar n i n g asosiy m i q d o r i d e n g i z va o k e a n l a r g a t o ‘g ‘ri keladi.
G i d r o s f e r a d a g i s uv n in g faqat 0 , 3 % g i n a f o y d a l a n i s h u c h u n m u m k i n
b o ‘lgan c h u c h u k suvni t ashkil e ta di . Bu s uv la r esa a s o s a n d ar y o ,
k o ‘l, kana l va suv o m b o r l a r i hissasiga t o ‘g ‘ri keladi.
K i m y o k o r x o n a l a r i d a i shl at i l a y ot ga n c h u c h u k s u vl ar ni ng m a ’l u m
bir qismi ishlab chi qa r i sh d a r o ‘y berishi m u m k i n boMgan ayr im s h a r o ­
i tlarda h a r xil kimyoviy bi ri k ma l ar bi lan ifloslanishi m u m k i n . Bu nd ay
salbiy h o l a t l a r n i n g ol di ni olish m a q s a d i d a b o s h q a d a v l at l a r d a n farqli 
o ‘l ar oq R e s p u b l i k a m i z d a b i r q a t o r d avl at a h a m i y a t i g a m o l i k q a r o r
va q o n u n l a r qa b u l q i linga n b o ‘lib, b u b o r a d a s a n o a t k o rx o n a la r i ,
a y n i qs a bogMangan a z ot k o r x o n a l a r i d a q a t t i q n a z o r a t o ‘r na ti lgan.
QoMlanilayotgan t adbi rl ar natijasida y ur t imiz da ekologik m u h i t t obor a 
y a x s hi l an i b b o r m o q d a .
Le k in s h u n i a l o h i d a t a ’ki dl ash ker akki , bogManga n a z o t n i n g h a r
q a n d a y bi ri kma s in i ishlab c hi qa r i s h u c h u n a v v a l a m b o r aksari yat h o l ­
l arda x o m a s h y o sifatida bi ri nchi n a v b a t d a t oz a e l e m e n t a r az ot kerak. 
Shu vaqt ga q a d a r va b u n d a n b u y o n h a m e l e m e n t a r t o z a a z ot ni ishlab 
c h i q a r i s h n i n g e n g z a m o n a v i y va s a m a r al i usuli — bu o ‘rta b o s i m va 
c h u q u r s ov u ql i kn i qoMlab, a t m o s f e r a h avos ini s uy u q l i k k a oMkazish 
va uni rekti fi ka tsi yal ash usuli y o r d a m i d a a z o t va k i s l or od g a ajratib 
ishlab chi qar ishdi r. Bu usul rivojlangan davl at lar dagi singari R es p u b -
l i ka mi z k i m y o k o r x o n a l a r i d a h a m k eng ishlatil ib k e l i n m o q d a .
Barcha x oma s hyol ar kabi bogMangan azot xomashyol ar i ni ng ha r biri 
h a m u m t i m a n ol ganda, m a ’l u m bir b a h o yoki nar xga ega. A m m o bu 
haqiqatdfcn farqli oMaroq bogMangan a z ot ni n g asosiy xoma s hy o la r i da n 
biri — at mos fe r a havosi shu vaqtga q a d a r va b u n d a n b uyon h a m be p ul
va deyarli c h e k l a n m ag a n miqdordagi xoma s hy o turiga kiradi. Atmosfera 
havosini t exnologik j ar a yon u c h u n tayyorlash — havoni h a r xil a r a ­
l ashmalar (chang, d a g ‘al a r a l as hma l ar — barglar, q us h patlari, q o g ‘oz 
par chalar i, ga z si mo n a r a l as hma l ar — ugl erod dioksidi va h o ka z o) d a n
tozalash,, havoni quvurl ar va j i ho z l ar orqali oMkazish va sh u kabilar 
u c h u n g i n a m a ’l um bir xarajatlar qilinadi, xolos.
M o d om i k i , yuqor i da koMsatib oMHganidek, at mos fe r a azotini ishlab 
chiqarish' i mkoniya tl ar i j u d a kat ta ek an , bogMangan a z otni vodorodli 
bi r i kma l ar i ni ishlab chi qar ish s a n o a t i n i n g x o m a s h y o bazasi asosan 
x o m a s h y o n i n g ikkinchi turi — v o d o r o d yoki t a r ki bi da v o d o r o d i b or
boMgan gaz ni olish u c h u n qoMlaniladigan yoqilgM bil an belgilanadi.
XX a s r n i n g 5 0 - y i l l a r i g a c h a s o b i q S S S R k i m y o k o r x o n a l a r i d a
v o d o r o d ishl ab c hi qa r i s h u c h u n a s os a n q a t t i q yoqilgM ishlatib kel in-
gan. Bu j a r a y o n o ‘z davr ida ilg‘o r us ul l ar d a n hi so b la n g an boMsa h a m ,
68

---

l ekin ishlab c h i q a r i s h m a d a n i y a t i va q u r i l m a l a r u n u m d o r l i g i a n c h a ­
g i na past edi. A m m o , XX a s r n i n g i kki nchi y a r m i d a n b o s h l ab azot 
sa noa ti x o m a s h y o l a r i t ar ki bi da keskin o ‘zga r i shla r r o ‘y ber a boshl adi , 
y a ’ni q a t t i q y o q il g ‘i ul ushi k a m a y i b , a k s i n c h a , g a z s i m o n y oqi lg‘i, 
y a ’ni t abiiy v a y o ‘l dosh ga z la r ul ushi or t ib b or di . Buni 2. 3 - j a d va l -
d a n h a m k o ‘rish m u m k i n .