Noorganik moddalar

3 . 5 . 4 . Atm osfera havosini asetilen d an tozalash
As et i l e n ni m i q d o r i a t m o s f e r a havosi t a r k i b i d a j u d a o z m i q d o r d a
b o ‘lishiga q a r a m a y , u n d a n h av on i t o z a l a s h h a v o ajratish q u r i l m a s i -
ni xavfsiz i s h l a s h i d a k a t t a a h a m i y a t kasb e t a d i , c h u n k i a s e t i l en
n i s b a t a n k o ‘p r o q m i q d o r l a r d a t o ‘p l a n i b qol is hi q u r i l m a n i p or t l a b
keti shiga o l ib kelishi m u m k i n .
L i n d e sikli a s o si d a i s h l a y di ga n G - 6 8 0 0 r u s u m l i h a v o aj ra t ish 
q u r i l m a l a r i n i n g c h u q u r s o vu q l i k s h a r o i t i d a i s h l ay d i g an b i r q a t o r
j i h o z l a r i m i s d a n yasaladi. Sababi mi s b u n d a y s o vu q l i k s h ar o i t l a r i d a
o ‘zi ni ng elastik xususiyatlarini y o ‘q o t m a y d i , o d d i y p o ‘lat va c h o ' y a n
esa o ‘z m e x a n i k xususi yat lari ni y o ‘q o t i b , j u d a m o ‘rt b o ‘lib qol adi ;
100

---

b u m o ‘rtlik yaxshi e m a s , c h u n k i h a v o ajratish q ur i l m a s i b a r xil re- 
z o n a n s h o l l a r g a t u s h g a n d a , ava r i yaga olib kelishi m u m k i n .
S h u n d a y qilib, a s e t i l e n n i m i q d o r i m e ’y o r i d a n o s h i b k e t g a n d a
s uy u q az ot, kislorod yoki pastki rektifikatsion m i n o r a tubidagi suyuq-
liklarda 93 К lar atr of ida q a t ti q d o n a c h a l a r k o ‘rini shi da hosil b o ‘ladi, 
c h u n k i a s e t i l e n n i y u q or i d ag i s u yu q li kl ar da er uv ch an li g i j u d a pastdir.
A s e t i l e n m i s b i lan re aksi yaga kirishib:
2 C u + C 2H 2 = C u 2C 2 + H 2 
• (3.29)
mi s a s e t i l e n i di va v o d o r o d n i hosil qiladi. M i s a s e t i l en i di ni hosil 
b o ‘lishi j i h o z l a r n i n g m e x a n i k m u s t a h k a m l i g i n i p a s a y t i r i s hg a olib 
kelsa, i k k i n c h i t o m o n d a n q u r i l m a t a ’mi r l as h u c h u n t o ‘xt at i l ga nd a,
u n i n g t e m p e r a t u r a s i s e k i n - a s t a t a s h q i m u h i t t e m p e r a t u r a s i g a c h a
k o ‘t ar i la b o s h l ay d i h a m d a C u 2C 2 h a m , H 2 h a m ki sl or od b il an u c h -
r a sh a d i va b u h o l a t d a j i h o z g a j u d a ki ch i k k u c h b i lan b o ‘lsa h a m
n o g a h o n m e x a n i k z a r b a berilib q o l g u d e k b o ‘lsa, bu j i h o z va q u r i l m a
o ‘s h a z a h o t i y o q p o r t l a b keti shi m u m k i n .
A t m o s f e r a h a vos ini a s e t i l e n d a n t o z a l a s h n i ikki usuli mavj uddi r.
U l a r d a n bi ri nc h is i a d s or b si ya usulidir. B u n d a G O S T 3 9 56 - 5 4 b o ‘yi- 
c h a K S K va K S M ma r k al i silikagel b il an a ds or b si ya la sh q o ‘llanadi.
Ha voni ase ti lenda n tozalash adsorberlari o d a t d a ikkitadan ke t ma -
ket o ‘rnatiladi — birida adsorbsiya ketsa, ikkinchisida bu asetilenni 
issiq azot bilan desorbsiya j arayoni amalga oshiriladi. Adsorberlar asosan 
pastki rektifikatsion m i n o r a n i n g t ub suyuqligi y o ‘lida, d e t a n d e r d a n
c h i q qa n havoni yuqori rektifikatsion mi norasi ga borish y o ‘lida h a m d a
r e g en er at or l ar d a n chi qayot ga n havo oqi mi y o ‘liga o ‘rnatiladi.
H oz ir gi v a q t d a h a v o n i a s e t i l e n d a n t o z a l a s h n i n g ki my o v iy usuli 
h a m m a ’l u m b o ‘lib, bu usulga b i n o a n t e m p e r a t u r a 123 К d a n yuqori 
b o ‘lgan s h a r o i t d a quyi dagi ki my o vi y reaksiya b o ‘y i c h a a se ti l en ug- 
l erod d i ok s i d i g a a y l an ti ri b yuboriladi :
2 C 2H 2 + 5 0 2 = 4 C 0 2 + 2 H 20
(3.30)
Bu r e ak s i y a n i k e t i s h i da k a t a l i z a t o r vazif asini t a r k i b i da j u d a oz 
m i q d o r d a k u m u s h b o ‘lgan ma r g a ne s l i r u d a o ‘taydi.