Noorganik moddalar

Birinchi yuvish minorasi 
( 1 . 1 3 -ra s m ) — k o r r o z iy a d a n h im o y a la sh
u c h u n q o ‘rg‘o sh in tu n u k a s i yoki p o liiz o b u tiliy e n d a n ish lan g an ichi 
b o ‘sh poMat m i n o r a d a n iborat. Y u v a d ig a n kislota, nasos b ilan kol- 
lektorga uzatiladi va p u rk a g ic h lar orqali b ir tekis m in o r a kesimi b o ‘yi-
c h a ta q s im la n a d i. P u rk a g ic h la r soni 
12 t a d a n to 20 d o n a g a c h a boMadi. 
M in o ra n i pastki qism iga to ra y u v c h i 
teshiklar orqali gaz keladi. Yuvadigan 
m in o r a d a p e c h gazi 3 5 0 —40 0 d a n to
80—90°C g a c h a soviydi.
Ikkinchi yuvish minorasi 
p o ‘la t- 
d a n b a ja r ilg a n , u n in g k o rp u s i kislo- 
tag a c h i d a m l i m a t e r ia ll a r d a n te rib
c h iq ilg a n . Ik k in c h i m i n o r a , b ir in -
c h isig a q a r a g a n d a y u v u v ch i kislota 
b ila n gaz u c h r a s h is h i sirtin i osh irish
u c h u n k e r a m i k h a l q a l a r d a n ib o ra t 
n a s a d k a b i l a n t a ’m i n l a n g a n . G a z
/. 
13-rasm .
Ic hi havoli yuvish minorasi:
/ — minora korpusi; 
2, 3 —
kislotani
changla shtir gichla r; 
4 —
kislo ta ni olib
k c t i s h q u t i s i ;
5 —
s h l a m n i c h i q a r i b
yuborish u c h u n nov (tarnov); 
6 —
gaz
k i r i t i s h u c h u n q u t i ; 7 — q o p l a m a .
K islota
28

---

o q i m i g id r a v lik q a r s h ilig in i k a m a y t i r i s h u c h u n n a s a d k a n i t o ‘g ‘ri 
q a t o r l a r b ila n jo y la s h tir a d ila r: p a s td a o N c h a m la ri 1 5 0 x 1 5 0 ; 1 2 0 x 1 2 0
va 8 0 x 8 0 m m yirik h a lq a la r , u stid a o ‘lc h a m la r i 5 0 x 5 0 m m b o ‘lgan 
k i c h i k r o q h a l q a l a r j o y la s h tir ila d i. M i n o r a n i y u v ish t u r b i n k a yoki 
b o s h q a tip d a g i y u v g ich y o r d a m i d a a m a lg a o s h irila d i. S ulfat k is lo ta ­
si bilan y u v ila d ig a n m i n o r a l a r d a m i n o r a k e s im in in g 1 m 2 yuzasiga 
yuvish zichligi 15— 18 m 3/ s o a t ni tashkil qiladi. G a z l a r n i suv b u g ‘la- 
rid a n to z a la s h q u r itis h m in o r a s id a olib b o rila d i. Q u r itis h m in o ra si 
p o d a t d a n b a ja r ila d i va k islo ta g a c h id a m li s e m e n t a so sid a kislotaga 
c h id a m li g d s h t b ila n q o p la n a d i. Y uvuvchi 9 3 —9 4 
%
li H 2S 0 4 ni 
ta q s im la s h u c h u n m i n o r a n i n g te p a q is m id a g o r i z o n t a l ta q sim lo v c h i 
p lita b o r. Q u r itis h m i n o r a s i d a n c h i q a y o tg a n g a z b ila n olib k etila- 
y otgan kislota to m c h ila r in i ushlash u c h u n to m c h i ush lag ich vazifasini 
b ajaru v ch i u c h i b o ‘sh m i n o r a n i o ‘r n a ta d ila r. U n d a u s h la n g a n kislota 
q u r itis h m i n o r a s i n i n g y ig 'g ic h ig a o q ib tu s h a d i. Q u r itis h m in o ra si 
ik k in c h i y u v u v c h i m i n o r a singari n a s a d k a l a r b ila n to d d ir ilg a n .
M a r k a z d a n q o c h i r m a tip id a g i m a r k a z d a n q o c h i r m a va vertikal 
c h o ‘k tir ila d ig a n n a s o s la r d a n m i n o r a l a r n i sulfat k islo ta bilan yuvish 
u c h u n f o y d a la n ila d i.
B o s im n i v u j u d g a k e ltir is h va g a z n i u z a ti s h t i z i m i d a q u r itis h
kislotasi t o m c h i u s h la g ic h id a n s o ‘ng u n u m d o r lig i 180 m in g m 3/ s o a t
va t a x m i n a n 2 7 ,5 k P a b o s im n i v u ju d g a k e ltir a d ig a n b ir b o sqichli 
tu r b o h a y d a g i c h l a r n i o ‘rn a ta d ila r . T u r b o g a z p u f l a g i c h g a c h a b o d g a n
b a r c h a u s k u n a l a r s iy ra k la n is h , k o n t a k t b o d i m i v a u n d a n keyingi 
u s k u n a l a r b o s im o s tid a b o d a d i .
Q u ritis h m in o r a s i o ld id a n h a v o n i n a m l i k d a n q o ‘s h i m c h a q u ritish
m a q s a d i d a k o l c h e d a n n i y oki o ltin g u g u r tn i Q Q p e c h l a r d a y o n d ir -
g a n d a p e c h l a r d a hosil b o d g a n g a z h a v o b ila n 12— 14 d a n to 8—9 
h a jm % S O , g a c h a siy ra k la sh a d i.
Yuvish b o d i m i n i n g m i n o r a la r id a kuydirish g a z la ridagi S eO , sulfat 
kislotasi b ila n y u tila d i va s h u vaqt ic h id a S e 0 2to S e g a c h a quyidagi 
te n g l a m a b o ‘y ic h a q a y ta rila d i:
S e 0 2 + 2 S O , + 2 H 20 = Se + 2 H 2S Q 4
Y uvish k is lo ta s id a n m e ta llik se le n k u y in d i c h a n g i b ila n birga 
tindirgich, t o ‘plagich va sovitkichlarda q ism an 5 m ass.% Se atrofida 
k a m b a g ‘al selen shlam lari k o ‘rinishida c h o ‘kadi. Q is m a n boy selenli 
sh lam oltingugurtli kislota tu m a n la ri kondensatsiyasi tufayli h o d elektr 
filtr elek tro d la rid a c h o ‘kadilar. K o n d e n sa td a n selenni to d a ajratib olish 
u ch u n uni tindirgichga yuboradilar, bu yerda selenni cho'ktirilgan selen- 
ga boy sh la m hosil b o d a d i. Selenli shlam larni q ay ta ishlash, filtrlash
29

---

natijasida olingan c h o ‘k m a n i soda eritm asi bilan n eytrallashdan va uni 
suv bilan yuvish va filtrlashdan iborat boMadi. A y la n m a b a ra b a n d a
quritilgan n eytra lla ngan selenni q o p lay d ilar va keyingi ishlov u c h u n
j o ‘natadilar. 1 t k o lc h e d a n d a n 10 d a n to 50 g m etallik selen olinadi.