Noorganik moddalar

N A Z O R A T S A V O L L A R I
1. 
Su lf at k is lo ta olish u c h u n qanday x o m a s h y o ishlatiladi?
2. 
K o l c h e d a n , oltin gugurt kuydirish p ech la r in in g tu zilish in i aytib bering.
3. 
H , S 0
4
 is hla b chiq arishda yuvis h b o ‘li m i n in g roli qanday?
4. 
S O , ok sid la sh u ch u n q a n d a y katalizatorlar ishlatiladi?
5. 
S O , ni o k sidla sh o p tim a l tem pera tu rasi d eg a n d a n im a nazarda tutiladi?
6
. 
Bir q a tlam li katalizatord a S 0
2
ni S 0
3
nin g yuqori oksid la n ish darajasiga
n im a u c h u n ye tk azish m u m k in emas ?
7. 
I Q — IA t iz im in i is hla sh prin sip ini aytib bering.
8
. 
A y la n m a azot deb nim aga aytiladi?
9. 
K o n t a k t b o ‘lim i is h la sh in i a v to m a tik b o sh q a r ish p rin sip ini tu s h u ntirib
bering.
54

---

I K K I N C H I Q I S M
B O G ‘LANGAN A ZO T T E X N O L O G IY A SI
2-BOB
AMMIAK SINTEZI UCHUN AZOT
ISHLAB CHIQARISH
2.1. B O G ‘LANGAN AZO T BIRIKMALARINI ISHLAB
C H IQ A R IS H ZARURATI
A z ot s o ‘zi y u n o n c h a «azoos» s o ‘z id a n kelib c h iq q a n b o ‘lib, h a y o t- 
siz d e g a n m a ’n o n i a n g la ta d i. A z o tn in g l o t in c h a n o m i esa, «selitra 
y a r a tu v c h i» d e g a n m a ’n o n i a n g la ta d i.
K o 'p g i n a e l e m e n t l a r q a to r i a z o t h a m t a b i a t d a ikki xil — k i m y o ­
viy b o g ‘la n g a n va k im yoviy b o g ‘l a n m a g a n s h a k ld a b o ‘ladi. K im yoviy 
b o g ‘l a n m a g a n a z o t o d d iy s h a r o itd a , a s o s a n , g a z h o la tid a u c h r a b ,
j u d a h a m in e r t boMib, u fa q at a y rim k a m d a n - k a m kim yoviy e l e m e n t ­
lar, m a s a la n , litiy m e ta lli k u k u n i b ila n q u y id a g i re ak siy ag a k irish i- 
sh i m u m k in :
6 Li + N 2 = 2 L i 3N
(2.1)
A m a l i y o t d a , x u s u s a n , k im y o s a n o a ti d a ta r k i b i d a a z o t k im yoviy 
b o g 'l a n g a n s h a k ld a b o ‘lgan h a r q a n d a y b i r i k m a n i n g b o g ‘la n g a n az ot 
b irik m a s i, yoki o d d iy g in a q isq a rtirilg a n h o ld a , b o g l a n g a n a z o t deb 
h a m y u ritila d i.
I n s o n i y a t t a r a q q i y o ti u c h u n b o g ‘l a n g a n a z o t ish lab c h iq a r is h
m u a m m o s i m u h i m m a s a la la rd a n biridir. J u d a q a d i m d a n kishilar az ot 
b i r ik m a la r id a n fo y d a la n ish n i o ‘rganib kelganlar. I n s o n iy a tg a m a ’lu m
b o ‘lgan b i r i n c h i m o d d a — kaliy selitrasi — b iz n in g e r a m i z b o s h la n -
m a s d a n av v a lro q y o n u v c h i a r a l a s h m a l a r ta y y o rla sh u c h u n ishlatilgan 
edi. E ra m iz n in g 778-yili a rab alkim yogari J a b ir Ib n X ayyan (yevropa- 
liklar uni G e b e r d e b a ta s h g a n ) «kuchli araq» (a z o t kislotasi) ni selitra 
b ila n a c h c h i q t o s h l a r n i q a y ta h a y d a s h y o ‘li b ila n ta y y o rla sh usulini 
b a y o n qilgan.
BogMangan azot texnologiyasi tushunchasida azotni bo g ‘langan holda 
n o o rg a n ik va o r g a n iк shakldagi (a m m ia k , azot oksidlari, nitrit va nitrat 
kislotalari, a m m o n iy li, kaliyli, natriyli va kalsiyli selitralar (selitra deb, 
tark ib id a n itra t, y a ’ni N 0 3"1. an io n i b o r b o ‘lgan b irikm alarga aytiladi), 
a m m o n iy sulfati, k arb am id , sinil kislotasi, sia n a m id , kalsiy sianam idi 
va h o k az o ) birik m alarin i olish texnologiyasi tu sh u n ila d i.
55

---

A t m o s f e r a d a b o g ‘l a n m a g a n a z o tn i n g m i q d o r i j u d a k a tta b o ‘lsa 
h a m , b u a z o tn i o ‘s im lik la r b e v o s ita o 'z l a s h t i r a o lm a y d ila r ; o ‘s im -
liklarga a z o t a so s a n b o g ‘la n g a n s h a k ld a t u p r o q d a n a m m o n i y li , n it-
ratli va a m id li t u z l a r k o ‘rin is h id a kelib, u l a r o ‘sim lik la r ta rk ib id a
a z o t y u q o ri m o l e k u l a r s h a k ld a b o ‘lgan o r g a n ik b ir i k m a l a r — o q sil- 
larga q a y t a is h la n a d ila r.
0 ‘sim lik lar oqsili h a y v o n la r t o m o n id a n q a y ta ishlanib, h e c h narsa- 
ga alm ash tirib b o ‘lm aydigan tirik m a v ju d o t tarkibiga kiruvchi h a y v o n ­
lar o q silig a a y la n tirila d i. S h u n in g u c h u n in s o n iy a t o ld id a o d a m l a r
va h a y v o n la r n i oqsillarga, o ‘sim liklarni esa b o g ‘langan a z o tg a b o ‘lgan 
ta la b in i q o n d i r i s h d e k z a r u r a t p a y d o boMib q oldi.
B o g ‘la n g a n a z o t b irik m a la ri o ‘sim lik la r, h a y v o n la r va in s o n la r
h a y o tid a k a tta a h a m iy a tg a egadir. 0 ‘s im lik la rn in g rivojlanishi u c h u n
aso sa n , t o ‘rt kim yoviy e le m e n t — u g lero d , k islo ro d , v o d o r o d va azot, 
s h u n i n g d e k , fo sfo r va kaliy j u d a z a r u r e l e m e n t l a r d a n h is o b la n a d i. 
A t m o s f e r a d a m a v ju d b o ‘lgan u g le ro d d io k sid i va suv o ‘sim lik d u n -
yosini u g le r o d , k islo ro d va v o d o r o d g a b o ‘lg an ta la b in i q o n d ir a d i.
A m m o a t m o s f e r a d a g i b o g ‘l a n m a g a n a z o t h a r xil u s u l l a r b i l a n
b o g ‘lan ib , o ‘sim lik la rg a y e tk az ila d i.