Noorganik moddalar

2.5. ELEM ENTAR A ZO TN ING XUSUSIYATLARI
VA BIRIKMALARI
E l e m e n t a r a z o t D . l . M e n d e l e y e v n i n g e l e m e n t l a r i d avr iy s i s t e m a -
si ni ng 5 - g u r u h n i n g 2 - d a v r 2 - q a t o r i d a g i 7 - e l e m e n t i n i tashki l etib, 
oddi y s ha r oi t d a rangsiz, hidsiz m o d da d i r . Azot mol ekul asi ikki at oml i 
boMib, u la r orasidagi bogManish u c h b o g ‘ni tashkil etadi , y a ’ni N = N ,
g az ho l at i da g i m o d d a d i r , a t o m massasi 14.0067, m o l e k u l a r massasi 
28. 0134 u g l er o d birligiga, (273 К t e m p e r a t u r a va 0,1 M P a b o s i m d a
m o l e k u l a r h a j m i 22, 404 / / m o l g a t en g di r) .
A z o t n i n g kritik t e m p e r a t u r a s i 125,84 К ( t e m p e r a t u r a m i q d o r i n i
k o ‘r s a t i l ga ni da n h a r q a n d a y o ‘zgarishi a z o t n i n g agr egat h o l at i n i n g
0
‘z ga ri shiga olib keladi, y a ’ni g az h o l a t i d a n s u yu q l i k yoki b o s h q a
holatiga o ‘tib ketishiga olib kelishi m u m k i n ) , kritik bo s i mi 3,35 M P a
ga t eng. S u y u q a z o tn i ng a t m o s fe r a bosi mi da gi q a y n a s h t e m pe r a t u r a s i
77,3 К ga, q a t t i q a z o t n i n g erish t e m p e r a t u r a s i 63,1 К ga teng. Qa t t i q 
h o l d ag i a z o t ikki xil — k ub i k va g e k s a g o n a l m o d i f i k a t s i y a l a r d a
mavj ud.
A t m o s f e r a azoti ikki xil i z o t o p ‘^ N (99 , 6 3 % ) va 
(0, 37 %) 
d a n iborat. A z o t n i n g r a dioaktiv 
va 1(} N izot opl ari h a m m a ’lum.
Az ot yadr osi yetti p r o t o n va y u q o r i d a k o ‘rsati lgan a z o t i z ot opl ar i
' y N , ’y N , ' y N , ' y N a t o m ma s sa l ar ig a m o s r a vi s h da olti, yetti, 
s akkiz va t o ‘q q iz n e y t r o n d a n ibor at . A z o t a t o m i yetti e l e k t r o n d a n
ibor at b o ‘lib, u n d a n besht asi t a s h q i q a t l a m d a j o yl a s h g a n .
Az ot a t o m i n i e l e k t r o n f or mu l as i — l S 22 S 2 2 p 3 d a n t ar ki b t o p g a n
va bu e l e k t r o n l a r ikki q a t l a m d a j o yl a s h ga n .
G a z h o l at i d a g i e l e m e n t a r az ot s uv d a va b ir q a t o r s u yu q l i k l a r d a
o d d i y s h a r o i t d a a ma l i y j i h a t d a n deyarli u m u m a n y u t i l ma y d i .
O d d i y s h a r o i t d a e l e m e n t a r a z o t j u d a i ne r t m o d d a boMib, deyarli 
h e c h nar sa b il an kimyoviy reaksiyaga k ir i shmaydi . B u n d a n m u s t a s n o
sifatida y u q o r i d a b a y o n et il gan (2. 1) reaksi ya b o ‘y i c h a litiy ni tridi
64

---

L L N ni o l i n i s h i n i k o ‘rsatish m u m k i n . X u d d i s h u n i n g d e k , e l e m e n ­
t a r a z o t x o n a t e m p e r a t u r a s i d a x r o m , m o l i b d e n , v o l f r a m l a r n i n g past 
v al ent li m e t a l l o o r g a n i k b ir i k ma l a r i b i lan h a m re aksi yaga kirishishi 
m u m k i n . A m m o bu r e aks i ya l ar orqali t ex n ik t u r sifatida e l e m e n t a r
a z o t n i b o g ‘lash i qt isodi y j i h a t d a n foydali e mas .
E l em en t ar azot h a r xil ishchi sharoitlarda vodorod, kislorod, uglerod 
va b o s h qa e l e m e n t l a r bilan bir q a t o r kimyoviy bi ri kmal ar hosil qiladi.
T a ’kidlash kerakki, e l e m e n t a r azot d e g a n d a s uy u q at mosfer a h a v o ­
sini m a x s us q u r i l m a l a r d a 188 К va 0, 6 M P a b o s i m d a rektifikatsiya 
qi lish y o ‘li b i l a n a j ra ti b o l i n g a n de y ar l i t o z a , y a ’ni 9 9 , 9 9 9 % N 
t oz a l i kk a ega b o ‘lgan m a h s u l o t n i t u s h u n m o q kerak. Y a n a s hu ni h a m
a yt ib o ‘tish ke r ak k i, b u j a r a y o n nat ij asi da tozaligi 9 4 —95% 0 2 d a n
i bor at t e x n o l o g i k ki sl or od h a m ishlab ch i qa r i l ad i.
S h u n d a y qi lib, e l e m e n t a r a z o t n i v o d o r o d b i lan e n g o d d i y b i ri k ­
masi — bu a m m i a k b o ' l i b , u n i n g olinish reaksiyasi y u q o r i d a (2.16) 
r e aksi yasi ga b i n o a n a m a l g a oshi ri ladi . B u n d a n t a s h q a r i a z o t n i n g
v o d o r o d b i l a n q u yi da gi b i r i k m al a r i mavj ud: g i d r a z i n N H 2—N H , ;
a z o t - v o d o r o d l i k i s l o t a N 3H ; d i i m i d N H = N H ; g i d r o k s i l a m i n
N H 2O H va h o ka z o l a r .
Ki s l or od b i lan a z ot quyi dagi bi r i kma l ar ni hosil qiladi: oksidlari — 
d i a z o t o k s i d i N t ' O 2; a z o t m o n o o k s i d i N + 20 -2; a z o t d i o k s i d i
М +4С>
2
2 ; a z o t u c h oksidi N ^ O j 2 ; a z o t t o ‘rt oksi di
; azot
be s h oksidi N ^ O j 2 .
Az o t n i n g quyidagi kislorodli kislotalari: nitrit kislota H + ЧМ 
; 
n i t ra t kislotasi m a v j ud b o ‘lib, u l a r d a n nitrit kislotasi b e q a r o r d i r.
Y u q o r i d a g i l a r d a n k o ‘r i ni b t ur i b di ki , a z o t a t o m l a r i s a k k i z t a g a ch a
e l e k t r o n q a b u l qilib, m i n u s b e s h v a l e n t l i k d a n p l u s u c h val ent li
h o l a t g a c h a q u yi d a g i t ar t i b b o ‘y i c h a qayt ar ilishi m u m k i n eka n:
H N 03 -> N 0 2 -» N20 3 
NO 
N20 -> N -> NH3
< 
4-P 
i p
2+ 
1+ 
0+ 
о 
3 -
N 5— ^ N —
^ N — t £ _ , N— t i - >N 
+3e >N
A z o t k o ‘p g i n a o r g a n i k va n o o r g a n i k b i r i k m a l a r n i n g t arki bi y qi s­
m i n i tashkil eti b, ul arga b i r q a t o r g u r u h l a r k o ‘ri ni s h i da kiradi: sianat 
—C N ; i z o si an a t — N C ; a z o g u r u h
h
N ; nitrozil — N O ; n i t r o g u r u h
N O , ; t i o s i a n a t — S O N ; i z o t i o s i a n a t — N C S ; a m i d o o k s i m — С 
( = N O H ) N H 2; n i t r o o k s i m — C ( = N 0 H ) N 0 2; a z o g u r u h —N = N — ; 
u c h l a m c h i a m i n
h
N ; i m i d l i g u r u h = N H ; n i t r o z o o k s i m — 
C ( = N O H ) N O ; t e t r a m i n —C ( C H , = N —C H 2) 3N va b os hq al ar .
5
-
65

---

Ol t i n g ug u r t b i lan a z o t n i n g quyidagi bi ri km a l ar i m a ’l umdir : o l t i n ­
gugur t nitridi S 2N 2 (yoki S4N 4); s ul fa mi d S 0 2( N H 2)2; s u l f o n u r xloridi 
( N S O C l ) 3 va b os hq a l ar .
S h u b i l a n bi rga a z o t n i n g b i r q a t o r b o s h q a b i r i k m al a r i h a m b o r -
dir: az ot xl ori di N C 1 3; a z o t yodi di N I 3; x l o r a m i n N H 2C1, a l u m i n i y
nitridi A I N h a m d a kaliy, rubi diy, seziy n i tr i dla r i va h o k a z o l a r . Bu 
m o d d a l a r n i n g k o ‘pchiligi s a n o a t a h a m i y a t i g a ega.