Noorganik moddalar

m ikroe/e-
m enilar
d e b ataladi.
0 ‘si ml i k o ‘sish d av r i da k a r b o n , v o d o r o d va k i s l o r o dn i n g asosiy 
qismini s u vd an va h av o d a n , qol gan e l e m e n t l a r n i esa t u p r o q d a n oladi. 
0 ‘si mli k t arkibidagi h a r bi r e l e m e n t o ‘ziga xos a h a m i y a t g a ega. M a -
s al an , az ot o ‘si mli k tarki bi dagi oqsil m o d d a s i n i n g t a r ki bi ga kiradi.
308

---

Oqsil p r o t o p l a z m a va h u ja y r a l a r n i t ashki l q i l u vc h i m o d d a h i s o b l a ­
nadi . A z o t x l o r o f o r m t a r ki b i ga h a m kiradi.
F o s f o r o ‘s i m l i k n i n g o ‘sishi va k o ‘p a y i s h i d a i s h t i r o k e t u v c h i
e l e m e n t d i r . F o s f o r o ‘si mli k hay ot i u c h u n z a r u r b o ‘lgan f e r m e n t l a r ,
v i t a m i n l a r t a r k i b i g a h a m k i r a d i . A y n i q s a o ‘s i m l i k u r u g ‘l a r i d a
m u r a k k a b o q s i l l a r si fat ida ( n u k l e o p r o t e i d l a r ) h a m isht ir ok etadi.
F o s f o r a y n i q s a d o n o ‘s i m l i k l a r i u c h u n , u l a r n i n g h o s i l d o r l i g i n i
o s h i r i s h d a z a r u r e l e m e n t l a r i d a n biri h i s o b la n a d i .
H a y o t j ar a y o n l a r i n i i dora qilishda kaliyning a h a m i y a t i katta. Kaliy 
m o d d a a l m a s h i n i s h j a r a y o n i n i va suv r e j i m i n i u s h l a b t u r u v c h i
e l e m e n t l a r d a n biridir.
S h u n d a y qilib y u q o r i d a k o ‘rsatilgan o ‘si ml i k tarki bi dagi o ‘nta 
e l e m e n t d a n u c h t a s i — a z o t , fosfor, kaliyni o z u q a sifatida q o ‘llash 
m a q s a d g a m u v o f i q , q o l g an e l e m e n t l a r esa t u p r o q d a yetarli m i q d o r -
d a u c h r a y d i . S h u n i n g u c h u n u s h b u u c h e l e m e n t o z u q a m o dd a s i
si fat ida i shlatiladi va u l a r n i n g t uz l ar i m i n e r a l o ‘g ‘itlar d e b ataladi.
0 ‘g ‘i t l a rn i g u r u h l a s h . 0 ‘g ‘i t la r x u su s i y a t i g a , t ar ki bi ga , ishlab 
c hi qar i sh usuliga va kelib chi qi sh tarixiga q ar ab b i r q a n c h a gur uhl ar ga 
b o ‘linadi.
0 ‘g ‘itlar tarixiy kelib c h i q i sh i ga q a r ab
organik, mineral, organo-
m ineral
va 
bakteriyali
o ‘g ‘itlarga b o ‘linadi.
M i n e r a l o ‘g ‘i t la r t a r k i b i g a i shl ab c h i q a r i s h d a s i n t e z q i l i n g a n
m i n e r a l m o d d a l a r kiradi. O r g a n i k o ‘g ‘itlar t u r k u m i g a g o ‘ng, torf, 
po xo l, turl i s a n o a t c h i q i n d i l a r i , t a r k i b i d a o r g a n i k m o d d a l a r g a ega 
b o ‘lgan o z u q a m o d d a l a r kiradi.
O r g a n i k m i n e r a l o ‘g ‘itlar deb o r g a n i k va m i n e r a l o ‘g ‘i tla r dan tay- 
y o r l a n g a n a r a l a s h m a n i aytish m u m k i n .
Bakt eri ya li o ‘g ‘itlar oxirgi v a q t d a q o ‘l lana b o s h l a n d i , b u l a r turli 
m i k r o o r g a n i z m l a r d a n tashki l t o p g a n b o ‘lib, u l a r t u p r o q n i n g t a r k i ­
b i d a o z u q a m o d d a l a r n i t o ‘p la s h xususi yat iga egadir.
M i n e r a l o ‘g ‘itlar tarki bi dagi o z u q a m o d d a s i n i n g s oni ga q a r ab bir 
k o m p o n e n t l i va k o ‘p k o m p o n e n t l i o ‘g ‘itlarga b o ‘linadi. Bir k o m p o -
n e nt li o ‘g ‘itlar b i rgi na o z u q a m o d d a s i g a ega b o ‘lsa, k o ‘p k o m p o ­
n e nt li
0
‘g ‘i t la r esa ikki va u n d a n o r t i q e l e m e n t l a r g a ega b o ‘ladi. 
K o ‘p k o m p o n e n t l i o ‘g ‘itlar o ‘z n a v b a t i d a a r a l a s h m a va m u r a k k a b
o ‘g ‘itlarga b o ‘li nadi. A r a l a s h m a o ‘g ‘itlar b ir q a n c h a b ir k o m p o n e n t l i
o ‘g ‘i t l a r n i a r a l a s h t i r i s h o r q a l i o l i n a d i . M a s a l a n , s u p e r f o s f a t n i n g
a m m o n i y s elitra b il an a r a l as h m as i .
M u r r a k a b o ‘g ‘itlar esa ki my o vi y usul bilan s i nt ez q il inga n ya g on a 
m o d d a g a aytil adi. M a s a l a n a m m o f o s , n i t rof os ka .
M i n e r a l o ‘g ‘i t la r b e v o s i t a va b i l vo s i t a t a ’s i r e t u v c h i b o ‘lishi 
m u m k i n . B e v o s i t a t a ’sir e t u v c h i o ‘g ‘it lar o z u q a m o d d a s i g a ega
309

---

b o ‘lgan N , P, К o ‘g ‘itlari b o ‘lib, bilvosita t a ’sir e t u vc h i o ‘g ‘itlar 
o z u q a m o d d a s i g a ega b o ‘l m a y , h o s i l d o r l i k n i o s h i r i s h d a i s h t ir o k
et adilar . U l a r t u p r o q n i n g xususi yat ini y a x s hi l a s h d a ishtir ok etishi 
m u m k i n . M a s a l a n o h a k . A g a r t u p r o q n o r d o n b o ‘lsa, o h a k b i lan 
t u p r o q i sh l an sa n o r d o nl i g i k a m a y i b ne y tr a l h o l a t g a kelishi m u m k i n .
H o s il d or l i k ni oshi ri sh b il an b i r q a t o r d a m a h s u l o t n i y ig‘ish d a v ri-
g a c h a saql ash, kasalliklar, turli z a r a r k u n a n d a l a r bi lan k ur a s his h h a m
kat ta a h a mi y a t ga ega. Bu m a q s a d d a q i s hl oq x o ‘jal igida turli kimyoviy 
m a h s u l o t l a r d a n f oyda la ni la di.
0 ‘si mli k kasalliklari va zararli h a s h a r o t l a r b i l a n k ur a s hi sh u c h u n
ishlatiladigan ki myoviy m o d d a l a r
pestitsicllar f o b
at aladi. H a s h a r o t l a r
b il an k u r a s h u v c h i m o d d a l a r n i
insektitsicllar,
turl i kasa l l ikl ar bilan 
k u ra s h u v c h i m o d d a l a r n i es a 
fu n g itsid la r
d e b at al adi.
0 ‘s i m l i k l a r n i n g rivojlanishi, o ‘sish j a r a y o n i n i t ezlat ish m a q s a d i -
da oxirgi d a v r d a
stim ulyator
n o m i b i lan a t a l a d i g a n p r e p a r a t l a r d a n
f o y d a l a n i l a d i . Y o v v o y i o ‘s i m l i k l a r b i l a n k u r a s h u v c h i k i m y o v i y
m o d d a l a r n i
gerbitsidlar
d e b a t a l a d i , o ' s i m l i k l a r b ar gini t u s h u r i s h 
u c h u n q o ‘l la n i l a d i g a n m o d d a l a r n i
defoliantlar
d e b ataladi.