Noorganik moddalar

N itrat kislota
S u v
Kuydirish
Om bor
kislota^
m ahsuloti
10-4
1 .2 6 -ra sm . N itro za u su lida su lfa t k islo ta ish la b ch iq a rish sxem asi:
/
— d en itrator; 
2 —
b irin ch i m a h s u lo t m in o ra si; 
3 —
ik k in c h i m a h s u lo t
minora si; 
4 —
o k sid lo v c h i minora; 
5 — 7 —
a b so rb s io n minora; 
8
— elektr
filtr; 
9 —
d u m ventilatori; 
10 —
nasoslar; 
1 1 —
yig'gic h.
ga z a b s o r b siy a m in o r a l a r id a n (5, 7) va (8) k e t m a - k e t o ‘ta d i. Oxirgi 
a b sorbsiya viy m in o r a b irin c h i m a h s u liy m i n o r a d a n 4 0 —45°C t e m p e ­
r a tu r a d a k o ‘pi bilan 0,5 h a jm % N 20 5ega b o ‘lgan n itr o z a b ila n yuvi- 
ladi. D e n itra tsio n m i n o r a d a n c h iq a y o tg a n m a h s u lo t 75 mass.% H 2S 0 4 
va 0,03 h a jm % N 20 5ega b o ‘ladi. H a m m a tiz im s iy ra k la s h is h d a ish- 
laydi; oxirgi ikkita a b so r b sio n m i n o r a l a r b u n d a n m u s ta s n o , b u la r
o ld id a v e n t i l a t o r (6) tu r a d i. Y u v u v c h i k is lo ta la r so vitgic h (9) lard a 
sov itilad i. U c h in c h i a b s o r b e r d a n k eyin 0 , 1 —0 ,1 5 h a jm % N 20 3 ega 
b o ‘lg an c h i q i n d i n i t r o z g a z la ri s a n i t a r t o z a l a s h g a y u b o r i l a d i va 
c h iq in d i c h iq is h q u v u r la r id a n a tm o s f e r a g a c h iq ib k e ta d i. M i n o r a -
larni yuvish u c h u n kislotani uzatish yo p iq x o n a d a jo y la sh g a n m a rk a z - 
d a n q o c h i r m a nasoslar y o rd a m id a a m alga oshiriladi. M in o r a va sovit- 
k i c h l a r o c h i q h a v o d a jo y l a s h g a n b o ‘lad i. M i n o r a te p a s i s h a t y o r
(c h o d ir ) b i l a n h im o y a l a n g a n b o ‘lib, n a r v o n la r b ila n o ‘z a r o b irla s h - 
g a n m a y d o n c h a l a r d a u larg a x iz m a t k o ‘rsa tila d i.
M i n o r a l a r nitro za usuli bilan sulfat kislota ishlab c h iq a r ish d a m i ­
n o ra asosiy a p p a ra t b o ‘lib, unin g d iam etri 4 , 5 — 5 m va balandligi 16— 
18 m. U la r poN atdan yasaladi va kislotaga c h id a m li g 'is h tla r yoki a n - 
dizit asosida tayyorlangan kislotaga c h id a m li s e m e n t bilan qo p lan ad i.
M i n o r a ich id a kislotaga c h id a m li yoki a n d i z i t d a n q u rilg a n k o lo n - 
n alarg a k e r a m ik h a lq a la rd a n yasalgan n a s a d k a la r yotq izilg a n b o ‘ladi. 
M a y d a h a l q a l a r k e r a m ik p a n j a r a d a n tu s h ib k e tm a s lig i u c h u n avval 
o ‘lc h a m la r i 120x 120x 10 m m h a lq a la r n i, s o ‘n g r a 100x 100x 10 m m ,
52

---

8 0 x 8 0 x 8 m m , k eyin esa o ‘lc h a m la r i 5 0 x 5 0 x 5 m m h a lq a la r yotq izi- 
ladi. N a s a d k a l a r n i p a s t d a n k e la y o tg a n g a z o q i m in i n g g idravlik q a r - 
shiligini k a m a y tir is h m a q s a d i d a t o ‘g ‘ri q a t o r l a r b o ‘y ic h a y o tq izila di.
Sulfat k islo ta m in o r a g a m i n o r a to m ig a o ‘rn a tilg a n to m c h i s a c h ra - 
tu v ch i orq a li k irad i, gidravlik z a tv o r orqali esa o q ib c h iq ad i. M i n o r a ­
lar bir-b iri b ila n kislotaga c h id a m li p o ‘lat q o p la m a li gaz o ‘tk azg ic h la r 
orq a li b o g ‘la n g a n . T o m c h i s a c h r a t u v c h i l a r turli k o n stru k siy a li b o ‘lib 
u la r n in g vazifasi m i n o r a k esim i b o ‘y ic h a k is lo ta n i b ir tek is ta q s im -
l a s h d a n ib o ra t b o ‘ladi.
1 t H 2S 0 4 ga s a r f ko e ffitsie n tla ri: